Guiraut Riquièr
Provença
#29
Ab pauc er decazutz
Ab plazen
Aissi cum selh, que franchamen estai 
Aissi pert poder amors 
Aissi quon es sobronrada 
A mon dan sui esforcius 
Amors, pus a vos falh poders 
Anc non aigui nulh temps de far chanso 
A Sant Pos de Tomeiras 
Be·m meravelh, co non es enveyos 
Creire m'an fag mei dezir 
De far chanson sui marritz 
De midons e d'amor 
En re no·s melhura 
En tot quant qu'ieu saupes 
Fis e verais e pus ferms, que no suelh 
Gauch ai, quar esper d'amor 
Ieu cujava soven d'amor chantar 
Kalenda de mes caut ni freg 
Los bes, qu'ieu truep en amor 
Mout me tenc ben per pagatz 
No·m sai d'amor, si m'es mala o bona 
Ogan no cugei chantar 
Pus sabers no·m val ni sens 
Razos m'adui — voler, qu'ieu chant soven 
Si ia·m deu mos chans valer 
Tant vei, qu'es ab joi pretz mermatz 
Tant m'es plazens le mals d'amor 
Volontiers faria 


Ab pauc er decazutz,
Amors, e remazutz,
Totz mos afortimens,
Pos de midons aiutz
Gent celatz ni saubutz
No·m ven; quar le turmens
M'auci, que·m datz, e·m vens.
E no m'en puesc aidar
Ab ren mas ab chantar,
E chans es al deyos,
Per qu'ieu sui de joi blos.

Qu'ab chant es jois perdutz
E sabers abatutz
E bos entendemens
E pretz desconogutz.
Vejatz, a qu'es vengutz
Totz le pus de las gens:
Que·ls faitz, qu'om fa, valens
No sabon detriar,
An los lur aug blasmar,
E·ls oils, pecx, vergonhos
Ses razon an per bos.

Per aisso·m sui mogutz,
Quar no sui entendutz,
E parli planamens
Ab ditz gent assegutz,
Ferms ez aperceubutz,
Ez adonc enans mens.
E·ls nescis aprendens
Aug pegament lauzar,
Per qu'ieu me cug cessar
De mans faitz cabalos;
Quar se pert ma sazos.

D'aisso·m sui irascutz,
Q'us entendens menutz
Fara confIgimens
D'autrus belhs ditz plagutz
Pegament traitz a lutz,
Don avenra plazens.
Mas mos acordamens
Es, que·m fai aprimar,
Que per tal sai trobar,
Que, si·l fos saboros,
Belhs fora·l guazardos.

Er serai mal volgutz,
Blasmatz e vil tengutz
Per pecx, qu'om fa sabens;
Don belhs vers es vencutz
E vils mentirs cregutz.
Pero non sui temens,
Quar us dels conoissens
Me pot mais issaussar
Que cent pec abaissar
E quar ma sospeissos
Es en luec tan joyos.

Lai, on es atendutz
Sabers e car tengutz,
M'en irai dreitamens
E serai ereubutz,
Al rei, on es vertutz,
Castelhan, d'onramens;
Qu'elh es luyz resplandens
Per totz bes dir e far
E per pretz restaurar.
Agra ops, qu'enans fos,
Per que a nom n'Anfos.

No·m pot esser guirens
Totz l'autre mons, so·m par,
Ni m'en cal laguiar,
Si·l reis, cui es Leos,
No·m restaura joyos.

Reis de bos aips manens,
Dieus pot m'arma salvar
E vos mon cors gardar
De vivre sofrachos,
E coman m'az amdos.
Ab plazen
Pessamen
Amoros
Ai cozen
Mal talen
Cossiros,
Tant quel ser no puesc durmir,
Ans torney e vuelf e vir
E dezir
Vezer l'alba.

Per trebalh
Que m'assalh
Ser e jorn,
Joys me falh,
Don nualh
Ab cor morn,
El ser dobla·m mo martir,
Que'en elh tenc tot mon albir,
E dezir
Vezer l'alba.

Mals sabers
Es, loncs sers
Pervuelhar
Ses plazers,
E jasers
Ses pauzar
E ben amars ses jauzir;
Per quel ser velhan sospir,
E dezir
Vezer l'alba.

A mon dan
Per semblan
Fa gran nueg,
Quar afan
N'ai trap gran
Et enueg,
Quar leis, qu'ieu am, non remir,
Ans pes, co m'en puesc aizir,
E dezir
Vezer l'alba.
Aissi cum selh, que franchamen estai
E ses reguart e·s met en servitut
De tal senhor, que, pus l'a receubut
Per sieu, li fa far son poder e mai,
O fi ieu ben; qu'estava franchamen,
Quan ad amor me dei; quar mantenen,
Que li·m fui datz, me mes en tal mesclanha,
On cug murir; qu'ilh no·m val ni·m defen,
Ni·m n'aus issir ni sai, quo mi remanha.

