Bernart de Ventadorn
Lemosin
#43
Ab joi mou lo vers e·l comens 
Amics Bernartz de Ventadorn 
Amors, enquera·us preyara 
Amors, e que·us es vejaire? 
Anc no gardei sazo ni mes 
Ara no vei luzir solelh 
A! tantas bonas chansos
Bel m'es can eu vei la broïha 
Bel m·es qu'eu chan en aquel mes 
Be m'an perdut lai envers Ventadorn 
Be·m cuidei de chantar sofrir 
Bernart de Ventadorn, del chan 
Can la frej' aura venta 
Can la verz folha s'espan
Can lo boscatges es floritz
Can par la flors josta·l vert folh 
Can vei la flor, l'erba vert e la folha 
Chantars no pot gaire valer
Conortz, era sai eu ben
E mainh genh se volv e·s vira 
En cossirer et en esmai
Era·m cosselhatz, senhor 
Estat ai com om esperdutz
Gent estera que chantes 
Ges de chantar no·m pren talans 
Ja mos chantars no m'er onors 
La dousa votz ai auzida
Lancan folhon bosc e jarric
Lancan vei la folha
Lancan vei per mei la landa 
Lo gens tems de pascor 
Lonc tems a qu'eu no chantei mai 
Lo rossinhols s'esbaudeia 
Lo tems vai e ven e vire 
Non es meravelha s'ieu chan
Peirol, com avetz tan estat 
Pel doutz chan que·l rossinhols fai 
Per melhs cobrir lo mal pes e·l cossire 
Pois preyatz me, senhor 
Quant l'erba fresqu' e·l fuelha par 
Quant vet la lauzeta mover 
Tant ai mo cor ple de joya 
Tuih cil que·m preyon qu'eu chan


Ab joi mou lo vers e·l comens,
Et ab joi reman e fenis;
E sol que bona fos la fis,
Bos tenh qu'er lo comensamens.
Per la bona comensansa
Mi ve jois et alegransa;
E per so dei la bona fi grazir,
Car totz bos faihz vei lauzar al fenir.

Si m'apodera jois e·m vens:
Meravilh' es com o sofris
Car no dic e non esbruis
Per cui sui tan gais et jauzens;
Mas greu veiretz fin' amansa
Ses paor e ses doptansa,
C'ades tem om vas so c'ama, falhir,
Per qu'eu no·m aus de parlar enardir.

D'una re m'aonda mos sens:
C'anc nulhs om mo joi no·m enquis,
Qu'eu volonters no l'en mentis;
Car no·m par bos essenhamens,
Ans es foli' et enfansa,
Qui d'amor a benenansa
Ni·n vol so cor ad autre descobrir
Si no l'en pot o valer o servir.

Non es enois ni falhimens
Ni vilania, so m'es vis,
Mas d'ome, can se fai devis
D'autrui amor ni conoissens.
Enoyos! e que·us enansa,
Si·m faitz enoi ni pesansa?
Chascus se vol de so mestier formir;
Me cofondetz, e vos no·n vei jauzir.

Ben estai a domn' ardimens
Entr' avols gens e mals vezis;
E s'arditz cors no l'afortis,
Greu pot esser pros ni valens;
Per qu'eu prec, n'aya membransa
La bel', en cui ai fiansa,
Que no·s chamje per paraulas ni·s vir,
Qu'enemics c'ai, fatz d'enveya morir.

Anc sa bela bocha rizens
Non cuidei, baizan me trais,
Car ab un doutz baisar m'aucis,
Si ab autre no m'es guirens;
C'atretal m'es per semblansa
Com de Pelaus la lansa,
Que del seu colp no podi' om garir,
Si autra vetz no s'en fezes ferir.

Bela Domna, ·l vostre cors gens
E·lh vostre bel olh m'an conquis,
E·l doutz esgartz e lo clars vis,
E·l vostre bels essenhamens,
Que, can be m'en pren esmansa,
De beutat no·us trob egansa:
La genser etz c'om posc' et mon chauzir,
O no i vei clar dels olhs ab qu·eus remir.

Bels Vezers, senes doptansa
Sai que vostre pretz enansa,
Que tantz sabetz de plazers far e dir:
De vos amar no·s pot nuls om sofrir.

Ben dei aver alegransa,
Qu'en tal domn' ai m'esperansa,
Que, qui·n ditz mal, no pot plus lag mentir,
E qui·n ditz be, no pot plus bel ver dir.

Amics Bernartz de Ventadorn,
Com vos podetz de chant sofrir,
Can aissi auzetz esbaudir
Lo rossinholet noih e jorn?
Anyatz lo joi que demena!
Tota noih chanta sotz la flor.
Melhs s'enten que vos en amor.

Peire, lo dormir e·l sojorn
Am mais que·l rossinhoi auvir;
Ni ja tan no·m sabriatz dir
Que mais en la folia torn.
Deu lau, fors sui de chadena,
E vos e tuih l'autr' amador
Etz remazut en la folor.

Bernartz, greu er pros ni cortes
Qui ab amor no·s sap tener;
Ni ja tan no·us fara doler
Que mais no valha c'autre bes,
Car, si fai mal, pois abena.
Greu a om gran be ses dolor;
Mas ades vens lo jois lo plor.

Peire, si for dos ans o tres
Lo segles faihs al meu plazer,
De domnas vos dic eu lo ver:
Non foran mais preyadas ges,
Ans sostengran tan greu pena
Qu'elas nos feiran tan d'onor
C'ans nos prejaran que nos lor.

Bernartz, so non es d'avinen
Que domnas preyon; ans cove
C'om las prec e lor clam merce;
Et es plus fols, mon escien,
Que cel qui semn' en l'arena,
Qui las blasma ni for valor;
E mou de mal ensenhador.

Peire, mout ai lo cor dolen,
Can d'una faussa me sove,
Que m'a mort, e no sai per que,
Mas car l'amava firmamen.
Faih ai longa caratena,
E sai, si la fezes lonhor,
Ades la trobara pejor.

Bernartz, foudatz vos amena,
Car aissi bos partetz d'amor,
Per cui a om pretz e valor.

Peire, qui ama, desena,
Car las trichairitz entre lor
An tout joi e pretz e valor.
Amors, enquera·us preyara
Que·m fossetz plus amoroza,
C'us paucs bes dezadolora
Gran re de mal; e paregra
S'era n'aquessetz merce.
E car de me no·us sove?
Mas e·m pes qu'enaissi·m prenha
Com fetz al comensamen,
Can me mis al cor la flama
De leis que·m fetz estar len,
C'anc no m·en detz jauzimen.

Mout viu a gran aliscara
Et ab dolor angoissoza
Selh cui totz tems assenhora
Mala domna; qu'eu m'estegra
Jauzens, mas aissi m'ave
Que leis cui dezir, no cre
Qu'eu l'am tan c'a mi covenha
L'onors ni·l bes qu'eu n'aten;
Et a·n tort, c'als no reclama
Mos cors mas leis solamen
E so c'a leis es plazen.

Totz tems de leis me lauzara,
S'era·m fos plus volontoza
C'amors, qui·l cor enamora,
M'en det (mas no·m escazegra):
Non plazers, mas sabetz que?
Envey' e dezir ancse!
E s'a leis platz que·m retenha
Far pot de me so talen,
Melhs no fa·l vens de la rama,
Qu'enaissi vau les seguen
Com la folha sec lo ven.

Tant es fresch' e bel' e clara
Qu'amors n'es vas me doptoza,
Car sa beutatz alugora
Bel jorn e clarzis noih negra.
Tuit sei fait on mielz coven.
Son fin e de beutaz ple
No·n dic laus, mas mortz mi venha
S'eu no l'am de tot mo sen'
Mas, domn', Amors m'enliama,
Que·m fai dir soven e gen
De vos manh ver avinen.

Doussa res, conhd' et avara,
Umils, franch' et orgolhoza,
Bel' e genser c'ops no fora,
Domna, per merce·us queregra,
Car vos am mais c'autra re,
Que·us prezes merces de me,
Que tem que mortz me destrenha,
Si pietatz no·us en pren.
E s'eu mor, car mos cors ama
Vos, vas cui res no·m defen,
Tem que i fassatz falhimen.

Soven plor tan que la chara
N'ai destrech' e vergonhoza,
E·l vis s'en dezacolora,
Car vos, don jauzir me degra,
Pert, que de me no·us sove.
E no·m don Deus de vos be,
S'eu sai ses vos co·m chaptenha,
C'aitan doloirozamen
Viu com cel que mor en flama;
E si tot no·m fatz parven,
Nulhs on menhs de joi no sen.
Amors, e que·us es vejaire?
Trobatz mais fol mas can me?
Cuidatz vos qu'eu si' amaire
E que ja no trop merce?
Que que·m comandetz a faire
Farai o, c'assi·s cove:
Mas vos non estai ges be
Que·m fassatz tostems mal traire:

Eu am la plus de bon aire
Del mon mais que nula re;
Et ela no m'ama gaire;
No sai cossi·s esdeve!
E can plus m'en cuit estraire
Eu no posc, c'Amors me te.
Traitz sui per bona fe,
Amors, be·us o posc retraire!

Ab Amor m'er a contendre,
Que no m'en posc estener,
Qu'en tai loc me fai entendre
Don eu nul joi non esper
(Anceis me fari' a pendre
Car anc n'aic cor ni voler):
Mas eu non ai ges poder
Que·m posca d'Amor defendre.

Pero Amors sap dissendre
Lai on li ven a plazer
E sap gen guizardo rendre
Del maltraih e del doler
Tan no·m pot mersar ni vendre
Que mais no·m posca valer
Sol qu'Ela·m denhes vezer
E mas paraulas entendre.

Eu sai be razon e chauza
Que posc a midons mostrar:
Que nuls om no pot ni pauza
Enves Amor contrastar:
Car Amors vens tota chauza;
E forsa·m de leis amar;
Atretal se pot leis far
En una petita pauza!

Grans enois es e grans nauza
Tot jorn de merce. clamar;
Mas l'amor qu'es en me clauza,
No posc cobrir ni celar.
Las! mos cors no dorm ni pauza
Ni pot en un loc estar,
Ni eu no posc plus durar,
Si·lh dolors no·m asoauza.

Domna, res no vos pot dire
Lo bo cor ni·l fin talan
Qu'eus ai, can be m'o cossire,
C'anc re mais non amei tan.
Tost m'agram mort li sospire,
Domna, passat a un an,
No·m fos per un bel semblan,
Don si doblan mei dezire.

No·n fatz mas gabar e rire,
Domna, can eu re·us deman;
E si vos amassetz tan,
Alres vos n'avengr' a dire .

Ma chanson apren a dire,
Alegret; e tu Ferran,
Porta la·m a mo Tristan,
Que sap be gabar e rire.
Anc no gardei sazo ni mes
Ni can flors par ni can s'escon
Ni l'erba nais delonc la fon,
Mas en cal c'oras m'avengues
D'amor us rics esjauzimens,
Tan me fo bels comensamens
Qu'eu cre c'aquel tems senhorei.

Be l'agra per fol qui·m disses
Tro aras, qu'en sui tan prion,
Que ja·m tengues tan deziron
Amors qu'eu morir en pogues;
Mas aras sen e sui sabens
Que totz autres mals es niens
Vas lo dezir ab pauc d'esplei.

A! tan doussetamen me pres
La bela qui·m te jauzion,
Qued eu no·m posc saber vas on
Re mais tan ben amar pogues;
Car, on plus l'esgar, plus me vens
S'amors, e·m dobla mos talens
On eu mais d'autras domnas vei.

