Marcabru
Gasconha
#42
A la fontana del vergier
A l'alena del vent doussa
Al departir del brau tempièr
Al prim comens de l'ivernailh
Al son desviat, chantaire
Amics Marchabrun, car digam
Ans que·l terminis verdei
Assatz m'es bel del temps essuig
Aujatz de chan com enans' e meilhura
Bel m’es can s’esclarzis l’onda
Bel m'es quan la fuelh' ufana
Bel m'es quan la rana chanta
Bel m'es quan son li fruich madur
Contra l'ivern que s'enansa
Cortesamen vuoilh comenssar
D'aisso laus Dieu
Dirai vos en mon lati
Dirai vos senes duptansa
Doas cuidas ai compainhier
Emperaire, per mi mezeis
Emperaire, per vostre prez
En abriu, s'esclairo·il riu contra·l Pascor
Estornel, cueilh ta volada
Ges l'estornels non s'oblida
Lanquan fuelhon li boscatge
L'autrier, a l'issida d'abriu
L'autrier jost' una sebissa
L'iverns vai e·l temps s'aizina
Lo vers comens quan vei del fau
Lo vers comenssa
Hueimais dei esser alegrans
Pax in nomine Domini
Per l'aura freida que guida
Per savi·l tenc ses doptanssa
Pois la fuoilha revirola
Pois l'inverns d'ogan es anatz
Pus mos coratges s'es clarzitz
Pus s'enfulheisson li verjan
Quan l'aura doussana bufa
Seinher n'Audric
Soudadier, per cui es Jovens
Tot a estru

A la fontana del vergier,
On l'erb' es vertz josta·l gravier,
A l'ombra d'un fust domesgier,
En aiziment de blancas flors
E de novelh chant costumier,
Trobei sola ses companhier,
Selha que no vol mon solatz.

So fon donzelh' ab son cors belh
Filha d'un senhor de castelh;
E quant ieu cugei que l'auzelh
Li fesson joi e la verdors,
E pel dous termini novelh,
E quez entendes mon favelh,
Tosteli fon sos afars camjatz.

Dels huelhs ploret josta la fon
E del cor sospiret preon.
"Ihesus," dis elha, reis del mon,
Per vos mi creis ma grans dolors,
Quar vostra anta mi cofon,
Quar li melhor de tot est mon
Vos van servir, mas a vos platz.

Ab vos s'en vai lo meus amicx,
Lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx;
Sai m'en reman lo grans destricx,
Lo deziriers soven e·l plors.
Ai! mala fos reis Lozoicx,
Que fai los mans e los prezicx
Per que·l dols m'es en cor intratz!

Quant ieu l'auzi desconortar,
Ves lieis vengui jost a·l riu clar:
"Belha, fi·m ieu, per trop plorar
Afolha cars e colors;
E no vos cal dezesperar,
Que selh qui fai lo bosc fulhar,
Vos pot donar de joi assatz."

"Senher, dis elha, ben o crei
Que Deus aia de mi mercei
En l'autre segle per jassei,
Quon assatz d'autres peccadors;
Mas sai mi tolh aquelha rei
Don jois mi crec; mas pauc mi tei
Que trop s'es de mi alonhatz."

A l'alena del vent doussa
Que Dieus nos tramet, no sai d'on
Ai lo cor de joi sazion
Contra la doussor del frescum
Quant li prat son vermelh e groc.

Belh m'es quan son ombriu li mon
E l'auzel desotz la verdon
Mesclon lurs critz ab lo chanton,
E quascus, ab la votz que an,
Jauzis son parelh en son loc.

De sai son un pauc de feton
Que lai torno·l pel al bussa,
Qu'encaritz son li guasta-pa,
Quais per els son gardat li don
Qu'estrains mas lo senher no·i toc.

Si·l gilos s'en van seguran
E li guardador jauzion,
Ges egual no chant e respon;
Qu'ilh van a clardat e ses lum,
Quan vois t'en pren ab eis lo broc.

Draquestz sap Marcabrus qui son,
Que ves lui no van cobeitan
Li guandilh vil e revolum:
Gilos que·s fan baut guazalhan
Meton nostras molhers en joc.

Greu cug mais que ja lur don
Aquist soldat uai qu'estraitz pla;
Seguon la natura del ca,
Pus lo guos ro e·l lebriers gron
Desus ves del plat bufa·l foc

Qu'entr' els non a clau ni meia
Qu'e-s non aion del plus preon
E del frug lo prim e·l segon,
Cist fan la talvestatz rebon
Quan nos fan donar non per oc.

Gilos pus de sa foudat bon
Enfla, ades, enfla e refon;
Saber deu qu'a·l vetz a puta,
Si non, digua que mais non poc.
Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueja·l sucs
Don reviu la genest' e·l brucx
E floreisson li presseguier
E la rana chant' el vivier
E brota·l aauzes e·l saucx,
Contra·l termini qu'es issucs
Suy d'un vers far en cossirier.

Cossiros sui d'un gran vergier
Ont a de belhs plansos mans lucs;
Gent sont l'empeut e·l frugs bacucs,
Selh qu'esser degran sordegier,
Fuelhs e flors paron de pomier,
Son al fruchar sautz' e saucs
E pus lo caps es badalucs,
Dolens son li membr' estremier.

Mortz son li bon arbre primier,
E·ls vins son ramils e festucs,
Dels fortz assais los vei damnucx,
Mas de bordir son fazendiers,
De promessas son bobansiers,
Al rendre sauzes e saucx
Don los claman flacs e bauducx
Ieu e tug l'autre soudadier.

Quan son la nueg josta·l foguier
N'Esteves, en Constans, en Ucs
Mais que Berartz de Monleidier;
Tota nueg joston a doblier,
El jorn a l'ombra dels saucx
Auziriatz nausas e bauducx
E doblar entr'els l'escaquiers.

Doncx no pairejon li derrier;
En totz bos sens ab los faducs,
E log si Cozer' e Sarlux
Valon Toloz' e Monpeslier?
Qu'ieu sai quals mortz foron primier!
E·l mais dels vius son vers saucx,
E podetz dir qu'es benastrucx
Qui troba laur ni olivier.

Neis l'ortolas ab lo clavier,
Jos ab un vent, s'en fui Huelhs cucx,
Per esclavina e per trabucx
An laissat mantelh e caussier.
Ni ren non ai del estagier.
Tal hira·m fan sautz' e saucx:
Si no·ls ten reis o coms o ducx
Totz temps seran mais caminier.

Los pros sal Dieus qu'an pretz entier,
Que·ls rics malvatz paron saucx,
Per que·l segles es badalucx,
Don malavei' e desturbier.
Al prim comens de l'ivernailh
Qand plovon del bosc li glandutz,
Vuoilh c'om s'engailh
De proeza, que non tressailh,
E que n'esti' amanoïtz
Aissi cum s'era·l temps herbutz.

Ladoncs quecs avols hom se plaing
Qand ve·l temps frei e las palutz,
Contra·l regaing,
Que·is avil' e met en bargaing
Qu'en estiu que non es vestitz
Pot anar d'una peilha nutz.

Aquist fant semblan a tahi
Al ser quan son plen e pagutz,
Apres lo vin,
E no lor nessoue·l maitin,
Anz jura·l senros acropitz
C'anc tan lagz temps non fo vehutz.

Joves homes de bel semblan
Vei per Malvestat deceubutz;
Que van gaban
Dizo, mil essais encogan:
"Farem qan lo temps er floritz",
Mas lai reman lo gabs e·l brutz.

Cilh ant l'usatge del gosso
Que ditz qand sera a la lutz
Fara maio,
Puois qand es lai gio l'en somo,
Non er escoutatz ni auzitz,
Anc per lui non fo dolatz fustz.

Moilherat, li melhor del mon
Foratz, mas chascus vos faitz drutz.
Que vos confon
E son acaminat li con
Per qu'es Hovens forabanditz
E vos en appelh'om cornutz.

Lo pretz del dan e del barat,
De claque part sia vengutz,
Ant moilherat;
Et ieu ai lo lor autreiat,
E Jois es entr'els esbauditz
E Douars alques mantengutz.

A tort o a dreig vant dessus
E Jovens se clama vencutz:
Li mais e·l plus
A penas trobo qui·ls gratus;
Capel s'a levat dtavols critz
Uns per un bon que n'a agutz.

Poestatz non pot esser pros
Qui noi·s sap guerrir de sanglutz
O d'una tos.
Li orfanel van garainhnos
Segon so que Marcabrus ditz
Trian los grans mest los menutz.

En Castelh' et en Portegal
Non trametrai autres salutz,
Mas Dieus los sal!
Et en Barcelos 'atretal
Puois lo Peitavis m'es failhitz
Et neis la valor son perdutz.

En Gascoinha, sai, ves Orsaut,
Me dizo qu'en creis uns petitz,
O'm trobaretz s'ieu sui perdutz.
Al son desviat, chantaire,
Veirai si puosc un vers faire
De fals Amistat menuda,
C'aissi ieu pren e refuda,
Puois sai ven e iai mercada,
Morrai si no·m n'esclaire.

Cest' amors sap engan faire,
Ab engan ses aigua raire,
Puois, quand l'a ras, se remuda
E quier autrui cui saluda,
A cui es douss' e privada,
Tant que·l fols deven musaire.

Non puosc dompnas trobar gaire
Que blanch' amistatz no·i vaire,
presen o a saubuda
N'aja vergoingna perduda
Si que la meins afrontada
N'a laissat cazer un Caire.

Moilherat, per saint Ylaire,
Son d'una foldat confraire,
Qu'entr'els es guerra moguda
Tals que cornutz fa cornuda,
E cogotz copatz copada,
Puois eis la coa de braire,

Tals cuid' esser ben gardaire
De la so' e de l'autrui laire.
C'atretals es devenguda
D'aicel de sai que la cuda;
Si l'us musa, l'antre bada
E ieu sui del dich pechaire.

De nien sui chastaire
De foudat sermonaire,
Car puois la flam' es nascuda
Del fol drut e de la druda,
Si·l fols art per l'abrasada,
Non sui mal meire ni laire.

