Gaucèlm Faidit
Lemosin
#75
Ab chantar me dei esbaudir
Ab cossirier plaing
Ab leyal cor et ab humil talan 
Ab nou cor et ab novel so 
Al semblan del rei Thyes 
Anc no cugei qu'en sa preizo
Anc no·m parti de solatz ni de chan
Ara cove
Ara·m digatz, Gaucelm Faidit
Ara nos sia guitz
Ar es lo montc vermells e verts
Be·m platz e m'es gen
Ben for' oimai
Cant la fueilla sobre l'albre s'espan
Can vei reverdir les jardis
Chant e deport, joi, dompnei e solatz 
Chascus hom deu conoisser et entendre 
Com que mos chans sia bos
Coras qe·m des benananssa
De faire chansso
Del gran golfe de mar
De solatz e de chan
D'un amor, on s'es asis
D'un dotc bell plaser
Fortz chausa es que tot lo major dan
Gaucelm, diguatz m'al vostre sen 
Gaucelm Faidit, eu vos deman 
Gaucelm, tres jocs enamoratz 
Gaucelm, qe.us par d'un cavalier 
Gauselms Faiditz, de dos amics corals 
Gausselm, no·m puesc estener 
Gen fora, contra l'afan 
Ges de chantar non aten ni esper 
Ges no·m tuoill ni·m recre 
Ges per lo freg tems no m'irais 
Ja mais, nuill temps, no·m pot ren far Amors 
Ja non crezatz qu'ieu de chantar me lays 
Jauseume, quel vos est semblan 
Jauzens en gran benananssa 
Lo gens cors honratz
Longa sazon ai estat vas Amor
L'onratz, jauzens sers
Lo rossignolet salvatge 
Maintas sazos es hom plus voluntos
Manens fora.l francs pelegrins
Mas la bella de cui mi mezeis tenh  
Mon cor e mi e mas bonas chanssos
Mout a Amors sobrepoder
Mout a poignat Amors en mi delir
Mout m'enojet ogan lo coindetz mes
Mout voluntiers chantera per amor
N'Albert, eu sui en gran error 
No m'alegra chans ni critz 
N'Uc de la Bachallaria 
Oimais taing que fassa parer 
Pel joi del temps qu'es floritz 
Pel messatgier que fai tan lonc estatge 
Perdigon, vostre sen digatz 
Per l'esgar
Pos comjat ay de far chanso 
Razon e mandamen
Si anc nuills hom, per aver fin coratge 
Si tot m'ai tarzat mon chan 
Si tot noncas res es grazitz 
Solatz e chantar 
S'om pogues partir son voler 
Tan aut me creis Amors en ferm talan 
Tant ai sofert longamen grand afan 
Tant sui ferms e fis vas Amor 
Tot mi cuidei de chanssos far sofrir 
Tot so qe·is pert pels truans amadors 
Trop malamem m'anet un tems d'Amor 
Tuich cil que amon Valor  
Una dolors esforciva 
Us cavaliers si jazia 


Ab chantar me dei esbaudir
De l'ira e del pessamen,
Qu'estat ai en tal marrimen
Qu'a pauc no m'an mort li sospir!
Et agra·m mestier qu'ab merce
Poques conquistar qualque re
De que melhures ma razos
E mos cors n'estes plus joyos.

Mas ges no·s pot de me partir
Us dezirs que·m lassa e·m pren,
Que totz mos coratges m'enpen
Vas selieys que·m pogra guerir!
E, s'ilh non a de me merce,
Pot saber que murai de se,
Que tant es mos mals perilhos
Que autres metges no m'es bos.

Amiga, no·m vulhatz aucir,
Que, si eu anc fis falhimen,
Ves vos ieu m'en captenrai gen,
Tot aissi cum auziretz dir!
Qu'ades sui en vostra merce
E vostres ai estat ancse!
Vostr' om sui en totas sazos
Et ades me reclam per vos.

Dona, la nueg e·l jorn cossir
De vostre gent cors avinen,
Qu'en ren als non ai mon talen,
Ni re mai sotz cel non dezir!
Qu'aissi·m tenetz pres en merce,
Que ges del cor non ai ab me:
Pus me e·l cor avetz, amdos
Gardatz, que·m sia quals que pros.

Qu'ieu sui faitz al vostre servir
Et al vostre comandamen,
Que vos m'avetz fag de nien
Et ieu deg vos o mout grazir —
Dona, per Dieu e per merce,
Vos prec que·m fassatz qual que be,
Que tant sui de vos cobeitos
Que muer si no m'es faitz lo dos

Senher n'Agot, totas sazos
Estai vostre pretz fis e bos.
Ab cossirier plaing
En chantan mon dampnatge
D'un joi qe·m sofraing
Per mo meteis follatge,
Q'en pays estraing
Sui, e non vei messatge
De lieis, cui soplei,
Don jes no·m recrei
C'ades on q'estei
L'aclin, ses cor volatge,
Si tot no la vei.

Mout fis bel gazaing
Qan pres mon homenatge,
Per q'ieu non remaing
En autrui seignoratge!
Ni a mi no·is taing
Q'ieu seg' autre viatge,
Ni que ja desrei
En autrui dompnei!
Anz sos sers m'autrei,
Humils, ab fin coratge,
C'autra non envei.

Midons sui aclis
Vas on q'ieu an ni veigna!
Et al doutz pays
On ill estai e reigna
Soavet m'aucis
Ab sa falsa entresseigna!
E non sai perque
M'a destreich ancse,
Q'ieu l'asegur be
Que ja d'autra no·m feigna!
Mas ill no m'en cre.

Mieills fora·m sofris
De lieis, cui jois manteigna,
Qu'ieu ja no la vis,
C'aitals maltraitz m'en veigna!
Sola m'a conquis
La bella, que no·m deigna,
Tro per sa merce
Mi retenc ab se!
Ar, no l'en sove,
Car m'es ops qe·m reveigna
Ni.l membra de me.

Amors, que farai,
S'aisi·m desasegura
Lo mals q'ieu en trai,
E de mi non a cura
Car jelos savai
Et avols gens tafura
E croi lausengier
Son d'amor guerrier!
Per q'a Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier

Joios, ben s'eschai
C'aia de joi fraitura
Qi ab joi estai
Et ab joi no s'atura
E mos cors es sai
Loing de bon' aventura,
En greu cossirier!
E mon Santongier
Vei d'amor primier,
E si sa joia·il dura,
Be·ill vai a sobrier

E tu, messatgier,
Porta.l chan leugier
N'Agot, on pretz s'atura,
Lai part Monpeslier

Linhaure, mestier
M'agra.l bona ventura
Que·m venc de premier.
Ab leyal cor et ab humil talan,
Venc vas Amor per mostrar mos greus mals
Qu'ieu ai sufertz, grans e descominals,
Per lo dous vis e l'amoros semblan
Que·m fes midons, al prim esguardamen,
Quan pres mon cor e mon fin pessamen,
E suy mi mes elh sieu ric senhoratge.

A vos, Amors, vuelh mostrar en chantan
Co·m pres midons ni per que ni ab quals,
Ni on me mes, sos hom fis e leyals —
Ab pauc de be suy pres e malanan,
On m'a tengut, senes tot chauzimen,
Non sol un an, ans crezatz certamen
Seran complit set ans al prim erbatge.

Tot suavet Amor mi venc denan
Mostran els huelhs guays semblans e cabals
Et ab merce — quar non es hom carnals
Que ja pogues desviar mon talan —
Per lo sieu ris que·m fes tan doussamen,
Que·m fon avis merce m'agues breumen,
Car m'o cugiei, conosc que fis folhatge.

Qu'ieu la triey, segon lo mieu semblan,
Per la melhor de las autras reyals —
Et a tengut mon cors en sos ostals
Ab son ric pretz sobre.ls autres prezan!
Si co.l solelhs sobr' autr' alumnamen
Nos ren clardat, be.n puesc dir eyssamen,
Qu'ilh es clardatz de tot enlumenatge.

Lo dous cossir del belh cors benestan
Agreuja mout mas dolors e mos mals,
Que de plorar rendon mos huelhs venals,
Per sa beutat que m'es totjorn denan!
Que per semblan la vei en pessamen,
Per que conosc qu'aucir m'a planamen,
Si.n breu vas me non domda son coratge.

E doncs, Amors, fessetz per me aitan,
Qu'en ben voler siatz ab me eguals:
Que·m destrenhatz midons d'aitan sivals
Que.l sapcha bon e m'en fassa semblan,
Quar ieu l'am mais de nulha ren viven,
Et auretz mi fag algr' e jauzen
Qan ieu de lieys aurai pres senhoratge.

A mon Dezir t'en vai, chanson, breumen —
E di.l, s'il play, que per son chauzimen,
Li sapcha bo que ieu l'am, d'agradatge.
Ab nou cor et ab novel so,
Voill un nou sirventes bastir
E pel douz temps que vei venir
E per la cuindeta sazo!
E car Amors ab joi me lia
No·i dei far de joi carestia,
Car rix ditz hom que sui, e que ben ai,
C'Amors mi te cuind' e cortes e gai.

Gais sui eu plus qu'anc hom no fo
Car cella qu'el mond plus desir
Fai mon gaug entier reverdir!
E can remire sa faisso
Ni·m membra.l joi qu'ab leis avia,
Naissen orgoills e gaillardia!
E car ancse aug dir qu'orgoillz dechai,
No m'aus pensar nuill otracuidat plai.

Plus pens ieu cal que mal o bo
Don m'ave, ses viur' e morir!
Et es trop leu de devidir
Cal sobra, del dan o del pro,
Cant ieu n'ai zo que plus volia
Perdut, lai on mielz o avia...
Del perdr' ac dol, e de tan querre, jai!
Chauzetz, seignors, si viure o morr' ai.

Morai, car be ve de raiso
Si, per amar ni per servir
Deu domna son amic aucir,
Qu'aucia mi, e dire-us zo
Totz temps fis zo qu'a leis plaisia:
Per zo la pert, mas s'ieu disia:
Sobre servir me tol mon joi verai,
E ja domna non perdre hogan m'ai.

Ja Dieus no.l gar ni be no·ill do,
Cui per amar ni per servir
Per hondrar ni per obezir
Fai vas son amic traicio!
Traicio fa, pos lo galia!
Galiat l'a, poz lo cambia,
Si com ieu fu! ja plus no.us en dirai!
S'ill es folla, ja eu non o serai.

Domna.l major tort que.us tenia,
Es can volontiers vos servia,
E car am vos, amei ab cor verai,
Et eissemenz lo major tort qu'ie.us ai.

Domna, de doz caps se·ills avia,
Per dol de vos l'un trenzaria,
E pois vos perd e nuill valer no.us ai,
No.n ai mas un, ja no.l m'en toarai.
Al semblan del rei Thyes,
Qan l'ac vencut l'emperaire,
E·il fetz tirar, qan l'ac pres,
Sa carret' e son arnes,
Don el chantav' al maltraire,
Vezen la roda virar,
E.l ser, plorav' al manjar,
Chant on plus ai malananssa,
Qan cossir q'en alegranssa
Mi pot mon maltraich tornar,
E plor qan vei joi ni be
Als autres, e mi sove
Q'ieu n'aic pro, ar non ai re.

Q'en aital trebailla·m te
Pres Amors, en greu balanssa,
E no sai ren dir per que,
Mas car aten sa merce,
Vencutz ses desesperanssa,
E car no·m recre d'amar —
Que d'als no·m pot encolpar,
Tant soi fis, leials amaire
De vos, cui non aus retraire
Ni descobrir mon penssar,
Pros dompn' ab gen cors cortes,
Tant tem lo pretz q'en vos es
E las grans valors e.ls bes

Pero no·m desesper jes,
Ni m'es semblans ni vejaire
Q'en vos non sia merces!
Qe.l vostre cors ben apres,
Humil, franc e de bon aire
Vei, e.l ric pretz valen car,
E.l gen ris e.l dous parlar,
Joios ab gaia semblanssa!
E car non trobatz eganssa
De beutat el mon, ni par,
Aisso·m tira si lo fre
E·m tol l'ardit e·m rete
Q'ieu no.us aus prejar de re

Qar maintas sazos m'ave
C'ab tota fait' acordanssa,
Dompna, .us cuig prejar de me,
E puois, qan mos cors vos ve,
M'espert, e non ai membranssa
Mas sol de vos esgardar,
E no.us sai ni.us aus prejar,
Ni m'amor no.us puosc estraire —
Doncs, gran merce pogratz faire
Si·m dessetz ses demandar,
Que non es tant pauca res
Qe del vostre don agues
Q'ieu a gran no la·m tengues
 
Per q'enans qe.l bruitz vengues,
Ni fals lauzengiers trichaire
L'amor q'ie.us ai conogues,
Fora gen, s'a vos plagues,
De conoisser mon afaire
Puois ieu no.l vos aus mostrar,
C'un honrat do·m pogratz dar
Si, ses tota malestanssa,
Sofrissetz c'a vostr' onranssa
Fosson mais tuich miei chantar,
E.l plus lais, que be·is cove,
Mas d'aisso non cuich ni cre
Que so qu'enqier me malme.

E pois de vos no·m recre
Ni de la vostra fianssa,
Don e.us autrei per jasse
Mos chans e ma leial fe!
Si vostra valors m'enanssa,
Honors vos er, ses doptar!
Vos sabetz co·is tanh a far,
Q'ieu no.n dic plus, pauc ni gaire,
Mas tant c'umils mercejaire
Vos sui ab fin cor e clar!
E s'aesmes ni saubes
C'auses mais dir ni degues,
Del plus mi for' entremes.

De Ventadorn vuoill retraire
Qe la dompna non a par
De beutatz ab complitz bes,
E si'n Maracdes saubes
So q'ieu sai, be·il fora pres.
Anc no cugei qu'en sa preizo
Mi fezes mais Amors intrar,
Mas era·m la nueit veillar,
E.l jorn, me dona liurazo
De sospirs e de pessamens
Per tal on beutatz e jovens
E fin pretz e fina valors
Es, e cortezi' et honors
Per que.l clam doussamen merce
Que.l prenda pietat de me.

Pero ben sai que ab razo
De fin' amor me vol jutgar,
Qu'ab lieys dei chauzimen trobar:
Que non es res que.l sapcha bo
Que no·m sia dous e plazens!
E si n'era faitz jutjamens,
En cort de leials amadors,
Aicel cui tan destranh Amors
Et ama de cor e de fe,
Auria d'amor joy e be.

Doncs n'aurai ieu bon guizardo
De leis cui ieu puesc tan amar,
Se.n vol dreit d'amor esguardar!
Que d'als no pens si de lieys no,
E de lieys es aitals mos sens
Cum es de celui qu'es manens,
E a cui platz tan sa ricors
Que mais poiri' aver alhors
Mil tans, no.l parria que re
Li valgues contra so que te.

Res no·m pot ses lieys tener pro
Dels mals qu'ieu ai, ni ajudar:
Doncs pus autra no·m pot donar
Joy ni santat ni garizo
De mos mals ni de mos turmens,
Bel tanh que·ill sia obediens, —
Com celh cui destrenh grans dolors
E sap qu'aver no pot secors
Mas per un metge sol on cre —
Qu'aissi·m deu car tener cum se

Tan m'es car quan mir sa faisso!
Que par que no mi pogues far
Re que·m fezes desconortar,
Tan alegres e tan guays so
Ins en mon cor, e tan jauzens!
Aissi·m sobra fis joys e·m vens
Quan remir sas frescas colors!
Doncs be·m par que m'er grans doussors
Si.l joy qu'ieu tan dezir m'en ve
Quan lo vezers aissi·m reve.

A lei m'autrei e·m rent e·m do
E lei voill servir et honrar,
Qar de lei son tuit mei pessar
Ez en lei hai ma sospeicho!
Ez en leis es ferms mos talens
Ez a lei soi fis, benvolens!
A lei prec que·m tuelha de cors
Si.ll plasz, mos mals e mas errors!
E lei prec qe trop no·m malme
Mo fi cor, pos ab se.l rete.

E qar soffr' en pasz las dolors
Q'hai per lei, e no·m vir aillors,
Li prec qe.l cors retegn' ab se
Pos lo cor en sa preszo te.
Anc no·m parti de solatz ni de chan
Per desconort ni per mal que·m vengues,
C'ab bel semblan ai tengut mon cor pres,
C'anc non poc hom saber ma malananssa!
Doncs s'ieu agues en mon cor alegranssa,
Ben saubra far gaug a la bona gen,
Pois tant gen sai cobrir mon pessamen.

E pois tant gen sai cobrir mon afan,
Ja no·is n'effortz lausengiers mal apres
Q'en tenga dan ni conosca los bes
Q'ieu ai d'Amor, ni la gran benananssa
E s'ab midonz puosc trobar acordanssa,
Tant ai estat de vezer son cors gen,
Fara merce, c'autre joi non aten.

E vos, Amors, que m'avetz promes tan
Vostre socors, era.us en sovengues:
Anatz vas lieis, et an ab vos Merces,
Et eu irai lai en vostra fianssa!
E s'ella·m fai amistat ni m'enanssa,
Vos e Merces n'auretz grat solamen
Apres midonz, q'a en vos mandamen.

Autre socors non aten ni deman
Mas sol de lieis, s'ieu aver lo pogues,
Car anc non vi dompna tant be·m plagues,
Et ai estat en Ongri' et en Franssa...
E si·m dones Damisella Costanssa,
Totz mos volers no·m passera.l talen
Q'ieu ai de lieis, cui am tan finamen.

Car mieills mi vai que a Prestre Johan
Quan mi membra de lieis qe m'a conques,
Q'ab pretz honrat et ab bels ditz cortes,
Mi dona joi e·m promet benananssa,
Per tal qe fos en pretz et en honranssa,
Q'apres lo joi m'avengues l'onramen,
Tuit poiran dir: ve.us l'amador jauzen

Chanssos, vai t'en dreich per Monmelian
En Montferrat, e di m'al pro Marques,
Q'en breu veirai lui e.l comte de Bles,
Car tuit lor faich son de bela semblanssa,
E digas li·m leialmen, ses doptanssa,
Qe Mos Conortz mi reten sai tan gen,
Per q'ieu estau, qe no.ls vei plus soven.
Ara cove
Qe·m conort en chantan
Del mal c'Amors mi fai sofrir e traire,
C'aissi m'ave, cum ieu plus soven chan,
Q'ieu soi plus gais e de meillor solatz
E n'alegre mon cor, qan sui iratz!
Pero no·m lais
De chantar, ni·m biais,
C'ades val mais
E.n par plus fis amaire
Cel qe plus gen
Sap far, e plus soven,
So qe a pretz s'ataing, et a joven.

E doncs, per que
Vauc mas chanssos tarzan,
Puois mais val hom qand es gais e chantaire
Per so q'en mi n'ai consirier tan gran
Q'ie·m meravill cum dic ren be, ni fatz,
Qand pens que cill qe el mon plus mi platz
Non sap lo fais
Ni.l desir ni.l pantais
Qe·m ve e·m nais
De liei, qu'als non ai gaire,
Ni eu non sen
En mi tant d'ardimen,
Qe ja l'aus dir mon cor, a mon viven.

Pero ben cre
Qu'il conois mon talan —
E cal pro i ai, q'ella non fai vejaire
Que·m restaure mon mal ni mon afan
C'aissi for' ieu totz temps rics et onratz
Si.l forses tan son cor homilitatz!
Qe·m des un bais...
C'ai dich — trop m'i eslais —
Qe tant rics jais
Non cuich qe ja m'esclaire —
Doncs per cal sen
L'am pois joi non aten,
C'aissi cum plus la vuoill e pieitz m'en pren.

Ges no·m recre
D'amar lieis tan ni can,
Si tot no l'aus mon ferm voler retraire,
Qe ben conosc c'anc re non amiei tan
Cum ieu fatz lieis, des l'ora q'ieu fui natz...
E s'ieu la am, ben en sui enganatz,
C'anc sos cors gais
Vas lo mieu no s'atrais!
Qe l'es verais,
Fis, francs e de bon aire,
D'umil parven,
E, per aital coven,
M'autrei a lieis ades, e·m don e·m ren.

Qan mi sove
D'un avinen semblan
E d'un esgart q'ieu.l vi doussamen faire,
Aissi·m rete, que no·i gart mal ni dan,
Ni vir los huoills ni.l cor vas autre latz,
Ni anc mais tant no·m destreis amistatz,
Qu'us dous esglais
Mi ven, mescle d'esmais,
Mas no m'irais
Tant sui bos sufertaire,
C'ab cor jauzen,
Si mortz no m'en desmen,
La servirai a totz jorns finamen.

En sa merce
Estau, vas on q'ieu an,
E car ves lieis plus soven non repaire,
Paors m'o tol e temenssa, qe·m fan
Fals lauzengier, devinador malvatz —
Qe Donz Itis sap ben, e mos coignatz,
C'ab lo fals brais
Dels lauzengiers savais —
Cui Dieus abais —
Se vir Amors en caire,
E fraing e fen —
Per que fai faillimen
Per que fai faillimen
Dompna qui.ls cre ni.ls ama ni.ls cossen.

Chanso, vai t'en
A mon Plus Avinen,
Qu'er bo si.t pren
E.t chanta e t'apren.
Ara·m digatz, Gaucelm Faidit,
Cals val a bona domna mais,
Qan ha marit q'es pros e gais,
E vol de drut penre chauzit!
E dui cavalier pro e gen
An en lieis lor entendimen,
E l'us es enemics mortals
Del marit, l'autr' amics corals
Chascus fai per lei son poder —
Chauzetz qal deu miels retener.

En Raimbaut, d'aqest joc partit
Pren lo miels, e.l sordei vos lais
Q'eu dic per dreit, e non biais,
Qe.l pro enemic del marit
Deu la domna, s'a pretz valen,
Retener, e l'autre·ill defen —
Que dizetz q'es amics corals
Del marit, et eu dic qu'es fals
Vas si e vas leis, per q'aver
No.l deu la domna, ni voler.

Gaucelm, de trop avetz faillit,
Qar dizetz qe l'abras ni.l bais
Lui qe de guerra e de plais
E de leis vol tener aunit
Lo marit, per qe co i enten!
Donc mais deu amar, per un cen
L'amic, qe es plus naturals,
E per leis es al marit tals
Q'en metria.l cors e l'aver
Per far tot son autre plazer.

