Arnaut Danièl de Riberac
Guiana
#18
Amors e jois e luecs e temps 
Anc ieu non l'aic, mas elha m'a 
Ans que·l cim reston de branchas 
Autet e bas, entr' els prims fuelhs 
Canso do·ill mot son plan e prim 
D'autra guiz' e d'autra razon 
Doutz brais e critz  lais e cantars e voutas 
En breu brisara·l temps braus 
En cest sonet coind' e leri 
Er vei vermeilhs, vertz, blaus, blancs, gruocs 
Lancan son passat li giure 
Lancan vei fueilh' e flor e frug 
L'aur' amara fa·ls bruels brancutz 
Lo ferm voler qu'el cor m'intra 
Pois en Raimons e·n Turcs Malecs 
Quan chai la fueilha 
Si·m fos Amors de joi donar tant larga 
Sols sui qui sai lo sobrafan que·m sortz 

Amors e jois e luecs e temps
Mi fan tornar lo sen en derc
D'aquel joc c'avia l'autr'an
Can cassava·l lebr' ab lo bou:
Era·m vai mieltz d'amor e pieis,
Car ben am, d'aiso·m clam astrucs,
Ma Non-Amatz ai nom anquers
S'Amors no vens son dur cor e·l mieus precs.

Cel que bes pert a ensems
Mestiers l'es que ric seinhor cerc
Per restaurar la perd' e·l dan,
Que·l paubres no·il valri' un uou:
Per zo m'a'ieu causit e lieis,
Don non aic lo cor ni·ls oils clucs,
E pliu·t, Amors, si la·m conquers,
Trevas tostemps ab totas, fors dels decs.

Pauc pot hom valer de joi sems;
Per me·l sai que l'ai agut berc,
Car per un sobrefais d'afan
Don la dolor del cor no·s mou
E s'ab joi l'ira no·m foreis
Tost m'aura pareian faducs;
Pero tals a mon cor convers
Qu'en lieir amar volgra murir senecs.

Non sai om tan sia·n Dieu frems,
Ermita ni monge ni clerc
Coin ieu sui de leis de cui can,
E er proat anz de l'annou,
Liges sui sieus mieltz que demieis,
Si·m for'ieu si fos reis o ducs;
Tant es en lieis mos cors esmers
Que s'autra'n voil ni'n deing donc si'eu secs!

D'aiso c'ai tant duptat e crems
Creis ades e meillur e·m derc,
Que·l reproers c'auzi antan
Me dis que tant trona tro plou;
E s'ieu mi pec cinc ans o sieis,
Ben leu, can sera blancs mos sucs,
Jauzirai zo per qu'er sui sers,
C'aman preian s'afranca cors ufecs.

De luencs suspirs e de grieus gems
Mi pot trair cella cui m'aerc
C'ades sol per un bel semblan
N'ai mogut mon chantar tut nou.
Contra mon vauc e no m'encreis,
Car gent mi fai cujar mos cucs.
Cor, vai sus! ben fas si·t suffers,
Sec tant qu'en lieis, c'ai encubit no·t pecs.

Ans er plus vils aurs non es fers
C'Arnautz desam lieis ont es fermanz necs.
Anc ieu non l'aic, mas elha m'a
Totz temps en son poder, Amors,
E fai·m irat, let, savi, fol,
Cum selhui qu'en re no·is torna
C'om no·is deffen qui ben ama,
Qu'Amors comanda
Qu'om la serv·e la blanda:
Per qu'ieu n'aten  sufren
Bona partida
Quan m'er escarida.

S'ieu dic pauc, inz et cor m'esta
Qu'estar mi fai temen paors;
La lenga·s feinh, mas lo cors vol
So don dolens si sojorna:
Qu'en lanquis, mas no s'en clama
Qu'en tant a randa
Cum mars terra garanda
Non a tant gen  presen
Cum la causida
Qu'ieu ai encobida.

Tant sai son pretz fin e certa
Per qu'ieu no·m puesc virar ailhors;
Per so fatz ieu que·l cors m'en dol,
Que quan sols clau ni s'ajorna:
Eu non aus dir qui m'aflama;
Lo cors m'abranda
E·ilh uelh n'ant la vianda,
Car solamen  vezen
M'estai aizida:
Ve·us que·m ten a vida!

Fols es qui per parlar en va
Quer com sos jois sia dolors,
Car lausengier, cui Dieus afol,
Non ant jes lengueta adorna:
L'us cosseilh'e l'autre brama,
Per que·s desmanda
Amors tals fora granda;
Mas ieu·m defen  fenhen
De lor brugida
E am ses falhida.

Pero jauzen me ten e sa
Ab un plazer ab que m'a sors;
Mas mi no passara ja·l col
Per paor qu'il no·m fos morna,
Qu' enquera·m sent de la flama
D'Amor, qui·m manda
Que mon cor non espanda
Si fatz, soven  temen,
Pois vei per crida
Maint' amor delida.