Tant cant bos Jovens fon paire
Del segle e fin' Amors maire,
Fon Proeza mantenguda
A celat et a saubuda,
Mas er l'ant avilanada
Duc e rei et emperaire.

Qu'ieu sui assatz esprovaire,
Deffendens et enquistaire,
E vei cum Jovens se tuda,
Per que Amors es perduda
E de Joi deseretada
E cum Amors es cujaire.

L'Amors don ieu sui mostraire
Nasquet en un gentil aire,
E·l luocs on ilh es creguda
Es claus de rama branchuda
E de chaut e de gelada,
Qu'estrains no l'en puosca traire.

Desirat per desiraire
A nom qui·n vol Amor traire.
Amics Marchabrun, car digam
Un vers d'Amor, que per cor am
Q'a l'hora que nos partiram
En sia loing lo chanz auziz.

Ugo Catola, er fazam,
Mas de faus' amistat me clam.
Q'anc pos la serps baisset lo ram
No foron tant enganairiz.

Marcabrun, ço no m'es pas bon
Que d'Amor digaz si ben non;
Per zo·us en mou eu la tenson,
Que d'Amor fui naz e noiriz.

Catola, non entenz razon,
Non sapz d'Amor cum trais Samson?
Vos cuidaz e·lh autre bricon
Que tot sia vers quant vos diz.

Marcabrun, no·s troban auctor
De Sanso·l fort e de sa'uxor
Q'ela n'avia ostat s'amor
A l'ora que se fo deliz.

Catola, car a sordejor
La det e la tolc al meilhor,
Lo dia perdet sa valor,
Que·l seus fo per l'estraing traïz.

Marcabrun, si cum declinaz
Qu'Amors si' ab engan mesclaz,
Dunc es lo almosna pechaz,
La cima devers la raïz!

Catola, l'Amors dont parlaz
Camja cubertament los daz,
Aprop lo bon lanz vos gardaz,
Ço diz Salomons e Daviz.

Marcabrun, amistaz dechai,
Car a trobat Joven savai;
Eu n'ai al cor ir' et esclai,
Car I'en a levaz tan laiz criz.

Catola, Ovides mostra chai
E l'ambladura o retrai
Que nos soana brun ni bai,
Anz se trai plus aus achaïz.

Marcabrun, anc non cuit t'ames,
L'Amors, ves cui es tant engres,
Ni no fo anc res meinz prezes
D'aitals joglars esbaluiz.

Catola, anc de ren non fo pres
Un pas, que tost no s'en loinhes,
Et enquer s'en loingna ades,
E fera, tro seaz feniz.

Marcabrun, quant sui las e·m duoilh,
E ma bon' amia m'acuoilh,
Ab un baisar, quant me despuoilh,
M'en vau sans e saus e garitz.

Catola, per amor deu truoilh
Tressailh l'avers al fol lo suoilh,
E puois mostra la via a l'uoilh
Aprop los autres escharniz.
Ans que·l terminis verdei
Chantarai et ai ben drei;
Qui que d'Amor s'esbaudei.
Eu no·n ai ni so ni quei,
A nuilh home que dompnei
No quier pejor maIavei;
Be mor de fam e de frei
Qui d'Amor es en destrei.

Amor no vueilh ni dezir,
Tan sap d'engan ab mentir;
Per aiso vos ho vueilh dir
C'anc d'Amor no·m puesc jauzir.
Tan l'en vueill mal e l'azir
Can m'en membra·m fai languir.
Fols fui per Amor servir,
Mas vengut em al partir.

Per Amor sueilh esser guais.
Mas eu no·n serai jamais
C'una·m n'enguanet e·m trais
Per que m'en gurp e m'en lais.
Ben es cargutz de fol fais
Qui d'Amor es es pantais.
Senher Deus quan mala nais
Qui d'aital foudat se pais!

C'Amors es plena d'enguan.
Per aver se vai camjan.
E·ls plus pros torn' en soan.
Que·l malvatz l'aura enan.
Ja non anetz domnejan
Ses deners et ab afan.
Amors que vai mercadan
A diables la coman.

D'Amors vos dirai com es;
Si valiata un marques
Ja no·us en fasatz cortes,
Pos d'aver non auretz ges.
Si n'avetz donat e mes
No·us er prezat un pogues;
Ja no·us hi valra merces
Pos vos er failhitz l'avers.

Qu'ieu dic als dompnejadors
Que van d'Amor consiros
No s'en fasson cobeitos;
E poiri' esser lur pros
C'assatz es ben abduros
Qui d'amar es talantos,
Que qui trop es amoros
Ben torna del caul au tros.

La chansoneta rema
No'n dic plus a en Perma;
Tal s'en fan d'Amor casla
Deurion trichar de pla.
Drutz que·s fai semblar
Baza Per Amor que fols i fa.
Ja el nos senh ab sa ma
Cui Amors enguanara!
Assatz m'es bel del temps essuig —
Quand la douz gem e la fonz bruig
E son li prat reverdezit,
Pesa·m de Joven car s'en fuig,
C'a penas troba qui·l convit.

Ben son l'enganador destruig,
Can l'uns pechat a l'autr' aduig,
El fuoc del malign esperit,
Que fai dir de l'enfan: "so·m cuig,
Mieus es," ditz cel que l'a noirit.

Savis es qui lo fuoc destreinh,
Qu'estra grat sobre lui non reinh,
Que puois a lo fuocs envazit
Son ardimen, c'ad el si gleinh,
Tart remanra senes mal crit.

Moilherat, segon l'endeveinh,
Que·us es a venir vos enseinh,
Mas si m'avetz espaorit
C'usquecs n'a son coratge feinh,
Per que no m'es engal grazit.

A! cum fo tan fer ni esquiu
Q'estrains quezes en autrui niu!
Mas aras s'en son esbaudit
Si qu'el camin descobertiu
Van assegurat e plevit.

Tant cremon lo feu qu'ieu vos diu,
La flama la bras' e·l caliu
C'ar de tant se son enferzit
Que bravas en son e braidiu
Las moilhers e·l drut e·l marit.

Qui m'entendra s'ieu dic be?
Q'ara·m membra de que·m sove,
D'un volpilhatge e d'un ardit
C'ai agut, puois fui pros ancse
Et ancaras no m'a giquit.

De sol la paor ai faich fre
Que majormen aura faich me
Plus fort d'un caval arabit,
E si l'agues faich d'autra re,
Mos ardimens m'agr' enriquit.

Mon volpilhatge teinh tant car
Qu'el m'enseinha de cui mi gar
De gran fol e d'enfan petit,
E dei me tres vetz doctrinar
Mon affar anz que si' auzit.

Mon ardimen non dei laissar
Ni creire de tot mon affar,
Ni nuilhs autre no m'a desdit
Que leu de mon privat disnar
C'aventura de joi partit.

Moilherattuich estatz a frau
Que chascus rendetz mau per mau
Mas tot vos er contramerit
Et ieu guiarai ves Angau.

Guianna! cridon en Peitau
Valia dissend contr' avau!
E qui d'escaravaich fai guit
En avol luoc perpren ostau.

Per so, son Angevin aunit,
E qui d'escarabot fai guit
En avol loc perpren ostau.
Aujatz de chan com enans' e meilhura,
E Marcabrus, segon s'entensa pura,
Sap la razon e·l vers lassar e faire
Si que autr' om no l'en pot un mot traire.

Per so sospir car mouta gens ahura
De malvestat c'ades creis e perjura;
So m'en somon que sia guerrejaire,
C'a leis sap bo can m'au cridar e braire.

Li sordeior an del dar l'aventura
E li meilhor badon ves la penchura;
La retraissos fai trist e sospiraire
C'a rebuzos fant li ric lor afaire.

No·i a conort en Joven, mas trop fura,
Ni contra mort ressort ni cobertura,
Qu'ist acrupit l'an gitat de son aire
E de cami, per colpa de la maire.

Qui per aver pert vergonh' e mezura
E giet' honor e valor a non cura
Segon faisson es del semblan confraire
A l'erisson et al gos et al laire.

Proeza·s franh et avoleza·s mura no vol
Joi cuilhir dinz sa clauzura;
Dreit ni razon no vei mantener gaire
Quan per aver es uns gartz emperaire.

Coms de Peitieus, vostre Pretz s'assegura
Et d'En Anfos de sai, si gair' ilh dura,
Car Avignon e Proenssa e Belcaire
Te miels per sieu no fes Tolzan sos paire.

S'aquest n'Anfos fai contenensa pura
Ni envas mi fai semblan de frachura,
Lai vas Leo en sai un de bon aire
Franc de razo, cortes e larc donaire.

De Malvestat los gart Sanct' Escriptura,
Que no lur fassa cafloquet ni peintura;
Sel qu'es e fo regom recx e salvaire
La sospeiso del rei n'Anfos m'esclaire.
Bel m'es can s'esclarzis l'onda
E qecs auzels pel jardin
S'esjauzis segon son latin;
Lo chanz per lo[r] becs toronda,
Mais eu trop miels qe negus.

Qe scienza jauzionda
M'apres c'al soleilh declin
Laus lo jorn e l'ost' al matin,
Et a qec fol non responda
Ni contra musart no mus.

Car s'avole(n)za recoinda
A semblan del porc-marin;
Per q'ieu segnhoriu mo vezin,
E no vueil ges de mi bonda
So don hom m'apel caüs.

Ja non er mais sazionda
Enveia tro en la fin,
Ni cobezeza atressi,
Q'eveios e dizironda
Vair'e se ven al pertus.

Ni non cug mai qe·s resconda
Malvestatz, c'a plen camin
Segon ja li ric son traïn;
E can c'avolez'affonda,
E malvestatz crup de sus.

A greu aura ja vergonda
Putia de gros bosin,
Mas na Fro[n]t-Baldit baboïn
Ja acueilh, car l'i aprionda
Soven, qi qe s'en graüs.

Car el n'a la clau segonda,
Per qe·l segner, so·us afin,
Porta capel cornut conin;
C'ab sol un'empencha domda
Si donz, lo ditz Marcabrus.

E non puesc mudar non gronda
Del vostre dan, moillerzin,
E pos re non reman per mi,
Se l'us pela, l'autre tonda
E reverc contra raüs.

