Pèire Rogièr
Alvèrnhe
#8
Al pareyssen de las flors 
Entr' ir' e joy m'an si devis 
Ges non puesc en bon vers fallir 
No sai don chant, e chantars plagra·m fort 
Per far esbaudir mos vezis 
Seign'en Raymbaut, per vezer 
Tan no plou ni venta 
Tant ai mon cor en joy assis 

Al pareyssen de las flors,
Quan l'albre·s cargon de fuelh,
E·l temps gens' ab la verdura
Per l'erba que creys e nays;
Doncx es a selhs bon' amors,
Qui l'an em-patz ses rancura,
Q'us ves l'autre non s'erguelha.

Bos drutz non deu creir' auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura,
Don sap que sa dona·l trays;
So que dis qu'a fait alhors
Creza, si nonca lo jura,
E so que·n vi dezacuelha.

Qu'ieu vey de totz los melhors
Qui senpr' en devenon fuelh,
Qu'enqueron tan lur dreytura
Tro que lur dompna·s n'irays.
E·l ris torna·ls pueys en plors;
E·l folhs per mal'aventura
Vai queren lo mal que·l duelha.

Qu'amors vol tals amadors,
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura;
Si tot lor dompna·ls sostrays,
Paucs plagz lur en si' honors,
Quar si·l sap mal ni s'atura,
Ylh querra tost qui l'acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d'amor tan quan vuelh,
Quar s'elha·m fay gran laidura,
Quant autre·s planh, ieu m'apays.
Si tot s'es grans ma dolors,
Sofier tro qu'elha·m melhura
Ab un plazer qual que·s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q'un' onor, si lieys mi tuelh,
Q'ieu suy hom d'aital natura,
No vuelh l'onor que·l pro lays.
Ni ges no·m laissa·l paors,
Don mos cors non s'asegura,
Qu'ades cug qu'autre la·m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l'amor de midons vuelh,
E que·l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gran secors,
S'una vetz per aventura
Mi mezes lai o·s despuelha.

Peir Rogier li quier secors,
E si·l mals longuas li dura,
Pauc vivra qu'ades rauguelha.
Entr' ir' e joy m'an si devis,
Qu'ira·m tolh maniar e dormir,
E joys mi fai rir' e bordir;
Mas l'ira·m pass' al bon conort,
E·l joy rema, don suy jauzens
Per un' amor qu'ieu am e vuelh.

Dompn'ay.  Non ay.  Ia·n suy ieu fis!
No suy, quar no m'en puesc jauzir.
 Tot m'en jauzirai, quan que tir.
 Oc, ben leu, mas sempre n'a tort.
 Tort n'a? Qu'ai dig! Boca, tu mens
E dis contra midons erguelh.

Bona dompna, per que m'aucis?
 Ara·m podetz auzir mentir,
Que re no·m fai per que m'azir.
 Non re, si m'a per pauc tot mort?
Ben suy folhs e fatz es mos sens,
Quar ia dic so per que la·m tuelh.

Molt am selieys qui m'a conquis.
El elha me?  Oc, so l'aug dir.
 Creirai son dig senes plevir?
 Oc ben, ab sol que·l fag s'acort,
E m'atenda totz mos covens,
E qu'ieu n'aya plus qu'ieu no suelh.

Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara·n planh, plor e sospir;
E·l mals, que m'es greus a sufrir,
Torna·m doble en deport;
Pauc pres lo mal que·l bes o vens,
Que plus m'en ri, que no m'en duelh.

De luenh li suy propdas vezis,
Qu'amicx non pot nulhs hom partir,
Si·l cor se volon cossentir;
Tot m'es bon quant hom m'en aport;
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d'autra si pres si m'acuelh.

Ja non dira hom, qu'anc la vis,
Que tan belha·n pogues chauzir,
Qu'om no la ve que no s'i mir;
E sa beutaz resplan tan fort,
Nuegz n'esdeve jorns clars e gens
A selh qui l'esgard'a dreyt huelh.

Lo vers vuelh qu'om midons me port,
E que·l sia conortamens,
Tro que·ns esguardem de dreyt huelh.
Ges non puesc en bon vers fallir
Nulh' hora qu'ieu de midons chan;
Cossi poiri' ieu ren mal dir?
Qu'om non es ta mal essenhatz,
Si parl' ab lieys un mot o dos,
Que totz vilas non torn cortes;
Per que sapchatz be que vers es,
Que·l ben qu'ieu dic tot ai de liey.

De ren als no pes ni cossir
Ni ai dezirier ni talan,
Mas de lieys quo·l pogues servir
E far tot quant l'es bon ni·l platz;
Qu'ieu non cre qu'ieu anc per als fos
Mais per lieys far so que·l plagues,
Que be sai qu'onors m'es e bes
Tot quan fas per amor de liey.