Maint bon chantar levet e pla
N'agr' ieu plus fait, si·m fes socors
Cilh que·m dona joi e·l me tol,
Qu'er sui letz, er m'o trastorna,
Car a son vol me liama;
Ren no·il demanda
Mos cors, ni no·il fai ganda,
Mas franchamen  li·m ren:
Doncs, si m'oblida,
Merces es perida.

Mieilhs-de-ben ren,  si·t pren,
Chansos grazida,
Qu'Arnautz non oblida.
Ans que·l cim reston de branchas
Sec, ni despuelhat de fuelha,
Farai, c'amors m'o comanda,
Breu chanson de razon loinha,
Que qen m'a ducx de las artz de s'escola:
Tan sai que·l cors fatz restar de suberna
E mos bous es pro plus correns que lebres.

Ab razos coindas e franchas
M'a mandat qu'ieu no m'en tuelha
N i autra·n serva ni·n blanda:
Puis tant·fai qu'ab si m'acoinha;
E·m ditz que flors no·il semble de viola
Que·s camja leu si tot noqua s·iverna,
Ans per s'amor sia laurs o genebres.

Ditz: "Tu, c'alhors non t'estanchas
Per autra qui·t deinh ni·t cuelha;
Totz plaitz esquiv·e desmanda
Sai e lai qui que·t somoinha;
Que·s clama fol qui se meteis afola;
E tu no far failha don hom t'esquerna
Mas apres Dieu lieis honors e celebres."

E: "Tu c'o aus, non t'afranchas
Per respieg qu'amar no·t vuelha:
Sec, s'il te fui ni·t fai ganda,
Que greu er qu'om no·i apoinha
Qui s'afortis de preiar e no cola,
Qu'en passara part las palutz d'Uzerna
Con pelegrins o lai jos on cor Ebres."

S'ieu n'ai passatz pons ni planchas
Per lieis, cuidatz qu'ieu m'en duelha?
Non eu, qu'ab joi ses vianda
M·en sap far meizina coinha
Baisan tenen, e·l cors si tot si vola,
No·is part de lieis qui·l capdelh' e·l governa
Cors, on qu'ieu an, de lieis no·t loinz ni·t sebres!

De part Nil entro c'a Sanchas
Genser no·s vest ni·s despuelha
Car sa beutatz es tant granda
Que semblaria·us messoinha;
Be·m vai d'Amor, que m'abrassa e m'acola,
E no·m frezitz freitz ni gels ni buerna,
Ni·m fai doler mals mals ni gota ni febres.

Sieus es Arnautz del cim tro en la sola
E senes lieis no vuelh aver Lucerna
Ni·l senhoriu del renh per on cort Ebres.
Autet e bas, entr' els prims fuelhs
Son nou de flors els rams li renc,
E no·i ten mut bec ni guola
Nuilhs auzels, anz brai' e canta
Cadaus  en son us:
Pel joi qu'ai d'els e del temps
Cant, mas Amors mi assauta,
Que·s motz ab lo son acorda.

Dieu o grazisc e a mos huelhs,
Que per lor conoissensa·m venc
Jois qu'adreit auci e fola
L'ira qu'ieu n'agui e l'anta.
Er vau sus  qui qu'en mus
D'Amor, don sui fis e frems,
Qu'ab lieis qu'al cor plus m'azauta
Sui liatz ab ferma corda.

Merces, Amors, qu'aras m'acuelhs!
Tart mi fo, mas en grat m'o prenc,
Quar, si m'artdinz la meola
Lo fuecs non vuelh que s'escanta;
Mas pels us  estauc clus
Que d'autrui joi fant greus gems,
E pustelh' ai' en sa gauta
Celh qu'ab lieis si desacorda.

De bon' amor falsa l'escuelhs,
E drutz es tornatz en fadenc,
Qui di qu'el parlars no·il cola
Nulha re qu'al cor crebanta
De pretz l'us;  quar enfrus
Es d'aquo qu'ieu mout ai crems;
E qui de parlar tressauta
Dreitz es qu'en la lengua·s morda.

Vers es qu'ieu l'am, e es orguelhs:
Mas ab jauzir celat lo trenc;
Qu'anc, pos sainh Pauls fetz pistola
Ni nuilhs hom dejus caranta,
Non pot plus  neis Jhesus
Far de tals, quar a abstemps
A·l bos aips don es plus auta
Cela qu'om per pros recorda.

Pretz e Valors, vostre capduelhs
Es la bella c'ab si·m retenc,
Qui m'a sol e ieu lieis sola,
Qu'autr' el mon no m'atalanta,
Anz sui brus  e estrus
A·ls autras e·l cor teing prems;
Mas pel sieu joi trep' e sauta:
No vuelh qu'autra m'o comorda.