Qui·l vostre domnei sobronda
Esembla joc azenin
E de loc en loc ris canin;
E qer com Dieus lo confonda,
Qi sobre tot be vol plus.

Se·l segnoriu de Gironda
Poia, encar poiara plus,

Ab qe pense com cofonda
Paians, so·ilh manda Jhezus.
Bel m'es quan la fuelh' ufana
En l'auta branquilha
E·l rossinholets s'afana
Desotz la ramilha
Que·l platz frims, a la luguana,
Del chant que grezilha.

Quecx auzels quez a votz sana
De chantar s'atilha,
E s'esforsa si la rana
Lonc la fontanilha,
E·l chauans ab sa chauana,
S'als non pot, grondilha.

Sesta creatura vana
D'amor s'aparilha,
Lur jois sec la via plana
E·l nostre bruzilha;
Quar nos, qui plus pot enguana
Per qu'usquecx buzilha.

Volpils lengua traversana
Qu'a lairo cossilha,
Ab sa messorgua baussana
Desert' ez essilha,
So per qu'amor segurana
Non truep ses ruylha.

Jovens feuney' e trefana
E Donars becilha,
Saubud' es causa certana
Que Valors guancilha,
E Maluestatz va sobrana
La mair' e la filha.

Pieger es que gualiana
Amors que guespilha,
Cruzels cozens e baiana
Calens e frezilha
Quar molt tratz mal e safrana
Selhui cui estrilha.

Sist falsa gent crestiana
Qu'en crim pec fremilha,
A la fi ves Corrossana
Vira l'escobilha,
Que·l baptismes de Jordana
Lur notz e·ls perilha.
Bel m'es quan la rana chanta
E·l sucs pueja per la rusca,
Per que·l flors e·l fueilhs e·l busca
E·l frugz reviu en la planta,
E·l rossinhols crid' e brama
Sa par qu'a per joi conquisa,
Ples d'orgueilh car el no sen
Freg ni gel ni glatz ni bisa.

Non aus so que m'atalanta
Dir d'una gen que·s fa cusca,
Cui Malvestatz franh e frusca;
Qu'entre mil no·n trueb quaranta
De celhs cui Proeza ama.
Qu'en un castelh l'an assiza
E trazon i ben ab cen
Peiriers cilh qui l'an revisa.

Pres es Io castelhs e·l sala
Mas qu'en la tor es l'artilha
On Jois e Jovens e silha
Son jutjat a pena mala;
Qu'usquecs crida "fuec e flama!
Via dinz e sia prisa!
Degolem Joi e Joven
E Proeza si' aucisa."

Senher, ben hi a gran tala
Si mor ses filh o ses filha!
Retengam per meravilha
Lo bec o l'ongl' o l'ala,
Quar de pauc albr' eis grantz rama
Quan bona pugh' i es misa,
Per qu'ieu n'esper e n'aten
Lo frut aprop la semisa.

Non vueilh far paraula lonja:
Preza es la francha causa
E non troba fin ni pauza
Si no·s met reclus' o monja,
E pos chascus la derama
E las dent li franh e brisa,
Ieu non i trueb mas paren
De Portogal tro en Friza.

Duc e rei senes messonja
Lh'an primier la boca clausa,
Qu'ilh fan de pauc fag gran nauza
Quar Donars lur fai vergonha;
Tan tem quecs que falha trama
Per qu'en lur cortz non es visa
Copa ni enaps d'argent,
Mantelhs vairs ni pena griza.

Maritz qui l'autrui con grata
Ben pot saber que·l sieus pescha
E mostra com hom li mescha,
Qu'ab eis lo sieu fust lo bata,
Et aura·n tort si s'en clama,
Car drech e raços deviza
Que qui car compra car ven,
Ar, segon la lei de Piza.

D'aqui mais l'avols barata,
Ric cui mortz e Dieus descresca!
Qu'us non fai condug ni tresca;
Non sia lauzenja plata
Cell qui sa maisnad' afama;
Cest vest la blancha camiza
E fai son seinhor sufren
E ten si dons a sa guiza.

Alegretz, folhs, en quai quiza
Cujas far d'avol valen
Ni de gonelha camiza?

Antz co·s pot? levan cazen
Qual gonelha quai camiza.
Bel m'es quan son li fruich madur
E reverdejon li gaïm,
E l'auzeilh, per lo temps escur,
Baisson de lor votz lo refrim,
Tant redopton la tenebror;
E mos cor'tges s'enansa,
Qu·ieu chant per joi de fin' Amor
E vei ma bon' esperanza.

Fals amic, amador tafur,
Baisson Amor e levo·l crim,
E no·us cuidetz c'Amors pejor,
C'atrestant val cum fetz al prim;
Totz temps fon de fina color,
Et ancse d'una semblansa;
Nuilhs hom non sap de sa valor
La fin ni la comensansa.

Qui·s vol si creza for agur,
Sol Dieus mi gart de revolim!
Qu'en aïtal Amor m'aventur
On non a engan ni refrim;
Qu'estiu et invern e pascor
Estau en grand alegransa,
Et estaria en major
Ab un pauc de seguransa.

Ja non creirai, qui que m'o jur,
Que vins non iesca de razim,
Et hom per Amor no meilhur;
C'anc un pejurar non auzim,
Qu'ieu vaiIh lo mais per la meilhor;
Empero si·m n'ai doptansa,
Qu'ieu no·m n'aus vanar, de paor
De so don ai m'esperansa.

Greu er jaque fols desnatur,
Et a folhejar non recim
E folha que no·is desmesur;
Mals albres de mal noirim,
De mala brancha mala flor
E fruitz de mala pesansa
Revert al mal outra'l pejor,
Lai on Jois non a sobransa.

Que l'Amistats d'estrainh atur
Falsa del linhatge Caïn
Que met los siens a mal ahur,
Car non tem anta ni blastim,
Los trai d'amar ab sa doussor,
Met lo fol en tal erransa
Qu'al non remanria ab lor
Qui·l donavan tota Fransa.
Contra l'ivern que s'enansa,
Ab cossirier que m'assailh
M'es belh que del chant m'enans,
Ans qu'autre cossiriers m'assalha,
Pus per un cosselh descrec
No m'es ops qu'autre m'encresca.

Qu'ieu sui assis en trebalh
E levatz en la balansa
D'aquesta sai que·m trebalha
E·m ten en aquest balans
Qu'ab doussa sabor azesca
Sos digz de felhon azesc.

Mos talans e sa semblansa
So e no so d'un entalh,
Pueys del talent mais semblans
E pueys ab son dig l'entalha,
Quar si l'us trai ab mal vesc
Lo brico, l'autre l'envesca.

L'amars d'aquesta no·m falh
Pels tricx enojos d'amansa,
Ab sol qu'en amar no·m falha
E·m sia d'amar amans
Ab guizardon que·m paresca
Plus tozetz que non paresc.

Per cujatz m'ai esperansa
Qu'enquer ab mi s'enguasalh,
Mas tan m'ai bons esperans
Estranhs de corta guasalha
Qu'en mieg mon afar folesc
Non dic paraula folesca.

La musa port' e·l badalh
Selh qu'en amar a fizansa
Qu'estra grat mus' e badalha
Soven, so vos afizans,
Qu'amors adoncx entrebresca;
Enginhos desentrebresc.

Ab felhona deziransa
Ed estranhatge baralh
Pais Amors los deziransa.
Cui vir e volv e·m baralha,
Qu'una·m n'a en ufanese
Pagut d'aital ufanesca.

D'esta qu'ieu chant sobransa
Sos pretz, senes devinalh,
Et en valor es sobrans
Neichas segon devinalha,
Quar si per lieis no m'espresc
Non aten qu'autra m'espresca.

Selh qui fes lo vers e·l tresc
No sap don si mou la tresca.

Marcabrus a fag lo tresc
E no sap don mou la tresca.
Cortesamen vuoilh comenssar
Un vers si es qui l'escoutar,
E puois tant m'en sui entremes,
Veirai si·l poirai affinar,
Qu'eras vuoilh mon chan esmerar,
E dirai vos de maintas res.

Assatz pot hom vilhanejar
Qui Cortezia vol blasmar,
Que·l plus savis e·l mieilhs apres
Non sap tantas dire ni far,
C'om no li posca enseinhar
Petit o pro, tals hora es.

De Cortesia·is pot vanar
Qui ben sap Mesur' esgardar;
E qui tot vol auzir quant es,
Ni tot cant ve cuid' amassar,
Del tot l'es ops a mesurar,
O ja non sera trop cortes.

Mesura es de gen parlar,
E cortesia es d'amar;
E qui non vol esser mespres
De tota vilania·is gar,
D'escarnir e de folheiar,
Puois sera savis ab qu'el pes.

C'aissi pot savis hom reinhar,
E bona dompna meilhurar;
Mas celha qu'en pren dos ni tres
E per un non si vol fiar,
Ben deu sos pretz asordeiar,
E sa valors a chascun mes.

Aitals amors fai a prezar
Que si meteissa tan en car;
E s'ieu en dic nuilh vilanes
Per mal que la·n vueilh encolpar,
Be·ilh lauzi fassa·m pro muzar,
Qu'ieu n'aurai so que·m n'a promes.

Lo vers e·l son vuoilh enviar
A·n Jaufre Rudel outra mar,
E vuoilh que l'aujon li Frances
Per lor coratges alegrar;
Que Dieus lor o pot perdonar,
O sia pechatz o merces.
D'aisso laus Dieu
E saint Andrieu
C'om non es de major albir
Qu'ieu sui, so·m cuig,
E no·n fatz bruig
E volrai vos lo per que dir.

C'assatz es lait,
S'intratz en plait
Don non sabretz a lutz issir
E non es bo
Digatz razo
Si non la sabetz defenir.

De ginhos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir,
Lo pan del fol
Caudet e mol
Manduc e lais lo mieu frezir.

Tant quant li dur,
Li pliu e·il jur
C'om no·m puosca de lui partir;
E quan li failh
Mus e badailh
E prenda del mieu lo dezir

Qu'ieu jutg' a drei
Que fols folhei
E·l savis si gart al partir;
Qu'a dobl'es fatz
E dessenatz
Qui·s laiss' a fol enfolhetir.