En Raimbaut, domn'ab pretz complit
No.s taing q'ab aital drut s'abais,
Qe l'autre fai mainz bos assais
E, si es saubut ni auzit,
Ier l'onors, car de faillimen
Se gardon amdui cabalmen!
E l'autr'es fals' amors venals
Ez amors escondud' e mals!
E vos no.l devetz mantener,
Qe nuls bes no.n pot eschazer

Gaucelm, mal seri' establit,
Se l'amics q'anc jorn non s'estrais
De far tot so q'a sidonz chais,
E.n fai maint don e maint convit,
Anz no·i trobava chauzimen,
Qe l'altre, qe l'auci sa gen
E.ls encaussa trosq'als portals,
E non l'amet anc per ren als,
Mas per guerr' e per deschazer!
Per qe·i deu miels l'amics jazer —
 
En Raimbaut, anc no m'abeillit
Que ves bona domna s'eslais,
Per jazer, aitals drutz savais,
Q'aissi a son amic trait!
E la domna lui eissamen
Trait, si tracia.l consen!
Qe non pot eissir bos jornals,
E no·il es de l'amar cabals,
Car mais val e mais deu valer —
Et, qe qe.us digatz, eu dic ver.

Gaucelm, non fai nuil faillimen
L'amics, s'a si donz es leials,
Et es enjanz e tortz e mals
Si domna no·ill fai son plaser,
Pueis tot quant il vol sap voler.

En Raimbaut, de vostre conten,
Etz vencutz, vos e l'amics fals!
Per que totz jutjaire leials
Dira, si·il dreit vol mantener,
Que vos failletz, et ieu dic ver.
Ara nos sia guitz
Lo vers Dieus Jhesus Cristz,
Car de franca gen gaia
Soi per lui partitz,
On ai estat noiritz
Et onratz e servitz —
Per so·il prec no·il desplaia
S'ieu m'en part marritz —
Ai gentils Lemozis,
El vostre dous pais
Lais de bella paria,
Seignors e vezis
E dompnas ab pretz fis,
Pros, de gran cortesia,
Don planc e languis
E sospir nuoig e dia

E cals que sia.l critz
De remaner auzitz,
Ja nuills bes qe·m n'eschaia
Ni rics luocs aizitz
No·m tenra, ni conquistz,
S'avia.ls votz complitz
C'apres calenda maia
No sia garnitz
Del torn, si Dieus m'aizis,
E, s'a lui platz, m'afis
En leial romavia!
Lo tot li grazis
Pero, mas joins, aclis,
Prec vas sa seignoria
Qe.ls portz e.ls chamis
Nos adreis vas Suria.

Honratz es, e grazitz,
Cui Dieu non es faillitz,
Car Dieus vol et essaia
Los pros e.ls arditz!
Et aquels a chauzitz,
E laissa los aunitz
E l'avol gen savaia
Per cui es trahitz.
Ai, chaitiu, mal assis.
Vos eis vos etz aucis
C'avers e manentia
Vos tol paradis!
Q'avar etz e ressis
Tan c'us far non poiria
Q'a Dieu abellis,
Per qe Dieus vos desfia.

Oimais es Antecristz
Al dan del mon issitz!
Que totz lo bes s'esmaia,
E.l mals es saillitz,
Qe.ls fals rics a sazitz
E pres et endormitz!
E.l pecatz qe.ls esglaia
Los ten morns e tristz!
Qe.l reis cui es Paris
Vol mais, a Sain Daunis
O lai en Normandia,
Conqerr' esterlis
Que tot cant Safadis
A ni ten en baillia,
Don pot esser fis
C'aissi cum deura sia

Er laissem los giquitz
Remazutz, escarnitz!
Et, ab l'obra veraia
De bona razitz,
Sia per nos servitz
Lo vers Sains Esperitz,
Cui pregem que.ns atraia
Ab faitz afortitz
A dan dels Sarrazis,
Si q'en sia conquis
Lo Sains Luocs, e la via
Faita als pelegris,
Que nos tolc Saladis!
Don la Vergena pia,
Cui Dieus benezis,
Nos sia garentia

Bels dous Maracdes fis,
Vos e.ls pros Peitavis
Sal Dieus, e na Maria
Qu'a bon pretz conquis
E ma domna Elis
Sapcha be, ses bausia
Qu'eu li sui aclis
On qu'eu an ni estia

Ai, dos Maracdes fis
Vos e.ls pros Peitavis
Sal Dieus e benezia,
Car lai son aclis...
Et a nos peleris
Lais venir en Suria!
Que.l coms Baudouis
E.l pros Marques i sia.
Ar es lo montc vermellc et vertc
E de mantas colors cubertc,
E rema.l brun' aura negra,
E l'ausel desseron lur becs!
Per c'ieu ai talent che desplec
Tal un vers ce far no pogra
Mentre ce.l desturbiers me tenc.

Mas era m'esmend' e m'endertc
Los maltraitc c'avia sufertc,
Non gies cill ce far o degra,
Mas autra, ce·m trais fors los decs
Can vic lo gran affan qui·m crec,
Don giamais mos cors no.s mogra
Si.l fins giois no fos, ce·m revenc

De midons, qi m'a si aut dertc,
Per c'ieu puosc e dei esser certc
Qu'ill a me no s'eschasegra
Mais, pos que.l platc — eu no soi pecs —
C'a sson plaser ab lieis m'aplec —
E l'autra, c'ades mi nogra,
Torne s'en ab aquo qe venc

Ab son engan, qui.s vair e vertc
Et ab sos bels ditc fals, cubertc,
S'en torn' et ab s'amor negra,
C'a doas lengas e dus becs,
Mas lieis non cal, qui.s qu'en desplec,
Lo ver del mal qu'ieu dir en pogra,
Si·m volgues, pel dan en que·m tenc.

No.s tainh, que.l bela m'o endertc,
E si tot eu ai lai sufertc
Los dantc que sufrir non degra,
Tuogll m'en, e met' ab leis mos decs,
Cui grazisc, car mi det e·m crec,
Che gia per autra no mogra
Mos cors, del mal c'a me revenc.

Per so, dic c'a bona fe·m dertc
Ma dompna, e ssoi ne ben certc
— Mais dic, ce no m'escasegra,
Neus q'eu en pens, e ssoi ben pecs.
— Per qe? — Car dic c'am lieis m'aplec.
— Mi trac doncs. — Oc — Nonca·m nogra
Ver dir del fi gioi que me venc.

— Si fera, que.l giois es trop vertc,
E gia.l dirs no.n fura sufertc
Per lieis, e non s'escasegra,
Que d'uns n'i a, ab trenchans becs,
Tals c'anc giois ab lur vol non crec
Ans si pogues, cacs mi nogra
Ab lieis de cui mi meteis tenc.

D'on deport, lieis mon vers desplec,
Denant n'Agout, de cui mogra
Si.l giois non fos ce sai mi venc.
Be·m platz e m'es gen
D'amic q'en joi s'aten,
Q'a fin cor, clar, valen
Cal que bon mestier aia,
Fassa lui parven
Sa bon' obr' e son sen!
Sol que en be s'eschaia
Bes e gaugz l'en ve...
Per qe·is taing e·is cove
C'una chansson retraia,
Conhd' ab digz prezatz,
Car mout sui gen prejatz
Que chant e m'assolatz

E car plus soven
Non chant, fatz faillimen,
Que tals mi ten jauzen
E m'alegr' e m'apaia!
Don dic, q'ieu no·i men,
Q'al mieu conoissemen,
El mon non es tant gaia!
Per qu'en sa merce
Mi sui mes, per jasse
Ab cor que no·m n'estraia,
E rendutz e datz!
E, s'ieu ren dic ni fatz,
De ben, sieus sia.l gratz

Per aital coven Li fis de mi prezen,
Car mi det, doussamen
Baisan, s'amor veraya,
E·m dis en rizen:
Amics, mon cors vos ren,
E faitz.en so que.us plaia...
E, quan m'en sove
De l'onor e del be,
Jes mos cors no s'esmaia
Ni estai iratz,
C'ab bels plazers honratz
Mi reten s'amistatz...

Jes no m'espaven
Ni·m recre de joven
Per fals bruit d'avol gen
Cui proesa esglaia!
E, car chascus sen
Son cor flac recrezen,
Cujon qe.l mons dechaia,
E no.n semblon me,
Q'ieu sai e cug e cre
Qe.l segles, qui q'en braia,
Ni.n critz ni.n menatz,
Es bos als pros prezatz
Et avols als malvatz

Doncs, pus be m'en pren,
Merce.l clam humilmen —
C'om no.s fassa cresen
Que ja per re s'escaia
Que en mon viven
Mon cor ni mon talen
Del sieu ric poder traia —
C'Amors m'a ab se
E mon Bon Esper te,
Mal grat de gen savaia,
Si c'a d'autre latz
No m'abelis ni·m platz
Q'ieu vir mas volontatz

Sieus sui, ses conten,
Qu'autra no li·m defen —
E tu, chanssos, vai t'en,
E, per ren qu'om t'atraia,
No.t tarzes nien
Tro mon Plus Avinen,
Neis qui.t donava Blaia
E, car ieu·m malme
De lieis vezer, per re,
Prec li, qu'en dan no·m chaia,
Que mi sui lassatz
Ab tal on es beutatz,
Pretz e humilitatz.
Ben for' oimai,
Segon ma conoissensa,
Plaitz avinens,
S'a ma domna plagues,
Que, pois non sai
Ses lei aver guirensa,
C'umiliens
Li mostres e·ill disses
C'uns jauzimens
Me vengues,
De son cors gai
Q'es, en valor veraia,
Bels e plazens,
Que no·ill faill de totz bes,
Mas car li plai
Qu'eu descaia

Tostemps penrai
En grat so que·m n'eschaia,
C'Amors, e sens,
M'an en tal saber mes,
C'ades serai,
En sa franca manaia,
Obediens
A son gen cors cortes!
Qu'enaissi·m vens
Bona fes,
Can pietz me fai
Creis l'amors e comensa,
Mas lo parvens
Ab que·m te sobrepes
Me don esglai
Ni temensa...

Ja non creirai
Que merces no la vensa,
Mas espavens,
Car avengut non es,
Me don esmai,
E la dura crezensa
On sos cors gens
S'es fermatz et empres!
Mas recrezens
Non soi ges,
Anz l'amarai
Tostemps  Dieus, que li plaia 
Que eissamens,
Ja grat no m'en saubes,
Poder non ai
Que·m n'estraia...

Ara ben sai,
Pois tan es pros e gaia,
Per pensamens
Tant viatz m'a conques,
Qu'ieu no m'apai
Aillors, e s'il m'apaia
Enansamens,
Conques honor n'agues,
L'er honramens!
Mas eu pes
Que pauc viurai!
Si socors ses bistensa,
Car bos atens,
Mi degr' aver trames!
Don non partrai
M'entendensa...

E s'il m'estrai
Sa valen mantenensa,
Greu m'er guarens
El mon nuill' autra res,
Qu'en leis s'escai
C'aia toz jornz plevensa
Enves jovens,
C'aillors no·m tira.l fres!
Mas trop ven lens
Sa merces,
C'aissi·m n'estai
Si ja de lui ben aia
Lo cors sofrens!
Mas ella, que·m ten pres,
Li pot dar jai
Si l'assaia.
Cant la fueilla sobre l'albre s'espan
E del soleill es esclarzitz lo rais,
E li auzel si vaun enamoran
L'us per l'autre, e.n fan voutas e lais!
E tot quant es sopleia ves Amor
Mas sola vos, qu' etz greus per convertir,
Bona domna, per cui planc e sospir!
E vauc, miegz mortz, entre.ls rizens, ploran...

Ai com m'aun mort fals amador truan
Que per un pauc de joi se faun trop gais,
E, quar ades tot lur voler non an,
Ill vaun dizen c'Amors torn en biais!
E d'autrui joi faun se devinador!
E quar son mort, volon autrui aucir 
Mas de mi.us dic que no m'en puesc partir:
La gensor am, ja no·i anetz doptan

Soven la vau entre.ls meillors blasman,
Et en mos digz totz sos afars abais
Per esproar de cascun son semblan,
E per saber de son pretz, qu'es verais:
Si es tengutz per tan bon entre lor,
Mas trop en puesc demandar et auzir,
C'adoncx n'aug tant a cascun de ben dir
Per que n'ai peitz: de leis muer deziran

Anc mais nuils hom non trais tan greu afan
Com ieu per leis, mas leugiers m'es lo fais
Quant ieu esgart son gen cors benestan
E.l gen parlar ab que suau m'atrais,
E.ls sieus bels hueils, e sa fresca color!
Molt si saup gen en leis beutatz assir,
C'on plus l'esgart, mais la vei abelir...
Dieus m'en don be, c'anc re non amei tan
Can vei reverdir les jardis
Et oi les oizelets chanter,
Et nos est tant dous li marchis,
Me renovelent mei pensier!
Qu'ores me sovient d'un cler vis
Que je ne puis mie oblier...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer.

La bele de cui sui amis
M'a fait passer d'outre la mer,
Et desaisine mon pais!
Poruec tant loing ne·m' fait aler
Que s'amor n'aie sa requis!
Por qu'a lui m'est os retorner...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer.

Las je sai don sui en error,
Qu'elle aime plus de moi autrui
Et sai que ja n'aura un jor
Merci de moi, qui mal a fui,
S'ele n'oblie sa richor,
La quel ele est et quel je sui...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer

Ne puis muer que je retor
A li qui m'auci et destrui,
Que.l cuer m'a blesse d'un' amor
Qui ver li m'amen' et m'adui!
Mais me prein dotanse et paor
Que, quan me verra, je l'enui...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer.

Je sais que cel destreit m'auci
Et ja me mene en povrete,
Et sai que ja n'aura merci
Si sa richesse et sa beaute
Et son pris ne met en obli,
Mais cil ne l'a mie oblie...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer.

Bone dame, por Dieu vos pri
O douce franche humilite,
Que regardez ver vostre ami,
Si ferez franchesse et bonte!
Car ja mais Dieu n'aura merci
De rien si n'a d'autrui pite...
Qu'en tel damey pozai mon cuer
Don muer et viv' et viv' et muer.
Chant e deport, joi, dompnei e solatz,
Enseignamen, larguez' e cortesia,
Honor, e pretz, e leial drudaria,
An si baissat engans e malvestatz
C'a pauc, d'ira, no·m sui desesperatz —
Car, entre cen dompnas e prejadors,
Non vei una ni un qe be·is captegna
En ben amar, ni en ver qe no·is feigna
Ni sapcha dir q'es devengud' Amors
Gardatz cum es abaissada Valors...

Car drutz hi a, e dompnas, si.n parlatz,
Qe·is feigneran e diran, tota via,
Qu'ill son leial et amon ses bauzia!
E pois, chascus es cobertz e celatz,
E tricharan, sai e lai, vas totz latz!
E las dompnas, ont plus an amadors
E mais cuidon c'om a pretz lor o teigna —
Mas aitals bes co·is cove lor en veigna
C'a chascuna es ant' e deshonors
Pois a un drutz, que puois desrei' aillors.

Aissi cum mieills es en dompna beutatz,
Gens acuillirs et avinens cundia,
E bels parlars, pretz e doussa paria,
Aissi deu mieills gardar sas voluntatz!
Que ren no val cors de doas meitatz
Ni non es fis, puois i vaira colors,
Car una sol' amors taing la destreigna.
— non dic ieu jes q'a dompna descoveigna
S'om la preja, ni a entendedors,
Mas jes non deu en dos luocs far socors 

Tant cum reignet leialmen amistatz,
Fo.l segles bos e senes vilania,
Mas, puois c'Amors tornet en tricharia,
Es deschazutz Jovens, et abaissatz 
Et ieu meteis, pos dir vuoill las vertatz,
Ai tant apres dels fals drutz trichadors,
Qe non es dreitz que ja mais en reveigna!
Que lieis on Jois e Pretz e Beutatz reigna,
Si cum m'agues faich mal, fugi de cors,
Quan m'ac garit et enanssat e sors

E s'il plagues qe.l sieus bels cors honratz
Qe·m retenc gen en leial seignoria
S'afranques tant, pois en al s'omilia,
Qe·m perdones, aissi for' afinatz
Vas lieis, cum l'aurs s'afina en la fornatz,
E no·m nogues Paratges ni ricors!
Quar, s'era·m tol de mal ni far o deigna,
Aissi.l serai fis, ses fals' entresseigna,
Cum fo.l leos a.N Golfier de Lastors
Qan l'ac estort de sos guerriers pejors.

E s'aquest tortz, dompna, ·m fos perdonatz,
Passat agra la mar part Lombardia!
Mas non cuich far leialmen romavia
Si no m'era vas vos adreichuratz!
Sol per aisso degratz voler la patz!
E, car Merces es en vos, et Honors,
An ma chansos, que res no la reteigna,
A vos prejar franchamen que.us soveigna
Q'a gentil cor taing franques' e doussors,
E Dieus perdon' als bos perdonadors.

Na Maria, tant es la grans valors
Q'en vos estai, bona dompna, e reigna,
Q'ie·m meravill que nuills cors la sosteigna
E chascun jorn creissetz als trobadors
Avinens faitz, don crescan las lauzors.
Chascus hom deu conoisser et entendre
Que riquesa ni sens ni cortesia
Que sia el mon no.ns pot de mort defendre!
C'al jorn c'om nais comenssa a morir,
E qui mais viu plus poigna de fenir!
Doncs ben es fols cel q'en sa vida·is fia
Si be·is penssa de prion sa foillia,
Car nos es tost lo gentils cors faillitz
D'una valen comtessa Biatritz.

Doncs negus hom non pot per dreich contendre,
Oimais, en tant cum Dieus ten en baillia,
Ja.n puosca mais sa part de valor tendre
D'enseignamen ni d'aut cor, don dei dir!
E puois Dieus, se de mort non volc garir,
Qui totz los bes del mon complitz avia,
Ja non fara als autres seignoria:
Que tuich morrem, e qui mais n'er grazitz,
Ni plus ama.l segle, mais n'er trahitz.

Cum ausam doncs aquesta mort atendre,
Qand adobat trobam a chascun dia
Qe nostra mort podem en vida rendre
Car Dieus nos ditz que l'anem lai servir,
On el fo mortz per nos dampnatz garir!
E qui morir per lui vengar volria,
Cobran son dreich q'a perdut en Suria,
Ab gran razon venria gen garnitz
Al jutgamen lai on er Jhesus Cristz.

Qui per Dieu vai l'aver e.ls cors despendre
De Paradis l'er uberta la via!
E qui no·i vai deu baissar e dissendre
De tot honor, car tem que Dieus l'azir,
Qui reman sai ni pot anar garnir!
Q'ie.n sai de tals q'avers e manentia
E diables e pechatz e bauzia
A.ls retengutz, cum fals avars aunitz,
Guerriers de Dieu e de totz bes partitz.

Ben se cuiden en las terras estendre
E far conquistz, mas autramen cuich sia,
Car Dieus lo Reis sap s'arbalesta tendre
E trai cairels trenchans per ben ferir,
E negus hom del colp no·is pot gandir
Quand el s'irais, e.s vei com nos chastia!
Mas qi.l dopta ni vas lui s'umilia,
Aquel aura chapdel Sains Esperitz,
E qui no.l fai er en enfern punitz.

A totz degra de dolor lo cor fendre
Del deseret del fill Sainta Maria —
Mas, co.l laire qui ve los autres pendre
S'esforssa plus del mal, ses repentir,
Es.l mals segles, don Dieus nos lais issir
A salvamen, si cum ops nos seria
E Mon Thesaur, que lais en Lombardia,
Don Dieus salut, car de totz nos es guitz
E dels crozatz los cors e.ls esperitz.
Com que mos chans sia bos,
O qui que.l chan ni l'aprenha
Lieys de cui fatz mas chansos,
No fai semblan que·m retenha!
Quar si.l plagues ni.l fos dos,
Ja de l'amoros dezir
No·m fera aissi murir!
Quar per lieys m'auci d'enveya
Amors, et er sieus lo dans
S'ieu muer e reman mos chans.

Quar si vivia mil ans
Res qu'a lieys esser bon deya,
No·m seria nuls afans!
Quar, si m'auci, lieys guerreya,
Qu'a far en tot sos comans
Son faitz, e per lieys servir —
E ja no m'en vuelh gequir
D'amar, per dan que m'en venha—
Enans sai que non er pros
Que hom fassa d'un dan dos.

Li siei belh huelh amoros,
El sieu cors qu'amar no·m denha
E sas avinens faissos,
De lieys que fin joy mantenha
E m'es fals e cossiros,
Mas ieu no lo.y auzei dir
E lai on plus la remir!
E nostr' amor si desreya
Vas mi, e dobla mos chans
E.l joys e l'enveya grans.

Aissi.l suy, ses totz enjans,
E non ai cor que·m recreya
De lieys, ni.l serai camjans
Tan cum l'am ni.l cor m'esteya,
Totz temps son fin pretz prezans!
Pus de lieys no·m puesc partir,
Ni d'amar ni de ben dir,
Per merce.l prec que.l sovenha,
Si.l plai, que ab lieys no·m fos
L'esperansa dels Bretos.
Coras qe·m des benananssa,
Amors, ni q'en fos jauzire,
Ara·m ten sa trencan lanssa
Al cor, de qe·m vol aucire —
Mas tant m'auci ab bel martire,
Q'ieu.l perdon ma mort franchamen!
Bella dompn' ab gai cors plazen,
Per vos plaing e per vos sospire,
E ren mas ma mort non aten!
Pero si cum vos platz m'es gen

Mout fui de foll' acordanssa
E plus fui de fol cossire,
Lo jorn q'en aital balanssa
Volgui mon fin cor assire!
E puois fui de pejor albire,
Car anc me venc en pessamen
Q'ie.us auzes dir ni far parven,
Dompna, so q'ieu degr' escondire!
Mas er, qan non puosc, m'en repen,
Que tot so ai faich follamen.