Arnautz ama e non di nemps,
Qu'Amors m'afrena la gauta
Que fols guaps non la·ill comorda.
Canso do·ill mot son plan e prim
Farai puis que botono·ill vim,
E l'aussor com
Son de color
De mainta flor,
E verdeia la fuelha
E·il chant e·il brailh
Son, a l'ombrailh
Dels auzels per la bruelha.

Pels bruelhs aug lo chan e·l refrim
E per qu'om no m'en fassa crim
Obre e lim
Motz de valor
Ab art d'Amor
Don non ai cor que·m tuelha;
Ans, si be·m failh,
La sec a trailh,
On plus vas me s'orguelha.

Re no val orguelh d'amador
Qu'ades trabuca son seinhor
Del luec aussor
Jus al terrailh;
Per tat trebailh
Que de joi lo despuelha:
Dreitz es lagrim
E ard' e rim
Se contr' amor janguelha.

Bona dona ves cui ador;
Ges per erguelh no vau alhor,
Mas per paor
Del devinailh
Ddon jois trassailh
Fatz semblam que no·us vuelha,
Qu'anc no·ns jauzim
De lur noirim:
Mal m'es que lor acuelha.

Si be m'acuelh tot ab esdailh,
Mos pessamens lai vos assailh;
Qu'ieu chant e vailh
Pet joi que·ns fim
Lai o·ns partim
Dont sovens l'huelhs me muelha
D'ir' e de plor
E de dussor,
Car pro ai d'Amor que·m duelha.

Ar ai fam d'amor don badailh
Ni non sec mesura ni tailh;
Sols m'o egailh
Qu'anc non auzim
Del temps Caim
Amador meins acueilha
Cor trichador
Ni bauzador;
Per que mos fois capduelha.

Dona qui qu·es destueilha,
Arnautz dreg cor
Lai o·es honor
Car vostre pretz capdueilha.
D'autra guiz' e d'autra razon
M'aven a chantar que no sol,
E no·us cugetz que de mon dol
Esper a far bona chanson,
Mas mestiers m'es qu'ieu fassa merceiar
A mans, chantan a leis qui m'encolp' a tort,
Qu'ieu n'ai lezer qu'estiers non parl' ab tres.

Merce dei trobar e perdon
Si·l dreit usatges no·m destol
Tal que de merceiar no·m tol
Ja salvet merces lo lairon
Que autre bes no·l podia salvar;
Ieu non ai plus ves ma vida cofort
Que, s·il dreitz qu'ai no·m val, vailha·m merces.

Donc ha hom dreg en Amor? Non;
Mas cujarion so li fol;
Qu'ela·us encolpara si·s vol
Quar li frances no son guascon
E quar la naus frais ans que fos a Bar.
Las! per aital colpa sui pres de mort,
Que d'als, per Crist, no sai qu'anc tort l'agues:

Ar conosc ieu e sap mi bon
Qu'om no·s part leu de so que vol,
Ans n'a cor plus humil e mol
Si tot l'estrai un temps son don:
Per mi·us o dic, qu'anc non puec desamar
Celha que·m tolh del tot joi e deport,
Anz m'afortis ades on pieger m'es.

Hueimais, senhor e companhon,
Per Dieu, ans que del tot m'afol
Preiatz lieis don m'amors no·s tol
Que n'aia merce cum del son,
E diquas tug, pos ieu non l'aus nomnar:
Bela, prendetz per nos d'Arnaut acort
E no metatz son chantar en defes.
Doutz brais e critz  lais e cantars e voutas
Aug dels auzels qu'en lur latin fant precs
Quecs ab sa par, atressi cum nos fam
A las amigas en cui entendem;
E doncas ieu, qu'en la gensor entendi
Dei far chanson sobre totz de tal obra
Que no·i aia mot fals ni rim' estrampa.

Non fui marritz  ni non presi destoutas
Al prim qu'intriei et chastel dinz los decs
Lai on estai midonz, don ai gran fam
Qu'anc non l'ac tal lo neps de sanh Guilhem:
Mil vetz lo jorn en badailh e·m n'estendi
Per la bella que totas autras sobra
Tant cant val mais fis gaugz que no fai rampa.

Ben fui grazitz  e mas paraulas coutas,
Per so que jes al chausir no fui pecs
Anz volgui mais prendre fin aur qu'eram
Lo jorn quez ieu e midonz nos baizem
E·m fetz escut de son bel mantel endi
Que lauzengier fals, lengua de colobra,
Non o visson don tan mals motz escampa.

Ges rams floritz  de floretas envoutas
Cui fan tremblar auzelhon ab lurs becs
Non es plus frescs, per qu'ieu non vuelh Roam
Aver ses lieis ni tot Iherusalem:
Pero totz fis mas juntas, a li·m rendi,
Qu'en liei amar agr' ondra·l reis de Dobra
O celh cui es l'Estel' e Luna-Pampa.