D'estoc breto
Ni de basto
No sab om plus ni d'escrimir;
Qu'ieu fier autrui
E·m gart de lui
E no·is sap del mieu colp cobrir.

En l'autrui broilh
Chatz cora·m voilh
E·i fatz mos dos canetz glatir;
E'l terz a'ahus
Eis de rahus Bautz et aficatz per ferir.

Mos alos es
En tal deves
Res mas ieu non s'en pot jauzir,
Aissi l'ai claus
De pens mavaus
Que nuilhs no lo·m pot envazir.

De pluzors sens
Sui ples e prens
De cent colors per mieilhs cauzir;
Fog por ti sai
Et aigua lai,
Ab que sai la flam' escantir.

Cascuns si gart,
C'ab aital art
M'er a viure o a morir;
Qu'ieu sui l'auzels
C'als estornels
Fatz los mieus auzelhos noirir.
Dirai vos en mon lati
De so qu'ieu vei e que vi;
Non cuich que·l segles dur gaire
Segon qu'escriptura di,
Qu'eras failh lo filhs al paire
E·l pair' al filh atressi.

Desviatz de son cami
Jovens se torn' a decli,
E Donars qu'era sos fraire,
Va s'en fugen a tapi,
C'and dous Costans l'enganaire
Joi ni Joven non jauzi.

Soven de pan e de vi
Noiris rics hom mal vezi,
E di·l tengues de mal aire
Segurs es de mal maiti,
Si no·l ment lo gazainhaire
Don lo reproviers issi.

Lo mouniers jutg'al moli:
Qui ben lia ben desli;
E·l vilans ditz tras l'araire:
Bons fruitz eis de bon jardi,
Et avols filhs d'avol maire
D'avol caval rossi.

Eras naisson dui poilhi
Beilh, burden, ab saura cri
Que·is van volven de blanc vaire
E fan semblan aseni;
Jois e Jovens n'es trichaire
E malvestatz eis d'aqui.

Moilherat, ab sen cabri,
Atal paratz lo coissi
Don lo cons esdeven laire;
Que tals ditz:"Mos filhs me ri"
Que anc ren no·i ac a faire;
Gardatz sen ben bedoï.

Re no·m val s'ieu los chasti,
C'ades retornan aqui,
E puois un non vei estraire
Marcabrus d'aquel trahi,
An lo tondred contra·l raire,
Moilherat, del joc coni.

An lo tondres contra·l raire,
Moilherat, del joc coni.
Dirai vos senes duptansa
D'aquest vers la comensansa;
Li mot fan de ver semblansa.
Escoutatz!
Qui ves
Proeza balansa
Semblansa fai de valvatz.

Jovens failh e fraing e brisa,
Et Amors es d'aital guisa
De totz cessals a ces prisa.
Escoutatz!
Chascus en pren sa devisa,
Ja pois no·n sera cuitatz.

Amors vai com la belhuja
Que coa·l fuec en la suja
Art lo fust e la festuja.
Escoutatz!
E non sap vas qual part fuja
Cel qui del fuec es gastatz.

Dirai vos d'Amor com sinha;
De sai guarda, de lai guinha,
Sai baiza, de lai rechinha.
Escoutatz!
Plus sera dreicha que linha
Quand ieu serai sos privatz.

Amors soli' esser drecha,
Mas er' es torta e brecha
Et a coilhida tal drecha.
Escoutatz!
Lai ou non pot mordre, lecha
Plus aspramens no fai chatz.

Greu sera mais Amors vera
Pos del mel triet la cera
Anz sap si pelar la pera.
Escoutatz!
Doussa' us er com chans de lera
Si sol la coa·l troncatz.

Ab diables pren barata
Qui fals' Amor acoata,
No·il cal c'autra verga·l bata.
Escoutatz!
Plus non sent que cel qui·s grata
Tro que s'es vius escorjatz.

Amors es mout de mal avi;
Mil homes a mortz ses glavi,
Dieus non fatz tant fort gramavi.
Escoutatz!
Qui tot nesci del plus savi
Non fassa, si·l ten al latz.

Amors a uzatge d'ega
Que tot jorn vol c'om la sega
E ditz que no·l dara trega.
Escoutatz!
Mas que puej de leg' en lega,
Sin dejus o disnatz.

Cujatz vos qu'ieu non conosca
D'Amor s'es orba o losca?
Sos digz aplan'et entosca.
Escoutatz!
Plus suau poinh qu'una mosca
Mas plus greu n'es hom sanatz.

Qui per sen de femna reinha
Dreitz es que mals li·n aveinha,
Si cum la letra·ns enseinha.
Escoutatz!
Malaventura·us en veinha
Si tuich no vos en gardatz!

Marcabrus, filhs Marcabruna,
Fo engenratz en tal luna
Qu'el sap d'Amor cum degruna.
Escoutatz!
Quez anc non amet neguna,
Ni d'autra non fo amatz.
Doas cuidas ai compainhier
Que·m donon joi a destorbier,
Per la bona cuida m'esjau
E per l'avol sui aburzitz;
D'aital cuidar
Doutz et amar
Es totz lo segles replenitz,
Si qu'ieu for'ab los esmaïtz
Si tant no saubes ben e mau.

Eb dos cuidars ai conssirier
A triar lo frait de l'entier,
Be·l teing per deven naturau
Qui de cuit conoisser es guitz;
De fol cuidar
No·m sai gardar,
Que s'ieu cuich esser de bon fiz
E·l fols m'en bruig lonh los auzitz,
E·m tornaran d'amon d'avau.

La nostra cuida, soudadier,
Fai eluschar los bals Gaifier
Qu'envis si balans' enegau
La cuid'e·l prometres failhitz;
Nostra cuidar
Fai desviar
Lo mons don issic la soritz,
C'aissi vei los rics sordezitz,
C'un pro contra donar non au.

Ai! fo matz e bateiaz ier
Cil qui·m cuiet far encobrier
Als vezis man que jes no·l lau
Can cuia contrafar soritz,
Que per cuidar
Cuich esser bar
La cuid'es lonh' e·l faitz blasitz,
Car de folha cuid' eis fols critz,
Leu notz a presen et a frau.

Cuiador d'amor volatgier
Son de folha cuida mainier,
Qu'en mil no·n trob una corau
D'aquestas amors cuidairitz,
Pero cuidar
Non dei blasmar
Del tot, que Jovens for' aunitz;
Si cuiars a'Amor fos oblitz
Jois fora tombatz en canau.

Moilherat cuidan volontier
E seguentre·l vin e·l sabrier
Mouta folha cuida esgau,
Per que·l segles deven mestitz;
Tals vol cuidar
En bona part,
Non enten que Marcabrus ditz
Que femnas et enfans petitz
Ant una menda comunau.

Dompnas folhas de foi mestier
Son per cuit e fol cavalhier,
Paubr' orgoilhos de cuida brau
Acolza Dieus acaitivitz!
C'amc per cuidar
Non vim granar
La cima plus que la razitz;
Qu'en bona cuid'es hom peritz
Si mielhier obra no·i abau.

Cuidan s'en van lo tort sentier
Siulan tavan per esparvier
E laisson la dreita carrau
Per lo conseilh dels garainhitz
Que fant cuidar
Al ric avar
So don Jovens es marchezitz,
E Jois es entre·ls francs failhitz,
Tornatz de Basan en Bertau.
Emperaire, per mi mezeis,
Sai quant vostra proeza creis,
No·m sui jes tarzatz del venir,
Que Jois vos pais e Pretz vos creis,
Jovens vos ten baud e freis
Que fai vostra valor doucir.

Pois lo filhs de Dieu vos somo
Que·l vengetz del ling Farso,
Ben vos en devetz esbaudir;
Contra·ls portz failhon li baro,
Li plus de conduich e de do,
E ja Dieus no·ls en lais jauzir:

Mais en cels de lai es remas
Ad ops d'Espainha e del vas,
En devetz ben l'afan soffrir,
E·ls Sarrazis tornar atras,
E de l'aut orguoilh forvenir,
E Dieus er ab vos al fenir,

Als Amoravis fai conort
Per las poestatz d'outra·l port
Qu'ant pres una tel' ad ordir
De drap d'enveia e de tort,
E ditz cadaüs qu'a sa mort
S'fara de sa part desvestir.

Mas de lai n'ant blasme li ric
C'amon lo sojorn e l'abric
Mol jazer e soau dormir.
E nos sai, segon lo prezic,
Conquerrem de Dieu per afic
L'onor e l'aver e·1 morir.

Trop s'en van entr'els cobeitan
Aicilh que vergoinha non an,
E·s cuion ab l'aver cobrir;
Et ieu dic lor, segon semblan,
Que·l cap derrier e·ls pes denan
Los coven dels palaitz issir.

Per pauc Marcabrus non trassailh
De Joven, can per aver failh,
E cel qui plus l'am' acuilhir,
Quan venra al derrier badailh,
En mil mares non dari' un ailh,
Si li fara la mortz pudir.

Ab la valor de Portegual
E del rei Navar atretal
Ab sol que Barsalona·s vir
Ves Toleta l'emperial,
Segur poirem cridar: reial!
E paiana gen desconfir.

Si non fosson tant gran li riu
Als Amoravis for' esquiu;
E pogram lor o ben plevir,
E s'atendon lo recaliu
E de Castelha·l seinhoriu,
Cordoa·il farem magrezir.

Mas Franssa Peitau e Beiriu
Aclina un sol seinhoriu,
Venga sai Dieu son fieu servir:

Qu'ieu non sai per que princes viu
S'a Dieu no vai son fieu servir.
Emperaire per vostre prez
E per la proeza q'avez
Sui a vos venguz, zo sabez,
E no m'en dei ges penedir.

Meilhz m'en degra lo pels sezer
Car chai vinc vostra cort vezer,
Q'eu farai loinh e pres saber
Lo joi que vos es a venir.

S'anc per vos demenei orgoilh
Tot n'es tornat en autre fuoilh,
Qe tals mena bon fait en l'uoilh
Qe no s'en auza descobrir.