Ben puesc los autres escarnir,
Qu'aissi·m suy sauputz trair' enan
Que·l mielhs del mon saupi chauzir;
Ieu o dic e sai qu'es vertatz;
Ben leu manz n'i aura gelos
Que diran, "Mens e non es res";
No m'en cal ni d'aco no m'es,
Qu'ieu me say cossi s'es de liey.

Greus m'es lo maltraitz a sufrir
E·l dolors, qu'ay de lieys tan gran,
Don no·m pot lo cors revenir;
Pero no·m platz autr'amistatz,
Ni mais joys no m'es dous ni bos,
Ni no vuelh que·m sia promes,
Que, s'ieu n'avia cent conques,
Ren no·ls pretz mais aquels de liey.

Bona dompna, soven sospir
E trac gran pen' e gran afan,
Per vos, cuy am mout e dezir;
E quar no·us vey, non es mos graz;
Mas si be m'estau luenh de vos,
Lo cor e·l sen vos ai trames,
Si qu'aissi no suy on tu·m ves,
El ben qu'ieu ai totz es de liey.

Ailas!  Que plangz?  la tem murir.
 Que as?  Am.  E trop?  Ieu hoc, tan
Que·n muer.  Mors?  Oc.  Non potz guerir?
 Ieu no.  E cum?  Tan suy iratz.
 De que?  De lieys, don suy aissos.
 Sofre.  No·m val.  Clama·l merces.
 Si·m fatz.  No·y as pro?  Pauc.  No·t pes,
Si·n tras mal.  No?  Qu'o fas de liey.

Cosselh n'ai.  Qual?  Vuelh m'en partir.
 No far!  Si faray.  Quers ton dan.
Que·n puesc als?  Vols t'en ben jauzir?
 Oc, mout.  Crei mi.  Era diguatz.
 Sias humils, francs, larcx e pros.
 Si·m fai mal?  Sufr' en patz.  Suy pres?

 Tu oc, s'amar vols; mas si·m cres,
Aissi·t poiras jauzir de liey.

Mon Tort-n'avetz mant, s'a lieys platz,
Qu'aprenda lo vers, s'el es bos;
E puois vol que sia trames
Mon Dreit-n'avetz lai en Saves:
Dieus sal e guart lo cors de liey.
No sai don chant, e chantars plagra·m fort,
Si saubes don, mas de re no·m sent be,
Et es greus chans, quant hom non sap de que.
Mas adoncx par qu'om a natural sen,
Quan sap son dan ab gen passar suffrir,
Quar no·s deu hom per ben trop esjauzir,
Ni ia per mal hom trop no·s dezesper.

 Mas tot quant es s'aclina vas la mort:
Que prezas tu tot quan fas? Ieu non re.
 Mas so ditz hom, qu'avols es qui·s recre,
Per qu'om deu far tot bel captenemen,
Que no·l puesc hom mal dir ni escarnir;
Aisso dic ieu que no's deu hom giquir
Aissi del tot qui·l segle vol tener.

Fort estai be qu'om chant e que·s deport.
Oc, quan n'es luecx ni temps que s'esdeve.
 E quoras doncx? Vols o dir ges per me?
Sapchas qu'ieu hoc.  Quar us grans jois m'en pren?
 Qar ditz totz jorns que rir vols e bordir;
Tol te d'aisso, ia t'er tost a murir.
E laissarai per so mon joy-aver?

Si joy non ai, don aurai doncx confort?
 E qual joy quiers?  De lieys cuy clam merce.
 Folhs yest.  Per que?  Per Dieu trebalhas te,
Ni per aquo...  Fai doncx!  Mas per nien
T'en entremetz.  Tu que saps?  Aug lo dir.
 Saps tu que?  Fai!  Laissa me tot guerir.
 Ieu voluntiers, e fai tot ton plazer.

Tost venra temps que conostra son tort.
 Aqui t'aten. Si fatz ieu per ma fe.
 Fas ton talan, mas ieu no cug ni cre
Tan quan vivras n'ayas nulh jauzimen.
 Non dis per als mas quar m'en vols partir.
 Ieu hoc, per so quar no t'en vey jauzir.
 E ia saps tu qu als non ai en poder.

Mos cors no·m ditz qu'ieu ab autra m'acort.
 Quar ben as dreg pel gran ben que t'en ve.
 El' o fara.  E quoras?  Er dese.
 Ben estara si vers es, mas si·t men,
Tu qu'en faras?  Am mai lo sieu mentir
Q'autra vertat.  Mal hi sabes cauzir,
Qu'ieu non pretz ren mesorgua contra ver.

 Per s'amor viv, e s'amors m'a estort
De la preizon, e s'amors m'a mes fre,
Que no·m eslays vas autra, si·m rete;
E per s'amor ai tot mon cor jauzen,
E·m part d'enueg, e·m platz quan puesc servir;
E valon mais de lieys li lonc dezir
Que s'avia d'autra tot mon voler.