Dieus lo chauzitz  per cui foron assoutas
Las fallidas que fetz Longis lo cecs,
Voilha qu'ensems ieu e midons jassam
En la chambra on amdui nos mandem
Uns rics covens don tan gran joi atendi
Que·l sieu bel cors baisan, rizen descobra
E que·l remir contra·l lum de la lampa.

Boca que ditz?  Eu cug que m'auras toutas
Tals promessas que l'emperaire grecs
En for' onratz o·l senher de Roam
O·l reis que ten Sur e mais Besleem:
Donc ben sui fols que tan quier que·m rependi
Que jens Amors non a poder que·l cobra
Ni savis es nulhs hom qui joi acampa.

Los deschauzitz  ab las lenguas esmoutas
Non dupt' ieu jes, si·l seinhor dels galecs
An fag failhir, per qu'es dreitz si·l blasmam,
Que son paren pres romieu, so sabem,
Raimon lo filh al comte, et aprendi
Que greu fara·l reis Ferrans de pretz cobra
Si mantenen no·l solv' e no·l escampa.

Eu l'agra vist, mas estiei per tal obra
Qu'al coronar fui del bon rei d'Estampa.
En breu brisara·l temps braus,
E·ill bisa e·l brus e·l blancs
Qui s'entreseinhon trastuig
De sobre claus ram de fueilha:
Qu'ar no·i chant' auzels ni piula,
M'enseinh Amors qu'ieu fassa donc
Chan que non er segons ni tertz,
Anz prim d'afrancar cor agre.

Amors es de pretz la claus
E de proeza us estancs
Don naisson tut li bon fruig
S·es qui leialmen los cueilha,
Que un delis gels ni niula,
Mentre que·s noiris et bon tronc;
Mas si·l romp trefans ni culvertz,
Peris tro leials lo sagre.

Failhirs esmendatz es laus;
E ieu senti·m n'ams los flancs
Que mais n'ai d'Amor ses cuig
Que tals qu'en parl' e·is n'orgueilha,
Que pieitz me fa·l cor de friula;
Mentr' ela·m fetz semblant embronc,
Mais volgr' ieu trair pen' els desertz
On anc non ac d'auzels agre.

Bona doctrina e soaus
E cors clars, suptils e francs
Manda·m er al ferm conduig
De lieis don plus vueilh que·m cueilha,
Quar, si·m fo fera escriula,
Era jauzen breuja'm temps lonc,
Qu'il m'es plus fina e ieu lieis certz
Que Talant' e Meleagre.

Tant dopti que per non-aus
Devenc soven niers e blancs;
Si m'a·l sen Desirs forsduig
Non sap lo cors trep o·is dueilha;
Mas Jois que d'esper m'afiula
M'encolpa quar no la somonc,
Per qu'ieu suid'est prec tant espertz
Non ai d'als talan neis magre.

Pensar de lieis m'es repaus,
E traga·m ambs los hueilhs crancs
S'a lieis vezer no·ls estuig;
E·l cor non crezatz qu'en tueilha,
Quar orars ni jocs ni viula
No·m pot de lieis un travers jonc
Partir ... qu'ai dig? Dieus, tu·m somertz
O·m peris el pelac agre.

Arnautz vol sos chans sia ofertz
Lai on doutz motz mou en agre.
En cest sonet coind' e leri
Fauc motz e capuig e doli,
E serant verai e cert
Quan n'aurai passat la lima;
Qu'Amors marves plan' e daura
Mon chantar que de lieis mueu
Qui pretz manten e governa.

Tot jorn meilhur et esmeri
Car la gensor serv e col i
Del mon, so·us dic en apert;
Sieus sui del pe tro qu'al cima,
E si tot venta·ilh freid'aura
L'amors qu'inzel cor mi pleu
Mi ten chaut on plus iverna.

Mil messas n'aug e·n proferi
E·n art lum de cer' e d'oli
Que Dieus m'en don bon acert
De lieis on no·m val escrima;
E quan remir sa crin saura
E·l cors qu'a graile e nueu
Mais l'am que qui·m des Luserna.

Tant l'am de cor e la queri
Qu'ab trop voler cug la·m toli,
S'om ren per trop amar pert
Qu'el sieus cors sobretrasima
Lo mieu tot e non s'eisaura:
Tant n'a de ver fait renueu
Qu'obrador n'ai' e taverna.

No vueilh de Roma l'emperi
Ni qu'om m'en fassa postoli,
Qu'en lieis non aia revert
Per cui mart lo cors e·m rima;
E si·l maltrait no·m restaura
Ab un baisar anz d'annueu
Mi auci e si enferna.

Ges pel maltrag qu'ieu soferi
De ben amar no·m destoli
Si tot me ten en desert,
Per lieis fatz lo son e·l rima;
Pieitz tratz aman qu'om que laura,
Qu'anc non amet plus d'un hueu
Cel de Moncli n'Audierna.