Grand ardit e grand doptanssa
Agui, qan vos anei dire
Mon cor ab humil semblanssa,
Don fui plorans descobrire!
Per merce.us clam q'en dan no·m vire
S'ieu ai faich vas vos faillimen
Per outracujat ardimen!
E no moira car vos desire:
Vostr' om sui e vostr' om mi ren!
Aissi cum vos voillatz, o pren.

Si be·m muor, mal ni pesanssa
Non puosc aver, qan remire
La vostra bella cundanssa
E.l doutz esgar e.l gen rire,
E totz los bes q'om pot eslire:
Beutat e gaiez' e joven,
Honor e pretz, valor e sen!
Res mas merces no.y es a dire,
Dompna, c'ab merce solamen,
I serian complidamen

Car cel Andrieus, c'om romanssa,
Non trais anc tant greu martire
Per la reina de Franssa
Cum ieu per vos cui desire!
Mas tant aut etz, per q'ieu m'albire,
Que ja non aurai jauzimen
S'Amors vas mi no lo dissen!
E si merces s'i vol assire,
Anc paire, ni autre paren,
Non amet vos tant finamen

Pero d'un pauc d'esperansa
— sol vostre cors no.s n'azire —
Ai, en dreitura, fizansa,
Que·m fezes, don soi grazire!
Prec vos, com lial sufrire
Dona, que n'ajatz chauzimen,
Qu'ieu no.us deman autre coven,
Mas que.us sia en cantan servire,
Az ops de vostre pretz valen,
Que ren als no·i quier ni enten.

Donx, bela dona, membranssa
N'ajatz, qu'ieu no.us soi mentire,
E si vostre pretz s'enansa,
Per Dieu, quar vos am, no.us tire
No.s pot mos maltraitz escrire
Tot sia el vostr' esgardamen,
Que mi e mon chant vos prezen,
E vostra chanso, ses desdire,
Lans qu'an ves mon Plus Avinen,
De part vos per acoindamen.

Na Maria, tan vei plazen
Tot so q'a vos platz far e dire,
Per qe'us son tuich obedien
Li cortes e·il bon e·il valen.
De faire chansso
Ai estat gran sazo,
Per atendre razo
Que fos plazens e gaia,
Don m'a faich ric do
Amors, e taing qe·m plaia!
Car conosc e sai
Que bon atendre fai!
Qu'era, mal grat que n'aia,
Cella don non ai
Cor que ja la prec mai,
Ai trobat qe·m ten gai.

E, pois tant be·m vai
Qe partitz sui de lai,
Ben coven e s'eschai
Q'ieu grazisc' e retraia
L'onor, que m'atrai,
Ab franquesa veraia,
Vas tal dompn' Amors,
Ont es pretz e valors!
Per qu'es fols qui s'esmaia,
Qu'i vis las errors
E.ls dans q'ai pres aillors,
Et ar ve cum sui sors.

Doncs, dic q'es follors
Qui reign' ab mals seignors
Don benfaitz ni socors
No·il veingna ni l'eschaia!
Anz es grans honors
E grans sens qu'om s'atraia
Lai on sap e ve
Q'a franques' e merce—
Que.l bos seigner s'essaia
Ades de far be,
E.l malvatz non val re!
Anz dechai so que te.

Aissi sai e cre
Que cuidet far de me
Cel que non a ab se
Mais poder qe·m dechaia,
Que tals mi rete
De sa prezo savaia,
Q'es plus bell' assatz
E sos pretz plus prezatz—
Ab que.l don no m'estraia,
Qe·m mandet en patz,
Sos valens cors honratz,
Don chant e m'assolatz.

E veira·m viatz,
S'a mon Bel Thesaur platz,
De cui es Monferratz,
On jois e pretz s'apaia!
E, si·m soi tardatz
De leis vezer, no·il chaia
En tant de pessar,
Qe·m vuoill' ochaisonar,
Que la paors m'esglaia
Tant tem son cors car!
Q'om non pot ben amar
Leialmen ses doptar

Per qe·il vuoill mostrar
Que mais fai aprezar
Qui sap, ses lonc prejar,
Anz c'om en crit ni.n braia,
Son joi conquistar!
Car qui vol q'om mal traia
Lonc temps en perdo
Non a larc cor ni pro!
Mas qui leu don' e paia,
Ses trop dir de no,
Leu n'a ric guizardo
Ab plazer bel e bo.

Ma gaia chanso,
Vueilh q'en des ochaizo
A.n Ric de Joi part Blaia,
Q'es gabatz per bo,
Q'ieu n'ai lonja sazo
Estat senes razo.
Del gran golfe de mar
E dels enois dels portz,
E dels perillos far,
Soi, merce Dieu, estortz
Don posc dire comdar
Qe mainta malanansa
I hai suffert, e maint turmen
E pos a Dieu platz que torn m'en
En Lemozi, ab cor jauzen,
Don parti ab pesansa,
Lo tornar e l'onransa
Li grazisc, pos el m'o cossen.

Ben dei Dieu mercejar,
Pos vol que, sans e fortz,
Puesc' el pais tornar,
On val mais uns paucs ortz,
Qe d'autra terr' estar
Rics ab gran benanansa
Qar sol li bel acuillimen,
E·il onrat fag e·il dig plazen
De nostra domn' e·il prezen
D'amorosa coindansa,
E la doussa semblansa,
Val tot can autra terra ren.

Ar hai dreg de chantar,
Pos vei joi e deportz,
Solatz e domnejar,
Qar so es vostr'acortz!
E las font e.l riu clar
Fan m'al cor alegransa,
Prat e vergier, qar tot m'es gen
Q'era non dopti mar ni ven,
Garbi, maistre ni ponen,
Ni ma naus no·m balansa,
Ni no·m fai mais doptansa
Galea ni corsier corren.

Qi, per Dieu gazaignar,
Pren d'aitals desconortz,
Ni per s'arma salvar,
Ben es dregz, non ges tortz!
Mas cel qi, per raubar
E per mal' acordansa,
Vai per mar, on hom tan mal pren
Em pauc d'ora, s'aven soven
Qe, qan cuj'om pujar, deissen!
Si c'ab desesperansa
Il laissa tot en lansa
L'arm' e lo cors, l'aur e l'argen.
De solatz e de chan,
Don me cujei partir,
Agra cor e talan
Pels autres esbaudir,
E pels precs que m'en fan!
Mas chant de mal cossir,
Que m'auzetz en chantan
Sobre-feunia dir
En contr'Amor, c'a pauc totz no·m recre!
Mas puois m'esfortz, car ditz hom que cove,
E chant forsatz, e fatz de joi semblanssa
Ad autrui ops, que be.us dic q'en dreich me
No·i trob razon mas de desesperanssa.

E pero menor dan
M'en degra far soffrir
Amors, e meins d'affan,
Car ira·m fes faillir,
E car anc tan ni can
No·m volc dar ni aizir
D'un' ab gen cors truan
Don me cujei jauzir!
Doncs non teing mais son jauzimen en re,
Anz laus qu'aillors prenda conseill de se,
Q'enqer aurai del sieu dur cor venjanssa,
On anc non ac franquessa ni merce,
Ni·m valc amors ni bels ditz ni honranssa.

Partitz m'en sui claman,
Et ai dreich qe·m n'azir,
Car m'aventura gran
Perdiei al sieu servir!
C'anc puois, per nuill semblan,
Non pogui avenir
En plazer benestan
Puois de si·m fetz fugir!
Anz cum hom fols, descapdellatz, sens fre,
Desconogui d'Amor, c'anc no·m fetz be,
E.n dis si tant qu'era.n sui en erranssa
Per que Amors mi destreing si e·m te
Q'ieu non puosc plus cobrir ma malananssa.

Cortesamen venjan,
M'a gen saubut aucir
Amors, car m'ausiei tan
Vilanamen marrir,
C'aora·m fai a man
Per tal dompna morir
Cui non prec ni deman
Ni.l mostre.l gran desir
Qe del sieu cors franc, covinen, mi ve!
Mas una vetz — no sai si l'en sove —
L'anei pregar, humils, ab gran doptanssa!
A lieis non plac que vis ma leial fe,
Ni·m retengues, ni volgues m'acordanssa.

Per so n'ai ieu, ploran,
Faich maint destreich sospir,
Qan cossir desiran
Cum ella·m fai languir,
E car no·il aus denan
Tornar, ni enardir,
Ni dire mercejan,
Tant fort mi ven ferir
Amors al cor, per lieis qe no·m rete,
On m'a enclaus un desir com no.s ve
Qe·m destreing tot, e m'art, e·m desbalanssa,
E a totz jorns creis, c'aissi m'esdeve,
C'anc puois la vi non agui d'als membranssa.

Ges dormen ni veillan
No.n puosc mon cor gandir
De lieis, c'ades pensan
Sa beutat non remir,
L'adreich, gen cors prezan
E.ls bels huoills don m'albir
Que, si no·i a engan,
Tant i pot om chausir
De cortes bes, que s'Amors per jasse
Fos perduda, en lieis conosc e cre
Que degr'esser tanta doussa coindanssa
E puois vers es, prec li que no·m malme
Car ieu non ai plus gatge ni fianssa.

Na Maria, tant son honrat li be
Que son en vos, per que.n a grand honranssa
Cel que lauza vostre pretz e.l mante,
E totz lo mons s'en dona alegranssa.

D'un amor, on s'es asis
Mos ferms cors fis,
Movon tuit miei cortes saber —
C'Amors m'ensegna
Cansons far, e m'en aisis
E m'esbaudis,
Cor e sen e geng e poder,
Per c'ieu devegna
E gais sos
Coindes e bos,
Qe, s'ill non fos,
Gia, per autr' isciensa,
Mos trobars,
Q'ies fins e clars,
Non fora cars
Ni agra gran valensa.

Ni non cre qu'om gia.l grasis
Ni abelis
Gia, tant non o sabr'eu voler,
S'Amors, ce regna
E me, giors e sers e matis,
No m'encrecis
De vos, ce·m fatc viur' e valer,
Domn', on c'ieu tegna!
Tant ets pros
Ce mas cansos
An pretz per vos,
E per so, non bistensa
Mercejars
E mos cantars,
Ni gens prejars
Ab cor d'umil parvensa.

Donc, non es ges vers devis
Aicell ce dis
C'ieu cant per onor et aver,
Ch'en re no.l degna
Mos cors, tant per ce.n mentis
Lei c'obesis,
E mos cantc on no fats parer
Ce·m desovegna
Sos gioios
Cors amoros!
Es es rasos,
Qu'en tant, ses faglensa,
Com clau mars,
Non es sa pars,
Per qe.l lausars
De leis, e.l pretz, m'agenssa.

Soau e gient me concis,
Can volc c'ieu vis
Son bell cors blanc gioios giaser,
Don bes me vegna
E no cresatc ce ieu partis,
S'il m'o sofris,
Can vi so qu'ieu plus volc veser
Trop cut qe·m fegna,
C'a sasos
Noc ben al pros
Pauc ociaisos!
E per so·m fai temensa
Fols vanars
E trop parlars,
Ce mans afars
Assi.s desavinensa.

Pero tan be.l soi aclis,
Can so que.ll quis
Me det, qe pes no·m pot plaser
C'autra·m retegna!
Ans no lais Lemosis
— us dotc pais —
Per lieis, en cui ai bon esper
Ce giois m'en vegna!
Don janglos,
Contrarios,
Fals, ni gelos,
No·i ag' entendensa
Ce.l ganglars,
Ni.l cridars
Braus: fals amars.
Nos ni nostr' amor vensa

E per aiso m'esgausis,
Car s'afortis
Mos Bels Sobiras al cor ver
— cui pretz revegna —
Qu'era, s'ell no l'acugllis,
Ja meg aucis
Per tals qui.ll degran mantener
E tall qu'estregnha
Son cors blos
—Flac enoios,
Vas gioi dutos
Mas, a lui, a tenensa
Pretc, donars
Ses faitz avars,
E gens ondrars
Ab francha captenensa.

Ma cansos
Ab ditc gioios,
Va dir cochos
A n'Agout, en Provenssa,
Ce.l prets clars
De vos m'es cars,
E.l gerejars
De Santongier m'agensa.

D'un dotc bell plaser
Plasen,
Movon miei cant ver,
Valen,
Gien,
Car si mos solatc
Platc
Als fins ben credentc,
Ni s'ieu be
Fats re,
De midons me ve,
Cui ne soi grasire —
Liei desire,
Si c'allior
Mon desir no vire,
Car lieis am e lieis ador
E causisc per la meglior.

Sol al sieu voler
M'aten,
Car del sieu saber
Apren
Sen
Tal, don m'es donatc
Gratc
Pels plus conoisentc —
Tant gent me
Mante
La sua merce
C'ar soi bos sofrire,
Ce gausire
Soi d'amor,
Don giausentc consire!
Et anc a nul amador
Non avenc tant de ricor.

Et fats so parer
Soen,
Car, del clar dutc ser
Giausen,
Pren
Consiriers amatc —
— Fatc
Soi, e pauc sofrentc,
Car en fre
No.s te
Ma boca! per ce
Tagn, las q'ieu·m n'asire
Cant m'albire
Sa valor,
E fols trop pot dire
— Soi donc fols, s'ieu dic m'onor
— Oc, se.l ditc torn' a folor.

Com gia·m det poder,
Enten
Q'ieu ages leser,
Disen
Len
Los bes ce m'a datc...
— Patc
Sofren, clau las dentc
No.t sove
Ce se
Pert drutc, si no cre
— Trop potc ver asire.
— Voll m'aucire
Si·m socor
Cill cui soi servire
Ni morai, si.n tais lausor,
O si.l dir no l'an sabor

Ben dei doncs temer
Temen!
Pero, leis c'esper
Grasen,
Ren
Merces dels onratc
Latc
De ce·m fes presentc —
E sap, se
No·m ve,
Tant li ai lial fe,
C'el cor la remire!
E.n sospire
De dolor,
E.n trauc greu martire,
Car del tornar ai paor
Que·m tegna per mentidor.

Pot li doncs caler
S'ieu men
— Hoc, gia.t vol veser!
Vai t'en
Fen
Totc altres pensatc,
Natc
De flacs pensamentc —
— Tremer te
Cove —
— Vau duncs gioi mi me
Si q'eu deia rire —
— E no.t tire,
Chanso cor,
Tost, ses escondire,
A'N Sobira, mon segnor,
Cui Pretc pren per validor.

N'Agout aus eslire
E·n Plus Avinent, c'ap lor
Acap bon prets e valor.

Fortz chausa es que tot lo major dan
E.l major dol, las q'ieu anc mais agues,
E so don dei totztemps plaigner ploran,
M'aven a dir en chantan, e retraire —
Car cel q'era de valor caps e paire,
Lo rics valens Richartz, reis dels Engles,
Es mortz—ai Dieus cals perd' e cals dans es
Cant estrains motz, e cant greus ad auzir
Ben a dur cor totz hom q'o pot sofrir...

Mortz es lo reis, e son passat mil an
C'anc tant pros hom non fo, ni no.l vi res,
Ni mais non er nulls hom del sieu semblan,
Tant larcs, tant rics, tant arditz, tals donaire,
Q'Alixandres, lo reis qui venquest Daire,
Non cre que tant dones ni tant meses!
Ni anc Karles ni Artus plus valgues,
C'a tot lo mon si fetz, qui.n vol ver dir,
Als us doptar et als autres grazir.

Meravill me del fals segle truan,
Co·i pot estar savis hom ni cortes,
Puois re no·i val beill dich ni faich prezan,
E doncs per que s'esfors om, pauc, ni gaire
Q'eras nos a mostrat Mortz que pot faire,
Q'a un sol colp a.l meillor del mon pres,
Tota l'onor, totz los gaugs, totz los bes!
E pos vezem que res no·i pot gandir,
Ben deuri' hom meins doptar a morir

Ai valens reis seigner, e que faran
Oimais armas ni fort tornei espes,
Ni richas cortz ni beill don aut e gran,
Pois vos no·i etz, qui n'eratz capdelaire,
Ni que faran li liurat a maltraire,
Cill que s'eran en vostre servir mes,
C'atendion que.l guizerdos vengues!
Ni que faran cill, qe·is degran aucir,
C'aviatz faitz en grand ricor venir

Longa ira et avol vid' auran,
E totztemps dol, q'enaissi lor es pres!
E Sarrazin, Turc, Paian e Persan,
Qe.us doptavon mais c'ome nat de maire,
Creisseran tant en orguoil lor afaire,
Qe.l Sepulcres n'er trop plus tart conques —
Mas Dieus o vol! que, s'el non o volgues,
E vos, seigner, visquessetz, ses faillir,
De Suria los avengr' a fugir.

Oimais no·i a esperanssa qe·i an
Reis ni princeps que cobrar lo saubes
Pero, tuich cill qu'en luoc de vos seran
Devon gardar cum fotz de pretz amaire,
Ni cal foron vostre dui valen fraire,
Lo Joves Reis e.l cortes Coms Jaufres!
Et qui en luoc remanra, de vos tres
Ben deu aver aut cor e ferm cossir
De far bos faitz e de socors chausir.

Ai Seigner Dieus vos q'etz vers perdonaire,
Vers Dieus, vers hom, vera vida, merces
Perdonatz li, que ops e cocha l'es,
E no gardetz, Seigner, al sieu faillir,
E membre vos cum vos anet servir.
— Gaucelm, diguatz m'al vostre sen
Qals drutz ha mais de son plazer
Cel c'ab sa bona dona jai
Tot' una nueit, e non lo fai!
Ho cel qui ve a parlamen,
E no a lezer gaire
Mas quant d'una vetz faire,
E aqui meteis torna s'en

— Peirol, al meu conoisemen,
Sel c'una nueit hi pot jazer
Deu ben aver dos tans de jai
Que sel qu'o fai e pueis s'en vai!
Qu'el jazer ha plazers tals cen,
S'es qui be·ils sapcha traire,
Q'inz es meiller amaire
Que.l fait c'om en tal cocha pren.

— Gaucelm, ben ha gran espaven
Aquel qu'es en autrui poder,
Que trastot' una nueit i jai
De lonc cella que plus li plai,
E non pot aver son talen
Ni sa voluntat faire,
Don trai negus pecaire,
Ins en enfern, aital turmen.

— Peirol, molt vos razonatz gen,
Estiers d'amor no faitz parer
Qu'en sapchatz tan con ieu en sai
Dizetz c'om ab sidons maltrai
Abrassan et baizan sove!
Segon lo mieu vejaire,
Non es cortes amaire
Cui tals maltraitz fai espaven.
— Gaucelm, aissi non a conten,
C'a dreg lo poscatz mantener:
Si.l faires non es, quant s'eschai,
Totz los autres plazers desfai!
E, qui recep son joi breumen
En abans que repaire,
Aquel jois don es laire
Li dura pueisas longamen.
Gaucelm Faidit, eu vos deman:
Cal crezetz que sion major,
O li ben, o li mal d'amor
E digatz m'en vostre semblan:
Qe.l bens es tant doutz e tant bos,
E.l mals tant fers et angoissos,
Qu'en chascun podetz pro chausir
Razons, s'o voletz mantenir.

Albert, li maltraich son tant gran,
E·il ben de tant fina sabor,
Greu trobaretz mais amador
Non anes el chausir doptan!
Mas eu dic que.l bes amoros
Es majer que.l mals, per un dos,
Ad amic que sap gen servir,
Amar e celar e sofrir.

Gaucelm, ja non vos en creiran
Li conoisen entendedor,
Que vos e·il autre trobador
Vei q'ades vos n'anatz claman!
E pois eu auch dire a vos
Et als autres, en lor chanssos,
C'anc d'amor no.us pogetz gauzir —
On son aqist ben que.us auch dir

Albert, maint fin leial aman
Ant faich per descudar clamor,
Q'ieu vei qu'il prendon grand honor
E gran ben, jazen e baisan!
E pois es en amor razos
Qe.ls mals deu esser bes e pros,
E tot qant en pot avenir
Deu drutz en ben prendr' e grazir.

Gaucelm, cil q'amon ab engan
No sentont los maltraitz d'amor,
Ni hom non pot gens gran valor
Aver ses pen' e ses affan,
Ni nuills hom non pot esser pros
Ses maltraich ni far messios,
Et Amor fetz Andrieu morir,
C'anc bens que fos no.l poc garir.

Albert, tuich li maltraich e·il dan
Perdon lor forss' e lor vigor,
E tornon en doussa sabor,
Lai o nuils hom se trai enan!
Que l'amics, pois que er joios,
Non er membrantz qu'anc iratz fos!
Aissi fa.l bens lo mal fugir:
Doncs es el majer, ses faillir.

Gaucelm Faidit, nostra tenssos
An' a la comtessa, q'es pros
D'Engolesme, qe.n sabra dir
Lo ben e.l mal, e.l mieils chausir.

Albert, be·m plai que la razos
An' a lieis q'es valens e pros!
Mas nostra terra fai delir,
Car non vol de Franssa venir.
Gaucelm, tres jocs enamoratz
Partisc a vos et a n'Hugon,
E chascus prendetz lo plus bon,
E laissatz me cal qe.us voillatz:
Una dompn' a tres prejadors,
E destreing la tant lor amors
Qe, qan tuich trei li son denan,
A chascun fai d'amor semblan:
L'un esgard' amorosamen,
L'autr' estreing la man dousamen,
Al tertz caucia.l pe rizen—
Digatz a cal, pois aissi es,
Fai major amor de totz tres.

Seigner Savaric, ben sapchatz
Que l'amics receup plus gent don
Qe franchamen, ses cor fellon,
Es dels huoills plazens esgardatz!
Del cor mou aqella dousors,
Per q'es cen tans majer honors!
De la man tener, dic aitan
Qe non li ten ni pro ni dan,
C'aital plazer comunalmen
Fan dompnas per acuillimen!
E, del cauciar, non enten
C'anc la dompn' amor li fezes,
Ni.l deu per amor esser pres.

Gaucelm, vos dizetz so qe.us platz,
For qe non mantenetz razon,
Q'en l'esgardar non conosc pron
Al amic, que vos razonatz!
E s'el i enten, es follors,
C'uoill esgardon lui et aillors,
E nuill autre poder non an —
Mas qand la blancha mas ses gan
Estreing son amic dousamen,
L'amors mou del cor e del sen!
E.N Savarics que part tan gen
Mantenga.l cauciar cortes
Del pe, q'ieu no.l mantenrai ges.