Qi·l sap bon q'eu sui tant poinenz
Als malvats et als recredenz,
Per qe n'a serradas las denz
E non ausa lo criz eissir?

Emperaire, si ben enquers,
Lo reprovers es fis e mers:
So qe dons dona e plora sers
Las lacrimas devon perir.
(Emperaire si Dieus me gart)

S'en me failh al vostre donar
Jamais a gorc qu'auza lauzar
Non ira Marcabruns pescar
C'ades cuidaria failhir.

Per aquelha fe q'eu vos dei,
Anc mes emperador ni rei
Non agron tal merchat de mei,
Con vos, e Dieus m'en lais jauzir.

Emperairiz, pregaz per mei,
Qu'eu farai vostre prez richir.
En abriu, s'esclairo·il riu contra·l Pascor,
E per lo bruoilh naisso·il fuoilh sobre la flor;
Belhamen, ab solatz gen, e·m conort de fin' Amor.

Qui a drut reconogut d'una color
Blanc lo teinha, puois lo deinha ses brunor;
C'amors vair' al mieu veiar' a l'usatge trahidor.

Denan vos fara semblan bon per meilhor,
Per servir gen, a talen mal per pejor;
Vers es, per ben fait, cap frait e mainz laisitz per honor.

Dieus maldiga amor piga e su valor;
Per sa lecha pren delech' al bevedor,
Qui trop beu plus que non deu lo vins li tol la vigor.

Si l'amia non crezi' enganador
Lauzengier ni mal parlier acusador,
Sicus seria, si·m volia, ses bauzi' e ses error.

Puois qu'ieu vei qu'elha non crei castiador,
Anz de totz malvatz pren patz, cals la groissor
A la den torna soven la leng' on sent la dolor.

Denan mei n'i passon trei al passador,
Non sai mot tro·l quartz la fot e·l quinz lai cor.
Enaissi torn' a decli l'amors e torn' en negror.

Aquist con son deziron e raubador,
Tuit cili gartz i clamon partz et ilh en lor,
E qui mieilhs fa sordeitz a, cum de l'anhel an pastor.

A dur auzel tol la pel cel qui escorja voutor.
Estornel, cueilh ta volada:
Deman, ab la matinada,
Iras m'en un' encontrada,
On cugei aver amia;
Trobaras
E veiras
Per que vas;
Comtar l'as
E·ilh diras
En eis pas
Per que se traslia.

No sai s'aissi·s fo fadada
Que no m'am e si' amada;
C'ab una sola vegada
Fora grans la matinia,
Si·lh plagues
Ni volgues
Qu'o fezes;
Per un mes
N'agra tres,
Aqui es
De sa companhia.

Ai! com es encabalada
La faisa razos daurada,
Denan totas vai triada;
Va! ben es fols qui s'i fia,
De sos datz
C'a plombatz
Vos gardatz,
Qu'enganatz
N'a assatz,
So sapehatz,
E mes en la via.

Per semblant es veziada,
Plus que veilha volps cassada;
L'autrier mi fetz far la buda
Tota nueg entruesc' al dia.
Sos talans
Es volans
Ab enguans;
Mas us chans
Fa·n enfans
Castians
De for felonia.

Selui fadet gentils fada
A cui fo s'amors donada;
No fo tals crestianada
De sai lo peiron Elia;
Vol' e vai
Tot dreit lai,
E·l retrai
Qu'ieu morrai,
Si no sai
Consi Jai
Nuda o vestida.

Sa beutatz fon ab leis nada
Ses fum de creis ni d'erbada;
De mil amicx es cazada
E de mil senhors amia.
Marcabrus
Ditz que l'us
Non es clus;
Bad e mus
Qui·lh vol plus
C'a raüs
Part de la fraia.

De fin' amor dezirada
Az una flor pic vairada
Plus que d'autruna pauzada.
Paucs fols fai tost gran folia.
Perdo·l grat
De l'abat
Saint Privat;
M'ai pensat
Ses cujat
Sim ditz: mat,
Que l'amors embria.

Del deslei
Que me fei
Li fauc drei,
E·il m'autrei,
Mas sotz mei
Aplat sei,
Qu'ela·m lass' e·m lia.
Ges l'estornels non s'oblida,
Quant ac la razon auzida,
C'ans ha sa vida culhida,
Del dreg volar no s'alensa.
Tant anet
E volet
E seguet
Lo devet,
Orguanet,
E trobet,
A chantar comensa.

Sobr' una branca florida
Lo francx auzels brai e crida;
Tant ha sa votz esclarzida,
Qu'ela n'a auzit l'entensa.
L'us declui,
Lai s'esdui
Truesc' a lui.
"Auzels sui,"
Ditz: — "Per cui
Fas tal brui
Ho cals amors tensa?"

Di l'estornels: "Part Lerida
A pros es tan descremida,
C'anc no saup plus de gandida,
Plena de falsa crezensa.
Mil amic
S'en fan ric:
Per l'abric
Que·ua servic,
Lo meric
Del chairic
N'aura ses failhensa."

"Auzels, a tort m'a 'nvazida;
Mas pos amor no·im ressida,
Mas qu'ieu no sui sa plevida,
En cug aver m'entendensa.
L'autr'am ieu,
So vueilh ieu,
E badieu
Ses aisieu
Don m'eschieu
Tug de brieu,
Ses far contenensa."

Az una part es partida
Ma fin' amistatz plevida,
Son joc revit, si·il m'envida.
Auzels, per to conoisensa,
So·il diguatz
Qu'en un glatz
Lev' e jatz,
Desiratz
Er l'abatz
Ans asatz
Que n'ajam lezensa.

La cambr'er de cel guarnida,
D'un ric jauzir per jauzida,
C'ab dous baizar s'es sentida
Desotz se plat de plazensa.
Vai e·l di
Qu'el mati
Si·aisi,
Que sotz pi
Farem fi,
Sotz lui mi,
S'esta malvolensa."

Gent ha la razon fenida,
Estornels cui l'aura guida
Vas son senhor, com qu'estia;
"Vos ai amor de valensa.
C'als mil drutz
Ha rendutz
Mil salutz
E pagutz
Per condutz
Sas traütz
De falsa semensa."

S'al mati
L'es aqui
On vos di
E·ius mandi,
Qu'el ardi
Del jardi
E que·ius mat e·ius vensa!
Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M'es belhs dous chanz per l'ombratge,
Que fan desus la ramada
L'auzelet per la verdura;
E pus lo temps si melhura,
Elh s'en lur joya conquiza.

Ara perdon l'alegratge
Pel frei e per la gilada
Mas ieu ai pres tal uzatge
Totz iorns chant, qu'ara m'agrada
E fassa caut o freidura,
Trastot m'es d'una mezura
Amors e Jois, d'eissa guiza.

On plus n'ai meilhor coratge
D'amor, mielhs m'es deslonhada,
Per qu'ieu no·m planc mon dampnatge?
Qu'aitals es ma destinada
Que Jois e Bon' Aventura
Mi tolh un pauc de rancura
Que m'es ins el cor assiza.

Selha que·m degra messatge
Enviar de s'encontrada,
O tem baissar son paratge,
O s'es ves mi azirada
O no vol, o no endura,
Ben leu Orguelhs, o Non-Cura
S'es entre nos entremiza.

Ges no·l sera d'agradatge
La merces qu'ieu l'ai clamada.
S'ieu lieis pert per son folhatge,
Ieu n'ai autra espiada,
Fina, esmerada e pura,
Qu'aitals amors es segura
Que de fin joi es empriza.

Per lieis am tot son linhatge
E totz selhs que l'an lauzada,
Quar anc no·m fez estranhatge,
Mas quora·m vi, fon orivada.
Quar ieu l'am senes falsura,
Ja no·m deu esser escura
D'aquo don tan l'ai enquiza.

Be·m tengratz per folhatura,
Si be·m fai e mielhs m'ahura,
S'ieu ja m'en planc quar l'ai viza.
L'autrier, a l'issida d'abriu,
En uns pasturaus lonc un riu,
Et ab lo comens d'un chantiu
Que fant l'auzeilh per alegrar,
Auzi la votz d'un pastoriu
Ab una mancipa chantar.

Trobei la sotz un fau ombriu:
"Belha, fich m'ieu, pois Jois reviu
[...]
Ben nos devem apareilhar."
— "Non devem, don, que d'als pensiu
Ai mon coratg' e mon affar."

"Digatz, belha, del pens cum vai
On vostre coratges estai?"
— "A ma fe, don, ieu vos dirai,
S'aisi es vers cum aug comtar,
Pretz e Jovens e Jois dechai
C'on en autre no·is pot fiar.

D'autra manieira cogossos,
Hi a rics homes e baros
Qui las enserron dinz maios
Qu'estrains non i posca intrar
E tenon guirbautz als tisos
Cui las comandon a gardar.

E segon que ditz Salamos,
Non podon cilh pejors lairos
Acuilhir d'aquels compainhos
Qui fant la noirim cogular,
Et aplanon los guirbaudos
E cujon for filhs piadar."
L'autrier jost' una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa,
Si cum filha de vilana,
Cap' e gonel' e pelissa
Vest e camiza treslissa,
Sotlars e caussas de lana.

Ves lieis vine per la planissa:
"Toza, fi·m ieu, res faitissa,
Dol ai car lo freitz vos fissa."
— "Seinher, so·m dis la vilana,
Merce Dieu e ma noirissa,
Pauc m'o pretz si·l vens m'erissa,
Qu'alegreta sui e sana."

"Toza, fi·m ieu, cauza pia,
Destors me sui de la via
Per far a vos compainhia;
Quar aitals toza vilana
No deu ses pareilh paria
Pastorgar tanta bestia
En airal terra, soldana."

"Don, fetz ela, qui que·m sia,
Ben conosc sen e folia;
La vostra pareilharia,
Seinher, so·m dis la vilana,
Lai on se tang si s'estia,
Que tals la cuid' en bailia
Tener, no·n a mas l'ufana."

"Toza de gentil afaire,
Cavaliers fon vostre paire
Que·us engenret en la maire,
Car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'etz belaire,
E per vostre joi m'esclaire,
Si·m fossetz un pauc humana!"