Depus anc la vi, m'a conques,
Per que no l'er gen si·m cofon,
Car volh mas perdre·ls olhs del fron
Qu'eu ja re fassa c'a leis pes.
D'aitan cum poira, 'n essiens
No volh que·m si' adiramens,
Que Deus aya failh de mi rei.

Tota gens ditz que Vianes
Es la melher terra del mon
E las melhors domnas i son.
Doncs sabon tuih e' aisso vers es
C'aicestas son las plus valens,
E midons, que totas las bens,
Es la melher qued el mon sei!
Ara no vei luzir solelh,
Tan me son escurzit li rai;
E ges per aisso no·m esmai,
C'una clardatz me solelha
D'amor, qu'ins et cor me raya
E, can autra gens s'esmaya,
En melhur enans que sordei,
Per que mos chans no sordeya.

Prat me semblon vert e vermelh
Aissi com et doutz tems de mai;
Si·m te fin' amors conhd' e gai:
Neus m'es flors blanch' e vermelha
Et iverns kalenda maya,
Qu·el genser e la plus gaya
M'a promes que s'amor m'autrei.
S'anquer no la·m desautreya?

Paor mi fan malvatz cosselh,
Per que·l segles mor e dechai;
C'aras s'ajoston li savai
E l'us ab l'altre cosselha
Cossi fin' amors dechaya.
A! malvaza gens savaya,
Qui vos ni vostre cosselh crei,
Domniden perd' e descreya.

D'aquestz mi rancur e·m corelh
Qu'ira me fan, dol et esglai
E pesa lor del joi qu'eu ai.
E pois chascus s'en corelha
De l'autrui joi ni s'esglaya,
Ja eu melhor dreih no·n aya,
C'ab sol deport venz' e guerrei
Cel qui plus fort me guerreya.

Noih e jorn pes, cossir e velh,
Planh e sospir; e pois m'apai,
On melhs m'estai, et eu peilhs trai.
Mas us bos respeihz m'esvelha,
Don mos cossirers s'apaya.
Fols! per que dic que mal traya?
Car aitan rich' amor envei,
Pro n'ai de sola l'enveya!

Ja ma domna no·s meravelh
Si·lh quer que·m s'amor ni·m bai.
Contra la foudat qu'eu retrai,
Fara i genta meravelha
S'ilh ja m'acola ni·m baya.
Deus! s'er ja c'om me retraya
("A! cal vos vi e cal vos vei!")
Per benanansa que·m veya?

Fin' Amor, ab vos m'aparelh;
Pero no·s cove ni s'eschai
Mas car per vostra merce·us plai
(Deus cuit que m'o aparelha!),
C'aitan fin' amors m'eschaya.
Ai,domna, per merce·us playa
C'ayatz de vostr' amic mercei,
Pus aitan gen vos merceya!

Bernartz clama sidons mercei,
Vas cui tan gen se merceya.

E si eu breu no la vei,
Non crei que lonjas la veya.
A! tantas bonas chansos
E tan bo vers aurai faih,
Don ja no·m mezer' en plaih,
Domna, si·m pesses de vos
Que fossatz vas me tan dura.
Aras sai qu'e·us ai perduda!
Mas sivals no m'etz tolguda
En la mia forfachura.

Vers es que manhtas sazos
M'era be dih e retraih
Que m'estara mal e laih
C'ames et amatz no fos.
Mas lai on Amors s'atura,
Er greu forsa defenduda,
Si so coratge no muda
Si c'alhors meta sa cura.

Mas era sui tan joyos
Que no·m sove del matraih.
D'ira e d'esmai m'a traih
Ab sos belas olhs amoros,
De que·m poizon' e·m fachura,
Cilh que m'a joya renduda,
C'anc pois qu'eu l'agui veguda,
Non agui sen ni mezura.

Mout i fetz Amors que pros,
Car tan ric joi m'a pertraih.
Tot can m'avia forfaih,
Val ben aquest guizerdos.
Aissil fenis ma rancura,
Que sa valors e s'ayuda
M'es a tal cocha venguda:
Totz sos tortz i adrechura.

Qui ve sas belas faissos,
Ab que m'a vas se atraih,
Pot be saber atrazaih
Que sos cors es bels e bos
E blancs sotz la vestidura
(Eu non o dic mas per cuda),
Que la neus, can ilh es nuda,
Par vas lei brun' et escura.

Domna, si' st fals enveyos,
Que mainh bo jorn m'an estraih,
S'i metion en agaih
Per saber com es de nos,
Per dih d'avol gen tafura
Non estetz ges esperduda:
Ja per me non er saubuda
L'amors; be·n siatz segura!

Bels Vezera, un' aventura
Avetz, et es ben saubuda;
Qued om que·us aya veguda,
De vos no fara rancura.

Chanso, vai t'en a La Mura;
Mo Bel Vezer me saluda.
Qui c'aya valor perduda,
La sua creis e melhura.
Bel m'es can eu vei la broïha
Reverdir per mei lo brolh
E·lh ram son cubert de folha
E·l rossinhols sotz lo folh
Chanta d'amor, don me dolh
E platz me don anc me dolha
Platz me qued amar me volha
Cela qu'eu dezir e volh.

Eu·la volh can plus s'orgolha
Vas me (mas oncas orgolh
N'ac vas lei?). Per so m'acolha
Ma domna, pois tan l'acolh
C'a totas autras me tolh
Per lei, cui Deus no me tolha;
Ans li do cor qu'en grat colha
So que totz jorns s'amor colh.

S'amor colh, qui m'empreizona
Per lei que mala preizo
Me fai, cades m'ochaizona
D'aisso don ai ochaizo.
Tort n'a; mas eu lo·lh perdo;
E mos cors li reperdona,
Car tan la sai bel' e bona
Que tuih li mal m'en son bo.

Bo son tuih li mal que·m dona;
Mas per Deu li quer un do:
Que ma bocha, que jeona,
D'un douz baizar dejeo.
Mas trop quer gran guizardo
Celei que tan guizardona;
E can eu l'en arazona,
Ilh me chamja ma razo.

Ma razo chamja e vira;
Mas eu ges de lei no·m vir
Mo fi cor, que la dezira
Aitan que tuih mei dezir
Son de lei per cui sospir;
E car ela no sospira;
Sai qu'en lei ma mortz se mira,
Can sa gran beutat remir.

Ma mort remir, que jauzir
No·n posc ni no·n sui jauzire;
Mas eu sui tan bos sofrire
C'atendre cuit per sofrir.
Bel m·es qu'eu chan en aquel mes
Can flor e folha vei parer,
Et au lo chan doutz pel defes
Del rossinhol matin e ser
Adoncs s'eschai qu'eu aya jauzimen
D'un joi verai en que mos cors s'aten,
Car eu sai be que per amor morrai.

Amors, e cals onors vos es
Ni cals pros vo·n pot eschazer,
S'aucisetz celui c'avetz pres,
Qu'enves vos no s'auza mover?
Mal vos estai car dols de me no·us pren
C'amat aurai en perdos lonjamen
Celei on ja merce no trobarai!

Pois vei que preyars ni merces
Ni servirs no·m pot pro tener,
Per amor de Deu me fezes
Ma domna ca; que bo saber!
Que gran be fai us paucs de jauzimen
A cel que trai tan gran mal com eu sen;
E s'aissi mor, requisitz li serai.

Garit m'agra si m'aucizes,
C'adoncs n'agra faih son voler.
Mas eu no cre qu'ela fezes
Re c'a me tornes a plazer.
Agra·n esglai e penedera s'en?
Ja no creirai, no m'am cubertamen,
Mas cela s'en vas me per plan essai!

Del major tort qu'eu anc lh'agues,
Vos dirai, si·us voletz, lo ver:
Amara la, s'a leis plagues,
E servira·lh de mo poder.
Mas no s'eschai qu'ilh am tan paubramen;
Pero be sai c'assatz for' avinen,
Que ges amors segon ricor no vai.

Gran mal m'a fai ma bona fes,
Que·m degra vas midons valer;
E s'eu ai falhit ni mespres
Per trop amar ni per temer,
Doncs que farai? ai las, chaitiu dolen!
C'a totz es mai de bel aculhimen,
Mas me tot sol azira e dechai.

El mon non es mas una res
Per qu'eu joya pogues aver;
E d'aquela no·n aurai ges,
Ni d'autra no·n posc ges voler.
Pero si ai per leis valor e sen,
E·n sui plus gai e·n tenc mo cors plus gen,
Car s'ilh no fos, ja no m'en meir' en plai!

Messatger, vai, e porta me corren
Ma chanso lai, Mo Frances, part Mauren;
E digas li·m que breumen lo verai.
Be m'an perdut lai envers Ventadorn
Tuih mei amic, pois ma domna no m'ama;
Et es be dreihtz que ja mais lai no torn,
C'ades estai vas me salvatj' e grama.
Ve·us per que·m fai semblan irat e morn:
Car en s'amor me deleih e·m sojorn!
Ni de ren als no·s rancura ni·s clama.

Aissi co·l peis qui s'eslaiss' el cadorn
E no·n sap mot, tro que s'es pres en l'ama,
M'eslaissei eu vas trop amar un jorn,
C'anc no·m gardei, tro fui en mei la flama,
Que m'art plus fort, no·m feira focs de forn;
E ges per so no·m posc partir un dorn,
Aissi·m te pres s'amors e m'aliama.

No·m meravilh si s'amors me te pres,
Que genser cors no crei qu'el mon se mire:
Bels e blancs es, e frescs e gais e les
E totz aitals com eu volh e dezire.
No posc dir mal de leis, que non i es;
Qu'e·l n'agra dih de joi, s'eu li saubes;
Mas no li sai, per so m'en lais de dire.

Totz tems volrai sa onor e sos bes
E·lh serai om et amics e servire,
E l'amarai, be li plass' o be·lh pes,
C'om no pot cor destrenher ses aucire.
No sai domna, volgues o no volgues,
Si·m volia, c'amar no la pogues.
Mas totas res pot om en mal escrire.

A las autras sui oimais eschazutz;
La cals se vol, me pot vas se atraire,
Per tal cove que no·m sia vendutz
L'onors ni·l bes que m'a en cor a faire;
Qu'enoyos es preyars, pos er perdutz,
Per me·us o dic, que mals m'en es vengutz,
Car trait m'a la bela de mal aire.

En Proensa tramet jois e salutz
E mais de bes c'om no lor sap retraire;
E fatz esfortz, miracles e vertutz,
Car eu for man de so don non ai gaire,
Qu'eu non ai joi, mas tan can m'en adutz
Mos Bels Vezers e·n Fachura, mos drutz,
E n'Alvernhatz, lo senher de Belcaire.

Mos Bels Vezers, per vos fai Deus vertutz
Tals c'om no·us ve que no si' ereubutz
Dels bels plazers que sabetz dir e faire.
Be·m cuidei de chantar sofrir
Entro lai et doutz tems suau;
Eras, pus negus no s'esjau
E pretz e donar vei morir,
No posc mudar, no prenha cura
D'un vers novel a la frejura,
Que conortz er als autres entre lor;
E cove·m be, pois tan be·m vai d'amor,
C'aya melhor solatz a tota gen.