N'Ugon, pois lo mieills me laissatz,
Mantenrai lo ses dir de non,
Don dic que.l cauciars que fon
Faitz del pe, fon fin' amistatz
Celada dels lauzenjadors!
Et par ben, pos aital socors
Pres l'amics rizen, chaucian,
Qe l'amors es ses tot engan!
E qui.l tener de la man pren
Per major amor fai nonsen!
E d'En Gaucelm, no m'es parven
Que l'esgart per meillor prezes,
Si, tan com ditz, d'amor saubes

Seigner, vos que l'esgart blasmatz
Dels huoills e lor plazen faisson,
Non sabetz que messatgier son
Del cor, qe.ls hi a enviatz
C'uoill descobron als amadors
So que reten el cor paors,
Don totz los plazers d'amor fan!
E maintas vetz, rizen, gaban,
Caucia.l pe a mainta gen
Dompna, ses autr' entendemen!
E n'Ugo manten faillimen,
Qe.l teners del man non es res,

Ni non cre q'anc d'amor mogues.
Gaucelm, encontr' Amor parlatz
Vos e.l seigner de Malleon,
E pareis ben a la tensson
Qe.ls huoills, qe vos avetz triatz
E que razonatz pelz meillors,
An trahitz mains entendedors!
E, de la dompn' ab cor truan,
Si·m cauciava.l pe un an,
Non auria mon cor gauzen!
E de la man es, ses conten,
Que l'estreigners val per un cen,
Car ja, si al cor non plagues
L'amors, no·il agra.l man trames.

Gaucelm, vencutz etz del conten,
Vos e n'Ugo, certanamen,
E vuoill qe fassa.l jutgamen
Mos Gardacors, qe m'a conqes,
E Na Maria on bons pretz es.

Seigner, vencutz non sui nien,
Et al jutgar er ben parven,

Per q'ieu vuoill que·i si' eissamen
Na Guillelma de Benauges,
Ab sos digz amoros cortes.

Gaucelm, tant ai razon valen
C'amdos vos fortz, e mi defen,
E sai.n'una ab gai cors plazen
En qe.l jutgamen fora mes,
Mas pron vei que n'i a de tres.
Gaucelm, qe.us par d'un cavalier
Franc e pro e larc e meten,
Qi s'es partitz per marrimen
E per enuei de sa molier,
Si tot era franch' e cortez' e gaia!
E.l drutz, qu sap q'il es vas lui veraia,
L'a 'spozada ses noiz' e ses defes —
A qal dels dos vos par sia meils pres:
Celui qi s'es de son enoi liuratz,
O l'autre, q'ar a zo qe plus li platz

Peire de Montalbert, no·i qier
Conseil en aital partimen,
Q'estai qe tant a.l cor jauzen
Cel qe zo qe plus vol conqier,
Q'el mond non ha res qe tan fort li plaia!
Non dic ieu ges qe l'autres jois non aia,
Qe s'es liuratz de l'enoi don fos pres!
Mas ges lo jois tan gent complitz non es
Con es d'aicel qi tot jorn pren en gratz
Zo qe plus vol, e s'i ten per pagatz.

Gaucelm, si tot ha gaug entier
Lo drutz, lo mariz n'a tal cen!
Qe pen' e dolor e turment
Pert qant laissa son encombrier!
E neguns hom no.l sap si ne l'assaia,
Ni pot saber con lo maritz s'esmaia
Qi ten forsatz zo qe non ama res!
E qant ab sen a tan fag e conqes
Qe pot guerpir zo don plus er' iratz,
Nul major joi no·il pot esser donatz

Gaucelm, ben tenria leugier
Lo maritz cui ha pres tan gen,
Si ja mais a tot son viven
Oblides son joi tan sobrier!
Oimais no.l cal qe.s trebail ni maltraia,
Pos estortz es d'aital meizo savaia,
Don deuria far fest' a chascun mes!
E.l drutz qi s'es cargatz d'aqilh metes,
Si tot s'en er' al prim enamoratz,
Molt tost li pot sos cors esser camjatz.
Gauselms Faiditz, de dos amics corals.
Al vostre sen me digatz so qu'en es,
Quant a l'un d'els ve de sa domna bes,
Et a l'autre dans e destrics e mals,
Si que neguns non a poder que.s vir —
Qual se deu plus esforsar de servir
Sidonz per so, en dreg d'amor jujatz,
E pois cellui que.us volretz razonatz.

— N'Aimerics, ges non es plaitz comunals,
C'aisel cui ven d'amor en totas res
Dans e destrics dei' esser tan cortes
Enves sidonz de servizis leials,
Com sel cui son complit tuit siei desir!
Non es razos, ni hom non o deu dir,
Que s'esfors tant hom desaventuratz
Com fis amics qu'es leialmen amatz.

— Gauselms Faiditz, entendeires venals
Degra penre si com vos avetz pres—
C'aitals amics non serf sa domna ges
Si ben conosc que.l servirs sia sals!
Non es esfortz, ni fai tan a grazir,
Qui d'un ben saup autre be far issir!
Mas cui de mal pot far ben, so sapchatz,
Ab gen servir deu esser dobles gratz.

— N'Aimerics, gen razonatz so qu'es fals,
E.l razonars non es mas nescies. . .
Com auzatz dir que.l drutz cui val merces
Non deg esser de servir plus cabals
Que.l desamatz que.s deuria aucir
Fol' er dompna si.us fai de se jauzir,
Si ses ben fag valetz e.us esforsatz,
E si.us fai ben, que ja ren non vaillatz

— Gauselms, ben sai que vos etz totz aitals—
Cujatz quez ieu n'aja de vos apres
E doncs no.s deu esforsar de manes
Lo paubres, tant c'al manen si' egals
Pero mais vol lo malautes garir
C'uns autres sans al malaveg fugir,
E.s deuria sel qu'es pauc enansatz
Esforsar plus que sel qu'es plus prezatz

— N'Aimerics, trop es affars desegals,
Que vos digatz que drutz on pretz s'esmes
Non deia miels gardar so qu'a conques
Ab proesas et ab fatz naturals,
Qu'aicel que ren non a, mas lo conssir!
Non a que grat, anz se fai escarnir,
E sos servirs es perda e foudatz,
Pois a sidonz ren que fassa non platz.

— Gaucelms, lo Coms de Fois, que.s fai grazir,
Nos sabra ben jujar e devezir,
Qu'estiers per vos, si doncs no m'en forsatz,
Non posc esser per dreg apoderatz.

— N'Aimerics, ben sabra lo miels chauzir
Lo valenz Coms, e.l ver jujamen dir,
C'aissel sap miels lo dreitz d'amor assatz
Qu'en es soven alegres et iratz.
— Gausselm, no·m puesc estener
C'ab vos, iratz, no contenda!
Que talan ai qu'ieu defenda
Las donas a mon poder,
Que vos aug descaptener!
C'una·m ren cortez' esmenda,
Que m'avia fag doler!
Per qu'ieu, en lor captener,
Tanh que mos bels ditz despenda.

— Bernart, be sapchatz de ver,
Que non vezem que ben prenda
A nulh qu'en dona s'entenda —
Per qu'ie.us fatz enans saber
Que fols vos fassatz tener,
Ni qu'ela s'amor vos venda,
E no·i metatz vostr' aver
Que ben poiriatz dechazer
S'aviatz mil marcx de renda

— Gauselm, no.us detz plus paor
De mi qu'ieu eis, ni temensa!
Qu'en tal don' ai m'entendensa,
Cui sierf e prec et aor,
E sap valer part valor!
Mas vos i fatz gran falhensa
Car descaptenetz amor,
C'Amors melhura.l melhor,
E l'aut auss' e .l gensor gensa.

— Bernart, per so n'ai temor,
Car conosc la meins valensa
Qu'elas, ab bela parvensa,
Fan lo for del brezador
E tornon hom en folor!
E quan l'an en lor tenensa
— segon que dizon l'auctor —
Meton l'en tan gran error
Don ja non aura guirensa.

— Gausselm, e com auzatz dir
Q'enjans si' en amor fina,
Vas cui totz lo mons aclina
Qu'ela fai gent esbaudir
L'irat, e.l paubr' enrequir,
Ab una cuenda metzina —
Que ja pueis, al meu albir,
Hom no pot dolor sentir
Mas ela.l sia vezina.

— Bernart, gardatz de trair
D'esta vostr' amor frairina,
En cui malvestatz s'aizina,
Mas si.l voletz ben servir
Ni sos talans ademplir,
Corba·ill be soven l'esquina
E gardatz vos, al partir,
Que no.us puesca escarnir
Qu'ela sap trop de rapina.

— Gauselm, en vos non taina
Vilas motz ni lagz a dir,
Per qu'ieu vuelh aisi fenir
Ma razo, qu'es bon' e fina.

— Bernart, anc d'amor canina
No vim nuill home jauzir,
E si no.us voletz gequir
Tira.us lo cat per l'esquina.
Gen fora, contra l'afan
Qe m'a dat d'una dompn' Amors,
Puois ab lieis non trob mas dan,
Qe·m fezes d'autra part socors,
Ab que s'aleuges ma dolors:
Qe·il dir de non desplazen
De lieis, on plus non enten,
M'an ostat
E virat
Lo cor e.l sen
D'un greu fais,
Per q'ieu lais
L'entendemen...

Tant qant la preguei chantan,
No·m fo lo prejars mas follors,
Per qe·m vir deserenan
Lo prec e.l cor e.l chan aillors,
Vas tal on beutatz e valors
Son, e tuich bon faich valen!
E s'il de cor m'i cossen
Ni m'es dat
De bon grat
Ab ferm coven,
Ges oimais
No m'irais
Ni m'espaven.

E pero li beill semblan
E·il gent acuillir e·il doussors
Del sieu bel cors nou, prezan,
E·ill beutatz, e·il fresca colors,
Q'es sobre totas autras flors,
La·m fant amar tant temen
C'anc no·i l'ausei far parven
Mon pensat
Acordat,
Ni.l fin talen
Don m'atrais,
Mos cors gais —
Gran ardimen

Ardimen m'atrais trop gran,
Mas doptei q'en sia clamors
Quan la bella·m soferc tan —
Q'enqer sent las doussas sabors,
Qe de greu malananssa·m sors —
Qan li baisiei doussamen
Son bel, blanc col covinen,
Ab honrat
Dous comjat,
Privadamen!
Adoncs frais
Lo doutz bais
Mon marrimen

Tant son siei faich benestan
Que tot l'als c'om ve es errors
Mantenen q'om l'es denan!
E vei los bes e las honors,
E.ls plazers chascun jorn majors!
E.l sieus doutz esgar rizen
Qe·m fetz amorosamen
M'ant loingnat
De foudat,
Per q'ieu li·m ren —
Don mi nais,
Al cor, jais
Qe·m ten gauzen.

Ses prec, ses dich e ses man,
C'anc no·ill fis, tant m'es grans paors,
Li autrei mon cor e mon chan
Per retraire sas grans lauzors —
E car val sobre las meillors,
Aja.n, s'il platz, chausimen
Tal qe·m don, suau e gen,
Un emblat
Don prezat
De bel prezen,
Contra.ls brais
Dels savais,
Celadamen.

Pros Vescomtess' ab cors gen,
A Ventadorn vos presen
Mon comjat
Acordat —
Chantar plazen
Q'es oimais
Tornatz gais
Onradamen.
Ges de chantar non aten ni esper
Temps ni sazo, chant d'auzels, flor ni fueill,
Mas vos, dona, tot aital com eu vueil
Et trop meillor que neus no sai voler—
Car m'etz enans e respiegs, e guirensa,
Gaugs e delitz, caps et comensamens!
Per qu'ieu en vos mueu mos chans e comens,
On joy e pretz creix e naix e s'agensa.

Per qu'ieu en gaug sojorn e m'alezer,
Car vostr'amors si me denh e m'acueill,
En unquec jorn enques mais que nos sueill—
En amar be meillur outra poder,
Mas non aus far segon mon cor parvensa
Que vos, domna,·m podetz esser guirens,
C'anc no·m destreis volontatz ni talens
Tan qu'ieu volgui per mi fezes faillensa.

Car ges aitan co.l secgle pot tener
Si com clau mars, cels ni terra com cueill,
Vas nulla part non podon veser ueill,
Ni cors pesar ni cujar ni saber,
En un sol cors tan bella captenensa
De totz bos aips, c'us non fail ni n'es mens
Que la beutatz, e.ls semblans avinens,
Enforma tot son sen e s'entendensa.

Qui per sobras de be ni de plaser
Ni de gran gaug deges aver orgueill
Be.s pot vanar que de cossir se tueill,
Mas eu diray qui m'en fai abstener:
Sobre.saber, mesura e conoixensa —
Qu'ieu conosc be, bona dona valens
Qu'a vos m'a dat merces e chauzimens,
E mon bon cor, e non ges ma valensa.
Ges no·m tuoill ni·m recre
De solatz ni de chan,
Ni·m desconort en re
Per perda ni per dan,
Ni qand avers mi ve
No m'en don joi trop gran,
Q'enaissi s'endeve —
Pero d'ir' e d'esmais
Sui issitz, q'us rics jais
De midonz cui ador
Mi ven al cor e·m n'ais:
Entiers, plens de doussor,
Fis, valens, e verais.

Ai tan gen mi rete
La bella cui reblan,
Qan del cor mi sove
Qu'il m'emblet, sospiran,
Qan alenet vas me
E ma bocha baisan. . .
E.l cors seguet l'ale,
C'ab aital geing lo·m trais,
E car aquel doutz bais
M'ac tant doussa sabor. . .
La bella qe m'apais
Fetz m'apres tant d'onor,
C'anc puois jois no·m sofrais.

Aqest jois mi reve
E m'a gitat d'afan,
E·m renovel' e·m te,
Don m'esbaudei cantan. . .
La bella sap e ve
Que mi ni mon talan
Non loing de sa merce,
Ni·m camje ni·m biais!
Anz, car Amors m'atrais
Ab tant honrat seignor,
Li fatz fin del pantais
Don m'a fach sofridor
Mains jorns en mains assais.

Per lieis am joi e me,
Q'ie.l soplei mercejan,
Car finamen e be
Vai sos pretz ad enan,
E l'onor qu'il mante,
E.l gai cortes semblan
Son de joi, e cove
C'Amors e jois l'apais...
Et es tant sos cors gais
Qe·il auzeill chantador
S'en alegron pels plais,
E n'an gaug entre lor,
E.n fan voutas e lais.

E pois aissi s'ave
Qe·il plai qe monte tan,
Conquest m'a per jasse
Per far tot son coman!
Car, de cor e de fe,
L'am si, qe tan ni qan,
Non vir aillors mon fre
Ni·m desrenc ni m'eslais!
E si per estz fals brais
Qe fan lausenjador
No·is camja ni s'irais,
Pro m'estai mieils d'amor
Q'a Floris el palais

Us avinens rics jais
Fis, valens e verais,
A n'Agout mon seignor
Sobr' atretant e mais
Cum a mais de valor
D'un veir' us rics balais.
Ges per lo freg tems no m'irais,
Anz l'am tan com fauc la calor,
C'atressi puesc aver d'amor
En ivern bon' escharida
Com lanquan verdejon li plais —
E n'aten bon' eschauzida,
Pos lieis plai que mos digz acueill,
Que per autra mais no s'esjau
Mos cors, ni a benanansa.

Cuidatz vos doncx qu'ieu sia gais
Per fueilla, si.s par, ni per flor,
Ni plus iratz si.l fregz ventz cor
Ni quan vei gent acropida,
Que amon tan com dura Mais,
E.n faun us jorns esbruida,
Puois deschazon quan chai lo fueill
E·ill fin remanon, e·ill vassau
Cui fin' amistatz enansa.

Pero pro n'i a de savais
— qu'anc hom segle no.n vi meillor
Si tot s'en fan maint blasmador —
E cel que bon pretz oblida
Sembla·m fols, que l'autrui abais!
Et es razos deschauzida
Qu'om veia.l pel en l'altrui ueill,
Et el sieu no conois lo trau,
Per la foudat que.l sobransa

Ges aquela foudatz no·m pais,
Anz n'am mais lo pro que l'honor,
E.l celar que.l saber plusor,
Que fols es qui jangl' e crida
De domna, ni s'en fenh trop gais!
E tenc l'onor per delida!
E mou de foli' e d'orgueill
Aicel q'en vol blasme ni lau,
Ni bruich de fol qui.s bobansa

Tant es mos jois fis e verais
E granz, q'anc hom no l'ac major,
Que de domnas am la gensor,
Que m'es tant fort abelida —
E s'ill vol, si m'am o s'en lais,
Ieu l'amarai, a ma vida!
S'ill nonca se vol, eu m'o vueill
Que d'aitan puesc tenir la clau
Se plus non ai d'aondansa.

Tot jorn perpren e·m creis e·m n'ais
Us rams de joi plens de doussor
Que m'a partit d'ir' e de plor,
E·m chapdela si e·m guida,
Q'en als no·m sojorn ni engrais
Ni ai m'amor establida!
E qui q'en parle ni.n janglueill,
Us no sap via ni esclau,
Ni on mos cors plus balansa.

Bella domna, no.us si' esmais,
Car no ve de vostr' amador!
Qu'ieu sui chai, ses cor trichador,
Que ja non farai faillida
Vers vos, on qu'ieu m'an ni m'apais,
Qu'autr' amors m'es avelida!
E sui totz vostres, si com sueill,
E, si no vos vei ni no.us au
Ades n'ai al cor membransa.
Ja mais, nuill temps, no·m pot ren far Amors
Qe·m sia greu, ni malstraitz ni afans,
Que tant mi fai eras valen socors
Que las perdas mi restaura, e.ls dans
C'avia pres a dreich per mon follatge!
E si, anc jorn, mi fetz en ren marrir,
Er li perdon lo destric e.l dampnatge,
C'a tal dompna fai mos precs acoillir,
Don m'esmenda tot qant m'a faich sofrir.

Mout mi saup gen mon cor d'autras partir
Et ajostar a lieis totz mos talans —
Lo jorn qe·m fetz Amors doptan venir
Vas la bella, don us cortes semblans
Dels sieus bels huoills m'intret inz el coratge
Si que anc puois no.l puec virar aillors,
Adoncs saup ieu que l'uoill m'eron messatge
D'amor, c'al cor mi venc freitz e calors,
Jois e consirs, ardimens e paors.

Aquel esglais, et aquella temors,
M'afinet si mon cor, ses totz engans,
C'ans puois vezers d'autra no·m fo sabors,
Ni tot cant ieu avia vist enans,
Tant la trobei franc' e de bel estatge,
Humil en tot qant li vi far e dir,
C'aissi m'a faich vas las autras salvatge,
C'autra el mon non cobeit ni desir,
Mas sola lieis, c'Amors m'a faich chausir.

Pero, per lieis, vuoill a totas servir,
Et esser hom et amics e comans,
Et lor bon pretz enanssar e grazir,
Et honorar e lauzar e mos chans —
Salva feutat lieis que a.l seignoratge,
Cui clam merce, que.l bels plazers qe·m sors
No·m si' estraitz, car segon bon usatge,
Deu om trobar merce ab las meillors,
E lai on es plus rics pretz e valors.

Et es razos dels corals amadors,
Malgrat dels rics envejos mal parlans,
Q'en lor amor non segnoriu ricors,
Car mas us cor non a en dos amans!
Qe fin' amors s'egal ab lo paratge,
E.l paratges non deu amor delir,
Tro que orguoills l'aja en poderatge!
Mas l'us se gart vas l'autre de faillir,
C'aissi.s poiran de lor amor jauzir

Bel Ses Enjans, deu drutz penre dampnatge
Cant estai be e cerca mal aillors,
Quar enaissi ho comanda Amors.
Ja non crezatz qu'ieu de chantar me lays
Eras, quan vey que n'es locs e sazos,
Ans hueimais dey pus soven far chansos
Quar silh don chan es tan belh' e tan guaya,
Qu'ades m'eschai que per lieys sia guays!
E, per la belh' on joys creys et enansa,
Non puesc mudar qu'en chantan non retraya
Sa gran beutat e.l sieu ric pretz valen,
Que.l ben qu'ieu fatz ven de lieys e dissen.

Li siey bel huelh clar, amoros, rizen,
E la beutatz qu'en lieys sojorn e nays,
Ten si mon cor qu'ieu no·m planh ni m'irays
Per malvat bruy de falsa gen savaya,
Qu'ades se fan de mon joy conoissen,
Don a cascus tal dol e tal pezansa,
Non pot sofrir que non crit e non braya
Del joy qu'Amors semena entre nos,
Tan son d'amor e de joy enveyos.

Sel que d'amor vol esser poderos
No.y pot falhir, si mos bos motz enten,
Qual que domn' am, ses fals cor recrezen!
Qu'om de flac cor s'espavent e s'esmaya,
— e paubre cor fai paubre sofraitos,
E bos augurs sec la bon' esperansa —
E qui chauzir pot bon' amor veraya
Si no.s n'estrai et es vas luy verays,
Qu'ab joy ven joys, et, ab ira, esglays —

Qui de bon cor non tray la pen' e.l fays
No sap que.s fay ni es l'amor veraya!
Car, si tant es que s'enuey ni s'estraya,
En un jorn pert mais que no.n cobr' en cen —
E selh que ser Amor dreg ses biays,
Ab belh servir et ab humil semblansa,
Consec hom ben guizardo qui l'aten!
Per qu'ieu conosc que m'es onors e pros
S'ieu soy ves lieys fis, francs et amoros.