Ieu sui Arnautz qu'amas l'aura
E chatz la lebre ab lo bueu
E nadi contra suberna.
Er vei vermeilhs, vertz, blaus, blancs, gruocs
Vergiers, plans, plais, tertres e vaus,
E·l votz dels auzels son' e tint
Ab doutz acort maitin e tart:
So·m met en cor qu'ieu colore mon chan
D'un' aital flor don lo fruitz si' amors
E jois lo grans e l'olors d'enuoi gandres.

D'Amor mi pren pensan lo fuocs
E·l desiriers doutz e coraus,
E·l mal es saboros qu'ieu sint
E·il flama soaus on plus m'art:
C'Amors enquier los sieus d'aital semblan
Verais, francs, fis, merceians, parcedors,
Car a sa cort notz orguoilhos e val blandres.

Mas mi non camja temps ni luocs,
Cosseils, aizina, bes ni maus;
E s'ieu al meu enten vos mint
Jamais la bella no m'esgart
Qu'el cor e·l sen tenc dormen e veilhan
Qu'eu non vueilh jes quan pens sas gran valors,
Valer ses lieis on plus valc Alixandres.

Maintas vetz m'es solatz enuocs
Ses lieis, car de liei vuoilh sivaus
Ades dir lo carton o·l quint
Que·l cor non vir vaus autra part:
Qu'ieu non ai d'als pensamen ni talan,
Qu'il m'es de totz los bos sabers sabors,
E vei l'el cor s'er' en Poilh' o en Flandres.

Mout desir qu'eu si' enquer sos cuocs
E m'avengues aitals jornaus
Qu'ie'n viuria ben d'anz plus vint,
Tan me te·l cort baut e gailhart:
Vai! ben sui fols: e que vau donc cercan?
Qu'iru non vuoilh, lai on son las ricors,
Baillir que clauon Tigris e Meandres.

Entr' autres faitz soven feing juocs
E·l jorns sembla·m us anoaus;
E pesa·m, car Dieus no·m cossint
Com pogues temps breujar ab art,
Que loncs respieics fant languir fin aman:
Lun' e soleilhs, trop faitz lonc vostres cors!
Pesa·m car plus sovens no·us failh resplandres.

A lieis cui son, vai, chansos, derenan,
C'Arnautz non sap comptar sas grand ricors,
Que d'aussor sen li autra ops espandres.
Lancan son passat li giure
E no·i reman pois ni comba,
Et et verdier la flors trembla,
Sus et entrecim on poma,
La flors e li chan e·il clar quil
Ab la sazon doussa e coinha
M'enseinhon c'ab joi m'apoinha
Sai al temps de l'intran d'april.

Ben greu trob'om joi desliure;
C'a tantas partz volv·e tomba,
Fals' Amors, que no s'asembla
Lai on leiautatz asoma,
Qu'ieu non trob jes dona en mil
Ses faisa paraula loinha;
E puois c'a travers non poinha
E no torne sa cartat vil.

Totz li plus savis en va hiure
Ses muiol e ses retomba,
Cui ilh, ginhos', en cel embla
La crin que·il pend a la coma
E plus pres li brui de l'auzil
On plus gentet s'en desloinha;
E·l fols cre mieilhs d'una moinha
Car a simple cor e gentil.

Ses fals' Amor cuidiei viure,
Mas ben vei c'un dat mi plomba
Quand ieu mieilhs vei qu'il m'o embla;
Car tuich li legat de Roma
No son jes de sen tant sotil;
Que n'a devisa Messoinha,
Que tant soaument caloinha,
Que·m posca falsar un fil.

Qui Amor sec, per tal·s liure:
Cogul tenga per colomba;
S'ilh·o ditz ni ver li sembla,
Fassa·il plan del Puoi de Doma;
Quan d'el plus prop es tant s'apil;
Si co·l proverbis s'acoinha,
Si·l trat l'uoilh, sel puois lo·il oinha;
Sofra e sega ab cor humil.

Ben conosc ses art d'escriure
Qui plan o qui es de tomba,
Qu'ieu sai drut que si assembla
Don blasm'a leis, el col groma;
Qu'ieu n'ai ja perdut ric cortil,
Car non vuoilh gabs ab vergoinha
Ni blasme ab honor loinha,
Per que ieu loing son seinhoril.

Bertran, no cre de sai lo Nil
Mais tant de fin joi m'apoinha,
De sai on lo soleilhs poinha
Tro lai on lo soleilhs plovil.
Lancan vei fueilh' e flor e frug
Parer dels arbres eilh ramel
E aug lo chan que fan e·l brug
Ranas el riu, el bosc l'auzel,
Doncs mi fueilh' e·m flor' e·m fruch' Amors
El cor tan gen que la nueit me ressida
Quan autra gens dorm e pauz' e sojorna.

Ar sai ieu c'Amors m'a condug
El sieus plus seguran castel
Don non dei renda ni trahug,
Anz m'en fag don e chapdel;
Non al poder ni cor que·m vir' ailhors
Qu'enseinhamens e fizeutatz plevida
Lai pren estar, car bon pretz s'i adorna.