"Don, tot mon linh e mon aire
Vei revertir e retraire
Al vezoig et a l'araire,
Seinher, so·m dia la vilana;
Mas tals se fai cavalgaire
C'atrestal deuria faire
Los seis jorns de la setmana."

"Toza, fi·m ieu, gentils fada,
Vos adastret, quam fos nada,
D'una beutat esmerada
Sobre tot' autra vilana;
E seria·us ben doblada,
Si·m vezi' una vegada,
Sobira e vos sotrana."

"Senher, tan m'avetz lauzada,
Que tota·n sui enojada;
Pois en pretz m'avetz levada,
Seinher, so·m dis la vilana,
Per so n'auretz per soudada
Al partir: bada, fols, bada,
E la muz'a meliana,"

— "Toz', estrainh cor e salvatge
Adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric compainhatge
Ab amistat de coratge,
Si l'us l'autre non engana."

— "Don, hom coitatz de folhatge
Jur' e pliu e promet gatge:
Si·m fariatz homenatge,
Seinher, so·m dis la vilana;
Mas ieu, per un pauc d'intratge,
Non vuoil ges mon piucelhatge,
Camjar per nom de putana."

"Toza, tota creatura
Revertis a sa natura:
Pareilhar pareilhadura
Devem, ieu e vos, vilana,
A l'abric lonh la pastura,
Car plus n'estaretz segura
Per far la cauza doussana."

"Don, oc; mas segon dreitura
Cerca fols sa folhatura,
Cortes cortez' aventura,
E·il vilans ab la vilana;
En tal loc fai sens fraitura
On hom non garda mezura,
So ditz la gens anciana."

"Toza, de vostra figura
Non vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana."

"Don, lo cavecs vos ahura,
Que tals bad' en la peintura
Qu'autre n'espera la mana."

Gies non gard a la pintura
Cel c'en espera la mana.
L'iverns vai e·l temps s'aizina
E reverdei' il boisso,
E par la flors en l'espina
Don s'esjauzen l'auzello:
Ai!
Ja deven hom d'amor Gai,
Chascus vas sa par s'atrai,
Oc,
Segon plazenssa corina.

Lo freitz frim e la bruina
Contra la gentil sazo;
Pels plais e per la gaudina
Aug del chan la contensso;
Ai!
Ieu·m met de trobar en plai,
E dirai d'amor cum vai,
Oc,
Si·m vuoilh e cum revolina,

Amars creis et atahina
Tric' ab coratge gloto
Per una dolssor conina
Que·is compren d'un fuoc felho;
Ai!
Ja non er nuilhs s'i dechai
D'averas o per assai;
Oc,
No·i lais del pel en l'arsina.

Bon' Amors porta meizina
Per garir son compainho,
Amars lo sieu disciplina
E·il met en perdicio;
Ai!
Tant cant l'avers dura, sai,
Al fol, semblan d'amor fai.
Oc,
E quan lavers failh buzina.

Gent cembel fai que trahina
Ves son agach lo brico,
Del cim tro qu'en la racina,
Entrebescat oc e no;
Ai!
Tal amei blanc brun e bai
Ab si farai no farai?
Oc,
Fai al fol magra l'esquina.

Dompna non sap d'amor fina
C'ama girbaut de maiso,
Sa voluntatz la mastina
Cum fai lebrieir' ab gosso;
Ai!
D'aqui naisso·ilh ric savai
Que no fant conduit ni pai;
Oc,
Si cum Marcabrus declina.

Aquest intr' en la cozina
Coitar lo fuoc el tizo
E beu lo fum de la tina
De si donz na Bonafo;
Ai!
Ieu sai cum sojorn' e jai
E part lo gran e·l balai,
Oc,
Son seinhor engirbaudina

Qui bon'Amor a vezina
E vin de sa liurazo,
Honors e Valors l'aclina
E Pretz sens nuilh' ochaio;
Ai!
Tant la fai ab dig verai
Que no·il cal aver esmai
Oc,
Del trut dulhurut n'Aiglina.

Ja non farai mai plevina
Ieu per la troba n'Eblo,
Que sentenssa folhatina
Manten encontra razo;
Ai!
Qu'ieu dis e dic e dira
Quez amors et amars brai,
Oc,
E qui blasm' Amor buzina.
Lo vers comens quan vei del fau
Ses foilha lo cim e·l branquilh,
C'om d'auzel ni raina non au
Chan ni grondilh,
Ni fara jusqu'al temps soau
Qu·el nais brondilh.

E segon trobar naturau
Port la peir' e l'esc' e·l fozilh,
Mas menut trobador bergau
Entrebesquilh,
Mi tornon mon chant en badau
En fant gratilh.

Pretz es vengutz d'amont aval
E casegutz en l'escobilh,
Puois avers fai Roma venau,
Ben cuig que cilh
Non jauziran, qui·n son colpau
D'aquest perilh.

Avoleza porta la clau
E geta Proez' en issilh;
Greu parejaran mais igau
Paire ni filh;
Que non aug dir, fors en Peitau,
C'om s'en atilh.

Li plus d'aquest segle carnau
Ant tornat joven a nuilh,
Qu'ieu non trob, de que molt m'es mau,
Qui maestrilh
Cortesia ab cor leiau,
Que noi·s ranquilh.

Passat ant lo saut vergondau
Ab semblan d'usatge captilh;
Tot cant que donant fant sensau,
Plen de grondilh,
E non prezon blasme ni lau
Un gran de Milh.

Cel prophetizet ben e mau
Que ditz c'om iri' en becilh,
Seinher sers e sers seinhorau,
E si fant ilh,
Que·i ant fait li buzat d'Anjau,
Cal desmerilh.

Si amars a amic corau,
Miga nonca m'en meravilh
S'il se fai semblar bestiau
Al departilh,
Greu veiretz ja joc comunau
Al pelacilh.

Marcabrus ditz que noil l'en cau,
Qui quer ben lo vers e·l foïlh
Que no·i pot hom trobar a frau
Mot de roïlh;
Intrar pot hom de lonc jornau
En breu doïlh.
Lo vers comenssa
A son veil, sen antic;
Segon l'entenenssa
De so qu'ieu vei e vic,
N'ai sapienssa
Don ieu anc no·m jauzic;
Greu puosc abric
Trobar ses malvolenssa,
Mais en baro.

Tant creis durenssa
C'alegr' en son li ric;
Avols cossenssa
Fai sobremontar tric;
Sofren sofrenssa
Esdevenon amic,
Al ver afic,
Segon la penedenssa
N'auran perdo.

Non sai que faire,
Tant fort sui entrepres,
Qu'entorn l'araire
Si fant vilhan cortes,
E·il just pechaire
De so qu'en lor non es.
Si m'ajut fes,
Tals mil en auzetz braire
C'and res non fo.

Ges no m'esclaire,
Ni o farai d'est mes,
Ni o dei faire
Pels filhs que fant laides;
Trop tam mal traire
Per atendre sordeis;
Mout nais espes
Malvestatz de sa maire
Senes razo.

Lo cors m'esglaia,
Ja non o celarai,
Amors veraia
Trobar greu fina sai,
Qu'en lieis non aia
C'a falsedat retrai;
Contra·il savai
Es leu amors savaia
E bon' al bo.

Mout pretz m'en aia
D'amor que no mesfai,
Qu'es ver' e gaia
Contra·l ver amic gai,
Tant cant vol braia
Lausengiers et abai,
Qu'ieu sai on jai
L'amors que no s'esmaia
De lor sermo.

Qui ses bauzia
Vol Amor albergar,
De cortesia
Deu sa maion jonchar;
Get fors feunia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en bailia,
Ses ochaio.

C'Amors s'embria
Lai on conois son par,
Blanch' e floria
E presta de granar,
Ses felhonia
Fai contra·l amic ausar;
Ops l'es que·is gar
Cel cui bon' Amors guia,
De mespreiso.

Jovens someilha,
Greu prendra mais revel,
E par qu'espeilha
Lo seinhor Daucadel,
Tot jorn conseilha
Ab son dous caut morsel;
Prop del tessel
Malvestatz li pendeilha
Al capairo.

Dolors m'esveilha
De fresc e de novel,
Cals meraveilha
Que greu trob qui m'apel?
Malvestatz treilha
E Jois torn' en paissel,
Al plus isnel
Fer tal vetz lonc l'aureilha
Qu'el non ditz no.

D'aquest flagel
Marcabrus si coreilha
Ses compainho.
Hueimais dei esser alegrans
Pus l'aura doussa vei venir
Et auch lais e voutas e chans
Dels auzelhs qu·m fan esbaudir;
Lo gens temps me fai alegrar.
Mas per Joven me desconort
Quar totz jorns lo vei sordeyar.

D'una ren sui meravelhans
Qu'ades vei granar e florir
Escassetatz, oc! et Enjans:
Vas qualque part me torn ni·m vir
Cortezia ni Bel Estar
Ni Pretz ni Valor ni Deport
Vas nulha part no vei renhar.

Ist lauzengier, lenguas trencans
Cui Dieus cofonda et azir,
Meton Proeza en balans
E fan Malvstat enantir;
Mais als pros dic e buelh pregar
Que ja us ab elhs no·s n'acort
Si en proeza vol estar.

Eissamens son domnas trichans
E sabon trichar e mentir,
Per que fan los autrus enfans
Als maritz tener e noirir;
D'aqui maisso·l malvat avar
Qu'us non ama Joy ni Deport
Ni n'auza hon entr'elhs parlar.

Ja Dieus n·l sia perdonans
Qui las vol onrar ni servir,
Estas putas ardens cremans
Pejors que ieu no·us saubra dir;
Tan lor sap bo lo clau copar,
Que non hi guardan dreg ni tort,
Mas selh que mielhs las sap ronsar!

Qui anc fon prezais ni amans
Per dompnas, ben s'en deu gequir!
Qu'aitan s'en aura us truans
O mais, si mais li post bastir;
Et ieu poiri'o ben proar
Per ma domna no Cropa fort
Mas ja no la vuelh decelar.