Domna, mos bes e mos joys mou de vos
Que d'als non chan ni solatz entre gen!
De bon talan m'autrey a vos e·m ren—
E, s'a vos platz, non sufratz que dechaya
La bon' amors qu'en joy nos ten abdos!
Qu'ades m'esfortz, et ai sen e membransa,
De dir e far tot so que a vos playa,
Et d'enansar vostre pretz tot jorn mays
Et endrey vos vuelh esser tos temps jays.
— Jauseume, quel vos est semblan
Que l'om or doi mieus mantenir:
Cant tant a conquis fins amant
Q'il l'en est venuz au jezir,
E sa dame l'onore tant
Qu'elle met sor lui le choizir
D'un dous fer' e penre em beizant,
Al comenser, o al partir...
Sens plus, dites vostre talant,
Le quel penriez vos avant,
Al conje o a l'avenir

— Senher Coms de Bretagn', afan
No m'en chal aver, ni consir,
Del penre, car ben es trian
Cal val mais — qu'eu dic sens mentir
Qe.l primers far es ses enjan,
Et en l'autre pot om faillir!
E, si.l drutz vai son joi tarzan,
Pos sa domna l'en vol aizir,
No·m par n'aja volontat gran —
Fols es, e null sen no·i deman,
E deu s'en a dreich repentir.

— Certes, Jauseume, ce m'est vis,
Vencuz serez de la tenson
Quant hom est bien d'amor espris,
Et lor, poet venir a laron
Beizier a sa dame le vis,
Les ieus, la boche et le menton,
Don trop le tendroi por estris
Si le menbroit si d'amor non
Vos ne fustes onqes amis,
Que le plus mar vos avez pris,
Q'au conje vaut mieus le bel don.

— Senher, er partit e devis
D'amic com es et er e fon!
Que, pos sa domna joi l'aizis,
No.l deu metr' en atendeson!
E, si tot m'avetz fort requis,
Si sai eu la meillor razon,
C'adoncs a om son joi conquis,
E no·i pot aver faillizon
Qant pren so que plus l'abellis!
E pueis lo baizar e.l douz ris
Son, apres lo faire, plus bon.

— Jauseume, onques fin' amor
Ne vos ot jor en son poeir
Choizi avez le sordeior,
Tut s'en poent aperceveir—
Mout es de gran joie segnor
Qui au counje feit son voleir,
Et pois s'en vet contre le jor,
Que non i poet plus remaneir...
Por ce di je que le meillor
A cill qui sa joie gregnor
Puet au dous partir receveir.

— Senher, anc a fin amador
Ni a fin drut non vi aver
Al partir de sidonz doussor,
Si tot lo vos aug mantener!
Mas vos e l'autre enganador,
Cuant avetz pres vostre plazer,
Tenetz mout a doussa sabor
Lo comjat — per qu'ieu, del jazer,
Dic que drutz deu son joi major,
Penre al comensar, sens paor,
E puois lo baizar e.l tener.

— Jauseume, vos dites folor,
Que ma razuns, per droit d'amor,
Deit plus que la vostre valeir.
Que nuls om que sapcha d'amor
Aus vostra razon mantener.

— Senher Coms, jes non ai paor.
[...]
Jauzens en gran benananssa,
Ab fin cor partit d'error,
Franc, fizel, d'umil semblanssa,
Rend mil merces ab doussor
Ad Amor
D'un ric joi — don bes mi veingna —
Qe·m detz, ab gen
Socor valen,
Vos, dompna, en cui pretz reigna,
Lai on·m trazetz d'espaven.

Ladoncs, ab douss' entresseigna,
Me fetz dous comenssamen
De fin' amor, que m'enseigna
Ad amar celadamen
D'avinen
Vos, en cui bos pretz s'enanssa
E.us creis valor,
Car, per meillor,
Vos chausi senes doptanssa,
Qan mi.us diei a servidor.

E qan d' aisso·m pren membranssa,
Ai gaug, et apres, paor,
Qe vos, on ai m'esperanssa,
Esgardetz vostra ricor,
E c'aillor
Ametz, si que.us dessoveigna
De mi, qe·m ten,
De tot mon sen,
A far tot so qe.us coveigna,
Qe d'als non ai pessamen.

Dompna, tot qant mos cors deigna,
Miei dezir e miei talen,
Etz vos, cui prec dan no·m teigna,
Pel joi qe·m fezetz parven
Franchamen
Lausengier ni devinansa,
Q'ieu port lauzor
De vostr' honor,
E vos fauc de mi lianssa
A lei de fin amador.

Tant vos am, qe vostr' amanssa,
Qand no vei vos cui ador,
Mi destreing si e·m balansa,
Qe.l cors m'art, e dels huoills plor
De dolor,
Eissamens cum la vertz leigna
Q'el fuoc arden
Ploran s'empren,
E tem qe.l dols me desteigna,
Si no.us puosc vezer breumen

Ab sol qu'ieu de re no·m feigna
Don perda mon jauzimen,
Dreitz es ma dompna·m reteigna,
Qu'ela m'a fait de nien!
Si.l sieu pren,
No fai tort, ni malestanssa —
Don ad auctor
Trac lo seignor
De Peitieus, cui honranssa
E pretz capdell' e socor.

Mos Bels Sobeiras s'enanssa,
Ab gran valor,
E vol amor
Aver, al for de Franssa,
Que lonc prec li fan paor.
Lo gens cors honratz,
Complitz de grans beutatz,
De lieis que plus m'agenssa
E qe mais mi platz,
On es plazens solatz
E franch' humilitatz,
E doussa captenenssa,
E gais pretz prezatz,
Mi fai chantar soven,
Ses so qu'il non consen
Q'ieu ja.n sia jauzire
D'aver joi plazen!
Ni de lieis non aten
Mas l'envej' e.l desire
Q'ai del sieu cors gen,
Ses autre jauzimen.

Per aisso li·m ren
A far son mandamen!
E si.s vol, pot m'aucire,
Q'ieu no li·m defen!
Pero be m'es parven
Que fos plus avinen,
Car li sui francs sofrire
E l'am finamen,
Que fos sa voluntatz
Qe·il plagues m'amistatz,
Si c'ab doussa parvenssa
M'en fos jois donatz,
Anz que fos car compratz!
Q'enaissi, ses faillenssa,
Fora.l dos e.l gratz
En cent dobles doblatz.

E pois auziratz
Gais sons enamoratz,
De fina benvolenssa,
Si.n fos gent pagatz!
Mas, pels vilans baratz
Dels fals prejadors fatz,
Vei metr' en mescrezenssa
E mal encolpatz
Cels q'amon francamen
Per q'eu prec doussamen
Midonz, cui sui servire,
D'amar leialmen —
C'autrui galiamen
En dampnatge no·m vire,
Q'a dreig jutjamen
Er tortz si mal m'en pren.

D'autre faillimen,
Reignon vilanamen
Dompnas, per q'ie·m n'azire
E las en repren,
Qe, s'una a drut valen
Adreich ni conoissen
Don puosc' om gran ben dire,
Greu er longamen
Car tengutz ni amatz!
Mas us mal enseignatz,
Ab gran desconoissensa,
Er seigner clamatz
Q'ie.n sai de rics malvatz,
Senes tota valensa,
En aut loc pojatz,
E maniers e privatz.

Tant n'es pretz baissatz
Q'ie.n fora plus iratz,
Mas per lieis n'ai tenensa
E·m tenc afrenatz
A cui non plai foudatz,
Ni faitz desmesuratz,
Ni malvaz' entendenssa,
Ni avols percatz.
Tant val, q'ie·m n'espaven
E n'ai meins d'ardimen
Per lieis, qan be·m cossire
Son afortimen!
Si merces no·i dissen,
Pro ai de que sospire,
Q'en als no·m n'enten
Ni ai lo cor ni.l sen.

Per qu'ad escien
Cobri mon marrimen
E sai de mon dan rire
Amorosamen!
E, s'agues cor jauzen,
Saubra.l celadamen
Grazir et escondire
Q'en luoc, per un cen,
Val gen mentirs assatz
Mais qe folla vertatz,
E mais genta suffrensa
C'orguoills eslaissatz!
Q'ieu n'ai vist, so sapchatz,
Venir mainta eschasenssa
De rics dos honratz
Per gen sofrir en patz.

Dompn'ab finas beutatz,
Pros e de gran valensa,
Na Maria, gratz
Vos es tals dos donatz
Que, segon ma crezenssa,
Vos vei acordatz
Totz, los pros e.ls malvatz.

Dels bels digz honratz
E.l bens dirs es vertatz.
Longa sazon ai estat vas Amor
Humils e francs, et ai faich son coman
En tot qant puosc! et anc, per nuill affan
Q'ieu en sofris, ni per nuilla dolor
De lieis amar, no.n parti mon coratge,
A cui m'era rendutz de bon talen,
Tro q'ieu conuc en lieis un fol usatge
Ab qe·m dechai, e m'a camjat mon sen.

Agut m'aura per leial servidor,
Mas tant la vei adonar ad engan,
Per que s'amors no mi platz derenan,
Nim pot far ben que ja m'agues sabor —
E partrai m'en, c'aissi·m ven d'agradatge,
Puois ill se part de bon pretz eissamen,
Et er m'aillors tener autre viatge
On restaure so que m'a faich perden.

Ben sai, si·m part de lieis ni·m vir aillor,
Que no·i l'er greu ni non s'o ten a dan,
E si cuich eu saber e valer tan,
C'aissi cum suoill enanssar sa lauzor,
Li sabria percassar son dampnatge —
Pero lais m'en per mon dreich chausimen,
Car assatz fai qui de mal seignoratge
Si sap partir ni loignar bonamen.

En patz m'en part, mas qan cossir l'error
E.l dan c'ai pres e.l destric,lieis aman
Ni cum m'agra trobat ses cor truan
Qi·m feira ben e·m tengra en doussor
No·m puosc mudar que no·m sia salvatge,
Mas si·m conort, c'auzit ai dir soven,
C'ades pass' om primiers per lo follatge,
E pois taing ben c'om s'an reconoissen.

A, cum cuidiei fos dinz d'aital color
Cum aparec de foras per semblan
Et enaissi cum ill a beutat gran
E cum mais val gardes genseitz s'onor!
Et enaissi cum es de bel estatge
Agues en si mais de retenemen!
Et enaissi cum es d'ausor paratge
Contra son pretz temses far faillimen!

Ja non degra beutatz far son estatge
Ni remaner en dompna autramen,
Si non gardes s'onor e son paratge
E non agues en si retenemen.
L'onratz, jauzens sers,
On ab bela parvenssa,
Venc mos Bos Espers
Gen complir m'entendenssa,
Mi torn' en plazers
Ab doussa sovinenssa,
E·m fai chansos faire,
Don mi cujav' estraire!
Car ben es razos
Q'ieu chant, gais e joios,
Pois cill cui sui amaire,
Qu'es la genser c'anc fos,
Vol me e mas chansos.

Qe.l sieus gentils, pros
Cos cortes, de bon aire,
Francs e cars e bos,
Humils e d'aut afaire,
E l'huoill amoros,
Mi saubon gen atraire
Vas sa benvolensa,
Don soplei vas Proenssa!
M'an tan aut aders
Qe rics sui et enders,
Sol c'a nostra plazenssa
Sia complitz lezers,
Que no·i failla poders

Car adreitz sabers
E valens conoissenssa,
Et homils parers
E pretz ab gran valenssa,
Honratz, gens teners,
Son en lieis, on m'agenssa
E.n sui gais chantaire
Per sa valor retraire!
E grazisc los dos
E.ls plazers saboros,
E l'afan qe·il vi traire
Al greu comjat doptos
De sospirs angoissos.

Per qe i taing perdos,
Car tarziei pauc ni gaire,
Que, vas lieis coitos,
Non vinc en son repaire,
Don de genoillos
Li sui leials prejaire
Que Merces la venssa,
E·m perdon la faillenssa—
C'onors ni jazers,
Ni prejars ni valers
No·m tenon en bistenssa:
Doncs no·il sia temers
Qe·is camje mos volers.

Pero, si.l movers
Qu'eu fau per penedenssa,
Lai on Dieus lo vers
Pres veraia naissenssa,
L'es al cor dolers,
No·il deu aver tenenssa —
C'a tot bon vejaire,
Es de tot pretz lo maire
Qui sans, deleitos,
Vai al Rei glorios
Servir, qui l'es Salvaire!
Q'el cel, e sai jos,
N'er rics lo guizerdos

Oimais es sazos
D'anar on Dieus lo paire,
Qi pres mort per nos,
Si' a nos chapdelaire,
Ez als compaignos
Qi son nostre cofraire
Per obediensa,
Aid er me lor crezensa
Els cors els avers,
Car es sos servirs ders!
Teinha en sa prezensa
E·il sia douz vezers
L'affanz dels mals poders

Na Maria, vos
Etz tant bella, e pros,
Que non es emperaire
El mon que non fos
Onratz pels vostres dos.
Lo rossignolet salvatge
Ai auzit, que s'esbaudeja
Per amor en son lengatge,
E·m fai si morir d'enveja,
Car lieis cui desir
Non vei ni remir
E no.l volgr' ogan auzir —
Pero, pel dous chan
Q'el e sa pars fan,
Esfortz un pauc mon coratge,
E·m vau conortan
Mon cor en chantan,
So q'ieu no cuidiei far ogan.

Empero, nuill alegratge
No·m don' al cor res q'ieu veja!
E car poing e mon follatge
Ben es dreitz c'aissi m'esteja
E·m dej' avenir,
Quar per fol cossir
Laissiei mon joi a jauzir,
Don sui en afan
E n'ai ir' e dan!
E conosc e mon coratge
Qu'ai perdut est an,
Que non aic joi gran,
Ni ren qe·m vengues a talan.

E si tot plaing mon dampnatge,
Mos cors aclin' e sopleja
Vas lieis qe a.l seignoratge
De mi, e taing q'esser deja!
C'anc no·m poc plus dir,
Qan venc al partir,
Mas sa cara·ill vi cobrir,
E·m dis sospiran:
A Dieu vos coman —
E qan pens e mon coratge
L'amoros semblan,
A pauc, en ploran
No m'auci, car no·il sui denan

Midonz, que ten mon cor gatge,
Prec, si cum cel que merceja,
Que no m'aja cor volatge,
Ni fals lausengiers non creja
De mi, ni s'albir
Qu'ieu vas autras·m vir —
Que per bona fe sospir
E l'am ses engan
E ses cor truan!
Q'ieu non ai jes tal coratge
Cum li fals drut an,
Qe van galian,
Per c'Amors torn' en soan.

Anc no falsei mon viatge
Vas lieis, cui mos cors s'autreja,
Pus l'aigui fait homenatge!
E non ai cor que·m recreja
Ja del sieu servir,
Cui qu'enuei ni tir!
Sieus sui, e no·m posc giquir
De lieis, tan ni quan,
Qu'autra non deman!
Ni non es e mon coratge
Res qu'ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Las mas jontas, humilian.

Chanssos, de te fatz messatge,
E vai ades, e despleja
Lai on jois a son estatge,
A midons qe tant m'agreja
Que no·m puesc partir,
Q'ieu muor de desir!
E, s'il te deign' acolhir,
Vai l'ades membran
— E no t'anz tarzan —
Lo cossirier e.l coratge
Que per te li man,
Don muor desiran,
Car non la remir en baizan.

Na Maria, tan
Avetz de pretz gran
Per que son tuich d'agradatge
Miei dich e miei chan,
Per la lauzor gran
Q'ieu dic de vos en chantan.
Maintas sazos es hom plus voluntos
De so don mals e dans li deu venir
Qe de son ben, e voil o per mi dir,
Car ieu mezeis m'anei metre cochos
En tal poder don era·m vau plaignen,
Qe·m fai languir e sospirar soven,
E qand ieu cuich ben aver, ieu n'ai dan,
E torn atras quand cuich anar enan.

Be m'an trahit siei beill huoil amoros,
E sos gens cors qe·is sap tant gen garnir,
Sos douz parlars ab son bel acuillir,
Sos gais solatz, sos avinens respos
Mala vi anc sa gran beutat plazen
Don mieils cujei aver mon cor jauzen!
Mas ara.n vau plangen e sospiran
E no m'i val merces q'an demandan —

Anc non cujei q'en nuilla dompna fos
Tant grans beutatz q'en fos merces a dir —
C'on plus li clam merce, no·m deign'auzir,
Anz n'a son cor ades plus orgoillos:
Per que mos mal mi vai ades creissen,
Et es mi pieitz, si·m sal Dieus, per un cen
Per lieis, car re n'hi a de mal estan
Que per lo mal q'ieu n'ai ni per l'afan.

Lo mals q'ieu trac mi fora bels e bos,
Bella dompna, sol que.l pogues sofrir!
Car ses affan no·is pot hom enriquir
De nuill affar que sia cabalos!
E so que hom conquer ab gran turmen
Ten hom plus car, e plus celat e gen,
Qe so c'om a del tot al sieu coman!
Car leu despen qui de leu o gazan.

De so don plus cujei esser joios
Sui plus iratz, e n'ai mais de cossir!
Per c'om no·is deu per gaug trop esgauzir
Ni per ira trop esser angoissos!
Mas ieu non puosc jes esser d'aital sen,
Q'ieu m'alegrei trop al comensamen,
Dompna, per vos, mas era.n vau ploran
Com hom marritz que ren non sap on s'an

S'a ma dompna plaguesson mas chansos,
Linhaure, lai mout m'estera plus gen
Car ja enans non aurai bon talen
De nuilla re ni no.n posc far semblan
Tro que de lieis aja so que deman.
Manens fora.l francs pelegris,
Mas son aver mes al sanctor
Molt lai estet a grant honor
— Per so, si ac dan Saladis —
E si no fos lo granz ventres que·ill pen,
Car compreron li Turc son hardimen
Ancaras dis el qe lai vol tornar,
Mas laissa s'en pel bel fill er retrar.

— Ben auria ops pas e vis
A Chasluc, tant es ses umor
Merce del paubre pechador
Qu'es manenz de gabs e de ris
Qe sei solatz son granz copas d'argen,
E sas chansos segalas e frumen,
E·ill sirventes son vestir vert e var...
A lui s'en an cel que vol sojornar

— Gauselm, eu mezeis garantis
Que non ai d'aver grant largor,
E vos, avez tant de valor
Qe no.s taing q'om vos desmentis
S'ieu sui paubres, vos avez pro argen
E Guillelma, la pro e la valen...
Gensor pareill non a dechai la mar
A lei de soudadeir' e de joglar

— A jujamen de sos vezis
Men a garant de sa honor
N'Elias sa meja seror
Co diz n'Ebles q'es lei cosis
Non [...]
Qar parlet de graissa, fez no-sen:
Q'amdui em gros, mas el o es, cho·m par,
De clara fam, et eu per pro manjar.
Mas la bella de cui mi mezeis tenh,
Qu'ieu vuel e prec et am per bona fe,
No vol ni.l platz qu'ieu l'am ni.l clam merce,
Tan que no sai per que·m fos mais chantaire,
Quar del major afar en qu'ieu aten
Non esperi plazer ni jauzimen,
Per so no puesc guaya chanso retraire,
Et er esfortz si la fauc ne.y avenh.

Quar tot m'auci e·m trebalh e·m destrenh
Selha cui am nil aitans mais que me!
E, pus li platz qu'enaissi·m luenh de se,
No·i sai cosselh, mas un, que no.y val guaire:
Si vol que·m lays de lieys, tuelha·m lo sen
E.l cor e.ls huelhs, e pueys partirai m'en,
Si puesc — si no, fassa.n ylh son vejaire,
Qu'en contra lieys non ai forsa ni genh.

Ni re no sai, s'ap Merce no·i atenh,
Cum puesc esser qu'ieu de lieys aja re,
Et ab Merce ni ab als non o cre —
Que farai doncs liuratz sui a maltraire
E mortz de tot, si.l bon esper no·m ren,
En que pauzet mon cor celadamen,
Lai o·m retenc e sufferc qu'ieu fos laire
D'un bel plazer, per qu'ieu autra non denh.

Ad honor pris, adoncas lo mantenh
De son gen cors, e promes mi, maint be,
Quan m'autrejet s'amor, don no.lh sove!
E, si.l plagues, no.lh fora ges d'estraire
So que promes per forsa, franchamen!
Qu'ieu sui de tot a son comandamen,
Fors que d'aitan que ges no puesc desfaire
Qu'ades non l'am, que ren als no·i retenh.

E quar estauc, que ades no m'empenh
Ves Suria, Dieus sap perque m'ave
Que ma domna, e.l rey engles, mi te!
L'us per amor, e l'autre, per pauc faire
Del gran secors que m'avia en coven!
Ges no·m remanh, mas ben iray, plus len,
Quar d'anar ai bon cor, don ges no·m vaire,
Qu'en nom de Dieu ai levat entresenh.
Mon cor e mi e mas bonas chanssos
E tot qant sai d'avinen dir e far,
Conosc q'ieu teing, bona dompna, de vos,
A cui non aus descobrir ni mostrar
L'amor q'ie.us ai, don languisc e sospire!
E pos l'amor no.us aus mostrar ni dir
Ni.l ben q'ies.us vuoill, greu m'auser'enardir,
Si.us volgues mal, de mon coratge dire.

Al prim q'ie.us vi, m'agr'ops, dompna, que fos,
Per c'Amors tant no.us mi fezes amar,
Que non fossetz tant bella ni tant pros
Ni saubessetz tant avinen parlar,
C'aissi·m pasmei, qan vos vi dels huoills rire,
D'una doussor d'amor qe·m venc ferir
Al cor, qe·m fetz si tremblar e fremir,
C'a pauc denan no.n mori de desire.

Adoncs parti destreitz et envejos
De vos, dompna, cui desir e teing car,
Si quez anc pois seigner ni poderos
No fui de mi, mas de mon cor celar!
Per so conosc c'Amors mi vol aucire,
E, pois li platz, mout m'es bons a sofrir,
Car autramen non porri' eu morir
Tant bonamen, ni ab tant doutz martire.

Ai cum m'a traich mos fis cors amoros
C'anc mais non fo leus ad enamorar!
E qand ieu vei, dompna, luocs ni sazos,
Per nuilla ren no.us aus dir mon penssar!
Ni vos non platz conoisser mon cossire!
Pero saber podetz leu lo desir
Q'ieu ai de vos, ab maint cortes sospir
Qe·m vezetz far qand vos vei ni.us remire.