Mna, vas cal que part que·m vir,
Ab vos remanh et ab vos vau.
E sapchatz que de vos me lau
Assatz mais que no sai grazir.
Be conosc que mos pretz melhura
Per la vostra bon' aventura;
E car vos plac que·m fezetz tan d'onor
Lo jorn que·m detz en baizan vostr' amor,
Del plus, si·us platz, prendetz esgardamen!

Amors, aissi·m faitz trassalhir:
Del joi qu'eu ai, no vei ni au
Ni no sai que·m dic ni que·m fau.
Cen vetz trobi, can m'o cossir,
Qu'eu degr' aver sen e mezura
(Si m'ai adoncs; mas pauc me dura),
C'al reduire·m torna·l jois en error.
Pero be sai c'uzatges es d'amor
C'om c'ama be, non a gaire de sen.

Greu en sabrai mo melhs chauzir,
Si sas belas faissos mentau,
Que res mas lauzars no·m abau
E sas grans beutatz essernir.
Res mais no m'en dezasegura!
Pois tant es douss' e fin' e pura,
Gran paor ai qu'azesme sa valor;
E lauzengier volon mo dan d'amor
E diran l'en be leu adiramen.

Doncs for deuri'eu be servir,
Pois ve que re guerra no·m vau,
Que s'ab lauzengiers estau mau,
Greu·m poiria d'amor jauzir.
Per leis es razos e mezura
Qu'eu serva tota creatura;
Neis l'enemic dei apelar senhor,
C'ab gen parler conquer om melhs d'amor
Tot lo pejor ad ops de be volen.

Amors, cil que·us volon delir,
Son enoyos e desliau.
E si·us deschanton, me qu'en cau?
No·s podon melhs envilanir.
Be conosc a for parladura
Qu'ilh renhon mal, contra natura.
Cist an perdut vergonha e paor,
Partit de Deu, tot per sordeg d'amor!
Et eu sui fols, si mais ab lor conten.

Ventadorn er greu mais ses chantador,
Que·l plus cortes e que mais sap d'amor
M'en essenhet aitan com eu n'apren.
Bernart de Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assalhir.
Car vos vei estar en cossir,
No posc mudar que no·us deman
Co·us vai d'amor. Avetz-en ges?
Be par que no·us en venha bes,

Lemozi, no·us posc en chantan
Respondre, ne i sai avenir.
Mos cors me vol de dol partir,
Bels amics, a Deu vos coman,
Que mort m'a una mala res,
C'anc no·n me valc Deus ni merces.

Bernart, s'anc no·us fetz bel semblan,
Enquera·s pot esdevenir.
No·s tanh c'om ab amor s'azir
Can la troba de son talan.
Pauc gazanha drutz d'ira ples,
Car per un dol n'a dos o tres.

Lemozi, mout fetz gran enjan
La bela qui·m pogr' enrequir,
Que, can mi poc de se aizir,
Et ela·m tornet en soan.
No i a conort qui fort no·m pes,
Car o ilh es, cosselh no·n pres.

Bernart, totz om deu aver dan,
S'a la cocha no sap sofrir;
C'amors se vol soven servir;
E si so tenetz ad afan
Tot es perdut, s'anc re·us promes,
Si n'eran plevidas mil fes.
Can la frej' aura venta
Deves vostre päis,
Vejaire m'es qu'eu senta
Un ven de paradis
Per amor de la genta
Vas cui eu sui aclis,
On ai meza m'ententa
E mo coratg' assis,
Car de totas partis
Per leis, tan m'atalenta!

Sol lo be que·m prezenta
Sos bels olhs e·l francs vis,
Que ja plus no·m cossenta,
Me deu aver conquis.
No sai per que·us en menta,
Car de re no·n sui fis;
Mas greu m'es que·m repenta,
Qued una vetz me dis
Que pros om s'afortis
E malvatz s'espaventa.

De domnas m'es vejaire
Que gran falhimen fan
Per so car no son gaire
Amat li fin aman.
Eu no·n dei ges retraire
Mas so qu'elas volran,
Mas greu m'es c'us trichaire
A d'amor ab enjan
O plus o atretan
Com cel qu'es fis amaire.

Domna, que cujatz faire
De me que vos am tan,
C'aissi·m vezets mal traire
E morir de talan?
Ai! francha de bon aire,
Fezetz m'un bel semblan,
Tal don mos cors s'esclaire!
Que mout trac gran afan,
E no·i dei aver dan,
Car no m'en posc estraire.

Si no fos gens vilana
E lauzenger savai,
Eu agr' amor certana;
Mas so en reire·m trai.
De solatz m'es umana
Can locs es ni s'eschai,
Per qu'eu sai c'a sotzmana
N'aurai encara mai,
C'"astrucs sojorn e jai
E malastrucs s'afana."

Cel sui que no soana
Lo be que Deus li fai,
Qu'en aquella setmana
Can eu parti de lai,
Me dis en razo plana
Que mos chantars li plai.
Tot' arma crestiana
Volgra agues tal jai
Com eu agui et ai,
Car sol d'aitan se vana.

Si d'aisso m'essertana
D'autra vetz la·n creirai;
O si que no, ja mai
No creirai crestiana.
Can la verz folha s'espan
E par flors blanch' et ramel,
Per lo douz chan del auzel
Se vai mos cors alegran.
Lancan ve·ls arbres florir
Et an·l rossinhol chantar,
Adonc deu's ben alegrar
Qui bon'amor saup chauzir.
Mas eu n'ai una chauzida
Per qu'eu sui coinhdes e gais.

E se tuih et mon garan
Desoz la chapa del cel
Eron en un sol tropel,
For d'una non ai talan.
Mai d'aquesta no·m cossir,
Que·l jorn me fai sospirar
E la noih no posc pauzar
Ni·m pren talans de dormir:
Tan es grail' et eschafida,
Ab cor franc e dihz verais.

S'eu fos a lei destinan,
E for' eu dinz d'un chastel,
Que·l jorn manges un morsel,
Lai viuria sens afan,
Se·m don' aisso qu'eu dezir!
De be far se deu penar,
Car se·m ten en lonc pensar,
No posc viure ni morir.
Ar eslonh en breu ma vida,
Si com ja de mort me trais.
Can lo boscatges es floritz
E vei lo tems renovelar
E chascuns auzels quer sa par
E·l rossinhols fai chans e critz,
D'un gran joi me creis tals oblitz
Que ves re mais no·m posc virar.
Noih e jorn me fai sospirar,
Si·m lassa del cor la razitz.

Per midons m'esjan no-jauzitz,
Don m'es l'afans greus a portar,
Qu'e·m perdrai per leis gazanhar,
Et er li cirms mout deschauzitz.
Las! que farai? com sui träitz,
Si s'amor no·n vol autreyar!
Qu'eu no posc viure ses amar,
Que d'amor sui engenoïtz.

Ar sui de leis trop eissernitz!
Lenga, per que potz tan parlar?
Que de monhs me sol acuzar
Si que·m sui per las dens feritz.
Que·m n'es si fer s'eu sui delitz?
Ja no trobara, li m'ampar;
Mas ab doutz sentir d'un baizar
For' eu tost d'est mal resperitz!

En greu pantais sui feblezitz
Per leis cui Beutatz volc formar,
Que com Natura poc triar,
Del melhs es sos cors establitz:
Los flancs grailes et escafitz,
Sa fatz frescha com roza par,
Don me pot leu mort revivar.
Dirai com? no sui tan arditz.

De tal dousor sui replenitz,
Can de prop la pose remirar,
C'a totz jorns vei lo meu sobrar,
Ta fort sui de s'amor techitz;
E·l freis es tals, qu·en sui marritz,
Can la vei de me deslonhar,
Que·l focs que m'en sol eschalfar,
Fug, e remanh escoloritz.

Lo bes e·l mals sia·lh grazitz,
Pos de me denha sol preyar.
— Ara folei de trop gabar
Et es dreihs qu'en fos desmentiz!
Domna, no·us pes si·lh lenga ditz
So c'anc mos cors no poc pessar,
Tatz, bocha! nems potz lengueyar,
Et es t'en grans mals aramitz.

Autz es lo pretz qu'es cossentitz,
Car sol me denhet saludar.
Moutas merces! Deus la·n ampar!
— Del plazer me sui engrevitz,
Totz l'autre bes m'es si frezitz
Que no·m valgra·n merce clamar.
Clama·l cors que no pot cessar;
Et apres m'es parlars falhitz.

Domna, s'eu fos de vos auzitz
Si charamen com volh mostrar,
Al prim de nostr' enamorar
Feiram chambis dels esperitz!
Azautz sens m·i fora coblitz,
C'adonc saubr' eu lo vostr' afar
E vos lo meu, tot par a par,
E foram de dos cors unitz!

Ai! can brus sui, mal escharnitz!
Qu'eu no posc la pena durar,
De tal dolor me fai pasmar,
Car tan s'amistat m'esconditz!
Ab bel semblan sui en traïtz.
Que·m val? Res no·m pot chastiar!
Mortz venh' a sel qui·m vol blasmar
Qu'eu no l'am mortz e sebelitz!

Car forsatz m'en part e marritz,
Leu m'auci, mas greu fui noiritz,
Tal ira·m sen al cor trenchar,
Car me mor e volh trespassar,
Mas ses leis no serai gueritz!
Can par la flors josta·l vert folh
E ver lo tems clar e sere
E·l doutz chans dels auzels pel brolh
M'adousa lo cor e·m reve,
Pos l'auzel chanton a lor for,
Eu, c'ai mais de joi en mo cor,
Dei be chantar, pois tuih li mei jornal
Son joi e chan, qu'eu no pes de ren al.

Cela del mon qued eu plus volh,
E mais l'am de cor e de fe,
Au de joi mos dihz e·ls acolh
E mos precs escout' e rete.
E s'om ja per ben amar mor,
Eu en morrai, qu'ins en mo cor
Li port amor tan fin' e natural
Que tuih son faus vas me li plus leyal.

Be sai la noih, can me despolh,
Et leih qu'eu no dormirai re.
Lo dormir pert, car eu lo·m tolh
Per vos, domna, don me sove;
Que "lai on om a so tezor, vol om ades tener so cor."
S'eu no vos vei, domna, don plus me cal,
Negus vezers mo bel pesar no val.

Can me membra com amar solh
La fausa de mala merce,
Sapchatz c'a tal ira m'o colh,
Per pauc vius de joi no·m recre.
Domna, per cui chan e demor,
Per la bocha·m feretz al cor
D'un doutz baizar de fin' amor coral,
Que·m torn en joi e·m get d'ira mortal!

Tals n'i a qued an mais d'orgolh,
Can grans jois ni grans bes lor ve;
Mas eu sui de melhor escolh
E plus francs, can Deus me fai be.
C'ora qu'eu fos d'amor a l'or,
Er sui de l'or venqutz al cor.
Merce, domna! non ai par ni engal.
Res no·m sofranh, sol que Deus vos me sal!

Domna, si no·us vezon mei olh,
Be sapchatz que mos cors vos ve;
E no·us dolhatz plus qu'eu me dolh
Qu'eu sai c'om vos destrenh per me.
Mas, si·l gelos vos bat de for,
Gardatz qu'el no vos bat al cor.
Si·us fai enoi, e vos lui atretal,
E ja ab vos no gazanh be per mal!

Mo Bel-Vezer gart Deus d'ir' e de mal,
S'eu sui de lonh, e pres atretal!

Sol Deus midons e mo Bel-Vezer sal,
Tot ai can volh, qu'en no deman ren al.
Can vei la flor, l'erba vert e la folha
Et au lo chan dels auzels pel boschatge,
Ab l'autre joi, qu·eu ai en mo coratge,
Dobla mos fois e nais e creis e brolha;
E no m'es vis c'om re poscha valer,
Seras no vol amor et joi aver,
Pus tot can es s'alegr' e s'esbaudeya.

