Jaufre Rudèl
Gasconha
#8
Belhs m’es l’estius e·l temps floritz 
Lanquan li jorn son lonc en mai 
Lanquan lo temps renovelha 
No sap chantar qui so non di 
Pro ai del chan essenhadors 
Quan lo rius de la fontana 
Quan lo rossinhols el folhos 
Qui no sap esser chantaire 

Belhs m’es l’estius e·l temps floritz
Quan l’auzelh chanton sotz la flor,
Mas ieu tenc l’ivern per gensor
Quar mais de joi m’i es cobitz,
Et quant hom ve son jauzimen
Es ben razos e d'avinen
Qu'om sia plus coyndes e guays.

Er ai ieu joi e sui jauzitz
E restauratz en ma valor,
E non irai jamai alhor
Ni non querrai autrui conquistz,
Qu'eras sai ben az escien
Que selh es savis qui aten
E selh es fols qui trop s'irais.

Lonc temps ai estat en dolor
Et de tot mon afar marritz,
Qu'anc no fui taut fort endurmitz
Que no·m rissides de paor.
Mas aras vei e pes e sen
Que passat ai aquelh turmen,
E non hi vuelh tornar ja mais.

Mout mi tenon a gran honor
Tug silh cui ieu n'ei obeditz
Quar a mon joi sui revertitz:
E laus en lieis e Dieu e lor,
Qu'er an lur grat e lur prezen,
E, que qu'ieu m'en anes dizen,
Lai mi remanh e lai m'apais.

Mas per so m'en sui encharzitz,
Ja no'n creyrai lauzengador,
Qu’anc no fui tan lunhatz d’amor
Qu’er no·n sia sals e gueritz.
Plus savis hom de mi mespren,
Per qu’ieu sai ben az escien
Qu'anc fin'amors home non trais.

Mielhs mi fora jazer vestitz
Que despolhatz sotz cobertor
E puesc vos en traire auctor
La nueit quant ieu fui assalhitz.
Totz temps n'aurai mon cor dolen,
Quar aissi·s n'aneron rizen,
Qu'enquer en sospir e·n pantais.

Mais d'una re soi en error
E·n estai mos cors esbaïtz
Que tot can to fraire·m desditz
Aug autrejara la seror;
E nulhs hom non a tan de sen,
Que puesc' aver comonalmen,
Que ves calque art non biais.

El mes d'abril e de pascor
Can l'auzel movon lur dous critz
Adoncs vuelh mos chans si' auzitz,
Et aprendetz lo, chantador!
E sapchatz tug cominalmen
Qu'ie·m tenc per ric e per manen
Car soi descargatz de fol fais.

Lanquan li jorn son lonc en mai
M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh,
E quan mi sui partitz de lai
Remembra·m d'un' amor de lonh:
Vau de talan embroncx e clis
Si que chans ni flors d'albespis
No·m platz plus que l'iverns gelatz.

Be tenc to Senhor per veray
Per qu'ieu veirai l'amor de lonh;
Mas per un ben que m'en eschay
N'ai dos mals, quar tan m'es de lonh:
Ai! car me fos lai pelegris,
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

Be·m parra jois quan li querray,
Per amor Dieu, l'alberc de lonh:
E, si's lieis platz, alberguarai
Pres de lieis, si be·m sui de lonh:
Adoncs parra·l parlamens fis
Quan drutz lonhdas et tan vezis
Qu'ab bels digs jauzira solatz.

Iratz e gauzens m'en partrai,
S'ieu je la vei, l'amor de lonh;
Mas non sai quoras la veyrai,
Car trop son nostras terras lonh:
Assatz hi a pas e camis,
E per aisso no'n sui devis.
Mas tot sia cum a Dieu platz!

Ja mais d'amor no'm jauzirai
Si no·m jau d'est'amor de lonh;
Que gensor ni melhor no·n sai
Ves nulha part, ni pres ni lonh;
Tant es sos pretz verais e fis
Que lai el reng dels Sarrazis
Fos hieu per lieis chaitius clamatz!

Dieus que fetz tot quant ve ni vai
E formet sest'amor de lonh
Mi don poder, que cor ieu n'ai,
Qu'ieu veya sest'amor de lonh,
Verayamen, en tals aizis,
Si que la cambra e·l jardis
Mi resembles tos temps palatz!

Ver ditz qui m'apella lechai
Ni deziron d'amor de lonh,
Car nulhs autres jois tan no·m plai
Cum jauzimens d'amor de lonh.
Mas so qu'ieu vuelh m'es atahis,
Qu'enaissi·m fadet mos pairis
Qu'ieu ames e nos fos amatz!