Amors, de vos ai fag estug
Lonjamen verai e fizel,
C'anc non fiz ganda ni esdug
D'amar anz m'era bon e bel;
E vos faitz m'en dels grans afans socors!
Merces d'aitan que·l mieilhs ai ad eslida
D'on part soleilhs duesc' al ser que s'ajorna.

D'enjan mi tueilh e d'enueg fug
Per Amor ab que m'atropel,
Don ai un tal ver dig adug
Re no sai que mentirs espel;
Hueimais pretz ieu ben pauc lauzenjadors
Per so qu'ieu vueilh e·m vol silh c'ai cobida,
E ieu sol soi que·ls sieus ditz non trastorna.

Si l'auzes dir, ben saubron tug
Que jois mi monta·l cor el cel,
Quar deport mi creis e desdug
La bela que d'amor apel;
Mon bon esper mi dobla sa valors,
Quar qui mais val mais dopta far failhida
E il non es de re trista ni morna.

D'aquest' amorson lunh forsdug,
Dompnneiador fenhen, fradel;
Pero si·s n'an maint pretz destrug
Tal que·s fan cueinte et isnel;
Et ieu que soidels leials amadors
Estau jauzens c'Amors e jois me guida
Lo cor en joi, que ailhors no·s trastorna.

Vai t'en, chansos, a la bela de cors
E diguas li c'Arnautz met en oblida
Tot' autr' amor per lieis vas cui s'atorna.
L'aur' amara fa·ls bruels brancutz
Clarzir, que·l dous' espeys' ab fuels,
E·ls letz becx dels auzels ramencx
Te balbs e mutz, pars e non pars.
Per qu'ieu m'esfortz de far e dir plazers
A manhs? Per ley qui m'a virat bas d'aut,
Don tem morir, si·ls afans no·m asoma.

Tan fo clara ma prima lutz
D'eslir lieys, don cre·l cors los huelhs,
Non pretz necx mans dos angovencs
D'autra. S'eslutz rars mos preyars,
Pero deportz m'es e d'auzir volers
Bos motz ses grey de lieys, don tant m'azaut
Qu'al sieu servir suy del pe tro qu'al coma.

Amors, guars! Suy be vengutz?
Qu'auzir tem far, si·m desacuelhs,
Tals detz pecx que t'es mielhs que·t trencx;
Qu'ieu suy fis drutz cars e non vars,
Ma·l cors ferms fortz me fai suffrir mans vers,
Qu'ab tot lo ney m'agr'obs us bays al caut
Cor refrezir, que no y val autra goma.

Si m'ampara silh que·m tralutz
D'aizir, si qu'es de pretz capduelhs,
Dels quetz precx qu'ai dedins a rencx
L'er for rendutz clars mos pensars:
Qu'ieu fora mortz, mas fa·m suffrir l'espers,
Que·lh prec que·m brey, qu'aissom te let e baut
Que d'als jauzir no·m val joys uns poma.

Doussa car' a totz aips volgutz,
Sofrir m'er per vos manhs orguelhs,
Quar etz decx de totz mos fadencx,
Don ai manhs brutz pars. e guabars
De vos no·m tortz ni·m fay partir avers,
C'anc non amey ren tant ab menhs d'ufaut,
Ans vos dezir plus que Dieu silh de Doma.

Ara·t para, chans e condutz,
Formir al rey que t'er escuelhs,
Quar pretz, secx say, lay es doblencx
E mantengutz dars e manjars.
De joy la·t portz. son anel mir si·l ders,
Qu'anc non estey jorn d'Arago que·l saut
No·y volgues ir, mas say m'an clamat: Roma!

Faitz es l'acortz, qu'al cor remir totz sers
Lieys, cuy dompn' ey ses parsonier' Arnaut,
Qu'en autr' albir n'es fort m'entent' a soma.
Lo ferm voler qu'el cor m'intra
No·m pot ges' becx escoyssendre ni ongla
De lauzengier, qui pert per mal dir s'arma;
E car no l'aus batr' ab ram ni ab verja,
Sivals a frau, lai on non aurai oncle,
Jauzirai joy, en verrier o dins cambra.

Quan mi sove de la cambra
On a mon dan sai que nulhs hom non intra,
Ans me son tug plus que fraire ni oncle,
Non ai membre no·m fremisca, neis l'ongla,
Aissi cum fai l'efans denan la verja:
Tal paor ai no·l sia trop de l'arma.

Del cors l'i fos, non de l'arma,
E cossentis m'a celat dins sa cambra!
Que plus mi nafra·l cor que colps de verja,
Car lo sieus sers lai on ilh es non intra.
De lieys serai aissi cum carns et ongla,
E non creirai castic d'amic ni d'oncle.