Ja no crezatz qu'eu de joi me recreya
Ni·m lais d'amar per dan c'aver en solha,
Qu'eu non ai ges en poder que m'en tolha,
C'amors m'asalh, que·m sobresenhoreya;
E·m fai amar cal que·lh plass', e voler;
E s'eu am so que no·m deu eschazer,
Forsa d'amor m·i fai far vassalatge;

Mas en amor non a om senhoratge;
E qui l'i quer, vilanamen domneya,
Que re no vol amors qu'esser no deya;
Paubres e rics fai amdos d'un paratge;
Can l'us amics vol l'autre vil tener,
Pauc pot amors ab ergolh remaner,
Qu'ergolhs dechai e fin' amors capdolha.

En sec cela que plus vas me s'ergolha
E cela faih que·m fo de bel estatge,
C'anc pois no vi ni me ni mo messatge
(Per qu'es mal sal que ja domna m'acolha);
Mas dreih l'en fatz, qu'eu m'en fatz fol parer,
Car per cela que·m torn' en no-chaler,
Estauc aitan de leis que no la veya.

Mas costum' es tostems que fols foleya,
E ja non er qu'el eis lo ram no colha
Que·l bat e·l fer, per c'ai razo que·m dolha,
Car anc me pres d'autrui amor enveya;
Mas, fe qu'eu dei leis e mo Bel-Vezer,
Se de s'amor me torn' en bon esper,
Ja mais vas leis no farai vilanatge.

Ja no m'aya cor felo ni salvatge,
Ni contra me malvatz cosselh no creya,
Qu'eu sui sos om liges, on que m'esteya,
Si que de sus del chap li ren mo gatge;
Mas mas jonchas li venh a so plazer,
E ja no·m volh mais d'a sos pes mover,
Tro per merce·m meta lai o·s despolha.

L'aiga del cor, c'amdos los olhs me molha,
M'es be guirens qu'eu penet mo folatge,
E conosc be, midons en pren damnatge
S'ela tan fai que perdonar no·m volha.
Pois meus no sui et ilh m'a en poder,
Mais pert s'ela qu'eu el meu dechazer;
Per so l'er gen, s'ab son ome plaideya.

Mo messatger man a mo Bel-Vezer,
Que cilh que·m tolc lo sen e lo saber,
Me tol midons e leis, que no la veya.

Amics Tristans, car eu nous posc vezer,
A Deu vos do, cal que part que m'esteya.
Chantars no pot gaire valer,
Si dins dal cor no mou lo chans;
Ni chans no pot dal cor mover,
Si no i es fin' amors coraus.
Per so es mos chantars cabaus
Qu'en joi d'amor ai et enten
La boch' e·ls olhs e·l cor e·l sen.

Ja Deus no·m don aquel poder
Que d'amor no·m prenda talans.
Si ja re no·n sabi' aver,
Mas chascun jorn m'en vengues maus,
Totz tems n'aurai bo cor sivaus;
E n'ai mout mais de jauzimen,
Car n'ai bo cor, e m·i aten.

Amor blasmen per no-saber,
Fola gens; mas leis no·n es dans,
Clamors no·n pot ges dechazer,
Si non es amors.comunaus.
Aisso non es amors; aitaus
No·n a mas lo nom e·l parven,
Que re non ama si no pren!

S'eu en volgues dire lo ver,
Eu sai be de cui mou l'enjans:
D'aquelas c'amon per aver.
E son merchadandas venaus!
Messongers en fos eu e faus!
Vertat en dic vilanamen;
E peza me car eu no·n men!

En agradar et en voler
Es l'amors de dos fis amans,
Nula res no i pot pro tener,
Si·lh voluntatz non es agaus.
E cel es be fols naturaus
Que de so que vol, la repren
E·lh lauza so que no·lh es gen.

Mout ai be mes mo bon esper,
Cant cela·m mostra bels semblans
Qu'eu plus dezir e volh vezer,
Francha, doussa, fin' e leiaus,
En cui lo reis seria saus.
Bel' e conhd', ab cors covinen,
M'a faih ric ome de nien.

Re mais no·n am ni sai terrer;
Ni ja res no·m seri' afans,
Sol mi dons vengues a plazer;
C'aicel jorns me sembla nadaus
C'ab sos bels olhs espiritaus
M'esgarda; mas so fai tan len
C'us sols dias me dura cen!

Lo vers es fis e naturaus
E bos celui qui be l'enten;
E melher es, qui·l joi aten.

Bernartz de Ventadorn l'enten,
E·l di e·l fai, e·l joi n'aten!
Conortz, era sai eu be
Que ges de me no pensatz,
Pois salutz ni amistatz
Ni messatges no m'en ve.
Trop cuit que fatz lonc aten,
Et er be semblans oimai
Qu'eu chasse so c'autre pren,
Pois no m'en ven aventura.

Bels Conortz, can me sove
Com gen fui per vos onratz
E can era m'oblidatz,
Per un pauc no·n mor desse!
Qu'eu eis m'o vauc enqueren,
Qui·m met de foudat em plai,
Can eu midons sobrepren
De la mia forfaitura.

Per ma colpa m'esdeve
Que ja no·n sia privatz,
Car vas leis no sui tornatz
Per foudat que m'en rete.
Tan n'ai estat lonjamen
Que de vergonha qu'eu n'ai,
Non aus aver l'ardimen
Que i an, s'ans no m'asegura.

Ilh m'encolpet de tal re
Don me degra venir gratz.
Fe qu'eu dei a l'Alvernhatz,
Tot o fi per bona fe.
E s'eu en amar mespren,
Tort a qui colpa m'en fai,
Car, qui en amor quer sen,
Cel non a sen ni mezura.

Tan er gen servitz per me
Sos fers cors durs et iratz,
Tro del tot si' adoussatz
Ab bels dihz et ab merce;
Qu'eu ai be trobat legen
Que gota d'aiga que chai,
For en un loc tan soven,
Tro chava la peira dura.

Qui be remira ni ve
Olhs e gola, fron e faz,
Aissi son finas beutatz
Que mais ni menhs no i cove:
Cors lonc, dreih e covinen,
Gen afliban, conhd' e gai.
Om no·l pot lauzar tan gen
Com la saup formar Natura.

Chansonets, ar t'en vai
A Mo Frances, l'avinen,
Cui pretz enans' e melhura;

E digas li que be·m vai,
Car de Mo Conort aten
Enquera bon' aventura.
E mainh genh se volv e·s vira
Mos talans, e ven e vai,
Lai on mos volers s'atrai.
Lo cors no·n pauza ni fina.
Si·m te conhd' e gai
Fin' amors, ab cui m'apai:
No sai com me contenha!

Ges amors no·s franh per ira
Ni se fenh per dih savai,
Can es de bo pretz verai.
Qui la te en dissiplina,
Re no sap que·s fai,
Que no cove ni s'eschai
Que nuls om la destrenha.

Eu·m sui cel qu'e re no tira.
Si tot ma domna·m sostrai,
Ja de re no·m clamarai;
Car es tan pur' e tan fina
Que ja no creirai,
Si de so tort li quer plai,
Que merces no l'en prenha.

Per mo grat eu m'en jauzira;
E pel bo talan qu'eu n'ai,
M'es vejaire que be·m vai.
Gardatz: s'ela·m fos vezina,
S'eu n'agra re mai?
— Eu oc, c'aissi m'o aurai,
S'a lei platz que·m retenha.

Messatger, mot me taina
Car tost non es lai.
Viatz ven e viatz vai,
Mas la chanso lh'ensenha.
En cossirer et en esmai
Sui d'un' amor que·m lass' e·m te
Que tan no vau ni sai ni lai
Qu'ilh ades no·m tenh' en so fre,
C'aras m'a dat cor e talen
Qu'eu enqueses, si podia,
Tal que, si·l refis l'enqueria,
Auria faih gran ardimen.

Ai las, chaitus! e que·m farai?
Ni cal cosselh penrai de me?
Qu'ela no sap lo mai qu'eu trai
Ni eu no·lh aus clamar merce.
Fol nesci! Ben as pauc de sen,
Qu'ela nonca t'amaria
Que nom que per drudaria,
C'ans no·t laisses levar al ven.

E doncs, pois atressi·m morrai,
Dirai li l'afan que m'en ve?
— Vers es c'ades lo li dirai.
— No farai, a la mia fe,
Si sabia c'a un tenen
En fos tot' Espanha mia;
Mais vol morir de feunia
Car anc me venc en pessamen.

Ja per me no sabra qu'eu m'ai
Ni autre no l'en dira re.
Amic no volh ad aquest plai,
Ans perda Deu qui pro m'en te;
Qu'eu no·n volh sozi ni paren,
Que mout m'es grans cortezia
C'amors per midons m'aucia;
Mais a leis non estara gen.

E doncs, ela, cal tort m'i fai,
Qu'ilh no sap per que s'esdeve?
— Deus! Devinar degra oimai
Qu'eu mor per s'amor! — Et a que?
— Al meu nesci chaptenemen
Et a la gran vilania
Per que·lh lenga m'entrelia
Can eu denan leis me prezen.

Negus jois al meu no s'eschai,
Can ma domna·m garda ni·m ve,
Que·l seus bels douz semblans me vai
Al cor, que m'adous' e·m reve;
E si·m durava lonjamen,
Sobre sainhz li juraria
Qu'el mon mais nulhs jois no sia;
Mais al partir art et encen.

Pois messatger no·lh trametrai
Ni a me dire no·s cove,
Negu cosselh de me no sai;
Mais d'una re me conort be:
Ela sap letras et enten,
Et agrada·m qu'eu escria
Los motz, e s'a leis plazia,
Legis los al meu salvamen.

E s'a leis autre dols no·n pren,
Per Deu e per merce·lh sia
Que·l bel solatz que m'avia
No·m tolha ni·l seu parlar gen.
Era·m cosselhatz, senhor,
Vos, c'avetz saber e sen:
Una domna·m det s'amor,
C'ai amada lonjamen;
Mas eras sai de vertat
Qu'ilh a autr' amic privat,
Ni anc de nul companho
Companha tan greus no·m fo.

D'una re sui en error
E·n estau en pensamen:
Que m'alonje ma dolor,
S'eu aquest plaih li cossen.
E s'aissi·l dic mon pessat,
Vei mo damnatge doblat.
Cal que·n fassa o cal que no,
Re no posc far de mo pro.

E s'eu l'am a dezonor,
Esquerns er a tota gen;
E tenran m'en li pluzor
Per cornut e per sofren.
E s'aissi pert s'amistat,
Be·m tenh per dezeretat
D'amor, e ja Deus no·m do
Mais faire vers ni chanso.

Pois voutz sui en la folor,
Be serai fols, s'eu no pren
D'aquestz dos mals lo menor;
Que mais val, mon essien,
Qu'eu ai' en leis la meitat
Que·l tot perda per foldat,
Car anc a nul drut felo
D'amor no vi far son pro.

Pois vol autre amador
Ma domn', eu no lo·lh defen;
E lais m'en mais per paor
Que per autre chauzimen;
E s'anc om dec aver grat
De nul servizi forsat,
Be dei aver guizerdo
Eu, que tan gran tort perdo.