Lo vers tramet e vuelh que si prezen
Mon Tort-n'avetz, si·l play que·l denh auzir,
Que totz lo mons li deuri' obezir,
Qar mai que tot vol bon pretz mantener.

E si dons Sanz m'a fag descauzimen,
Mieus es lo dans et er lo·m a sofrir,
Et el no·s poc de plus envilanir,
E per vilan lo deu hom ben tener.
Per far esbaudir mos vezis,
Que·s fan irat quar ieu no chan,
No mudarai deserenan,
Qu'ieu no despley
Un so novelh que·ls esbaudey;
E chant mais per mon Tort-n'avetz,
Quar trop dechai
Tot quan vey sai,
Mas lai ab lieys creys joys e pretz,
Por que·l sieus conortz m'es plus bos
Que tot quan vey sai entre nos.

De midons ai lo guap e·l ris,
E suy fols, s'ieu plus deman,
Ans dey aver gran joy d'aitan;
A Dieu m'autrey;
Non ai donc pro car sol la vey?
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m'eschai,
Que ben o say,
Mas d'aitan n'ai ieu joy e pretz
E m'en fauc ricautz a sazos
A guiza de paubr'ergulhos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,
Qu'a midons no dic re ni man
Ni·l quier gen fait ni bel semblan;
Cum qu'ilh m'estey,
Sos drutz suy et ab lieys dompney
Totz cubertz e celatz e quetz,
Qu'ilh no sap lay
Lo ben quem fai,
Ni cum ai per lieys joy e pretz;
Ni·s tanh que ia·l sapch'enoios,
Qu'ieu suy sai sos drutz a rescos.

Anc ieu ni autre no·lh o dis,
Ni elha non saup mon talan,
Mas a celat l'am atretan 
Fe qu'ieu li dey 
Cum s'agues fait son drut de mey;
Re no·m qual, que ia l'am eis setz.
 Doncs amarai
So qu'ieu non ai?
 Oc, qu'eyssamen n'ai joy e pretz
E son alcres e joyos,
Quant res non es, cum si vers fos.

Per s'amor viv, e se·n moris,
Qu'om disses qu'ieu fos mortz aman,
Fait m'agr'amors honor tan gran,
Qu'ieu sai e crey
Qu'anc a mulh drut mais tal non fey;
Vos jugatz, dompn', e destrenhetz
Car s'ieu m'esmay e si mal tray
Ni muer per vos, joys m'es e pretz:
De vos m'es totz mals bes, dans pros,
Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domn', ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir ad estros
Ia·l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vay
E porta·m lay
Mon sonet a mon Tort-n'avetz;
E di·m a n'Aimeric lo tos
Membre·lh dont es e sia pros.
Seign'en Raymbaut, per vezer
De vos lo conort e·l solatz
Soi sai vengutz tost e viatz,
Mais que non soi per vostr' aver;
Qe sapcha dir, qan m'en partrai,
Cum es de vos ni cum vos vai,
Q'enqueront m'en lai entre nos.

Tant ai de sen e de saber
E tant sui savis e membratz,
Qand aurai vostres faitz gardatz,
Q'al partir en sabrai lo ver,
S'es tals lo gaps cum hom retrai,
Si n'i a tant o meins o mai,
Cum auch dir ni comtar de vos.

Gardatz que vos sapchatz tener
En aisso q'eras comenssatz,
Car hom, on plus aut es poiatz,
Plus bas ben, si·s laissa cazer;
Pois dizon tuich qe mal l'estai:
"Per que fetz, pois era non fai,
Q'era non ten conduitz ni dos?"

C'ab pro maniar et ab cazer
Por hom estar soau malvatz,
Mas de gran affan es cargatz
Sel que bon pretz vol mantener;
Ops l'es qe·s percatz sai e lai
E toill' e don, si cum s'eschai,
Qan verra qu'er luocs e sazos.

No·us fassatz de sen trop temer,
Per com diga: "Trop es senatz,"
Q'en tal luoc vos valra foudatz
On sens no·us poiria valer;
Tant cant auretz pel saur e bai,
E·l cors assai fresquet e gai,
Grans sens no·us er honors ni pros.

Si voletz al segle plazer,
Siatz en luoc fals ab los fatz,
Et aqui mezeus vos sapchatz
Ab los savis gen captener;
C'aissi coven c'om los assai:
L'un ab ira, l'autre ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.

D'aisso vuoill qe·m digatz lo ver,
S'auretz nom drutz o moilleratz,
O per cal seretz apellatz,
O si·ls volretz mas retener;
Vejaire m'es al sen q'ieu ai,
Segon q'ieu cuich, mas non o sai,
C'a dreich los auretz ambedos.