Messatges cortes, ben parlans,
Vai t'en Urgel ses falhir,
E sias del vers despleyans
A'm Cabrieira, que lo remir,
E potz li dir senes gabar
Qu'en tal loc ai tornat ma sort
On elh poiria pro muzar.
Pax in nomine Domini!
Fetz Marcabrus los motz e·l so.
Aujatz que di:
Cum nos a fait, per sa doussor,
Lo Seinhorius celestiaus
Probet de nos un lavador,
C'anc, fors outramar, no·n fon taus,
En de lai deves Josaphas:
E d'aquest de sai vos conort.

Lavar de ser e de maiti
Nos deuriam, segon razo,
Ie·us o afi.
Chascus a dei lavar legor;
Domentre qu·el es sas e saus,
Deuri' anar al lavador,
Que·ns es verais medicinaus;
Que s'abans anam a la mort,
D'aut en sus aurem alberc bas.

Mas Escarsedatz e No-fes.
Part Joven de son compaigno.
Ai! cals dols es,
Que tuich volon lai li pluzor,
Don lo gazainhs es enfernaus!
S'anz non correm al lavador
C'ajam la Boca ni·ls huoilhs claus,
Non i a un d'orguoilh tant gras
C'al morir non trob contrafort.

Que·l Seinher que sap tot quant es
E sap tot quant er e c'anc fo.
Nos i promes Honor e nom d'emperador,
E·il beutatz sera, - sabetz caus -
De cels qu'iran al lavador?
Plus que l'estela gauzinhaus;
Ab sol que vengem Dieu del tort
Que·ilh fan sai, e lai vas Domas.

Probet del linhatge Caï,
Del primeiran home felho,
A tans aissi C'us a Dieu non porta honor;
Veirem qui·lh er amics coraus;
C'ab la vertut del lavador
Nos sera Jhesus comunaus;
E tornem los garssos atras
Qu'en agur crezon et en sort!

E·il luxurios corna-vi,
Coita-disnar, bufa-tizo,
Crup-en-cami
Remanran inz el felpidor;
Dieus vol los arditz e·ls suaus
Assajar a son lavador;
E cil gaitaran los ostaus;
E trobaran fort contrafort,
So per qu'ieu a lor anta·ls chas.

En Espainha, sai, lo Marques
E cilh del temple Salamo
Sofron lo pes
E·l fais de l'orguoilh paganor,
Per que Jovens cuoilh avol laus.
E·l critz per aquest lavador
Versa sobre·ls plus rics captaus
Fraitz, failhitz, de proeza las,
Que non amon Joi ni Deport.

Desnaturat son li Frances,
Si de l'afar Dieu dizon no,
Qu'ie·us ai comes.
Antiocha, Pretz e Valor
Sai plora Guiana e Peitaus.
Dieus, Seinher, al tieu lavador
L'arma del comte met en paus:
E sai gart Peitieus e Niort
Lo Seinher qui ressors del vas!
Per l'aura freida que guida
L'invern qu'es tant plens d'iror,
L'auzeilh qu'us no·brai ni·n crida
Sotz foilha ni per verdor,
Car l'estiu, a belh' aizida
Mesclon lor joia certana.

Non auch chant ni retentida
Ni non vei brondel ab flor,
Empero si ai auzida
Una estrainha clamor,
De Joi que·is plainh, ses ufana,
Cui Malvestatz disciplina.

Proeza es forbandida,
E son malvatz li meilhor;
Lonc temps auran cossentida
Els maritz lor desonor,
Als acropitz lenguas planas
Torbadors d'amistat fina.

D'entre dompnas lenguas planas
Vergoinha e non sai cor;
Las plus ant coa forbida
E mes lo segl' en error,
Mas for semensa frairina
Geta malvatz fruit quan grana.

Drudari' es trassailhida
E creis Putia s'onor,
E·il moilherat l'ant sazida
E so·is fait dompnejador;
Tant m'es bel quand us s'en vana
Cum de can quant prist farina.

Tant cum Marcabrus ac vida,
Us non ac ab lui amor
D'aicelha gen descauzida,
Que son malvatz donador,
Mesclador d'avol doctrina
Per Frans' e per Guiana.

N'Amfos, ab patz segurana
Que tengua, Valors l'aclina.
Per savi·l tenc ses doptanssa
Cel qui de mon chant devina
So que chascus motz declina,
Si cum la razos despleia,
Qu'ieu mezeis sui en erranssa
D'esclarzir paraul' escura.

Trobador, ab sen d'enfanssa,
Movon als pros atahina,
E tornon en disciplina
So que veritatz autreia,
E fant los motz, per esmanssa,
Entrebeschatz de fraichura.

E meton en un' eganssa
Falss' Amor encontra fina,
Qu'ieu dic que d'Amor s'aizina
Ab si mezesme guerreia;
C'apres la borsa voianssa
Fai folsaptenenssa dura.

Per so·n port ir' e pesanssa
C'aug dir a la gen frairina
C'Amors engan' e trahina
Celui cui Amars rencia;
Menton, que lor benananssa
Es Jois, Sofrirs e Mesura.

Aitals pareilhs fai mostranssa,
S'en doas partz non camina,
Pols bon'Amors n'es vezina,
Ab dos desirs d'un' enveia.
Ab segurana fianssa
Blanca cara ver' e pura.

C'Amors a signifianssa
De maracd' o de sardina,
Es de Joi cim' e racina,
C'ab veritat seinhoreia,
E sa poestatz sobranssa
Sobre mouta creatura.

Segon dich, faich e semblanssa,
Es de veraia corina
Car se promet e·s plevina,
Ab sol queד dos no sordeia,
E qui vas lieis no s'enanssa
Porta nom de folhatura.

Sermonara ni predicanssa
Non val un ou de galhina
Vas celhui de qu'es frairina
Folhia de cor correia;
Qu·ieu sai s'Amars es amanssa,
Qu'a mains es fals' e tafura.

Fols pos tot cant au romanssa;
Non sec razo, mas bozina,
Car s'Amors viu de rapina,
Autrei a'Amors s'amoreia
E que Costans es costanssa
E fals usatges dreitura.

La defenida balanssa
D'aquest vers e revolina
Sobr' un' avol gen canina
Cui malvatz astres ombreia,
C'ab fola cuida bobanssa
Ses faich de bon aventura.

La cuida per qu'el bobanssa
Li sia malaventura.
Pois la fuoilha revirola
Que vei d'entre·ls cims cazer,
Que·l vens deromp e degola,
Que no·s pot mais sostenerm
Mais pretz lo freich temporan
Que l'estiu plen de gandilh
Don nais puti' et enveia.

Lo pics e la rossinhola
Tornon for chant en tazer,
Si·s fa·l gais e l'autiola,
Don l'inverns fai son plazer;
E l'orgoilhs torn' en canau
Per garssos plens de grondilh,
Qu'en estiu contradenteia.

Graissans ni serps que s'amola
No·m fant espaven ni mau,
Mosca ni tavans que vola,
Escaravait ni bertau,
Aquist malvatz volatilh
Non sent bruir ni oler,
Don francs inverns nos neteia.

Ges l'afilatz bec d'aissola
Non pert son loc al fogau,
Anz porta pic e massola
Don son gran li dui mau.
C'est tol si douz al jazer
La dolor del penchinilh,
Pel feminiu don se breia.

Cest trai del mieilh la briola
Plen' al maitin et al ser,
E sobre·l faire faissola,
Car pot la coa mover;
Cest fai la nuoich son jornau,
Don engenrra un bel filh,
Per que sobreseinhoreia.

Aisi com la segunhola
Baisa lev' e torn' a vau
Cazen levan trebaiola
Lo segles et non pueis au;
Uelhs a e no sap vezer,
Ni non conois lo rovilh
Per que domneis ar putela.

Jes del tot non badaiola
Marcabrus de so saber
Car sel' es de bon'escola
Que joi quer aasomover;
E pus jauzimens l'avau,
A cada vetz s'estendilh
Un petit pus que non deia.

Dieus prec c'a·n Guiscart non tola
Lo regne celestial
Qu'el fes so per que s'adola
Lo mielhs d'est segle carnau;
Et a·n sai laisat per her;
E jamai non creirai filh
S'aquest non contrapaireia.

D'acoindar neviola
Li malvat ab desesper
Que son de natura fola
Que·s baizon mais pot valer,
No sai si lo ditz per mal:
Que·l cor a sotz l'emborilh
Bar que per aver sordeia.

Que·l cor a sotz l'emborilh
Bar que per aver sordeia.
Pois l'inverns d'ogan es anatz
E·l douz temps floritz es vengutz,
De moutas guisas pels plaissatz
Aug lo refrim d'auzels menutz;
Li prat vert e·il vergier espes
M'ant si fait ab joi esbaudir,
Per qu'ie·m sui de chant entremes.

Totz lo segles es encombratz
Per un albre que·i es nascutz,
Autz e grans, brancutz e foilhatz,
Et a meravilha cregutz,
Et a si tot lo mon perpres
Que vas neguna part no·m vir,
No·n veia dels rams dos o tres.

Empero aissi es levatz,
E vas totas partz espandutz
Que lai d'outra·ls portz es passatz
En Franss' et en Peitau vengutz;
Qu'ieu sai qu'el es en tal defes,
E dic ver, segon mon albir,
Qu'en tenra sa verdor jasses.

E per so s'es enrazigatz
Car greu sera mais abatutz;
Que la razitz es Malvestatz,
Per que Jovens es confondutz,
E tornatz en tal contrapes
Per cels qui·l degran obezir,
Que tant non cridon c'us l'ades.

Meravilh me de poestatz
On a tans joves e canutz,
Comtes e reis, et amiratz
E princes en l'albre pendutz;
Mas lo latz escarsetatz es
Que lor fai si lo col flaquir
C'us non esperetz ja·is mogues.

Jovens fo ja bautz apelhatz,
Mas arcs es si recrezutz
Que jamais non er tant honratz
Per que Jois li sia rendutz,
C'Avoleza l'a si conques,
C'anc de pois no·n poc erebir
Que·is parti de lui Dreitz ni Fes.