Li seu belh olh traidor,
Que m'esgardavon tan gen,
S'atressi gardon alhor,
Mout i fan gran falhimen;
Mas d'aitan m'an mout onrat
Que, s'eron mil ajostat,
Plus gardon lai on eu so,
C'a totz aicels d'eviro.

De l'aiga que dels olhs plor,
Escriu salutz mais de cen,
Que tramet a la gensor
Et a la plus avinen.
Manhtas vetz m'es pois membrat
De so que·m fetz al comjat:
Qu'e·lh vi cobrir sa faisso,
C'anc no·m poc dir oc no no.

Domna, a prezen amat
Autrui, e me a celat,
Si qu'eu n'aya tot lo pro
Et et la bela razo.

Garsio, ara·m chantat
Ma chanso, e la·m portat
A mo Messager, qu'i fo,
Qu'e·lh quer cosselh qu'el me do.
Estat ai com om esperdutz
Per amor un lonc estatge,
Mas era·m sui reconogutz
Qu'eu avia faih folatge;
C'a totz era de salvatge,
Car m'era de chan recrezutz;
Et on eu plus estera mutz,
Mais feira de mon damnatge.

A tal domna m'era rendutz
C'anc no-m amet de coratge,
E sui m'en tart aperceubutz,
Que trop ai faih lonc badatge.
Oi mais segrai son uzatge:
De cui que·m volha, serai drutz,
E trametrai per tot saluz
Et aurai mais cor volatge.

Truans volh esser per s'amor,
E cove c'ab leis aprenda;
Pero no vei demneyador
Que menhs de me s'i entenda.
Mas bel m'es c'ab leis contenda,
C'altra n'am plus bel' e melhor,
Que·m val e m'ayud' e·m socor
E·m fai de s'amor esmenda.

Aquesta m'a faih tan d'onor,
Que platz li c'a merce·m prenda;
E prec la del seu amador
Que·l be que·m fara, no·m venda
Ni·m fassa far lonj' atenda,
Que lonc termini·m fai paor,
Car no vei malvatz donador
C'ab lonc respeih no·s defenda.

Ma domna fo al comensar
Franch' e de bela companha;
Per aisso dei la mas amar
Que si·m fos fer' et estranha;
Dreihz es que domna s'afranha
Vas celui qui a cor d'amar.
Qui trop fai son amic preyar,
Dreihz es c'amics li sofranha.

Domna, pensem del enjanar
Lauzengiers, cui Deus contranha,
Que tan com om lor pot emblar
De joi, aitan s'en gazanha.
E que ja us no s'en planha!
Loncs tems pot nostr' amors durar,
Sol can locs er, volham parlar,
E can locs non er, remanha.

Deu lau qu'ers sai ieu chantar,
Mal grat n'aya no Dous-Esgar
E cil a cui s'acompanha.

Fis-Jois, ges no·us posc oblidar,
Ans vos am e·us volh e·us tenh char,
Car m'etz de bela companha.
Gent estera que chantes,
S'a Mon Conort abelis,
Mas eu no cre que·m grazis
Re que·lh disses ni·lh mandes,
Car trop n'ai faih lonc estatge
De vezer lo seu cors gen
Avinen e d'agradatge;
E lais m'en, si Deus be·m do,
Pel meu dan e pel seu pro;

Mas fals lauzenger engres
M'an lunhat de so pais,
Que tals s'en fai esdevis
Qu'eu cuidera que·ns celes
Si·ns saubes ams d'un coratge.
E car me don espaven,
Vau queren cubert viatge,
Per on vengues a lairo
Denan leis, ses mal resso;

Car no parria, ames
Nulhs om que d'amor s'aizis,
Car per celar es om fis
E·n estai de joi plus pres.
Donc, s'eu en pren bon uzatge,
Midons, c'a valor e sen,
Prec m'essmen dins son ostatge
L'afan, can veira sazo,
E no i gart dreih ni razo.

E si·l plazia, ·m tornes
Al seu onrat paradis,
Ja no·s cuit qu'eu m'en partis;
Ans mon can no i son ades!
Deus! can aurai vassalatge
Que denan leis me prezen?
Trop m'aten en voupilhatge,
Car no sap, s'ai tort o no,
Per c'a dreih que·m ochaizo.

Domna, ·l genzer c'anc nasques
E la melher qu'eu anc vis,
Mas jonchas estau aclis,
A genolhos et en pes,
Et vostre franc senhoratge,
E car me detz per prezen
Franchamen un cortes gatge
(Mas no·us aus dire cal fo)
C'adoutz me vostra preizo.

Domna, vos am finamen,
Franchamen, de bo coratge,
E per vostr' om me razo,
Qui·m demanda de cui so.
Ges de chantar no·m pren talans,
Tan me peza de so que vei,
Que metre·s soli' om en grans
Com agues pretz, onor e lau,
Mas era no vei ni non au
C'om parle de drudaria,
Per que pretz e cortezia
E solatz torn' en no-chaler.

Dels baros comensa l'enjans,
C'us no·n ama per bona fei.
Per so·n sec als autres lo dans,
E negus om de lor no·s jau.
Ez amors no rema per au,
Car be leu tals amaria
Qui s'en te, car so·s sabria
A guiza d'amor chaptener.

De tal amor sui fis amans
Don duc ni comte non envei;
E non es reis ni amirans
El mon, que, s'el m'avi' aitau,
No s'en fezes rics com eu fau;
E si lauzar la volia,
Ges tan dire no·n poiria
De be que mais no·n sia ver.

Per re non es om tan prezans
Com per amor e per comnei,
Que d'aqui mou deportz e chans
E tot can a proez' abau.
Nuls om ses amor re no vau,
Per qu'eu no volh, sia mis
Del mon tota·lh senhoria,
Si ja joi no·n sabi' aver.

De midons me lau cent aitans
Qu'eu no sai dir; et ai be drei,
Que, can pot, me fai bels semblans
E sona me gent e suau;
E mandet me (per qu'eu m'esjau)
Que per paor remania
Car ela plus no·m fazia,
Per qu'eu n'estau en bon esper.

Bona domna, conhd' e prezans,
Per Deu ayatz de me mercei,
E ja no vos anetz doptans
Ves vostr' amic fin e corau.
Far me podetz e ben e mau;
En la vostra merce sia;
Qu'eu sui garnitz tota via
Com fassa tot vostre plazer.

Fons Salada, mos drogomans
Me siatz mosenhor al rei.
Digatz li·m que Mos-Azimans
Mi te, car eu ves lui no vau.
Si com a Toren' e Peitau
E Anjau e Normandia,
Volgra, car li covenria.
Agues tot lo mon en poder!

Lo vers, aissi com om plus l'au,
Vai melhuran tota via,
E i aprendon per la via
Cil c'al Poi lo volran saber.
Ja mos chantars no m'er onors
Encontral gran joi c'ai conques,
C'ades m'agr'ops, si tot s'es bos,
Mos chans fos melhur que non es.
Aissi com es l'amors sobrana,
Per que mos cors melhur' e sana,
Deuri' esser sobras lo vers qu'eu fatz
Sobre totz chans, e volgutz e chantatz .

Ai Deus, can bona for' amors
De dos amics, s'esser pogues
Que ja us d'aquestz enveyos
Lor amistat no conogues!
Cortezia, mout etz vilana
C'az aquesta fausa gen vana
Fatz conoisser semblans ni amistatz,
C'ar' es cortes lo plus mal essenhatz!

Per merce prec als amadors,
Chascus per se cossir e pes
Del segle com es enoyos
E can pauc' n'i a de cortes!
Clamors, pois om per tot s'en vana,
Non es amors, mas es ufana,
Et es enois, vilani' e foudatz,
Qui no gara cui deu esser privatz.

Si tot m'es vergonh' e paors,
Blasmatz m'er d'Amor; mas be·m pes,
Car aquest lauzars no m'es pros
(E pois mos conortz no·n es res);
Qu'eu vei que de nien m'apana
Cilh que no·m vol esser umana;
E car no·n posc aver joi ni solatz,
Chan per conort cen vetz que sui iratz.

Chauzit ai entre las melhors
La melhor qued anc Deus fezes;
Mas tan a va cor e doptos
Qu'er' ai leis, era no·n ai ges.
Que val aitals amors aurana,
Can ges no pot una setmana
Us bos amics ab l'autr' estar en patz
Ses grans enois e ses enemistatz?

Tostems sec joi ir' e dolors
E tostems ira jois e bes
(Et eu no cre, si jois no fos,
C'om ja saubes d'ira que·s es);
Qu'eu pert per falsa laus umana
Tal joi de fin' amor certana
Que, qui·m mezes tot lo mon ad un latz,
Eu preira·l joi per cui sui enjanatz.

Bela domna, vostre socors
M'auria mester, su·us plagues,
Que molt m'es mal' aquist preizos,
En c'Amors m'a lassat e pres.
A Deus! can malamen m'afana,
Can so que·m träis e m'enjana
M'aven amar, si tot me pez' o·m platz!
Era sai eu qu'eu sui apoderatz.

Mas d'aisso fai trop que vilana
Per ma domna, c'aissi m'afana,
Car de l'afan no me val amistatz
Tan qu'eu disses que sui melhs sos privatz.

Messatgers, vai t'en via plana
A mon Romeu, lai vas Viana,
E digas li qu'eu lai fora tornatz
Si mos De-Cor m'agues salutz mandatz.
La dousa votz ai auzida
Del rosinholet sauvatge,
Et es m'ins cor salhida
Si que tot lo cosirer
E·ls mals traihs qu'amors me dona,
M'adousa e m'asazona;
Et auria·be mester
L'autrui jois al meu damnatge.

Ben es totz om d'avol vida
C'ab joi non a son estatge
E qui vas amor no guida
So cor e so dezirer;
Car tot can es s'abandona
Vas joi e refrim' e sona:
Prat e deves e verger,
Landas e pla e boschatge.

Eu, las! cui Amors oblida,
Que sui fors del dreih viatge,
Agra de joi ma partida,
Mas ira·m fai destorber;
E no sai on me repona
Pus mo joi me desazona;
E no·m tenhatz per leuger
S'eu dic alcu vilanatge.

Una fausa deschauzida
Traïritz de mal linhatge
M'a traït (et es traïda,
E colh lo ram ab que·s fer);
E can autre l'arazona,
D'eus lo seu tort l'ochaizona;
Et an ne mais li derrer
Qu'eu que n'ai faih lonc badatge.

Mout l'avia gen servida
Tro ac vas mi cor volatge;
E pus ilh no m'es cobida,
Mout sui fols, si mais la ser.
Servirs c'om no gazardona,
Et esperansa bretona
Fai de senhor escuder
Per costum e per uzatge.

Pois tan es vas me falhida,
Aisi lais so senhoratge,
E no volh que·m si' aizida
Ni ja mais parlar no·n quer.
Mas pero qui m'en razona,
La paraula m'en es bona,
E m'en esjau volonter
E·m n'alegre mo coratge.

Deus li do mal' escharida
Qui porta mauvais mesatge,
Qu'eu agra amor jauzida,
Si no foso lauzenger.
Fols qui ab sidons tensona,
Qu'e·lh perdo s'ela·m perdona,
E tuih cilh son mesonger
Que·m n'an faih dire folatge!

Lo vers mi porta, Corona,
Lai a midons a Narbona,
Que tuih sei faih son enter,
C'om no·n pot dire folatge.
Lancan folhon bosc e jarric,
E·lh flors pareis e·lh verdura
Pels vergers totz, e pels pratz,
E·lh auzel, c'an estat enic,
Son gai desotz los folhatz,
Autresi·m chant e m'esbaudei
E reflorisc e reverdei
E folh segon ma natura.