Seign'en Rambaut, eu m'en irai
Mas vostre respos auzirai,
Si·us platz, anz qe·m parta de vos.
Tan no plou ni venta,
Qu'ieu de chan non cossire;
Frei' aura dolenta
No·m tolh chantar ni rire,
Qu'amors me capdelh' e·m te
Mon cor en fin joy natural,
E·m pais e·m quid' e·m soste,
Qu'ieu non suy alegres per al
Ni alres no·m fai vivre.

Ma dompn' es manenta
De so qu'ieu plus dezire;
Del donar m'es lenta,
Qu'anc no·n fuy may jauzire;
Ben sai que pauc l'en sove,
E ges no·m part joc cominal,
Qu'ilh pensa petit de me,
Et ieu trac per lieys mal mortal,
Tal qu'a penas puesc vivre.

No trop qui·m guirenta
Ni qui m'o auze dire
Q'un' autra tan genta
E·l mon se li ni·s mire;
Ni d'autra non s'esdeve,
Mas qu'om digua que re no val,
Qu'elha ditz e fai tan be,
Q'una contra lies no sap sal;
Tal domna fai a vivre.

Si s'en fenhon trenta,
Ges per so no·m n'ahire;
Cuy que·s vol si·s menta,
Qu'a mi·s denh'escondire;
Qu'adonc sai ieu ben e cre
Q'us non a dompna tan cabal,
Quan quecx la lauza per se,
Que s'el n'avia un' aital
Ben pogra ses lieys vivre.

Greu planh mal que·n senta
Drutz, quant es bos sufrire,
Qu'amors es valenta
Seluy que n'es jauzire;
Erguel no vol ni mante,
Ans qui lo·lh mostra, lieys non cal,
Que mais n'auri'ab merce
En un jorn qu'en dos ans ab mal
Sel qu'ab erguelh vol vivre.

Si uns s'i prezenta,
Que·l denh lonc se assire,
Ges no m'espaventa,
Qu'ab mi l'ai a devire
Que dona, quant en pretz ve,
Deu aver fin cor e leyal;
E non crezatz que·s malme
Contra son bon amic coral
Las dias qu'au' a vivre.

E s'il fai parventa
Que·l guinh ni·l huel lor vire,
Per so no·s guaimenta
Mos cors ni·s mand' aucire;
Que dompna fai manta re
Per que plass'a totz per engual,
E quasqun cum li cove
Deu aculhir dins son ostal,
S'ab gran bontat vol vivre.

Peir Rogier per bona fe
Tramet lo vers denant nadal
A sidons que·l fai vivre.

Clama li per gran merce
Qu'aprenda·l vers denant nadal,
S'ab joy de lui vol vivre.
Tant ai mon cor en joy assis,
Per que no puesc mudar no·n chan,
Que joys m'a noirit pauc e gran;
E ses luy non seria res,
Qu'assatz vey que tot fals qu'om fay
Abaiss' e sordey' e dechai,
Mas so qu'amors e joys soste.

Lo segle es aissi devis
Que perdut es quant l'avol fan,
Mas ab los pros vay pretz enan;
Et amors ten s'ab los cortes,
E d'aqui son drut cuend' e guay,
Perque·s te joys que tost non chai,
Qu'estiers d'els mais hom no·l soste.

Si·l joys d'amor no fos tan fis,
Ia non agra durat aitan;
Mas no y a d'ira tan ni quan,
Que·l dans n'es pros e·l mals n'es bes
E sojorns, qui plus mal en tray;
Demandatz cum! Qu'ie·us o diray:
Quar apres n'aten hom merce.

Pauc pren d'amor qui no sofris
L'erguelh e·l mal e·l tort e·l dan,
Qu'aissi o fan selhs que re n'an;
Guerra m'sembla, qu'amors non ges,
Quan son li mal e sai e lay,
E non ai dreg e·l fieu qu'ieu ay,
S'al senhor don mov, mals en ve.

Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauz' e gran afan
E franc cor apres mal talan;
Huey fai que platz, deman que pes.
 E doncx que·n diretz qu'ayssi vay?
 Que costa? Que tot torn' en jay,
Pueys apres no y a re mas be.

Membra·m aras d'un mot qu'ieu dis.
 E qual?  No vuelh qu'om lo·m deman.
 No l'auzirem doncx?  Non onguan;
No·us er digz ni sabretz quals es.
 No m'en qal, qu'atressi·m vivray.
 Si·us vivetz o·us moretz, so say,
No costa re midons ni me.

Mon Tort-n'avetz en Narbones
Man salutz, si tot luenh s'estai,
E sapcha qu'em-breu la veyray,
Si trop grans afars no·m rete.

Lo senher, que fetz tot quant es,
Guart lo cors de lieys cumsi·s fay,
Qu'ilh mante pretz e joy veray,
Quan tot' autra gens s'en recre.