Tot cant m'acort en un mes o en dos
De cal guisa.us pogues genseitz prejar,
M'oblit qan vei vostras bellas faissos,
Qe no m'en pot sovenir ni membrar!
Tant, cant vos vei, soi del vezer jauzire,
E, qan m'en part, soit en aital cossir
Qe jes la nuoich non puosc el lieig dormir,
Ni sai als far, mas plaing e·m volv e·m vire

Dompna l'afans e.l cossirs m'es tant bos
Qu'on plus i pens e mais i vuoill pensar!
Et ai ab mi maintas vetz compaignos
Q'ieu volria mais totz soletz estar,
Que tant m'es bos quan mi pens ni m'albire
Vostra valor, mas aqui eis m'azir
E muor quar sai que no.us aus descobrir
So don lonctemps crei q'ieu serai sofrire.

Linhaure, mout ai estat en cossire,
Mas eras sent mon coratg' esclarzir,
Car ab n'Agout sui, don no·m puosc partir,
De cui nuills hom non pot trop de ben dire.

Ai, Doussa Res, per vos sui en cossire,
Quar ieu no.us puesc mon coratg' esclarzir,
Mas vostres sui, e no m'en vuelh partir,
Quar hom de vos no pot sobre-ben dire.

Plus Avinens, ben sai senes falir
Que.l jorn non pot a nulh home venir
Mal, que de cor vos veya ni.us remire.

Na Maria, tantz bes faitz de vos dir,
Per qe no.n cal a mi de vos ben dire.

Bels Maracdes, tan son vostre desire
Onrat e car, qu'ab joi devez soffrir
Lo ben e.l mal e l'ausar e.l grasir,
Lo pensamen e.l trebaill e.l cossire.
Mout a Amors sobrepoder,
Qan lieis, que poign'en mi aucir,
Mi fai desirar e voler,
E vol q'ieu l'am e qu'il m'azir!
Per q'amdui fazem ses faillir
Tot son coman d'aqest afaire,
Q'ella no m'ama pauc ni gaire,
Et ieu am la mil aitans mais que me —
E, pois no·il platz ni vol q'ie.n diga be,
No·m n'ochaiso q'ieu dic, que non puosc al!
Il gart si·m deu per aisso voler mal.

Ops m'agra, qan l'anei vezer
Lai o·m vengron siei huoill trahir,
Q'ella no·m mostres tant plazer
Ni·m saubes tant gen acuillir,
Qe·il beill semblan mi fan morir
Qe·m sabon lo cor del cors traire —
Ai cum par franch' e de bon aire
Cui l'au parlar e cui son gen cors ve
Mas l'usatge de l'escorpion te
C'auci rizen, et ill fai atretal,
C'ab bel semblan me det lo colp mortal

Qand la vei, mi torba.l saber,
Si que ades m'en cuich jauzir!
Qe.ls huoills non puosc de lieis mover
Ni ill los sieus de mi partir,
Car enaissi·m sap far languir
C'ades cuich qe·m vuoilla ben faire,
Et ill fai o per pieitz atraire!
Qe, qan la prec, no·i puosc trobar merce,
Anz m'a per fol, e no·m vol ni·m rete,
Que ben conois qe tant sap e tant val
Qu'el mieu amor non a dan ni l'encal.

E doncs, pois aitant sap valer,
Be·il degra oimais sovenir
Cum enans m'afiet per ver
Q'ieu l'auzes mon cor descobrir —
— Qe ja non agues dan el dir
E que m'ames mais ses cor vaire
Cella de cui sui fis amaire —
Mas aora qan lo·il dic, no·il sove,
Anz mi preja que ieu non l'am per re,
E pois liei platz, plagra·m, si Dieus mi sal,
Mas no.n puosc ges partir l'amor coral.

Pero tant fort si fai temer
Q'ieu no l'aus vezer ni auzir,
Ni l'ause far mon cor parer,
Ni m'ause va lieis descobrir!
Que tot son talen vuoill servir
Mas Dieus don qe·il puosca retraire
Q'ieu non deveigna drutz trichaire,
Si q'ieu l'am e q'ella·m malme
E ja no·il port amor ni bona fe,
C'aitals amors li taing ab cor cor venal
Pois no.l vol fin, franc, humil e leial

Tant qant dompna·is vol car tener
Ni tant qant vol bon pretz sofrir,
Ni tan qant vol fin joi aver,
La deu hom amar e grazir!
Mas puois vol a valor fugir
E no·il platz hom gais ni chantaire,
Es sens qui s'en podi' estraire —
No.l dic ieu ges per midonz — ni.s cove
Qu'ella no m'am, si tot no·m vol ni·m cre,
C'anc non faillic ni non fetz fol jornal,
Mas car vas mi a cor descomunal.

Na Maria, dompna, si Dieus mi sal
Gent enanssa vostre pretz e gent val.
Mout a poignat Amors en mi delir,
Longa sazon, per q'ieu en sui clamans,
Q'en breu aura environ de set ans
Qe·m fetz amar tant fort, senes mesura,
Lieis on perdei mon joi e m'aventura,
C'anc pois del cor no·m poc partir l'afans
E si, avia mains bens agutz enans
E mains plazers, don plaing plus ma rancura:
Car mout es greus malananss' a sofrir
Cellui qi a mains bes vezat jauzir.

Forsatz sofri, car no m'en puosc partir,
Ni non fora razos que fis amans
Fos bas d'amor mentre n'es malanans,
Mas Amors vol so per c'amans pejura!
Per que es dreitz c'om no·i sega drechura,
E dreitz qe.l sen apodere.l talans!
Mas ieu no sui al sieu dreig contrastans,
Q'en autr' afar semblera grans tortura,
Que cil q'ieu am pogues a dreich m'aucir
Et ieu ames cella qe·m fai languir.

D'amor fora mesura, ses faillir,
Que no·i reignes malesa ni engans,
Anz covengra, pois lo noms es tant grans
C'Amor a nom, c'Amors fos ses falsura!
Mas en dreich mi es tant mal' e tant dura
Car li soi fis, humils e mercejans,
Qe.l nom d'Amor a perdut, a mos dans,
C'aissi m'estau que res no m'i meillura,
Cum cel qe·is ve el mieich del mar perir
E non i pot remaner ni issir.

Non ai poder puosca mon dan fugir,
Tant fort estauc en salvatge balans,
E ma dompna, car es bell' e prezans
E sens merce, non a de ma mort cura!
Anz, qan la prec, mi somon' e·m conjura
Qe·m lais de lieis, e puois ren non enans,
Mieills mi fora que segues sos comans —
Mas non puosc jes, que.l volers que s'atura
E mon ferm cor e l'amoros desir,
On pietz mi fai, la·m fan plus abellir.

Doncs, per qu'o fatz car aisso vos aus dir:
Pois retener no vol mi ni mos chans
Vas mi meteus sui trahire e truans —
Gardatz si sui ben de folla natura:
Ad escien, que no i ai cobertura,
Mi fatz trop pieitz q'ella no·m fai, cen tans
E si.l sieus cors ben faichz e benestans
No·m vol amar, jes tan gran forfaitura
Ni tant gran tort no·m fai, qand m'o cossir
Cum ieu meteus que poign' en mi trahir

Per so il fai gran pechat, que m'azir,
Pos ieu l'am tant, que sol us bel semblans
O us plazers de lieis, q'es gen parlans,
Mi pogra far — d'aitant sia segura —
Ric e manen de so don ai frachura
E pois d'aisso m'es escars' e tirans,
Greu mi volra complir majors demans
De mon Thesaur, seignor del Pon de Stura,
Qui fai son pretz per tota gen grazir —
Non cre q'en vis tant greu a convertir

Chanssos, a lieis per q'es prezatz mos chans,
A Ventadorn vuoill teignas e t'enans,
Qu'il a en se tant de bon'aventura
Qe tota gens te volra, al partir,
Per lieis honrar, aprendre et auzir.
Mout m'enojet ogan lo coindetz mes
Don l'escur temps s'adouss' e s'esclarzis,
E.l rossignols, qe sol esser cortes,
M'es tant vilas q'a pauc no m'a aucis,
Q'ieu auch sos chans, e vei qe.l mons verdeja
Et tot qant es poigna en joi aver —
E mos fis cors fond e mor e feuneja,
Car no son lai on ai mon Bon Esper,
Que, senes lieis, no·m pot nuills jois plazer.

Pero, de sai, soplei lai, on ill es!
De genoillos, mas jointas et aclis!
E sui aissi del fuoc d'amor empres
Qan mi soven la joi' ab qe·m conquis —
Qe ben sapchatz que lai, on q'ieu esteja,
No·m vir aillors, ni als non puosc voler,
Ni ja non cre q'ieu autra dompna veja
Qe·m destreigna jorn ni maitin ni ser
Tant que de lieis posca mon cor mover.

Soven recort las grans honors e.ls bes,
E.ls bels respos que sospiran me dis
E.l doutz comjat qe·m reten mon cor pres —
Adoncs m'agr' ops q'ieu denan lieis moris,
Q'atressi·m muor per grand amor qe·m greja —
— No sui doncs mortz qan lieis non puosc vezer
— Si sui, q'Amors poing ves mi e desreja,
Si que ses lieis no·m pot vida valer,
Ni res, mas ill, non a en mi poder.

Ja no m'agr' ops tant de beutat agues
Qe, qand esgar los huoills ab lo clar vis
E.l bel semblan don m'a si entrepres,
Qe re non fatz, mas sospir e languis!
Trembl' e trassaill e muor de plan' enveja
Car non sui lai servir' al sieu jazer,
On sos gens cors jai ab joi, e dompneja,
Que, del talan q'ieu no l'aus far parer,
Mi lais soven pasmatz el sol cazer

E, si non fos mos seigne'.l Coms Jaufres
Qe·m reten sai en son cortes pais,
Ja, per honor ni per ben qe·m vengues,
Non estera q'ieu ades no la vis —
Q'en autra part mos fis cors no merceja...
E.l Coms sap ben q'om non pot ren saber
De fin' amor qui amador guerreja,
Ni drutz non deu ad amic dan tener:
Per q'ieu non pens q'el m'auses retener.
Mout voluntiers chantera per amor
Si ab midons pogues trobar merce,
Qu'elha·m volgues l'esper e.l joy tornar
Don suy partitz! mas er, s'il no·m secor.
En breu morrai, que no·m valra, ieu cre,
Merce, qar ditz que no.lh soven de me
Ni no l'en cal, ni ges non o deu far,
Quar mal ai fait en tot lo sieu coman,
Per que mon cor de dol planh et escria.

Ja per verjan ni per fuelh ni per flor
Mon fin cor mais non viraray de re
De vos, cui tenc per don' e vuelh amar,
Qu'autra el mon non envey ni honor,
E no.s vaira mos cors, e sai per que,
Quar vos m'avetz mes ins el cor lo fre
Ab que·m tenetz la boca de parlar,
Que nulh autra non vuelh ni non deman
Mas vos, cui am mais que dir no sabria.

El mon non a rei ni emperador
Qu'en vos amar non agues per jasse
Honor, per q'ieu vos ai fin cor e clar,
Quar vos etz flors e miralhs de valor
D'autras domnas, e tanh ben e.s cove
Que li melhor vos porton bona fe
Per lo gen rir e per l'adreit parlar,
E pel bon laus e per lo belh semblan,
E pel bon fait, dona, q'en vos s'enbria.

Ab leyal cor vos porte fin amor
E farai o, dona, si.us platz, ancse —
Qar li aman qui Amor tenen car
No devon ges lo cor partir d'amor
Ni de dona, pus l'a pres e.l rete
Per amador, e.l fai honor e be!
Ans la deu be per totz temps mais honrar
Quar aissi.s tanh a fin leyal aman!
S'aissi no fai, sa dolors s'en abria.
N'Albert, eu sui en gran error
D'aquestz dos cortes plaiz jujar:
Que doas domnas per amor
Volgron lor cavaillier baisar!
E l'una no l'i auset far
Anz comenset a se plorar!
E l'autre no se poc mudar
Qe non complis tot son talen.
Digatz me so qe.us n'es parven:
Cal en deu mais l'amics lauzar

Seingner, cela fez mais d'amor
Que no se.n saup amesurar,
E deu aver mais de lausor
Per l'amic, si ben o volc far,
C'az aventura.s volc gitar
Per son bon amic gazaingnar!
Molt la.n pot mais l'amics amar,
Car no·i gardet foldat ni sen!
E dic vos, per mon jujamen,
Que forsa d'amor li fez far

N'Albert, vos e·ill autr' amador
Volez ades torz raissonar:
Cum podez dir qe per follor
Deia mais druz sa domn' amar
Si.ll domna saup de malestar
Si ne son bon amic gardar,
Molt la.n deu mais l'amics prezar
Car se.n cuberc, ab jauzimen!
E·ill vostres fez tan follamen
Qe.l mariz l'en degra laissar

Seingner, eu tenc leis per meillor
Que no·i saup geing ni voutas far,
Que li fals e·ill galliador
Se saben cubrir e laissar,
E hom no pot cor devinar
[...]
C'atreissi pogr' on mal penssar
Cella que ploret simplemen!
Mais cill non ac galiamen
Que volc tot son cor demonstrar.

N'Albert, li fezel amador
Qui.ls plaiz d'amor sabon jujar
Preson pro mais l'amoros plor
Tan gen saup son fin cor passar!
Amors no pot gaire durar
Qi no.l sap cubrir ni celar,
E cill qe no.s volc capdelar
Fez vas son amic faillimen
E vas si mezeis eissamen!
Per qe.l druz l'en degra encolpar.

Seingner, si.l plorars ha sabor
Eu no sai fort ben aesmar:
Sofferc per ben o per dolor
O per sobrars de trop amar
Mais qui vol ses deuptes pagar
No.l deu om lonjamen tirar,
Que so q'es faiz non es a far!
Don dic eu qe val per un cen
Cill qe pag' amorozamen,
E meillz se.n pot l'amics fiar.
No m'alegra chans ni critz
D'auzels mon fel cor engres,
Ni non sai per qe·m chantes
Ni perdes
Mos digz, car ben los perdria
S'ieu dizia
Qe·m valgues
Vas midonz precs ni merces,
Que no·is taing ges
Qe·il sia per mi queritz
Perdos, tant li sui faillitz.

Doncs, per q'er mos chans auzitz,
Puois no·is taing qe·m perdones
Ai Dieu per so qe·il pregues
Qe·is venges
De mi — car anc m'avenc dia
Qe bauzia
Ni no.fes,
Ni prejars d'autra·m plagues
Tant, qe·m tolgues
Liei, don taing q'ieu si' aunitz,
Car l'ai mal sos dons grazitz.

E, car un' enganairitz
On beutatz mala nasques
Mi fetz faillir, taing q'ades
Mi pendes
Cill que, de nient, m'avia
Mes en via
De totz bes
Pero, s'om totz cels agues
Mortz qu'an mespres,
E no·i fos capdels ni guitz
Merces, totz fora delitz —

Pero, non sui tant partitz
De Joi, ni d'ira tant pres,
Q'ieu enquera no·i tornes,
S'il mostres
Son sen e sa cortesia!
Cum m'auria
Sobrepres
Si.l sieus cors humils, cortes,
Francs, ben apres,
De joi e de pretz complitz,
M'era de perdon aizitz.

Mas ab tant for' ieu garitz
S'ella tant s'omilies
Qe solamen m'entendes,
Pois, apres
Vis com mos dans me chastia,
S'ill plazia
C'aisies
E car anc fis ren qe·il pes
M'es tant mal pres,
C'ab lieis ai mains bes complitz
Perdutz, e sai sui trahitz.

E doncs, serai tant arditz,
C'omils, mans jointas, confes,
L'irai prejar a sos pes
Qe·m dones
Don: qe·m perdon' o m'aucia
Be·m plairia
M'aucises
Mas ieu non cre qu'il fezes
Tant qe·m plagues...
Anz sai q'er sieus lo chauzitz
Q'ieu muoir' o viva marritz

Al seignor cui Peitieus es,
Man qe no·il pes
S'es per mi us nons auzitz
Qe val cent hocs afortitz.
N'Uc de la Bachallaria,
Conseillatz m'al vostre sen:
Una dompn' am finamen
Qe ditz que no m'amaria,
C'amic a, don no·is partria —
Si non per aital coven:
Que lui ames a presen,
E qu'il agues seignoria
En mi tot celadamen!
E s'ieu aisso li sofria,
Enaissi m'en gauziria,

Gaucelm Faidit, ses fadia,
Vos don conseill d'avinen,
Qe prendatz so qe.us cossen —
E, s'il plus vos cossentia,
:c'ab soffrir venz hom tot dia,
E.n son maint paubre manen,
Pois no·is fadia qui pren
Q'ieu dic que tota es mia
Qan d'amor mi fait parven,
E, s'ieu ren als i vezia,
Fols sui si o conoissia

N'Ugo, senes drudaria
E ses penre gauzimen
Vuoill mais estar, per un cen,
Qe soffrir aital follia,
C'autre drutz teng' en baillia
Midonz q'ieu am finamen
Del marit nonca m'es gen!
Gardatz, si d'autr' om sabia,
Q'en seria, q'ieu enten,
Q'ieu morris de gelosia —
E piejer mortz non cuich sia.

Gaucelm, s'ieu de dompn' avia,
Bella, cortes' e plazen,
A rescost tot mon talen
Ben vuoil morir, q'ieu morria
Q'ieu dic que mil tans valria
Qe si no·i agues nien!
— En aisso non a conten —
Ni, pero, s'esser podia
C'a celat la vis soven,
Tans de plazers li faria
Q'ieu sai qe.l plus conqerria

N'Ugo, ges eu non creiria
Qe·il plazer fosson plazen,
Anz auria espaven
Si tot al drut lo tolia!
O s'enaissi.s remania,
Cals qu'en fos, ab cor suffren,
C'atretal galiamen
Fezes per sa leujaria
Per q'ieu mezeis li·m deffen —
Sol m'aura e sals m'en tria —
Lieis lais e sa compaignia

Gaucelm Faidit, pauc embria
Drutz, c'aissi leugieiramen
Se part de sidonz breumen —
E no·m par ges cortesia —
Sabetz qe.us conseillaria
Qe l'amassetz eissamen
Cum il vos, jogan rizen,
E qe acsetz autr' amia
Don chantassetz leialmen!
E lieis tencsetz tota via
Aissi cum ill vos tenria

N'Ugo, a pauc non consen
Que dreitz e razos seria —
Ab qe fassa.l jutjamen
A Ventadorn Na Maria,
On es pretz e cortesia.

Gaucelm, lieis teing per valen,
E vuoill qe.l fassa, ab qe·i sia
Apres lieis, tot eissamen,
Lo Dalfins, qe sap la via
Et l'obra de cortesia.
Oimais taing que fassa parer,
Jauzens e desliures d'esmai,
Mon ric joi ab joios voler
En un vers, pois a midonz plai,
Q'aoras sai
Que cel q'a bon seignor s'atrai
Es de ric don rics jauzire
Si sap esser bos sofrire,
Francs, adreitz, complitz de tout be,
Aitals cum ad Amor cove.

Ja fis amics no·is desesper
De sidonz, si tot mal en trai,
Que so c'anc non cuidei vezer
Vei, per ma dompn'al cor tant jai
C'a penas sai
Qui fui ni qui sui, tant be·m vai
Qe, qand e mon cor cossire,
Ieu non cuig ni no m'albire
S'ieu fos cel que suoil, c'ar en me
Es lo jois qe d'amor mi ve.

Car amars ab sobretemer
E gens servirs ab cor verai
M'an aduig e m'an faich aver
Un ric joi jauzion, q'ieu ai
De lieis don sai
Q'el mon tant bella non estai!
Car qui fazia assire
La genser d'autras qe·is mire
Pres de lieis, non parria re
Qu'il anc beutat agues ab se

D'aisso trac guiren q'ieu dic ver:
Son bel ris e son gen cors gai,
L'adreich parlar e.l ric saber
E.l dolc esgart q'ab sos huoills fai!
De ver o sai —
Plus non aus dir ni non dirai,
De sol aitan cre q'eslire
Puosc' om, de cui o voill dire,
C'a saber es leu qui la ve
Qe jois tant bella non mante.

Ara m'effortz, c'ar ai poder,
Pois tant rics jauzimens m'eschai,
De mon joi celar ni tener,
Car ades a totz no.l retrai!
Mas, car ieu sai
Q'amors per decelar dechai,
E q'aissi.s pot hom aucire,
Si sai mon cor escondire,
Qe ja lausengier d'engan ple
No sabran don plus mi sove.

Dompna, mei joi, e mei plazer,
Mos desirs don ja non partrai
Tant cum vida·m vuoilla valer,
Etz vos, cui am et amarai
Q'en vos, o sai,
Totztemps e ja ren no.us qerrai
Don vostre rics cors s'azire —
Mas prec vos, q'als non dezire,
Que ajatz avinen merce
De mi, qe.us am per bona fe.

Nuills hom d'amar no·is deu temer,
Que, plus q'en mil jorns non forfai,
Esmend' Amors en un sol ser:
Per q'ieu ja no·m desperarai
Pos aisso sai —
Anz prec mon vers q'a midonz, lai,
Sia de mon cor grazire!
Et d'aqui — q'aillors no·is vire —
Vas mon Plus Avinen desse
On bos pretz enanss' e reve

Vas mon Sobeiran me vire
De bon cor, qui que.s n'aire,
E s'ieu per luy amar pert be,
No·m cal, pus tan gen me rete.
Pel joi del temps qu'es floritz,
S'alegra e s'esbaudeja
Lo rossignols, et dompneja
Ab sa par pels plaissaditz!
Don sui tristz,
Qe chans e voutas e critz
Aug, e no sai cum m'esteja,
Que d'enveja
M'es a pauc lo cors partitz.

Si tot s'es reverdezitz
Lo montz, res qu'auja ni veja
No·m cuig qu'alegrar mi deja,
Tant sui pensius e marritz,
Esbahitz,
Que jois no·m pot esser guitz!
Car, ves celliei cui sopleja
Ni s'autreja,
Mon cors non estai aizitz.

Per liei servir fui noiritz
Si q'a totz jorns, per usatge,
I tenc los huoills e.l coratge,
Q'az als non fui escaritz
Ni cobitz,
Per que.l ser mos esperitz
I vai, en luec de messatge,
Son estatge
Vezer, quan sui adormitz.