Anc la seror de mon oncle
Non amiei plus ni tan, per aquest' arma!
Qu'aitan vezis cum es lo detz de l'ongla,
S'a lieys plagues, volgr' esser de sa cambra.
De me pot far l'amors, qu'ins el cor m'intra,
Mielhs a son vol qu'om fortz de frevol verja.

Pus floric la seca verja
Ni d'en Adam foron nebot ni oncle,
Tan fin' amors cum selha qu'el cor m'intra,
Non cug qu'anc fos en cors, ni es en arma.
On qu'ilh estey, fors en plass' o dins cambra,
Mos cors no·s part de lieys tan cum ten l'ongla.

Qu'aissi s'enpren e s'enongla
Mos cors en lieys cum l'escors' en la verja,
Qu'ilh m'es de joy tors e palais e cambra,
E non am tan fraire, paren ni oncle,
Qu'en paradis n'aura doble joy m'arma,
Si ia nulhs hom per ben amar lai intra.

Arnautz tramet son cantar d'ongl' e d'oncle
Ab grat de l ieys que de sa verj' a l'arma,
Son Dezirat, qu'a pretz dins cambra intra.
Pois en Raimons e·n Turcs Malecs
Chapten n'Ena e sos decs,
Enans serai vieilhs e canecs
Ans que m'acort en aitals precs
Don puesca venir tant grans pecs;
Qu'al cornar agra mestiers becs
Ab que·il traisses del corn los grecs
E pois pogra ben issir secs,
Que·l fums es fortz qu'ieis dinz dels plecs.

Ben l'agr' ops que fos becutz
E·l becx que fos loncs e agutz,
Que·l corns es fers, laits e pelutz
E nul jorn no estai essutz,
E es prions en la palutz,
Per que rellent en sus lo glutz
C'ades per si cor ne redutz:
E no taing que mais sia drutz
Cel que sa boc'al corn condutz.

Pro i agra d'autres assais,
De plus bels que valgron mais;
E si en Bernatz s'en estrais,
Per Crist, anc no·i fetz que savais,
Car l'en pres paors et esglais;
Que si·l vengues d'amon lo rais,
Si l'escaldera·l col e·l cais;
E no·is cove que dompna bais
Aquel qui cornes corn putnais.

"Bernatz, ges eu no m'en acort
Al dig de Raimon de Durfort
Que vos anc mais n'aguessetz tort
Que si cornavatz per deport
Ben trobavatz fort contrafort,
E la pudors agr' us tost mort,
Que peitz oil non fa fems en ort
E vos, qui que·us en desconort,
Lausatz en Dieu que·us n'a estort."

Ben es estortz de gran perilh,
Que retraig fora a son filh
Et a totz aicels de Cornilh;
Mielz li vengra fos en eisilh
Qu'el la cornes en l'enfonilh
Entre l'esquin' e·l pencenilh,
Per on se segon li rovilh;
Ja non saubra tant de gandilh
No·il sompisses lo groing e·l cilh.

Bernatz de Cornes non s'atilh
Del corn cornar ses gran dosilh
Ab que seire·l truc del perilh
Pois poira cornar ses perilh.
Quan chai la fueilha
Dels aussors entrecims
E·l freitz s'ergueilha
Don seca·l vais' e·l vims
Del dous refrims
Vei sordezir la brueilha
Mas ieu sui prims
D'Amor, qui que s'en tueilha.

Tot quant es gela,
Mas ieu non puesc frezir,
Qu'amors novela
Mi fai·l cor reverdir,
Non dei fremir,
Qu'Amors mi cuebr' e·m cela
E·m fai tenir
Ma valor en capdela.

Bona es vida
Pus joia la mante,
Que tals n'escrida
Cui ges non vai tam be:
No sai de re
Coreilhar m'escarida,
Que per ma fe
Del mieilhs ai ma partida.

De drudaria
No·m sai de re blasmar,
Qu'autrui paria
Trastorn en reirazar;
Ges ab sa par
No sai doblar m'amia,
Qu'una non par
Que segonda no·ilh sia.

No vueilh s'asemble
Mos cors ab autr' amor
Si qu'ieu ja·il m'emble
Ni volva·l cap ailhor;
Non ai paor
Que ja celh de Pontremble
N'aia gensor
De lieis ni que la semble.

Ges non es croia
Celha qui soi amis;
De sai Savoia
Plus bella no·s noiris;
Tals m'abelis
Don ieu plus ai de joia
Non ac Paris
D'Elena, cel de Troia.

Tan pareis genta
Celha que·m te joios,
Las gensors trenta,
Vens de belhas faisos:
Ben es razos
Doncas que mos chans senta,
Quar es tan pros
E de ric pretz manenta.

Vai t'en chansos,
Denan lieis ti presenta,
Que s'ill nos fos
No·i metr' Arnautz s'ententa.
Si·m fos Amors de joi donar tant larga,
Com ieu sui lieis d'aver fin cor e franc,
Ja de mos jorns no·m calgra far embarc;
Qu'er am tant qu'espers me pueg e·m pomba,
E quand m'albir cum es de pretz al som
Mout m'en am mais quar anc l'auzei voler,
Qu'eras sai ieu que mos cors e mos sens
Me farant far, lur grat, rica conquesta.