Mas so q'ieu vuoill m'es atahis
Totz sia mauditz lo pairis
Qe·m fadet q'ieu non fos amatz!
Lanquan lo temps renovelha
E par la flors albespina,
Ai talant d'un chant novelh
Qu'ieu sai cum lo chans refri
[...]
[...]
Doussament per miey la bruelha
Lo rossinhol s'esbaudeya.

E quand lo bosc reverdeya,
Nays fresca e vertz la fuelha,
Adoncas ieu reverdey
De joy e florisc cum suelh,
Ab lo dous chan del mati
Que fan d'amor li auzelh
[...]
Jauzens somon a l'aurelha.

E pus l'us l'autre s'enselha
E·l par ves sa par s'aizina,
De nos es dregz que s'enselh
Quascus d'atretal aizi,
Ab fin' amor, ses erguelh.
Qu'ieu conosc assatz e vey,
Pus la malvestatz s'orguelha,
Qu'amor non deu far enveya.

Joys ab amar cabaleya
E·s veston d'una despuelha,
E cui que desabaley,
D'escassedat mi despuelh;
Amors si senh ab joy fi
E joys fa d'amor capdelh,
E malvestat que no fina,
Bayssa prez e·l descapdelha.

Cortezament assembelha
Amors vera e s'afina,
Que de joy fa son sembelh,
Per qu'ieu plus ves lieys acli:
E malvestatz dezacuelh
Pretz que no sap on s'estey.
Per qu'ieu laus jovens acuelha
Amors e ab lieys esteya.

Sobre·ls melhors senhoreya
Mos chans en qual guiza·m vuelha,
E·ls motz laissans senhorey
E·ls say dir aissi cum vuelh.
E vec vos del vers la fi
Qu'En Grimoartz vos espelh:
Qu'ab joy lo las' e l'afina
Si·s qui bel chant ni l'espelha.
No sap chantar qui so non di,
Ni vers trobar qui motz no fa,
Ni conois de rima co·s va
Si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens' aissi
Com plus l'auziretz, mais valra, a! a!

Nuils hom no·s meravill de mi
S'ieu am so que ja no·m veira,
Que'l cor joi d'autr'amor non ha
Mas de cela qu'ieu anc no vi,
Ni per nuill joi aitan no ri,
E no sai quals bes m'en venra, a! a!

Colps de joi me fer, que m'ausi,
Et ponha d'amor que·m sostra
La carn, don lo cors magrira;
Et anc mais tan greu no·m feri,
Ni per nuill colp tan no langui,
Quar no cove ni no s'esca, a! a!

Anc tan suau no m'adurmi
Mos esperitz tost no fos la,
Ni tan d'ira non ac de sa
Mos cors ades no fos aqui;
E quan mi resveill al mati
Totz mos bos sabers mi desva, a! a!

Ben sai c'anc de lei no·m jauzi,
Ni ja de mi no's jauzira,
Ni per son amic no·m tenra
Ni coven no·m fara de si'
Anc no·m dis ver ni no·m menti
E no sai ja s'o fara, a! a!

Bos es lo vers, qu'anc no·i falhi,
Et tot so que·i es ben esta;
E sel que de mi l'apenra
Gart se no·l franha ni·l pessi;
Car si l'auran en Caersi
En Bertrans e·l coms en Tolza, a! a!

Bos es lo vers, e faran hi
Calque re don hom chantara, a! a!
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz:
Pratz et vergiers, albres e flors,
Voutas d'auzelhs e lais e critz,
Per to dous termini suau,
Qu'en un petit de joi m'estau,
Don nulhs deportz no·m pot jauzir
Tan cum solatz d'amor valen.

Las pimpas sian als pastors
Et als enfans burdens petitz,
E mias sion tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz!
Qu'ieu la sai bona tot' aitau
Ves son amic en greu logau;
Per so·m sen trop soen marrir
Quar no n'ai so qu'al cor n'aten.

Lues es to castelhs e la tors
On elha jay e sos maritz,
Et si per bos cosselladors
Sosselhan no suy enanitz 
Q'autre cosselhs petit m'en vau,
Aitant n'ay fin talan corau, 
Alres noy a mais del murir,
S'alqun joi non ai en breumen.

Totz los vezis apel senhors
Del renh on sos jois fo noyritz,
E crey que·m sia grans honors
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes lejau:
Ves l'amor qu'ins el cor m'enclau
Ai bon talan e bon albir,
E sai qu'ilh n'a bon escien.