Ges d'un' amor no·m tolh ni·m gic,
Don sui en bon' aventura
Segon mon esper entratz,
Car sui tengutz per fin amic
Lai on es ma volontatz;
Que re mais sotz cel no·n envei
Ni ves autra part no soplei
Ni d'autra no sui en cura.

Ben a mauvais cor e mendic
Qui ama e no·s melhura;
Qu'eu sui d'aitan melhuratz
C'ome de me no vei plus ric.
Car sai c'am e sui amatz
Per la gensor qued anc Deus fei
Ni que sia el mon, so crei,
Tan can te terra ni dura.

Anc no fetz semblan vair ni pic
La bela ni forfachura,
Ni fui' per leis galiatz,
Ni no·m crei c'om tan la chastic,
Tan es fina s'amistatz,
Qu'ela ja·s biais ni·s vairei
Ni per autre guerpisca mei,
Segon que mos cors s'augura.

Midons prec, no·m lais per chastic
Ni per gelos folatura,
Que no·m sent' entre sos bratz;
Car eu sui seus plus qu'eu no dic,
E serai tostems, si·lh platz;
Que per leis m'es bel tot can vei,
E port et cor, on que m'estei,
Sa beutat e sa fachura.

Anc no vitz ome tan antic,
Si a bon' amor ni pura
E per sidons si' amatz
No sia gais, neis sers e bric,
Si's de joi pres e liatz;
Que de fol cove que folei
E de savi que chabalei,
Que pretz li·n creis e·lh melura.
Lancan vei la folha
Jos dels albres chazer,
Cui que pes ni dolha,
A me deu bo saber.
No crezatz qu'eu volha
Flor ni folha vezer,
Car vas me s'orgolha
So qu'eu plus volh aver.
Cor ai que m'en tolha,
Mas no·n ai ges poder,
C'ades cuit m'acolha,
On plus m'en dezesper.

Estranha novela
Podetz de me auzir,
Que, can vei la bela
Que·m soli' acolhir:
Ara no m'apela
Ni·m fai vas se venir.
Lo cor sotz l'aissela
M'en vol de dol partir.
Deus, que·l mon chapdela,
Si·lh platz, m'en lais jauzir,
Que s'aissi·m revela,
No·i a mas del morir.

Non ai mais fiansa
En agur ni en sort,
Que bon' esperansa
M'a cofondut e mort,
Que tan lonh me lansa
La bela cui am fort,
Can li quer s'amansa,
Com s'eu l'agues gran tort,
Tan n'ai de pezansa
Que totz m'en desconort;
Mas no·m fatz semblansa,
C'ades chant e deport.

Als no·n sai que dire
Mas: mout fatz gran folor
Car em ni dezire
Del mon la belazor.
Be deuri' aucire
Qui anc fetz mirador!
Can be m'o cossire,
No·n ai guerrer peyor.
Ja·l jorn qu'ela·s mire
Ni pens de sa valor,
No serai jauzire
De leis ni de s'amor.

Ja per drudaria
No m'am, que no·s cove;
Pero si·lh plazia
Que·m fezes cal que be,
Eu li juraria
Per leis e per ma fe,
Que·l bes que·m faria,
No fos saubutz per me.
En son plazer sia,
Qu'eu sui en sa merce.
Si·lh platz, que m'aucia,
Qu'eu no m'en clam de re!

Ben es dreihz qu'eu planha,
S'eu pert per mon orgolh
La bona companha
E·l solatz c'aver solh.
Petit me gazanha
Lo fols arditz qu'eu colh,
Car vas me s'estranha
So qu'eu plus am e volh.
Orgolhs, Deus vos franha,
C'ara·n ploron mei olh.
Dreihz es que·m sofranha
Totz jois, qu'eu eis lo·m tolh.

Encontra·l damnatge
E la pena qu'eu trai,
Ai mo bon uzatge:
C'ades consir de lai.
Orgolh e folatge
E vilania fai
Qui·n mou mo coratge
Ni d'alre·m met en plai,
Car melhor messatge
En tot lo mon no·n ai,
E man lo·lh ostatge
Entro qu'eu torn de sai.

Domna, mo coratge,
·L melhor amic qu'eu ai,
Vos man en ostatge
Entro qu'eu torn de sai.
Lancan vei per mei la landa
Dels arbres chazer la folha,
Ans que·lh frejura s'espanda
Ni·l gens termini s'esconda,
M'es bel que si' auzltz mos chans,
Qu'estat n'aurai mais de dos ans,
E cove que·n fass' esmenda.

Mout m'es greu que ja reblanda
Celeis que vas me s'orgolha,
Car si mos cors re·lh demanda,
No·lh platz que mot m'i responda.
Be m'auci mos nescis talans,
Car sec d'amor los bels semblans
E no ve c'amors lh'atenda.

Tan sap d'engenh e de ganda
C'ades cuit c'amar mi volha.
Be doussamen me truanda,
C'ab bel semblan me cofonda!
Domna, so no·us es nuls enans,
Que be cre qu'es vostres lo dans,
Cossi que vostr'om mal prenda.

Deus, que tot lo mon garanda,
Li met' en cor que m'acolha,
C'a me no te pro vianda
Ni negus bes no·m aonda.
Tan sui vas la bela doptans,
Per qu'e·m ren a leis merceyans:
Si·lh platz, que·m don o que·m venda!

Mal o fara, si no·m manda
Venir lai on se despolha,
Qu'eu sia per sa comanda
Pres de leih, josta l'esponda,
E·lh traga·ls sotlars be chaussans,
A genolhs et umilians,
Si·lh platz que sos pes me tenda.

Faihz es lo vers tot a randa,
Si que motz no·i descapdolha,
Outra la terra normanda,
Part la fera mar prionda;
E si·m sui de midons lonhans,
Vas se·m tira com azimans
La bela cui Deus defenda.

Si·l reis engles e·l ducs normans
O vol, eu la veirai abans
Que l'iverns nos sobreprenda.

Pel rei sui engles e normans,
E si no fos Mos Azimans,
Restera tro part calenda.
Lo gens tems de pascor
Ab la frescha verdor
Nos adui folh' e flor
De diversa color,
Per que tuih amador
Son gai e chantador
Mas eu, que planh e plor,
Cui jois non a sabor.

A totz me clam, senhor,
De midons e d'Amor,
C'aicist dui träidor,
Car me fiav'en lor,
Me fan viur' a dolor
Per ben e per onor
C'ai faih a la gensor,
Que no·m val ni·m acor.

Pen' e dolor e dan
N'ai agut, e n'ai gran,
Mas sofert o ai tan. —
No m'o tenh ad afan;
C'anc no vitz nulh aman,
Melhs ames ses enjan,
Qu'eu no·m vau ges chamjan
Si com las domnas fan.

Pois fom amdui efan,
L'am ades e la blan;
E·s vai mos jois doblan
A chasen jorn del an.
E si no·m fai enan
Amor e bel semblan,
Cant er velha, ·m deman
Que l'aya bo talan.

Las! e viure que·m val,
S'eu no vei a jornal
Mo fi joi natural
En leih, sotz fenestral
Cors blanc tot atretal
Com la neus a nadal,
Si c'amdui cominal
Mezuressem egal?

Anc no vitz drut leyal,
Sordeis o aya sal,
Qu'eu l'am d'amor coral,
Ela·m ditz: "No m'en chal;"
Enans ditz que per al
No m'a ira mortal;
E si d'aisso·m vol mal,
Pechat n'a criminal.

Be for' oimais sazos,
Bela domna e pros,
Que·m fos datz a rescos
En baizan guizardos,
Si ja per als no fos,
Mas car sui enveyos,
C'us bes val d'autres dos,
Can per fors' es faihz dos.

Can vei vostras faissos
E·ls bels olhs amoros,
Be·m meravilh de vos
Com etz de mal respos.
E sembla·m trassios,
Can om par francs e bos
E pois es orgolhos
Lai on es poderos.

Bel Vezer, si no fos
Mos enans totz en vos,
Laissat agra chansos
Per mal dels enoyos.
Lonc tems a qu'eu no chantei mai
Ni saubi far chaptenemen.
Ara no tem ploya ni ven,
Tan sui entratz en cossire
Com pogues bos motz assire
En est so, c'ai apedit
Si tot no·m vei flor ni folha,
Melhs me vai c'al tems florit,
Car l'amors qu'eu plus volh, me vol.

Totz me desconosc, tan be·m vai;
E s'om saubes en cui m'enten,
Ni auzes far mo joi parven!
Del melhs del mon sui jauzire!
E s'eu anc fui bos sofrire,
Ara m'en tenh per garit,
Qu'e re no sen mal que·m dolha.
Si m'a jois pres e sazit,
No sai si·m sui aquel que sol!

El mon tan bon amic non ai,
Fraire ni cozi ni paren,
Que, si·m vai mo joi enqueren,
Qu'ins e mo cor no·l n'azire.
E s'eu m'en volh escondire,
No s'en tenha per traït.
No volh, lauzengers me tolha
S'amor ni·m leve tal crit
Per qu'eu me lais morir de dol.

C'ab sol lo bel semblan que·m fai
Can pot ni aizes lo·lh cossen,
Ai tan de joi que sol no·m sen,
C'aissi·m torn e·m volv' e·m vire.
E sai be, can la remire,
C'anc om belazor no·n vit;
E no·m pot re far que·m dolha
Amors, can n'ai lo chauzit
D'aitan cum mars clau ni revol.

Lo cors a fresc, sotil e gai,
Et anc no·n vi tan avinen.
Pretz e beutat, valor e sen
A plus qu'eu no vos sai dire.
Res de be no·n es a dire,
Ab sol c'aya tan d'ardit
C'una noih lai o·s despolha,
Me mezes, en loc aizit,
E·m fezes del bratz latz al col.

Si no·m aizis lai on ilh jai,
Si qu'eu remir son bel cors gen,
Doncs, per que m'a faih de nien?
Ai las! com mor de dezire!
Vol me doncs midons aucire,
Car l'am? o que lh'ai falhit?
Ara·n fassa so que·s volha
Ma domna, al seu chauzit,
Qu'eu no m'en planh, si tot me dol.

Tan l'am que re dire no·lh sai;
Mas ilh s'en prend' esgardamen,
Qu'eu non ai d'alre pessamen
Mas com li fos bos servire.
E s'eu sai chantar ni rire,
Tot m'es per leis escharit.
Ma domna prec que m'acolha,
E pois tan m'a enriquit,
No sia qui dona, qui tol.

De cor m'a, coras se volha.
Ve·us me del chantar garnit,
Pois sa fin'amors m'o assol.
Lo rossinhols s'esbaudeia
Josta la flor el verjan,
E pren m'en tan grans enveia
Qu'eu no posc mudar, no chan;
Mas no sai de que ni de cui,
Car eu non am me ni autrui,
E fatz esfortz, car sai faire
Bo vers, pois no sui amaire.

Mais a d'Amor qui dompneia
Ab orgolh et ab enjan
Que cel que tot jorn merceia
Ni·s vai trop umilian;
C'a penas vol Amors celui
Qu'es francs e fis, si com eu sui
So m'a tout tot mon afaire
C'anc no fui faus ni trichaire;

C'aissi com lo rams si pleia
Lai o·l vens lo vai menan,
Era vas lei que·m guerreia,
Aclis per far so coman.
Per aisso m'afol' e·m destrui
(Don a mal linhatge redui),
C'ams los olhs li don a traire,
S'autre tort me pot retraire.