Pero s'ieu fatz long esper no·m embarga,
Qu'en tant ric luoc me sui mes e m'estanc
C'ab sos bels digs mi tenon de joi larc
E segrai tant qu'om me port a la tomba,
Qu'ieu no sui ges celh que lais aur per plomb;
E pois en lieis no·s tainh c'om ren esmer,
Tant li serai fis e obediens
Tro de s'amor s·il platz, baisan m'envesta.

Us bons respieitz mi reven e·m descarga
Dels greus sospirs don mi dolon li flanc
Quar en patz prenc l'afan e·l sufr' e·l parc
Pois de beutat son las autras en comba,
Que la genser par qu'aia pres un tom
Plus bas de lieis, qui la vei, e es ver;
Quar tuit bom aip, pretz e sabers e sens
Reinhnon de lieis qu'us non es meinhs ni·n resta.

E pois tant val no·us cujatz que s'esparga
Mos deziriers, ni que·is forc ni s'esbranc;
No serai sieus ni mieus si ja m'en parc
Si m'aiut celh que's mostret en colomba,
Qu'en tot lo mon non ha hom de nuilh nom
Tant desires gran benananza aver
Cum ieu fatz lieise tenc m'en nonchalens
Pels devinans cui dans del drutz es festa.

Fals lauzenaiers, fuocs las lenguas vos arga,
E que perdatz ams los huelhs de mal cranc,
Que per vos son estrag cavailh e marc:
Qu'Amor baissatz, qu'a pauc del tot non tomba;
Confonda·us Dieus! e sai vos dire com,
Que·us fatz als drutz maldir' e viltener;
Malastres es qu'us ten, desconoissens
Que piegers es qui plus vos amonesta.

Na Mielhs-de-ben, ja no·m siatz avarga,
Qu'en vostr' amor me trobaretz tot blanc,
Qu'ieu non ai cor ni poder que·m descarc
Del ferm voler que non es de retomba;
Que quan m'esveilh ni clau los hueilhs de som
Vostre remanc, quan leu ni vau jazer;
E no·us cujatz que·is merme mos talens;
Non fara jesqu'ara·l sent en la testa.

Arnautz a faitz e fara loncs atens,
Qu'atenden fai pros hom rica conquesta.
Sols sui qui sai lo sobrafan que·m sortz
Al cor d'amor sofren per sobramar,
Car mos volers es tant ferms et entiers
C'anc non s'esduis de celhiei ni s'estors
Cui encubic al prim vezer e puois;
Qu'ades ses lieis dic a lieis cochos motz,
Puois quand la vei non sai, tant l'ai, que dire.

D'autras e d'auzir sortz
Qu'en sola lieis vei e aug e esgar;
E jes d'aisso no·ill sui fals plazentiers
Que mais la vol non ditz la boca·l cors;
Qu'ieu non vau tant chams, vauz ni plans ni puois
Qu'en un sol cors trob aissi bos aips totz;
Qu'en lieis los volc Dieus triar e assire.

Ben ai estat a maintas bonas cortz,
Mas sai ab lieis trob pro mais que lauzar:
Mesur' e sen e autres bos mestiers,
Beutat, joven, bos faitz e bels demors;
Gen l'enseinhet cortesia e la duois
Tant a de si totz faitz desplazens rotz
De lieis no cre rens de ben si'a dire.

Nuilhs jauzimens no·m fora breus ni cortz
De lieis cui prec qu'o vuoilla devinar,
Que ja per mi non o sabra estiers
Si·l cors ses digs no·s presenta de fors;
Que jes Rozers, per aiga que l'engrois,
Non a tal briuqu'al cor plus larga dotz
No·m fass' estanc d'amor, quand la remire.

Jois e solatz d'autra·m per fals e bortz,
C'una de pretz ab lieis no·is pot egar,
Que·l sieus solatz es dels autres sobriers;
Ai! si no l'ai, las! tan mal m'a comors;
Pero l'agans m'es deportz, ris e jois,
Car en pensan sui de lieis lecs e glotz:
Ai Dieus, si ja'n serai estiers jauzire!

Anc mais, so·us pliu, no·m plac tant treps ni bortz,
Ni res al cor tant de joi no·poc dar
Cum fetz aquel, don anc feinz lausengiers
Non s'esbrugic, qu'a mi sol so·s tresors;
Dic trop? Ieu non, sol lieis non si' enois:
Bella, per Dieu, lo parlar e la votz
Vuoilh perdr' enans que diga ren, que·us tire.

E ma chansos prec que no·us si' enois
Car, si voletz grazir lo son e·ls motz,
Pauc prez' Arnautz cui que plass' o que tire.