Lai es mos cors si totz c'alhors
Non a ni sima ni raïtz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz;
Et s'amors mi revert a mau
Car ieu l'am tant e liei non cau:
Tost veirai ieu si per sufrir
N'atendrai mon bon jauzimen.

Ma voluntatz s'en vai lo cors,
La nueit et dia esclarzitz,
Laintz per talant de socors;
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
"Amicx, fa s'elha, gilos brau
An comensat tal batestau
Que sera greus a departir,
Tro qu'abdui en siam jauzen."

Per so m'en creis plus ma dolors
Car non ai lieis en luecs aizitz,
Que tan no fau sospirs e plors
Qu'us sols baizars per escaritz
Lo cor no·m tengues san e sau.
Bona es l'amors e molt pro vau,
E d'aquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.
Quan lo rius de la fontana
S'esclarzis, si cum far sol.
E par la flors aiglentina,
E·l rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son dous chantar et afina,
Dreitz es qu'ieu lo mieu refranha.

Amors de terra lonhdana,
Per vos totz lo cors mi dol;
E no·n puesc trobar mezina
Si non au vostre reclam
Ab atraich d'amor doussana
Dinz vergier o stoz cortina
Ab dezirada companha.

Pus totz jorns m'en falh aizina,
No·m meravilh s'ieu n'aflam,
Quar and genser crestiana
Non fo, ni Dieus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina;
Ben es selh pagutz de mana,
Qui ren de s'amor guazanha!

De dezir mos cors no fina
Vas selha ren qu'ieu pus am;
E cre quye volers m'enguana
Si cobezeza la·m tol;
Que pus es ponhens qu'espina
La dolors que ab joi sana;
Don ja non vuelh qu'om m'en planha.

Senes breu de parguamina
Tramet to vers, que chantam
En plana lengua romana,
A·n Hugo Bru per Filhol;
Bo·m sap quar gens Peitavina
De Berri e de Guïana
S'esgau per lui e Bretanha.
Quan lo rossinhols el folhos
Dona d'amor e·n quier e·n pren
E mou son chan jauzent joyos
E remira sa par soven
E·l riu son clar e·l prat son gen,
Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor grans jois jazer.

D'un amistat sui enveyos,
Quar no sai joya plus valen
Que d'aquesta, que bona·m fos
Si·m fazia d'amor prezen,
Que·l cors a gras, delgat e gen
E ses ren que·i desconvenha,
E s'amors bon' ab bon saber.

D'aquest' amor sui cossiros
Vellan e pueis sompnhan dormen,
Quar lai ai joi meravelhos,
Per qu'ieu la jau jauzitz jauzen;
Mas sa beutatz no·m val nien,
Quar nulhs amicx no m'essenha
Cum ieu ja n'aia bon saber.

D'aquest' amor sui tan cochos
Que quant ieu vau ves lieis corren
Vejaire m'es qu'a reüsos
M’en torn e qu'ela·s n'an fugen;
E mos cavals i vai tan len
Greu er qu'oimais i atenha,
S'Amors no la·m fa remaner.

Amors, alegre·m part de vos
Per so quar vau mo miels queren,
E sui en tant aventuros
Qu'enqueras n'ai mon cor jauzen,
La merce de mon Bon Guiren
Que·m vol e m'apell' e·m denha
E m'a tornat en bon esper.

E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen,
No sai cum ja mais sia pros
Ni cum ja venh' a guerimen,
Qu'ieu sai e crei, mon escien,
Que selh qui Jhesus ensenha
Segur' escola pot tener.
Qui no sap esser chantaire
Laire,
Quant aug los vergiers sonar
Clar
E quan son per tot mesclat
Prat
E·l rozatz del matin s'espan
Blan
Sobre l'erba josta·l sauza.

Non aus semblan ni vejaire
Faire
Qu'eu l'am, ni l'aus desamar,
Ar
Q'en amor son drut intrat
Fat
E·il fals amador ab engan
Van
Cui Amors engann' e bauza.

Non es reis ni emperaire
Gaire
Que l'ause·l mantel tochar
Var,
Ni far q'agues acatat
Grat,
Ric me fai la noig en somnjan
Can
M'es vis q'e mo·s bratz l'enclauza.

Lai m'irai el seu repaire,
Laire,
Em peril qom de passar
Mar;
Si de mi no·l pren pitat,
Bat
Fer freg. Las! tan la vau pregan,
Qan
Qe ja de leis no m'en jauza!

Si no·m vol amar m'amia,
Dia,
Pos eu l'am, s'il m'amara
Ja,
Q'eu sui al seu mandamen
Gen,
E·il serai, si·m vol retener;
Vei
Li dirai, q'atressi l'auza!