Soven me rept' e·m plaideia
E·m vai ochaisos troban;
E can ilh en re feuneia,
Vas me versa tot lo dan.
Gen ioga de me e·s desdui,
Que d'eus lo seu tort me conclui.
Mas ben es vertatz que laire
Cuida, tuih son sei fraire!

Om no la ve que no creia
Sos bels olhs e so semblan,
E no cre qu'ilh aver deia
Felo cor ni mal talan;
Mas l'aiga que soau s'adui,
Es peier que cela que brui,
Enjan fai qui de bon aire
Sembla e non o es gaire.

De tot loc on ilh esteia,
Me destolh e-m vau lonhan,
E per so que no la veia,
Pas li mos olhs claus denan;
Car cel sec Amors que·s n'esdui,
E cel l'enchaussa qu'ela fui.
Ben ai en cor del estraire
Tro que vas midons repaire.

Ja non er, si tot me greia,
Qu'enquer fin e plaih no·lh man;
Que greu m'es c'aissi·m recreia
Ni perda tan lonc afan.
A sos ops me gart e·m estui,
E si non em amic amdui,
D'autr' amor no m'es veyaire
Que ia mais nos cors s'esclaire.

Enaissi fos pres com eu sui,
Mos Alvernhatz, e foram dui,
Que plus no·s pogues estraire
D'en Bel-Vezer de Belcaire,

Tristan, si no·us es veyaire,
Mais vos am que no solh faire.
Lo tems vai e ven e vire
Per jorns, per mes e per ans,
Et eu, las! no·n sai que dire,
C'ades es us mos talans.
Ades es us e no·s muda,
C'una·n volh e·n ai volguda,
Don anc non aic jauzimen.

Pois ela no·n pert lo rire,
A me·n ven e dols e dans,
C'a tal joc m'a faih assire
Don ai lo peyor dos tans
(C'aitals amors es perduda
Qu'es d'una part mantenguda),
Tro que fai acordamen.

Be deuri' esser blasmaire
De me mezeis a razo,
C'anc no nasquet cel de maire
Que tan servis en perdo;
E s'ela no m'en chastia,
Ades doblara·lh folia,
Que: "Fols no tem, tro que pren".

Ja mais no serai chantaire
Ni de l'escola n'Eblo,
Que mos chantars no val gaire
Ni mas voutas ni mei so;
Ni res qu'eu fassa ni dia
No conosc que pros me sia,
Ni no·i vei melhuramen.

Si tot fatz de joi parvensa,
Mout ai dins lo cor irat.
Qui vid anc mais penedensa
Faire denan lo pechat?
On plus la prec, plus m'es dura;
Mas si'n breu tems no·s melhura,
Vengut er al partimen.

Pero ben es qu'ela·m vensa
A tota sa volontat,
Que, s'el' a tort o bistensa,
Ades n'aura pietat;
Que so mostra l'escriptura:
Causa de bon'aventura
Val us sols jorns mais de cen.

Ja no·m partrai a ma vida,
Tan com sia sais ni sas,
Que pois l'arma n'es issida,
Balaya lonc tems lo gras;
E si tot no s'es cochada,
Ja per me no·n er blasmada,
Sol d'eus adenan s'emen.

Ai, bon amors encobida,
Cors be faihz, delgatz e plas,
Frescha chara colorida,
Cui Deus formet ab sas mas!
Totz tems vos ai dezirada,
Que res autra no m'agrada.
Autr' amor no volh nien!

E
Dousa res ben ensenhada,
Cel que·us a tan gen formada,
Me·n do cel joi qu'eu n'aten!
Non es meravelha s'ieu chan
Mielhs de nulh autre chantador,
Que plus mi tra·l cors ves amor
E mielhs sui faitz a son coman.
Cor e cors e saber e sen
E fors' e poder hi ai mes;
Si·m tira ves amor lo fres
Que ves autra part no m'aten.

Ben es mortz qui d'amor non sen
Al cor qual que doussa sabor;
E que val viure ses valor
Mas per enueg far a la gen?
Ia Dombredieus no·m azir tan
Qu'ieu ia pueis viva jorn ni mes,
Pus que d'enueg serai mespres
Ni d'amor non aurai talan!

Per bona fe e ses enjan
Am la plus belha e la melhor;
Del cor sospir e dels huelhs plor,
Quar tan l'am ieu, per que hi ai dan,
Ieu que·n puesc mais, s'Amors mi pren
E las carcers en que m'a mes,
No pot claus obrir mas merces,
E de coerce no i trop nien?

Aquest' amors me fier tan gen
Al cor d'una doussa sabor:
Cen vetz muer lo jorn de dolor
E reviu de joi autras cen.
Ben es mos mals de bel semblan,
Que mais val mos mals qu'autre bes;
E pus mos mals aitam bos m'es,
Bos er lo bes apres l'afan.

Ai Dieus! car si fosson trian
D'entrels fals li fin amador,
E·l lauzengier e·l trichador
Portesson corns et fron denan!
Tot l'aur del mon e tot l'argen
Hi volgr' aver dat, s'ieu l'agues,
Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l'am firmamen.

Quant ieu la vey, be m'es parven
Als huelhsm al vis, a la color,
Quar aissi tremble de paor
Cum fa la fuelha contra·l ven.
Non ai de sen per un efan,
Aissi sui d'amor entrepres;
E d'ome qu'es aissi conques,
Pot domna aver almorna gran.

Bona domna, re no·us deman
Mas que·m prendatz per servidor,
Qu'ie·us servirai cum bo senhor,
Cossi que del guazardon m'an.
Ve·us m'al vostre comandamen,
Francx cors humils gais e cortes!
Ors ni leos non etz vos ges,
Que·m aucizatz, s'a vos mi ren.

A mon Cortes, lai ont ilh es,
Tramet lo vers, e ia no·l pes
Quer n'ai estat tan longamen.
Peirol, com avetz tan estat
Que no fezetz vers ni chanso?
Respondetz me, per cal razo
Reman que non avetz chantat,
S'o laissatz per mal o per be,
Per ir' o per joi o per que,
Que saber en volh la vertat.

Bernart, chantars no·m ven a grat
Ni gaire no·m platz ni·m sap bo
Mas car voletz nostra tenso,
N'ai era mon talan forsat:
Pauc val chans que dal cor no ve;
E pois jois d'amor laissa me,
Eu ai chan e deport laissat.

Peirol, mout i faitz gran foudat,
S'o laissatz per tal ochaizo.
S'eu agues agut cor felo,
Mortz fora, un an a passat,
Qu'enquer no posc trobar merce.
Ges per tan de chan no·m recre,
Car doas perdas no m'an at.

Bernart, ben ai mon cor mudat,
Que totz es autres c'anc no fo.
No chantarai mais en perdo.
A joi o dich en pren compnat
Mas de vos volh, chantetz jasse
De celei qu'en grat no·us o te,
E que perdatz vostr' amistat.

Peirol, manh bo mot n'ai trobat
De leis, c'anc us no m'en tenc pro.
E s'ilh serva cor de leo,
No m'a ges tot lo mon serrat,
Qu'e·n sai tal una, per ma fe,
C'am mais, s'un baizar me cove,
Que de leis, si·l m'agues donat.

Bernart, ben es acostumat,
Qui mais no·n pot, c'aissi perdo;
E la volps al sirieir dis o:
Can l'ac de totas partz cerchat,
Las sirieias vi lonh de se,
E dis que no valion re.
Atressi m'avetz vos gabat.

Peirol, sirieias son o be,
Mas mal aya eu, si ja cre
Que la volps no·n aya tastat.

Bernart, no·m n'entramet de re,
Mas peza·m de ma bona fe,
Car no·n i ai re gazanhat.
Pel doutz chan que·l rossinhols fai,
La noih can me sui adormitz,
Revelh de joi totz esbaïtz,
D'amor pensius e cossirans;
C'aisso es mos melhers mesters,
Que tostems ai joi volunters,
Et ab joi comensa mos chans.

Qui sabia lo joi, qu'eu ai,
Que jois fos vezutz ni auzitz,
Totz autre jois fora petitz
Vas qu'eu tenc, que·l meus jois es grans.
Tals se fai conhdes e parlers,
Que·n cuid' esser rics e sobrers
De fin' amor, qu'eu n'ai dos tans!

Can eu remire so cors gai,
Com es be faihz a totz chauzitz,
Sa cortezi' e sos bels ditz,
Ja mos lauzars no m'er avans;
C'obs m'i auri' us ans enters,
Si·n voli' esser vertaders,
Tan es cortez' e ben estans.

Cil que cuidon qu'eu sia sai,
No sabon ges com l'esperitz
Es de leis privatz et aizitz,
Si tot lo cors s'en es lonhans,
Sapchatz, lo melher messagers
C'ai de leis, es mos cossirers,
Que·m recorda sos bels semblans.

Domna, vostre sui e serai,
Del vostre servizi garnitz.
Vostr' om sui juratz e plevitz,
E vostre m'era des abans.
E vos etz lo meus jois primers,
E si seretz vos lo derrers,
Tan com la vida m'er durans.

No sai coras mais vos veirai;
Mas vau m'en iratz e maritz.
Per vos me sui del rei partitz,
E prec vos que no·m sia dans,
Qu'eu·s serai en cort prezenters
Entre domnas e chavalers,
Francs e doutz et umilians.

Huguet, mos cortes messatgers,
Chantatz ma chanso volonters
A la reina dels Normans.
Per melhs cobrir lo mal pes e·l cossire
Chan e deport et ai joi e solatz;
E fatz esfortz car sai chantar ni rire,
Car eu me mor e nul semblan no·n fatz;
E per Amor sui si apoderatz,
Tot m'a vencut a forsa, ses batalha.

Anc Deus no fetz trebalha ni martire,
Ses mal d'amor, qu'eu no sofris en patz;
Mas d'aquel sui, si be·m peza, sofrire,
C'Amors mi fai amar lai on li platz;
E dic vos be que s'eu no sui amatz,
Ges no reman en la mia mualha.

Midons sui om et amics e servire,
E no·lh en quer mais autras amistatz
Mas c'a celat los seus bels olhs me vire,
Que gran be·m fan ades can sui iratz;
E ren for en laus e merces e gratz,
Qu'el mon non ai amic que tan me valha.

Molt me sap bo lo jorn qu'eu la remire:
La boch' e·ls olhs e·l fron e·ls mas e·ls bratz
E l'autre cors, que res no·n es a dire
Que no sia belamen faissonatz.
Gensor de leis no poc faire Beltatz,
Per qu'eu m'en ai gran pen' e gran trebalha.

A mo talen volh mal, tan la dezire
E pretz m'en mais, car eu fui tan auzatz
Qu'en tan aut loc auzei m'amor assire,
Per qu'eu m'en sui coinhdes et ensenhatz.
E can la vei, sui tan fort envezatz:
Vejaire m'es que·l cors al cel me salha.

Dins en mo cor me corrotz e·m azire,
Car eu sec tan las mias volontatz. —
Mas negus om no deu aital re dire,
C'om no sap ges com s'es aventuratz.
Que farai dones dels bels semblans privatz?
Falhirai lor? Mais volh que·l mons me falha!

Ab lauzengiers non ai ren a devire,
Car anc per for no fo rics jois celatz.
E dic vos tan que per mon escondire
Et ab mentir lor ai chamjatz los datz.
Ben es totz jois a perdre destinaz
Quez es perdutz per la lor devinalha.