Loncs temps a que no·i fo donatz
Sai entre·ls barns mentaugutz;
Faiditz es e loinh issilhatz;
En lai on el es remasutz,
Marcabrus li manda per mes
Que no·il calia tant fugir,
Que jamais, no, sai sera pres.

Non puosc sofrir qu·als moilheratz
Non diga for forfaitz saubutz;
Non sai la cals auctoritatz
Lor mostra c'om los apel drutz;
Semblan fant de l'ase cortes,
C'ab son seinhor cuidet bordir,
Cant lo vic trepar ab sos ches.

De tals se·n vei enrazigatz,
Los fols, e·ls savis descubutz
Per los acropitz penchenatz
Que tot jorn demandon salutz,
E demandon aco per ces
C'anc nuilhs francs hom non dec sofrir
C'aitals gastaus fumos tengues.
Pus mos coratges s'es clarzitz
Per selh Joi don ieu sui jauzens,
E vei qu'Amors part e cauzis,
Per qu'ieu n'esper estre manens,
Ben dei tot mon chan esmerar,
Qu'om re no mi puesca falsar,
Que per pauc es hom desmentitz.

Aicel cui fin' Amors causitz
Viu letz, cortes e sapiens,
E selh cui refuda delis
E met a totz destruzemens;
Car qui fin' Amor vol blasmar
Elha·l fai si en folh muzar
Que per art cuid'esser peritz.

Cilh son fals jutg'e raubador,
Fals molherat e jurador,
Fals home tenh e lauzengier,
Lengua-loguat, creba-mostier,
Et aisselhas putas ardens
Qui son d'autrui maritz cossens;
Cist auran guazanh ifernau.

Homicidi e traïdor,
Simoniaic, encantador,
Luxurios e renovier,
Que vivon d'enujos mestier,
E cilh que fan faitilhamens,
E las faitileiras pudens
Seran el fuec arden engau.

Ebriaic et escogossat,
Fals preveire e fals abat,
Falsas recluzas, fals recIus,
Lai penaran, ditz Marcabrus,
Que tuit li fals i an luec pres,
Car fin' Amors o a promes,
Lai er dols dels dezesperatz.

Ai! fin' Amors, fons de bontat,
C'as tot lo mon ilhuminat,
Merce ti clam, d'aquel grahus
E·m defendas qu'ieu lai no mus;
Qu'en totz luecx me tenh per ton pres,
Per confortat en totas res,
 Per to esper estre guidatz.

Mon cor per aquest vers destrenh
Quar mi plus que·ls autres reprenh,
Que qui autrui vol encolpar
Dregs es que si sapcha guardar
Que no sia dels crims techitz
De que lieys encolpa e ditz,
Pois poira segurs castiar.

Pero si es asatz cauzitz
Sel que ben sap dire e·l ditz,
Que pot si se vol remembrar.
Pus s'enfulheisson li verjan
E·l glaujol de lonc lo riu blan,
Qui que paus, ieu pes e cossir
De moutas cauzas a sobriers
Segon natura et estiers,
De qu'auzem lo poble brugir.

Pus la cogossia s'espan
E l'us cogos l'autre non blan,
Laissem los anar e venir.
Cui cal quals que cjaps an primiers?
Qu'ieu non daria dos deniers
Per for mesclanhas devezir.

Qu'aissi·s vai lo pretz menuzan
E·l folhatges hieis de garan,
Non puesc, sols, lo fuec escantir
Dels seglejadors ufaniers,
Qui fan los criminals dobliers,
Pejors que no·us aus descobrir.

Las baratairiz baratan,
Frienz del barat corbaran,
Que fan Pretz e Joven delir,
Baraton ab los baratiers
Fundens qu'estiers lor deziriers
No·m podon celar de frezir.

E s'ieu cug anar castian
La lor folhia, quier mon dan;
Pueys s'es pauc prezat si·m n'azir,
Semenan vau mos castiers
De sobre·ls naturals rochiers
Que no vei granar ni florir.

S'ane fui de la mus' en afan,
Lo musatg' ai rendut musan,
Tro per ailhor non puosc' issir,
Tans n'i vei dels contraclaviers,
Greu sai remanra conz entiers
A crebar ni a meich partir.

A Dieu m'autrei, quo·s pot fosan,
Lo segle cazen e levan!
Mas a tart mi vuelh penedir,
Pero si·n sui plus viausiers
Que chatz o mostre·l reprobiers
Cui lo savis fetz lon [...]

Qu'aissi va
Marcabrus
Del tot vol [...]ir
Elhas dis fal [...]ie
No sia coaze
Del aculhir.

Si non foss [...]an
Ricx fora, prenden e donan,
Mas de luenh m'an fait magrezir,
Ja mai non lur serai guerriers,
[...]iers
Que no m·puesc la guerra sofrir.
Quan l'aura doussana bufa,
E·l gais, desotz lo brondel,
Fai d'orguoil cogot e bufa
E son ombriu li ramel;
Ladones deuri' hom chausir
Verai' amor ses mentir
C'ab son amic non barailha.

Jovens triatz non a vida,
Que ferit l'an dui cairel
Malvestatz e Cobïda,
Laïnz entre·l cor e·l fel;
Et es ne greus ad issir,
Que no s'en laissa garir
D'avolez' e de nuailha.

E·l jelos bada e musa
E fai badiu badarel,
Car qui l'autrui con capusa
Lo sieu tramet al mazel,
E qui l'estrainh vol sentir,
Lo sieu fai enleconir
E·l met en la comunailha.

Ges non viu de manna dreicha
Cum fatz lo trips d'Israel,
Flaira fum qui non s'apreicha,
E·l tornes en bufarel,
Ni li plus non volon dir
Vertat, tant volon mentir,
Per conseilh de garsonailha.

Laig torn' en ufanaria
Dompneiar ist cornudel,
Mantenon la drudaria
E·il tol' e·il vesto·l capel;
Pois no m'en aus esclarzir
Ni mon talan ademplir,
An puois co·is pot, Dieus m'en vailha!
Seinher n'Audric,
Al vostr' afic
Mout etz d'aver secos e plans,
Puois so dizetz
Que no·n avetz,
Qu'en setembre vos failh lo grans.

Lai, ves Nadal
Tot atretal
Vos failh la carns e·l vins e·l pans
Et en Pascor,
Seguon l'auctor,
Crezetz en l'agur dels albans.

S'a destre vai,
Conosc e sai,
Qu'etz de bon ostal segurans,
Si l'agurs failh
Venon badailh,
Et es blamatz sains Julians.

Totz vostres us
Sap Marcabrus,
E totz vostre meilher bians
Del ventr'
E d'escarnir
Es, e de cossentir putans.

Quan vos totz sols
Etz ben sadols,
Non vos es ges rics gaps loindans;
Segon tas leis
As plus conqueis
Que non fetz Cesar als Romans.

De lengueiar
Contra joglar
Etz plus afilatz que milans;
Del vostre bec,
N'Artimalec,
No·is jauzira ja crestians.
Soudadier, per cui es Jovens
Mantengutz e Jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens.
En puta qui si fia
Es hom traïtz;
Lo fols, quan cuid' il ria,
Es escarnitz.

Salamos ditz et es guirens,
C'al prim es dousa cum pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amar' e cruzels cum serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cel qu'ab leis se lia,
S'en part marritz.

De Guimerra porta semblan
Qu'es serps detras, leos denan,
Bous en miei loc, que·l fai trian
De caval bai e d'aurifan;
Qui de peis la bestia
Non es failhitz
D'aquo que entendia
De la trairitz.

Puta sembla leo d'aitan;
Fers es d'ergueilh al comensan,
Mas pueis quan n'a fag son talan,
Tro que son mil, no·s prez'un gan.
Quar soven per putia
Put la metritz,
Cum fai per bocaria
Carnils poiritz.

En talant ai que vos decli
L'us de putana serpenti
Que Pan' a l'auzel son pouzi;
E sab l'auzels s'ab leis s'afi,
Can l'a faita bauzia
De sos noiritz,
Aten com per leis sia
Mortz o delitz.

Savis senatz lai no s'enpen,
Si lo ten car ni l'onra ben,
Quan l'aura fag de blanc moren,
No·l torn de roal en bazen.
Totz es de garsonia
[...]itz
Qui met gran manentia
Pel cap puditz.

Eisamen qui sec son traï
Fai del ric putana frairi;
Quan n'a trag la bresch' e·l saï,
Li fai de la lengua bossi;
Ben es de gran folia
Sals e gueritz
Qui·s destol de sa via
Ans qu'ela·l fitz.

Putan' es de tan mal enpenh
C'ab dous parlar cueilh et asenh
Totz cels que pot metr' en congrenh;
Quan l'avers failh, de si·ls enpenh;
Donx qui de sa paria
Es encobitz
Soven mud' e cambia
L'enfoletitz.

Puta per usatge·s defen
Al ric si grand loguier no·n pren,
Lai on l'arbalesta desten;
On sap lo pa e vi aten.
Molt fai gran glotonia
La trichairitz
Quan los pros lais' e tria
Los achaïtz.
Tot a estru
Vei, Marcabru,
Que comjat voletz demandar.
Del mal partir
Non ai cossir,
Tant sabetz Mesur' esgardar.

Ia non creiretz
D'aquesta vetz
Cels qui nos volrian mesclar.
No·t teing per mois
Si non conois
Qual te vol far refolleiar.

Grans er tos sens,
Si ren sai prens,
Per nuilla paor de chantar
En rauca votz
Que ruich e glotz
E non glafilla n'aut ni clar.

S'agues aver
E mon poder,
Garnitz vos fora del donar,
E car non l'ai,
Prendetz balai,
Que non podetz ren al portar.

Petitz enfans
M'as trobatz tans
Que l'uns non pot l'autre levar!
Cill m'an escos,
Fe que dei vos,
Tot quant eu solia gabar.

De gran folles
T'es entremes,
Cum fes lo moutos de lairar,
Quan sai de Bles
A mi vengues
Per negun aver conquistar.

Reconogut
T'ai, Pan-perdut,
E cuidavas ton nom celar!
Quan tornaras,
Segurs seras
De seignor et ieu de joglar.