Bona dompn', al prim qe·m vitz,
Vos fis certan homenatge,
Don retenguetz mon cor gatge,
Q'ab un esgart lo·m feritz
E.l sasitz!
Si q'anc puois no fo 'nquezitz
Ni en autrui seignoratge!
Mon viatge
No·m camjei, tan m'abellitz

Vostr'om juratz e plevitz
Soi en faitz et en parvenssa,
Et en vos ai m'entendenssa,
Qe per vos sui enriquitz
Et auzitz,
E mos chantars n'es grazitz!
Mas, car no·m mou de Proenssa,
Ai temenssa
Q'ieu sia vas vos faillitz.

Bon' aventur' e delitz
Fora, si m'agues tenenssa,
L'ira ni la malvolenssa
Qe m'aguetz, don sui issitz —
Fols trop ditz
No.n fatz, qe.l tortz m'es fenitz,
E n'ai faicha penedenssa,
Ses faillenssa,
E sui del pechat garitz.

Linhaure, puois vos no·m vitz
Ai estat en gran temenssa —
Er m'agenssa
Per n'Agot don sui aizitz.
Pel messatgier que fai tan lonc estatge,
Que ma domna mi degr' aver trames,
Ai lo pays de Lemozi salvatge,
Per q'ieu no·i torn ni no·i tornarai ges,
Qu'ilh non o vol — que, si a lieys plagues,
Aquest sieus hom, qu'Amors reten en gatge,
Vengra ves lieys qual qu'ora que.s volgues...

Per aisso·m tem ques ajatz cor volatge,
Dona, ves-me — et ai razo que·m pes
Que, s'ieu en pes et autr' a mon pessatge,
Quant ieu venrai, er totz sazitz e pres!
Et er grans tortz de me, cui l'afans es,
Si pert mon joy et autre s'i ostatge —
Fors q'ieu non cre qu'esdevenir pogues.

Aissi quo.l fuecs s'abraza per la lenha,
On mais n'i a e la flam' es plus grans,
Sui embrazatz per selha que no·m denha,
Ont anc no·m valc joys ni solatz ni chans —
Per aisso tem, Amors, que tu m'enjans,
Q'ades la·m fas amar cum que m'en prenha,
E·m dis qu'en breu sera sals mos afans. . .

Belha domna, lo dezirs cug m'estenha,
Si vos, cuy suy hom liges e comans,
No·m socorretz enans qu'aissi·m destrenha
La voluntatz ni m'aucia.l talans,
Que grans ops m'es, doussa domna prezans,
E si voletz que desturbiers m'en venha,
Pus vostr' om sui, vostres sera lo dans

Anc negus hom, si Dieus m'ajut e·m valha,
No cre sofris per amor tan gran mal
Cum ieu suefre, qu'ar tot lo cor mi talha
Lo deziriers ab la pena mortal
Per Dieu, Amors, so non es ges egual
Q'ieu aja.l dan e tota la trebalha,
Ni ges d'aisso no.us tenc per cominal

Aquist gilos ab cui ai pres baralha,
S'ilh son malvat e descauzit, no·m cal!
Mai peza·m fort qu'ar cujon qu'amors falha
Per lor enuegz — e pus so no lur val,
Laissesson s'en, e que pessesson d'al
Que ja non er per la lur devinalha
Bona domna lais son amic coral.

Senher n'Agout, no puesc far folh jornal
Lo jorn qu'ieu pes de selieys que·m trebalha,
Qu'ab pauc d'espleg mi pot leujar mo mal.
Perdigon, vostre sen digatz:
Qe.us par de dos maritz gelos
L'uns ha moiller q'es bell' e pros,
Francha, cortesa e chausida!
E l'autres, laida e marrida,
Vilana, e de brau respos!
E qecs es gardaire d'amdos —
E pois tant fols mestiers lor platz
Ni aitals es lor voluntatz,
Cals en deu esser meins blasmatz

Gaucelm Faidit, ben vuoill sapchatz
Que, de dompn' ab bellas faissos
Don totz lo mons es envejos,
Qui l'a, pres de si, aizida,
Non fai ges tant grand faillida,
Si la gard' e n'es cobeitos,
Cum l'autres desaventuros,
Q'es tant de totz mals aips cargatz,
Q'en gardar no.l forssa beutatz,
Ni res, mas laidesa e cors fatz.

Perdigon, en fol razonatz
E cum auzetz anc dire vos
C'om tenga so q'es bel rescos,
Ni gart trop dompn' eissernida,
Bella, de valor complida
Doncs no la garda sos sens bos
Mas la laid' ab digz enoios
Deu gardar lo maritz senatz,
C'om non conosca sas foudatz,
Ni cum el es mal moilleratz.

Gaucelm, entre.ls nescis, agratz
Gen cobert blasme vergoignos!
Pero mal conseillatz l'espos,
Qan dizetz c'aja tal vida
Qe gart sa mal' escarida
Ni fassa d'un malastre dos!
Mieils a de gardar ochaizos
Bona dompn' on es grans beltatz,
Don par c'om sia enamoratz,
E.n deu esser meins encolpatz.

Perdigon, on plus en parlatz,
Plus desmentetz vostras chansos,
— Que gelosi' es fols ressos,
Don totz lo mons brai e crida,—
Qe hom gart dompn' grazida,
Et es laitz blasmes entre nos!
Mas l'autres gardars es razos,
Ses gelosia, e sens prezatz,
Qu'om resconda so qu'es malvatz,
E mostre so don es honratz.

Gaucelm, s'avol aver gardatz
D'avol aver etz poderos,
E no·m par ges sens cabalos
Qui pretz pert, ni joi oblida,
Per malvasa caus' aunida!
Mas qui, per bel aver joios,
Faill e s'en espert a sazos,
D'amor par que sia forsatz!
Et si d'aiso.us meravillatz
Be·m meravill si vos amatz

Totz temps duraria·ill tensos,
Perdigon, per q'ieu vuoill e·m platz
Q'al Dalfin sia.l plaitz pauzatz,
Qe.l jutge, o.ns acord' en patz.

Gaucelm, tant es vera·il razos
Q'ieu deffen, et el tant senatz,
Qe, s'a lui es lo plaitz pauzatz,
Vuoill que per lui sia jutjatz.
Per l'esgar
Del temps clar,
Can la brun' aur' e.l freitc
A destreitc
Los adreitc
Auseletc de cantar,
S'esbaudeia
Mos coragies,
Car salvagies,
Plens d'enveia,
Ai estat,
Tant c'om m'en ten gia per fat.

Esmendat
E donat
M'a Amors, ben e gien,
Per ce.l ren
Merces cen,
Qu'en aiso ai proat
Ch'i feuneia
Es foudatges,
Bons usages
Qui merceia,
C'ab merce
Conquier drutc, si no.s recre

C'Amors ve
E sap be
Qui ll'es verais o fals!
Er corals
Fins, lials
Amics, a cui conve
— Cals qu'en seia
Ses parages —
Dreitc viages,
On q'esteia
Lo condui
De fin'amor c'es ab lui.

Tant d'autrui
Gioi non fui
Enveios, ce·m quges
Ni·m penses
Ce gia·m des
Amors, so qu'er m'adui!
E m'en pleia
Segnoragies
E.l mesagies
Ce m'autreia,
Qe concis
Ai tal gioi, cor, don tu ris.

Mos Estuis,
Volgra vis
Lo gasardon qe·m fai
Amors, sai
Ce·m ten gai,
E mos Linhaures fis:
Qu'er, no·m creia
Nuls damagies!
E.l rics gages
Creis, ce·m deia,
E.l gens dos,
Esser saubutc per els dos.

Ma cansos
An vas vos,
Amia, lai on etc,
Pel ric pretc
Que avetc,
Esters grat dels gelos,
A cui greia
Vasalages!
E.l legiagies
Lur sordeia,
Ce, no·m par,
Ai ben pro en lur gardar.

On que seia
Mos estatges,
Lo coragies
S'asopleia,
Ab cor clar,
Vas n'Agout, que non a par
D'acabar
So c'a Preis s'escai a far.
Pos comjat ay de far chanso
De midons cuy am e dezir,
A leys o deuri' om grazir
S'ieu ja fatz bos motz ni gays so —
Oc, e s'ieu ren mais ben fazia,
Grazit fos a ma douss' amia,
Quar de lieys tenc un pauc de joi q'ieu ay,
E, s'a lieys platz, enqueras n'auray may.

Bona domna, pos vostr' om so
— Qu'autra no mi pot garentir —
Layssaretz mi del tot morir
D'aisso don mi podetz far do
S'o faytz, vos faretz vilania,
E parra un ram de feunia,
Qui son franc hom e leyal murir fay
De dezirier e.l pot gitar d'esmay

Amiga, ja Dieus no·m perdo
S'ieu no.us am mais q'ieu non sai dir!
Qu'ieu en pert solatz e durmir
Que rire ni als no·m sap bo!
Mas, pois que tornatz suy en via
De chantar, don ieu me partia,
S'una vetz chant don mil vetz plorat ai,
Ben se cove, pos a ma domna plai.

Anc mais hom tan forsatz no fo
D'amor, e no m'en puesc partir!
E, si·m faitz finamen languir
Mais am en vostra sospeisso
Estar, que si d'autra·m jauzia —
Jauzir non es, car non poiria
Autra domna tener jauzen ni jay,
Ni tot lo mon, domna, de vos en lay.

No sai far mon at ni mon pro
Vas nulha part, tan no m'albir,
E ja no.y vuelh esdevenir
S'ieu no.us bays la boch' e.l mento,
De vos, cuy am senes bauzia!
E no crey mais tals amors sia
Que malgrat vos ie.us am e.us amaray
E malgrat mieu, pos Amors m'o atray.

En vostra bona merce sia,
Q'ieu no·m recre, ni ja no·m recreyrai
De vos amar, ni nulh poder no n'ai.

A vos cuy am ma chansos sia
E totz mos sens e ma paria —
Q'autra domna no crey ni tem ni ay...
Ni vos, domna, no sai si ja.us auray.
Razon e mandamen
Ai de lieis on m'enten
De far gaia chanso,
Doncs, pois qu'il m'en somo,
Ben coven d'er enan
Qu'eu m'alegr' en chantan
Mieills que far no solia!
Qu'eras conosc e sai,
Pois mos enans li plai,
Q'en francha seignoria
Ai mes mon cor e me!
Per so taing e·is cove,
Pois q'us seigner fai be
A son bon servidor,
Q'el se meillur e cresca sa valor.

Qui don de seignor pren
Non es ges avinen
Qe·il fassa mespreiso
Vas lui, ses ochaiso!
Ni non es benestan
Si puois li qier son dan
Ni so que non deuria!
E pois dompna tan fai
C'a son amic s'atrai,
E l'us en l'autre·is fia,
Non sai don pois lor ve
Qe l'us l'autre malme,
Mas tant sai ieu e cre
Qe cel a mais d'amor
Qe mieils ama e.n reten mais d'ornor.

En aisso fan no sen
Li drut, mon escien,
E, qi.n jutj' a razo,
Es anta senes pro!
C'ades on mais auran
D'amor, mieils prejaran
Sai e lai chascun dia!
E per aqest essai
Baiss' Amors e dechai
E leials drudaria!
Car, per un qe·is capte
Vas Amor ni vas se
Leialmen, ni rete
D'aqestz aips lo meillor,
En vezem mains que n'an lo sordeior.

Drutz c'ama falsamen
Deu, per dreich jutjamen,
Aver fals guizerdo!
Mas a vos mi razo,
Bona dompna, d'aitan
Q'en mi non a engan
Contra vos, ni bauzia!
E si·m donavatz jai
Segon lo cor q'ieu.s ai,
Ja ren plus no.us qerria,
Qe d'aitan bona fe
Cum anc hom amet re
Vos am, e no·m recre
Per mal ni per dolor,
Tant vos ai cor de leial amador.

Dompna, lo cor e.l sen,
E.ls huoills e.l pessamen,
Ai en vostra preizo
E non trob garizo,
Mal solamen d'aitan
Can vos estau denan!
Adoncs mi par q'eu sia
L'om el mon cui mieills vai!
E quan mi part de lai
M'en ven ir'e feunia
Qe·m lassa.l cor e·m te!
Mas pois, qan mi sove
De vos cui jois mante,
Oblit l'ira major,
E torn mon cor en joi et en doussor.

Bels Desirs, mout mi plai
Del vostre gen cors gai,
Car poja chascun dia
En honor et en be,
Que chascus hom qe.us ve
Vos enanss' e.us mante,
Qe de gaug e d'amor
So·il vostre dich, e·il faich son de lauzor.
Si anc nuills hom, per aver fin coratge
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sofrir franchamen son dampnatge,
Ac de sidonz nuill' onrad' aventura,
Ben degr' eu aver
Alcun covinen plazer,
Qe.l ben e.l mal, cal q'ieu n'aia,
Sai sofrir, et ai saber
De far tot qant midons plaia,
Si qe.l cor no.n puosc mover.

De fin' amor sai segre.l dreich viatge,
Si que tant am mi donz outra mesura
Qe far en pot tot qant l'es d'agradatge!
Qu'eu no·ill deman, tan tem dir forfaitura,
Baisar ni jazer —
Pero si sai tant valer
Ad ops d'amar, qui q'en braia,
C'onrat jorn e plazen ser
Et tot so c'a drut s'eschaia
Aus desirar e voler.

Si tot lo vuoill, ieu non ai autre gatge,
Don ni autrei ni paraula segura...
Mas ill es tant franch' e de bel estatge
Que la valors e.l pretz, c'a lieis s'atura
Fai a totz parer
C'Amors i aia poder,
Qe lai on es valors gaia
Deuria merces caber —
Vec vos tot so qe·m n'apaia
E·m tol, qe no·m desesper.

Mas e que·m val qu'ieu non ai vassalatge
Ni ardimen don l'aus dir ma rancura!
Qe tan dopte s'onor e son paratge,
Son gai joven e sa bella faitura,
Qu'aisso·m fai temer
Qu'a leis non deigna caler
De mal ni d'afan qu'ieu traia!
E si·m volgues retener
No volgr' esser reis de Maia,
Tan cum ab lieis remaner

Auzit ai dir, de savi ses follatge,
Q'om ora mal celui don non a cura,
E ditz que.l don Dieus jove seignoratge —
Aqest oratz sia tortz o drechura,
Ai d'amor per ver,
E, si l'ai, no·m pot doler!
Que, de pro dompna veraia,
Val mais c'om ric dan esper
Qu'aia don d'avol savaia
Qu'om non deu en grat tener.

Q'ieu.n sai una q'es de tant franc usatge
C'anc non gardet honor sotz sa centura —
Sieus es lo tortz s'ieu en dic vilanatge —
Qe, senes geing e senes cobertura,
Fai a totz vezer
Cum poing en se deschazer —
E dompna q'ab tans s'essaia
Non cuich ja qe m'alezer,
Que ja de lieis ben retraia,
Ni·m vuoill qe·m deia eschazer.

Na Maria, dompna gaia,
Vos non etz de tal saber,
Car non faitz ren que desplaia,
Anz plai tot e deu plazer.
Si tot m'ai tarzat mon chan
Ni n'ai faich trop long estatge,
Eras ai cor e talan
Q'en torn la perd' e.l damnatge,
Qe.l bella·m dreiss' al viatge
E·m ditz q'ieu mostr' en chantan
Lo joi e la valor gran
Qe·m donet, e l'alegratge
Lo jorn qe·m retenc baisan.

Adoncs l'estei tant denan,
Mas jointas, de bon coratge,
De genoillos, en ploran,
Tro·m pres en son seignoratge!
Mas al prim li fo salvatge,
Car m'ausiei enardir tan —
Pois vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Car mi conoc ses engan.

Amics, qan si vol partir
De si donz, fai gran enfanssa,
Si tot no·il vol acuillir
Sos digz a la comenssanssa!
Q'amors s'abriv'e s'enanssa
Ab honrar et ab servir!
E qui.s vol de lieis jauzir
Sia·il de bella semblanssa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi donz am tant e desir
Qe, qi·m meti' en eganssa,
En tant cum hom pot chausir
Non penri' en acordanssa
Que ja mudes m'esperanssa,
Ni.s camjesson miei desir!
Ni non vuoill esdevenir
Senes liei seigner de Franssa
Gardatz si voill q'ill m'azir

Maintas sazos s'esdeve
Qu'en pens tant fort e cossire,
Qe non auch qui parl' ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire!
E pens que Dieus volc assire
Mas q'en una sola re
Las beutatz qu'ill a ab se,
E.l gen parlar e.l doutz rire,
Ab qe m'alegr' e·m rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi donz per merce
Qe.l sieu cors del mieu non vire,
Qe sos hom e sos servire
Sui et ai estat ancse —
Et ades poja e ve
L'amors, e doblo·il desire
On il plus mi fai de be.

Linhaure, lai vir mon fre
Vas Santongier, cui desire
E vuoill s'amor e son be.
Si tot noncas res es grazitz
Tant cum sol chans ni solatz gais,
Non er q'ieu, jauzens, no m'eslais
D'un vers far, don sui enquisitz!
Car cel q'a bon' escienssa
Deu far so c'a Pretz agenssa!
Non deu celar son saber, ni cubrir
Lai on cove a mostrar ni a dir,
Q'en totz luocs val adrecha chaptenenssa.

De re non es hom tan sazitz,
Ni a tant leu jois ni esmais,
Ni non port om tant greus eschais
Cum d'Amor, q'a amans conquitz!
C'Amors a poder que venssa,
E, qand ieu n'ai sovinenssa,
Adoncs cossir qe mieills mi degr' aucir
Q'eu anc sofris qe m'en pogues partir,
Can vi l'amor e la gran benvolenssa.

E no·is taing q'estei plus marritz
Ni vir mon fin cor en biais,
Pero trop mi carguet greu fais
La bella fals' enganairitz,
Que totz fui mortz en parvensa,
Mas er n'ai trobat guirensa
Tal que m'a gent desliurat de morir,
Q'es la genser q'om puesc el mon chausir,
Et er reman fazen sa penedenssa.

Don fui cortesamen garitz,
Q'enqer n'ai en la bocha.l bais
E la doussa sabor e.l jais
Don fui gent baisan acuillitz
Per lieis, q'anc non fetz faillenssa!
E, pos tant gen m'o comenssa,
Anc la doussors del bais no·is poc partir
De ma bocha! ja no·m deu mais faillir,
Ni far ni dir nuilla desavinenssa

E car anc n'estei jorn faiditz
De lieis vezer, on beutatz nais,
Ni que.l fols sens al non s'atrais,
Er ill sia·m perbost e guitz
Ar vau mon greu tort, ses tenssa,
Adrechurar en Proenssa —
E si anc ren qe fezes a grazir
Agui de lieis, de lai l'ai, ses faillir,
E d'En Agout e de sa conoissenssa.

Mon vers volrai qe si' auzitz
Per mon Bel Thesaur, part Clavais,
Qu'il es de pretz clartatz e rais!
Et an, qand er de lui partitz,
A 'N Ric de Joi a presenssa,
Dir q' En Sobeirans d'Argenssa
E ma dompna m'a fait de lai venir!
Car, si per els no fos, er, ses faillir,
For' ieu Lombartz de sen e de valenssa.
Solatz e chantar,
Joy e deport e rire,
Cugei tot laissar
E viur' a gran martire!
Mas silh cuy tenh car
E cobey e dezire
E dupt e reblan
Vol que torn en mon chan!
Qu'era mortz a son dan,
Ditz, e fai cortezia —
Quar no vol sufrir
Ma doussa car' amia
Que·m laysse morir

Quar, si Dieus me gar
Lieys de cuy suy servire
— E no puesc jurar
Plus fort per vertat dire —
Non pogron durar
May un jorn li sospire
Qu'ieu de plan talan
No moris deziran!
Per so.lh grazisc chantan
A la belh, on qu'ieu sia,
L'onrar e.l servir,
E.l joy que·m ven quec dia
De lieys cui dezir.

Be·m dey alegrar,
Qar silh que·m vol aucire
Mi vol esmendar
Lo mal don suy sufrire,
Qu'ab un dous bayzar
Mi venc al cor assire
Un ric joy prezan!
E si.n suy en afan,
Mos Bos Espers m'a tan
Donat q'ieu no.l poiria
La meytat grazir
Si per tostemps vivia,
Quan be m'o cossir

S'hom per ben amar
Fo anc d'amor jauzire,
Be·m deu joyos far
La bella don no·m vire:
Que vendre o dar
Me pot — et no s'albire
Qu'autra mi deman!
Qu'ades, vas on qu'ieu m'an,
Suy sieus, ses tot enjan!
E, si tant s'umelia,
Que·m vuelh enriquir
D'aquo qu'ieu plus volria,
Be·m dey esbaudir

Qu'aissi·m fay tremblar
Ma domn' el cor, e frire,
Qu'ab sol son parlar
Volf e vir en cossire,
Quan son bel vis clar
E son gen cors remire,
Dreit e benestan!
Et ai joya tan gran
Can mi fai bel semblan
D'amor, que par que·m ria,
Q'ieu re no.lh sai dir
D'aisso qu'ops me seria:
Si·m fai joys falhir

De ben e d'onrar
Suy a mi dons grazire,
E dey m'en lauzar,
Mas d'autra part m'azire:
Que, si tot no·m par,
Mon senhor suy mentire,
Qu'ieu prec e reblan
De cor e de talan:
Qu'estat n'ai mais d'un an,
Et ai fait gran folia —
Qu'ab luy aug venir
Joy e pretz, tota via,
Cuy qu'enuey ni tir

A Ma Capa man
En ma chanso chantan
Ma benanansa gran
E lay, en Lombardia,
Guar Dieus de falhir
Ric de Joy e s'amia,
Tant quant ieu dezir...
S'om pogues partir son voler
De so don plus a.l cor volon,
Can no.n pot jauzimen vezer,
L'uns dels grans sens fora del mon!
Car, de las grans foudatz que·i son,
Es be la maier, qui s'enten
Segre son dan ad escien,
Car doblamen
Fai faillimen —
Pero greu er fis amics drutz privatz
Si.l bes e.l mals e.l jois e.l dan no·il platz.

Tot aisso mi vengr' a plazer,
Si tot sui el maltraich prion,
S'Amors mi volgues tant valer
Que l'amoros cors deziron
Mi pagues d'un joi jauzion,
Qu'assatz par que for' avinen
Qez agues del ben qui.l mal sen!
Q'ie.n preira cen
Malstraitz sofren,
E fora·m jois e plazers mout onratz,
S'apres cen mals en fos d'un joi pagatz.