Corona, man salutz et amistatz
E prec midons que m'ayut e me valha.

E que·m volha, sia sens o foudatz,
No·m pot esser ni afans ni trebalha.
Pois preyatz me, senhor,
Qu'eu chan, eu chantarai;
E can cuit chantar, plor
A l'ora c'o essai.
Greu veiretz chantador,
Be chan, si mal li vai.
Vai me doncs mal d'amor?
Ans melhs que no fetz mai!
E doncs, per que m'esmai?

Gran ben e gran onor
Conosc que Deus me fai,
Qu'eu am la bel azor
Et ilh me (qu'eu o sai).
Mas eu sui sai, alhor,
E no sai com l'estai!
So m'auci de dolor,
Car ochaizo non ai
De soven venir lai.

Empero tan me plai
Can de leis me sove,
Que qui·m crida ni·m brai,
Eu no·n au nula re.
Tan dousamen me trai
La bela·l cor de se,
Que tals ditz qu'eu sui sai
Et o cuid, et o cre,
Que de sos olhs no·m ve.

Amors, e que·m farai?
Si guerrai ja ab te?
Ara cuit qu·en morrai
Del dezirer que·m ve,
Si·lh bela lai on jai
No m'aizis pres de se,
Qu'eu la manei e bai
Et estrenha vas me
So cors blanc, gras e le.

Ges d'amor no·m recre
Per mal ni per afan;
E can Deus m'i fai be,
No·l refut ni·l soan;
E can bes no m'ave,
Sai be sofrir lo dan,
C'a las oras cove
C'om s'an entrelonhan
Per melhs salhir enan.

Bona domna, merce
Del vostre fin aman!
Qu'e·us pliu per bona fe
C'anc re non amei tan.
Mas jonchas, ab col cle,
Vos m'autrei e·m coman;
E si locs s'esdeve,
Vos me fatz bel semblan,
Que molt n'ai gran talan!

Mon Escuder e me
Don Deus cor e talan
C'amdui n'anem truan,

Et el en men ab se
So don a plus talan,
Et en Mon Aziman!
Quant l'erba fresqu' e·l fuelha par
E la flors botona et verjan
E·l rossinhols autet e clar
Leva sa votz e mou son chan,
Joi ai de lui, e joi ai de la flor
E joi de me e de midons major;
Daus totas partz sui de joi claus e sens,
Mas sel es jois que totz autres jois vens.

Ai las! Cum muer de cossirar!
Que manhtas vetz en cossir tan:
Lairo m'en poirian portar,
Que re no sabria que·s fan.
Per Dieu, Amors! Be·m trobas vensedor:
Ab paucs d'amics e ses autre senhor.
Quar una vetz tant midons non destrens
Abanz qu'ieu fos del dezirier estens?

Meravil me cum puesc durar
Que no·lh demostre non talan.
Quan ieu vei midons ni l'esgar,
Li sieu belh huelh tan ben l'estan:
Per pauc me tenc quar ieu vas lieis no cor;
Si feira ieu, si no fos per paor,
Qu'anc no vi cors miels talhatz ni depens
Ad ops d'amar sia tan greus ni lens.

Tant am midons e la tenh char,
E tant' la dopt' e la reblan
Qu'anc de mi no·lh ausei parlar,
Ni re no·lh quier ni re no·lh man.
Pero ilh sap mon mal e ma dolor,
E quan li plai, mi fai ben et honor,
E quan li plai, ieu m'en sofert ab mens,
Per so c'a lieis no·n aveinha blastens.

S'ieu saubes la gent enquantar,
Miei enemic foran enfan,
Que is us no saubra triar
Ni dir ren qu·ens tornes a dan;
Adoncs sai ieu que vira la gensor
E sos belhs huelhs e sa fresca color,
E baizera·lh la boca en totz sens,
Si que d'un mes hi paregra lo sens.

Ben la volgra sola trobar,
Que dormis, o·n fezes semblan,
Per qu'ieu l'embles un dous baizar,
Pus no valh tan qu'ieu lo·lh deman.
Per Dieu, dona, pauc esplecham d'amor!
Vai s·en lo temps, e perdem lo melhor!
Parlar degram ab cubertz entresens,
E pus no·ns val arditz, valgues nos gens!

Ben deuri' hom dona blasmar,
Quan trop vai sor amic tarzan,
Que longua paraula d'amar
Es grans enueitz e par d'enjan,
Qu'amar pot hom e far semblan alhor,
E gen mentir lai on non a autor.
Bona domna, ab sol qu'amar mi dens,
Ia per mentir ieu no serai atens.

Messatgier, vai, e no me·n prezes mens,
S'ieu del anar vas midons sui temens.
Quant vet la lauzeta mover
De joi sas alas contral rai,
Que s'oblida e·s laissa cazer
Per la doussor qu'al cor li vai,
Ai! tan grans enveia m'en ve
De cui qu'eu veya jauzion!
Meravilhas ai, quar desse
Lo cor de dezirier no·m fon.

Ai las! tan cuyava saber
D'amor, e ten petit en sai!
Quar eu d'amar no·m puesc tener
Celieys don ia pro non aurai;
Tout m'a mon cor e tout m'a me
E se mezeis' et tot lo mon,
E quan si·m tolc, no·m laisset re
Mas dezirier e cor volon.

Anc non agui de me poder
Ni no fui mieus de lor'en sai
Que·m laisset en sos huelhs vezer
En un miralh que mot mi plai.
Mirals, pus me mirei en te,
M'an mort li sospir de preon,
Qu'aissi·m perdei cum perdet se
Lo bels Narcisus en la fon.

De las donas mi dezesper;
Ia mais en lor no·m fiarai;
Qu'aissi cum las suelh captener,
Enaissi las descaptendrai.
Pus vei qu'una pro no m'en te
Ves lieis que·m destrui e·m cofon,
Totas las dopt' e las mescre,
Quar be sai qu'autretals se son.

D'aisos fa be femna parer
Ma dona, per qu'ieu·l o retrai,
Quar non vol so qu'om deu voler,
E so qu'om li deveda, fai.
Cazutz sui en mala merce,
Et ai ben fait co·l fols en pon,
E no sai per que m'esdeve,
Mas quar trop pogei contra mon.

Merces es perduda per ver,
(Et ieu non o saubi anc mai),
Quar cil qui plus en degr'aver,
No·n a ges; et on la querrai?
Al quan mal sembla, qui la ve,
Qued aquest caitiu deziron,
Que is ses leis non aura be,
Laisse morir, que no l'aon!

Pus ab midons no·m pot valer
Precs ni merces ni·l dregz qu'ieu ai,
Ni a leis no ven a plazer
Qu'ieu l'am, ia mais no·l o dirai;
Aissi·m part de lieis e·m recre;
Mort m'a, e per mort li respon,
E vau m·en, pus ilh no·m rete,
Caitius, en issilh, no sai on.

Tristans, ges no·n auretz de me,
Qu'ieu m'en vau, caitius, no sai on.
De chantar mi gic e·m recre,
E de joi e d'amor m'escon.
Tant ai mo cor ple de joya,
Tot me desnatura.
Flor blancha, vermelh' e groya
Me par la freyura,
C'ab lo ven e ab la ploya
Me creis l'aventura,
Per que mos pretz mont' e poya
E mos chans melhura.
Tan ai al cor d'amor,
De joi e de doussor,
Per que·l gels me sembla flor
E la neus verdura.

Anar posc ses vestidura,
Nutz en ma chamiza,
Car fin amors m'asegura
De la freya biza.
Mas es fols qui·s desmezura,
E no·s te de guiza,
Per qu'eu ai pres de me cura,
Deis c'agui enquiza
La plus bela d'amor,
Don aten tan d'onor,
Car en loc de sa ricor
No volh aver Piza.

De s'amistat me reciza!
Mas be n'ai fiansa,
Que sivals eu n'ai conquiza
La bela semblansa;
Et ai ne a ma deviza
Tan de benanansa,
Que ia·l jorn que l'aurai viza
Non aurai pezansa.
Mo cor ai pres d'amor,
Que l'esperitz lai cor,
Mas lo cors es sai, alhor,
Lonh de leis, en Fransa.

Eu n'ai la bon'esperanza.
Mas petit m'aonda,
C'atressi·m ten en balansa
Com la naus en fonda
Del mal pes que·m desenansa,
No sai on m'esconda.
Tota noih me vir' e·m lansa
Desobre l'esponda:
Plus trac pena d'amor
De Tristan l'amador,
Que·n sofri manhta dolor
Per Izeut la blonda.

Ai Deus! car no sui ironda,
Que voles per l'aire
E vengues de moih prionda
Lai dins so repaire?
Bona domna jauzionda,
Mor se·l vostr' amaire!
Paor ai que·l cors me fonda,
S'aissi·m dura gaire.
Domna, per vostr' amor
Jonh las mas ed ador!
Gens cors ab frescha color,
Gran mal me faitz traire!

Qu'el mon non a nul afaire
Don eu tan cossire,
Ccan de leis au re retraire,
Que mo cor no·i vire
E mo semblan no·m n'esclaire,
Que que·m n'auiatz dire,
Si c'ades vos er veyaire
C'ai talan de rire.
Tan l'am de bon' amor
Que manhtas vetz en plor
Per o que melhor sabor
M'en an li sospire.

Messatgers, vai e cor,
E di·m a la sensor
La pen' e la dolor
Que·n trac, e·l martire.
Tuih cil que·m preyon qu'eu chan,
Volgra saubesson lo ver,
S'eu n'ai aize ni lezer.
Chantes que chantar volria!
Qu'eu no·n saup ni chap ni via,
Pois perdei ma benenansa
Per ma mala destinansa.

Ai las! Com mor de talan!
Qu'eu no dorm mati ni ser,
Que la noih, can vau jazer,
Lo rossinhols chant' e cria,
Et eu, que chantar solia,
Mor d'enoi e de pezansa,
Can au joi ni alegransa.

D'amor vos dirai aitan:
Qui be la saubes tener,
Res plus no·n pogra valer.
Per Deu, mout fo bona·lh mia!
Mas no·m duret mas un dia,
Per qu'es fols qui ses fermansa
Met en amor s'esperansa.

Amors m'a mes en soan
E tornat a no-chaler.
E s'eu l'agues en poder,
Dic vos qu'e·n feira feunia!
Mas Deus no vol c'Amors sia
Res don om prenda venjansa
Ab coup d'espaz' o de lansa

Amors, e·us prec de mon dan,
C'autre pro no i posc aver.
Ja mais blandir ni temer
No·us quer, c'adoncs vos perdria.
Ben es fols qui·n vos se fia,
C'ab vostra fausa semblansa
M'avetz traït en fiansa.

Pero per un bel semblan
Sui enquer en bon esper
Mon Conort dei grat saber.
C'ades vol qu'eu chan e ria.
E dic vos que, s'ilh podia,
Eu seria reis de Fransa,
Car al plus qu'ilh pot, m'enansa.

Lemozi, a Deu coman
Leis que no·m vol retener,
Qu'era pot ilh be saber
S'es vers aco que·lh dizia,
Qu'en terr' estranha·m n'iria,
Pois Deus ni fes ni fiansa
No m'i poc far acordansa.

No m'o tenh a vilania
S'eu m'ai sai bon' esperansa
Pois ilh lai re no m'enansa.

Romeu man que per m'amia
E per lui farai semblansa
Qu'eu ai sai bon' esperansa.