Mas ieu lo pert si.l ben esper,
Cum cel q'al jogar se confon,
Qe jog' e non pot joc aver,
E non sent fam ni set ni son —
Atressi m'es pojat el fron
Et intrat el cor, follamen,
Que, qan plus pert, mais i aten
Cobrar soven,
Tant ai fol sen
E l'atendres non es res mas foudatz,
Car a mon dan sui trop enamoratz.

Tuich trop son mal, q'ieu.l sai en ver,
Qe.l aut pojars, don chascus gron,
Q'ieu fezi, m'a faich bas chazer —
E pero pojei tant amon
Que penre cuidei l'aurion,
Qu'om non pot penre ab ren viven
De tant fort manieira·is defen!
Pero temen,
Et humilmen,
O comensei com hom d'Amor forssatz,
Don non m'er mal, si n'er' a dreig jutjatz

E car res no·m pot pro tener
Ab lieis don muor et art e fon,
Un sen fauc, qu'ab forsat poder
Fug de lieis vezer e·m rescon —
Mas mos sens no vei que m'aon,
Q'ieu muor qand no vei son cors gen
E qand lo vei muor eissamen,
Qe nuill parven
No·m fai plazen!
Anz qand l'esgart esgard' ad autre latz,
Que no m'acuoill ni·m vol aver solatz.

Vas mi donz sui de franc saber,
Plus humils d'un frair de Granmon,
Et ill m'es d'orgoillos parer
Si que, qan la prec, no·m respon —
Un aventur' ai, no sai d'on,
Q'anc re non amei coralmen
C'orguoill no·m mostres mantenen,
C'aital tormen
Brau e cozen
Mi mostr' Amors, a cui me sui donatz!
Aquest m'es totz lo guizerdons e.l gratz

Si be·m sui en greu pessamen,
Cum cel qe merce non aten,
Chanssos, vai t'en
Tost e corren
Dir mon Thesaur, de cui es Monferratz,
Q'ieu.l qier perdon car lai non sui tornatz.

Bels Diamans, be·m plai vostra beutatz,
E ben lo pretz on chascun jorn pojatz.
Tan aut me creis Amors en ferm talan
Per una bela flor e.l sieu clar vis
Blanca, vermeill' e mesclad' ab robis,
Plus d'autra ren es de gaia semblansa!
C'ab sos bels hueils amoros e plazens
M'a si ferit e nafrat doussamens,
Que tornat soi en la bon' esperansa.

S'ieu soi tornatz amoros per semblan
E vueill servir son bel cors blanc e lis,
Non puesc ren als — c'Amors m'a si sorpris
Que·m fai chauzir la soa fin' amansa,
Per la meillor e per la plus plazens,
Plus pros, plus savi' e plus conoissens
Que si' al mon, segon ma consiransa.

Amors m'a fait chauzir la plus prezan
E·il belazor d'amar, e·ill clam mercis
Qu'ill es la res que m'a tan gen conquis,
Si que sofrir no·m fes sol malanansa!
E si Merces et Amors no la vens,
Ill m'ausira sobran en pensamens,
Tant ai lo cor en auta desiransa.

E s'ieu merce li clam, com fin aman,
La prec d'amor, e·ill leialmens servis,
Be·m degr' auzir, pos fis pretz es assis
El sieu gen cors, en cui ai m'alegransa,
Que, lai on es beutatz e pretz valens,
Non deu faillir merces ni chauzimens,
Ni guizardos de fin joi, ses duptansa.

Si, per merces, merce·ill quier mercejan,
E de genoils, mas jonhtas et aclis,
La vensera·m Merces laus, so m'es vis,
D'autor dels pros, conoissens, ses vanansa!
E retenra lo pretz e·ill valor gens,
C'om ditz qu'eschai a beutat et a sens,
Que, ses Merce, no.s troba perdonansa.

Ai Blancaflor, vermeilla, dous-flairan,
Merce vos clam, e si vos vens Mercis
Vostr' es lo laus — e mi, en paradis,
Podetz metre de joi e d'alegransa.
Tant ai sofert longamen grand afan
Qe s'estes mais que no·m n'aperceubes,
Morir pogra tost e leu, si·m volgues,
C'a la bella no.n preira ja dolors,
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan, part forsatz mon coratge —
E pois no·m vol, segrai autre viatge,
C'a lieis non cal ni no s'o ten a dan
De perdre me, ni.ls bels digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu'es prezan,
E tal ren pert que ditz que be·il n'es pres,
Que puois li fai sofracha meins de bes—
Mas de midonz es tant grans sa ricors
Q'en ren no·is ten si·m pert ni·m vir aillors!
Doncs ben fis ieu outracujat follatge
Qan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Ab mon fol cor, qe·m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan

E pois mos cors e miei huoill trahit m'an,
E ma mala dompn' e ma bona fes
Si que chascus m'agra mort si pogues,
Clamar m'en dei cum de mals baillidors!
E ja mos huoills, messongiers trahidors,
Non creirai mai, ni fianssa ses gatge...
Qe cel es fols que fai fol vassalatge,
E fols qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Be·m meravill, pois e midonz es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Cum pot esser que no·i sia merces
E·m meravill de lieis, on es honors,
Beutatz e sens, que no i si' amors
E·m meravill de dompna d'aut paratge,
Bell' e gentil, q'es de mal seignoratge!
Ni cum pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan

De tot aisso ai meravilla gran,
E, pois li plai que no s'i camje res,
No·m tenra mais afrenat sos mals fres
Ara m'en part, si tot m'es deshonors,
Et agra·m ops qu'eu fos del maltrait sors
E, pois aillors vau mudar mon estatge,
Bon encontre·m don Dieus e bon intratge,
E·m lais trobar dompna ses cor truan,
C'ab mal seignor ai estat aqest an

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, si.l plagues,
Mais qu'ab autra que mais de be·m fezes,
E, pois no·ill platz, a tal vau per socors
De cui mi ven al cor plazens doussors —
Bell'es e pros, franch' e de bel usatge...
Et a·m mandat per un cortes messatge
Q'un pauc auzel e mon poing, que no·is n'an,
Am mais q'al cel una grua volan...

Mon Santongier man et mon Sobregatge:
Car ai comprat gran sen ab gran follatge,
E sai del ben e del mal d'amor tan
Que ja mais jorn no m'aucirai prejan

D'un Bel Gazaing, man a mon Sobregatge
Q'ieu ar' ai pres gran sen de gran follatge,
E sai triar d'amor lo pro e.l dan,
Que ja mais jorn no m'aucirai pregan

Ar ai conquist gran sen de gran follatge,
E sai chauzir d'amor lo pro e.l dan,
E ja nulh temps no m'aucirai pregan.
Tant sui ferms e fis vas Amor
Que ja, per mal q'ie.n sapch' aver,
No.n partrai lo cor ni.l saber,
Qe.l ben e.l mal teing ad honor!
Car tuich li miei afar major
Son en celar et en temer
Vos, dompna, don no·m tuelh ni·m vire!
Ans vos am, e.us vuoill, e.us esper!
Et on mais am, plus fort sospire,
E plus muor qan no.us puosc vezer.

Dompna, greu puosc vius remaner,
Car no.us vei gaire ni vos me,
E qui so que ama non ve
Non pot de pejor mal jazer —
Pero, molt soven, m'alezer
En un bel plazer qe·m reve,
C'ab los huoills del cor vos remire,
Qar aqels non part ni.n refre,
Ans sui de mos bels ditz servire
Ab bon cor et ab leial fe.

Tant vos am c'autra no·m rete,
Anz sui per vos en tal error
Cum aquel q'a mal de calor,
Don setz no·is pot partir, per re!
Et on plus beu, plus a ab se
Voluntat de beur' e d'ardor —
Atressi, on plus ieu cossire
De vos, ades n'ai cor meillor,
Et on mais n'ai, mais en desire,
E mieills m'a.l jois de vos sabor.

E pois tant leial amador
M'avetz, bella dompna, en ver,
Plass' a vos qe·m dej' eschazer
Q'afranquetz tant vostra ricor
Qe non sofratz mais prejador
Mas mi, cui faitz viur' e valer —
Viure·m faitz, e fazetz m'aucire
Ad Amor qe m'a en poder
Mas de tot sui leials sofrire,
E ve.us me al vostre plazer.

Ai cum fui d'afortit voler
Qan me mis en vostra merce
Que n'aja mal o n'aja be,
Res no·m pot del maltraich mover:
Qe.l mals m'auci e·m fai doler!
E.l bes, qan l'ai, ni jois m'en ve,
Si be·m plai plus q'ieu no·is sai dire:
Pois, aqui mezeis, m'esdeve
Que torn en aquel eis martire,
Car totz temps aquel iois no·m te.

Hueimais vir mon chant, e.s cove,
Vas l'afar de Nostre Seinhor
Don tuich avem gran desonor,
Que la falsa gens que no.l cre
Lo dezerete ni.l malme,
De lai on pres mort e dolor.
Chascus tanh de l'anar cossire,
E.l princep, si cum son aussor,
Q'us non l'es fizels obezire
Si d'aquest afar no.l socor.

Al Comte mon seinhor, vueilh dire
Qu'aissi cum ac primiers l'onor,
Gar que Dieus li sia grazire,
Qu'al passar comt'om la lauzor.
Tot mi cuidei de chanssos far sofrir
Er en invern, tro la calenda maia!
Mas ara vei qe no m'en dei giquir
Per ma razon que n'es plus coind' e gaia
E pel joi q'ai de mon Plus Avinen!
Car vei son pretz q'ades poj' et enanssa!
Per q'ieu sai ben e conosc ses doptanssa
Q'en deu esser plus gaia ma chanssos
Sol car li platz que sos bels noms i fos.

Vas ma dompna soplei totas sazos
Qe·m nafret gen al cor, ses colp de lanssa,
Ab un esgart de sos hueills amoros,
Lo jorn qe·m det s'amor e sa coindanssa!
Aquel esgartz m'intret tant dolsamen
Al cor, que tot lo·m reven e m'apaia!
E s'ab los huoills mi fetz cortesa plaia,
Ill m'en saup ben cortesamen garir
Per q'ieu lo·i dei conoisser e grazir.

Ja ma domna no.s cuich q'aillors me vir
Ni q'autr' amors no·m destreigna ni m'aia,
E, qand ieu plus autra dompna remir,
Ladoncs ai meins de talan, qe·m n'estraia —
Per merce·ill prec, e per enseignamen,
C'aia de mi cossirier e membranssa
Car no la vei, no s'o teign' a pesanssa,
Q'ieu n'estau tan pensius e cossiros
Q'ades i teing lo cor e.ls huoills amdos.

Tant es bela e d'avinens faissos
Cela don chant, qe can m'en pren esmanssa,
No vei domna ab mos ueils sumios
Que de beutat li posc' aver eganssa,
Per que soi gais e n'ai mon cor jauzen
E tant e mais que si·m donava Blaia
Can me perpes qe tan ric loc m'eschaia
E.n fatz soven mout angoissos sospir
Car non la posc totz jorns baisan jauzir.

En amor son fermat tuich miei cossir
Si q'en ren als non ai poder qe.ls traia
Q'ieu non fui anc faitz mas per far e dir
Midonz tot so qe·il sia bon e·il plaia!
A lieis m'autrei, e gen merces li ren,
Ab humil cor et ab humil semblanssa,
E grazisc li lo joi e l'alegranssa
Qe·m det tan gen qe no.s romp ni.s descos
Per qe n'estau alegres e joios.

Nuills hom non pot ses amor far que pros
Si non enten en joi et esperanssa
Que.l jois d'amor es tant fis e tant bos
Q'encontr'aicel non es mais benananssa!
Que per amor ten hom son cors plus gen,
E.n val hom mais, e.s n'effors e.s n'assaia
D'aver bon pretz e de valor veraia,
Si.n vol hom miels cavalgar e garnir
E conduchar e donar e servir.

En luec de me tramet ma chanso gaia,
Linhaure, lai don ieu no·m puesc aizir,
A.N Santongier per apprendr' e per dir.

En loc d'amic tramet ma chanso gaia
Lai a Linhaur', er qe no·m puesc aizir,
Anz cant un vers per aprendr'e per dir.

Senher Agout, a totz jorns vei venir
Vostre ric pretz e granar e florir.
Tot so qe·is pert pels truans amadors,
Car m'a trobat franc e d'umil parvensa,
Torna de mi ab sobramar Amors,
C'aora·m fai sobramar ab temensa
Tal cui non platz — doncs, am eu follamen
— non fatz, per que la foudatz tenc a sen,
Qe d'Amor taing qe lai o·il plaira venssa,
E qe sia sens e plazers e gratz
So q'a sazos par en autre foudatz.

Ab aital geing n'a hom maint bel socors,
Mas jes en mi, qand be n'ai sovinenssa,
No·m par sia mas destrics e follors
D'amar celieis ou non trop mantenenssa...
Doncs, per que l'am, que no.n part mon talen
—Non puosc, q'en mi non ai poder nien!
C'Amors mi ten, qe·m mostra sa valenssa,
E.l gen parlar e las finas beutatz
Ab qe·m forssa — pero la forssa·m platz.

Be·m deu plazer, car sobre las genssors
Es sos rics cors de simpla captenenssa,
Humils e francs, e sos vezers doussors,
C'ades on plus la vei e plus m'agenssa!
Sol aitan n'aj' e.l desir eissamen,
No n'ai doncs pro ja sui sieus finamen,
Be.n volgra mais, mas non ai entendenssa...
Que, s'aissi fos cum es ma voluntatz,
Pois eu ben am, atressi for' amatz

Ja no m'ame sol car l'am m'es honors,
Tant es en lieis sabers e conoissenssa,
Gens acuillirs e solatz e valors,
E grans beltatz don el mon non a tenssa!
Cortesi' a e gaiess' e joven...
Mas ops m'agra qe·m fos d'autre parven,
Lo jorn c'Amors mi pres en sa tenenssa!
Q'era non vol q'en si' enamoratz,
Ni eu no·m puosc virar vas autre latz

Q'en farai doncs tot aisso m'es errors,
Q'ellla no·m vol, ni autra no m'agenssa...
No·i sai conseill — mas, s'ieu anc fui aillors
D'orgoillos cor, ara.n fatz penedenssa!
Qe·ill bela.n pren per totas venjamen,
Qe·m pauzet ja en bon esper jauzen
Car una vetz la pris en covinenssa
Qu'il m'autrejet s'amor e son solatz,
Mas era·m di qe anc non fo vertatz

Ab tot aisso m'en pren tant grans temors
De lieis celar, qe be.us dic ses faillensa,
Qe maintas vetz m'en tol dormir paors,
Tant m'es el cor s'amors que, a presenssa,
Dopt qe disses son bel nom en dormen
Q'ie·m gart de mi, e·m gart de l'autra gen,
Seigner Dalfin, e, s'avi' entendenssa,
Que ja nuill temps li plagues m'amistatz,
Tot lo maltraich volgra sofrir en patz

Na Mieills de Ben es flors d'enseignamen,
Dompna de joi, rehina de valenssa,
Seignoressa d'onors e de beutatz:
Per q'ieu no.n puosc partir mas voluntatz.
Trop malamem m'anet un tems d'Amor,
Si qu'ie·m cugei de lieis descaminar,
Ni anc pensei aver talen d'amar,
Ni per beutat, ni per nuilla ricor —
Ara m'a pres, e mes en la folor
Si malamen, que greu n'escaparai
Si no·m socor Merces, per liei morrai!
E, per ma fe, si no.n pogues morir,
La pen' es greus enans mi vueill assir.

Conortatz soi, quar am tan bela ren,
Qu'en tot lo mon, non cre, trobaria par!
E platz ni mais per leis pena durar
Que de nuill' autr' aver tot mon talen!
Qe Dieus mi fes per far son mandamen,
Et ieu.l m'autrei, ni mais no·m vueill partir
De lei onrar francamen, e servir!
E mais en vueill aver d'umelitatz
No.n ac lo leu quan fon issitz del latz.

Las mas jonhtas, col liguat e.l cor pres,
Vos clam merce, bona dona plazens,
C'aisi com etz bela, et avinens,
Merce ajatz de mi, c'avetz conques
E prec ne Dieu, de cui ve totz lo bes,
Que.us met' el cor alcuna pietat,
Qe·m retenguatz en la vostr' amistat,
Si com ie.us am, de bon cor, leialmen!
Ni mais non vueill camjar lo meu enten.

Coblas, anatz dreit a mon Bel Dezir
E digatz li que per liei vau languen!
C'al cor m'an mes un tan dous pensamen
Li sieu bel hueill e·ill sieu plazen semblan —
Peitz m'es de mort quan m'en vau remembran.
Tuich cil que amon Valor
Devon saber que d'Amor
Mou larguess' e gai solatz,
Orguoills et humilitatz,
Pretz d'armas, servirs d'honor,
Gens teners, jois, cortesia...
Doncs, pois so.n mou, ben deuria
Chascus poignar, qui bon pretz vol aver
De fin' Amor leialmen mantener.

E si.s fan lo li meillor
Cui pretz complitz a sabor!
Mas li feignedor malvatz
An ab falsas amistatz
Vout Pretz en avol color,
E, qui.l ver dir en volia,
Aquella mezeissa via
Vezem al plus de las dompnas tener —
Per qe m'es greu, car ie.n puosc dire ver.

Las falsas e·il feignedor
Fan tant qe·ill fin amador
An puois dan en lur baratz,
C'aitals es prejars tornatz
Tot per doptanssa de lor,
Qe l'us en l'autre no·is fia!
E qui per so·is recreiria
Non a fin cor d'amar ni ferm voler,
C'Amors non vol c'amics si desesper.

Mas sivals segon l'error
Las falsas e·ill trichador...
Volgra fosson ad un latz
E chascus fos galiatz
E·il fin leial prejador
E las dompnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria!
Qu'enueitz es grans, en amor, a vezer
Qe fals amans i puosc' ab fins caber

D'amor agr'ieu cor meillor,
Que de re mas la dolor
M'en sent, don fui enganatz!
E jes per so no·m desplatz,
Ni·m fan li maltrag paor!
E sapchatz ben c'amaria
Fort volontiers si sabia
Chauzir bon luoc, on pogues remaner,
Ni trobava qi·m saubes retener...

Mas un' aitals sazos cor
Qe greu trob' om bon seignor
Ni dompna don si' amatz
Totz sols, ses autre perchatz,
E s'ieu ab francha doussor
Trobes leial seignoria
Be·m plagra, c'aissi.s taing sia,
Qan dui amic s'acordon d'un voler,
So q'a l'un platz deu a l'autre plazer.

Vas Montferrat ten ta via
A mon Tesaur, ses faillia,
E di.l, chanssos, que ill sap mieills valer
De nuill autre qe hom puosca vezer.

Reis Castelans, caps e guia,
Aissi com Dieus vos aguia,
Etz ben del mon, e vos pot hom vezer
Ab los faitz far et ab pretz mantener.
Una dolors esforciva
Me pren e·m tocha, e m briva,
E no vol que ieu plus viva
Tant es contra me esquiva:
Per qu'esquiu
Tot quan vey, qu'a penas viu,
Q'una voluntatz pessiva
Me fai 'star totjorn pessiu.

Ves qual que part que ieu tenha,
Ni ves on qu'ieu an ni venha,
No vei domna que·m destrenha,
Ni don m'agrade ni·m fenha —
Ni no·m fenh,
Mas sol d'una que·m destrenh,
Pus que ieu autra non denh

Que la su' amors m'afama,
Que·m ten pres e m'aliama,
E s'ilh no m'osta la flama,
Ben conosc que res no m'ama
Mas ieu l'am
Ta fort que totz vius n'aflam,
E d'autra mos cors no.s clama —
Qu'ai dig qu'en re no m'en clam

De me pot far que que.s vuelha,
Non trobara qu'il mi tuelha,
Qu'ieu l'afi que no m'en duelha,
Sol que.lh plassa que m'acuelha —
Si m'acuelh
De deguna re no·m duelh,
E sui selh que no s'erguelha
Ni fatz contra lieys orguelh.

Re no sai dir cum esteya,
Que de dol muer e d'enveya,
Q'Amors m'auci e·m guerreya
Que sobre me si desreya!
Tal desrey
Ai fait, per que ieu guerrey,
Et ai en cor que·m recreya,
Pus vey qu'Amors no.s recrey.

Ara m'an guerra moguda
Una folha gens cornuda,
Mas, si ma domna m'ajuda,
Tost l'aurem nos dui vencuda,
Qar vencut
Son, ab sol qu'elha m'ajut!
Si non, vec vos recrezuda
La guerr', e me recrezut.

Dieus m'ajut
Que de mi dons no·m remut —
Peironet, tu la·m saluda
E Linhaure la·m salut.
Us cavaliers si jazia
Ab la re que plus volia!
Soven baizan li dizia:
— Doussa res, ieu que farai
Que.l jorns ve e la nueytz vai,
Ay
Qu'ieu aug que li gaita cria:
Via sus qu'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.

Doussa res, s'esser podia
Que ja mais alba ni dia
Nos fos, grans merces seria!
Al meyns al luec on estai
Fis amicx ab so que.l plai —
Ay
Qu'ieu aug que li guaita cria:
Via sus q'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.

Doussa res, que qu'om vos dia,
No cre que tals dolors sia
Cum qui part amic d'amia,
Qu'ieu per me mezeys o sai
Ai las quan pauca nueytz fai
Ay
Qu'ieu aug que li guaita cria:
Via sus qu'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.

Doussa res, ieu tenc ma via —
Vostres suy, on que ieu sia...
Per Dieu, no m'oblidetz mia,
Que.l cor del cors reman sai,
Ni de vos mais no·m partrai —
Ay
Qu'ieu aug que li guaita cria
Via sus qu'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.

Doussa res, s'ieu no.us vezia,
Breumens crezatz que morria
Que.l grans dezirs m'auciria!
Per qu'ieu tost retornarai,
Que ses vos vida non ai
Ay
Qu'ieu aug que li gaita cria
Via sus qu'ieu vey lo jorn
Venir apres l'alba.