Saber si fas: tro la mort remanrai,
So·m ditz amors, o tro aja vencut
L'erguelh, que a tant lonjamen jagut
En lieis, que·m fe chauzir; pero be·m plai,
Qu'ab elh guerrei, e fas o per nien;
Quar si merces lo sieu poder no·i ten,
Aissi·m lagui ez ai pro, de que·m planha,
Cum selh, que tra pluma contra fort ven,
E si·m farai, tro que·l cor me sofranha.

Lo cor e·l sen ê mon lagui perdrai,
On aurai joi selh, qu'ie·m n'ai elegut.
Pero si·n perc so, que ai mentaugut,
Dan ez honor tot essems hi penrai.
E no·n puesc mai: d'amor n'ai mandamen,
E mos sabers ab mon cor m'o cossen,
Quecx m'enardis e tro·ls ops me companha,
Pueis laissan me cum dons mal deffenden
Son bon vassalh en camp mest gent estranha.

Estranhamen remanc sols e blos lai,
On me mena amors soven menut,
A lieis, on ai mon fin cor assegut,
Qu'es la gensers e la mielhers, qu'ieu sai;
Sol lais' erguelh ez apres merce pren.
Camjat aura aissi certanamen
Com peccaire, qu'en penedensa·s banha;
Quar ab erguelh pert hom valor e sen
Ez ab merce Dieu e segle gazanha.

Donc gart midons, quans de bos aips dechai;
Erguels e quant a merces de vertut;
E si o fa, ja no cug, la refut;
Quar pueis aura so, qu'a pro domn' eschai;
Qu'ilh ez amors son d'un acordamen
Aissi quon cor e cors. Donc non enten,
Qu'ieu pueis senta tant est mal, que·m gavanha;
Quar sui d'amor: ve·us mon afortimen!
Que als no sai, en que mos mals refranha.

Si·l guitz d'amor ab midons no·m defen,
Son poder pert, quar enguelhs lo·l desmen,
Ez ieu perc trop, que remanh en la fanha,
E pert midons son bon captenemen,
E merces pert, que·l poder d'amor franha.

L'onratz senhers de Narbona gazanha
Graz ez amor, son verai pretz creissen,
De sos vezis e de la gent estranha.
Aissi pert poder amors
Quon ricx hom, quant pert sa renda
E·l sieu e sos valedors,
Per que hom non la reprenda,
Quar jois l'es e pretz failhitz,
Que quascus era sos guitz.
Aquestz destrenh cobetatz
E si's fa chant e solatz.

Quar pretz no troba secors
Ni jois ni an, qu'ils defenda,
Amors pert sos valedors
E no troba, qu'ils li renda.
E qui ab l'emperairitz
Del segle non es aizitz,
Vius es mortz, d'ira pagatz
Ez es ses valor prezatz.

Per pecx avars amadors,
Als quals no plai lonj'atenda
Es noyrida la errors,
Q'us no·m par, qu'en pretz entenda.
E jois, quant pretz n'es partitz,
Es arbres senes razitz
De tot frug desesperatz,
Aissi es jois aziratz.

A tot hom ez dezonors,
Que no fa, quan pot, esmenda
De mal, s'estz es dels majors;
Per que quascus hi atenda,
A son poder gent garnitz,
Als manteyns d'amor iauzitz
Tant, tro·ls ajan restauratz;
Pueys auran fin aman patz.

N'Amalricx, on es valors,
No vol, que'l tortz ves lui penda,
Que tant gent s'es mes el cors,
Qu'ab cobetat ten contenda.
E fora sai pretz peritz,
Mas en elh s'es aforitz
Ab joi, per que viu honratz
Vescoms narbones amatz.

Chanso, ges no·m sui partitz
De midons, si tot mos ditz
No fas er enamoratz,
Quar son per razon forsatz.
Aissi quon es sobronrada
La maire del salvador,
Deu esser honran lauzada;
Quar singulars de valor
Fo ez es,
De totz bes
Complida,
Claus es de vera vida,
Grazida.
E done sobiras devers
M'es, que s'esfors mos sabers,
Tant que·l sia d'agradatge
Sos laus, que tenc en coratge,
Qu'ab sobrevoler comensa.

Regina verge clamada
Devetz esser ab lauzor
E temsuda ez amada,
Quar Dieus vos fe tant d'onor:
Quant se mes
E vos, pres
Perida
Gens port de gandida,
Chauzida
Flors, e nasc de vos hom vers,
Vers Dieus, on es mos espers.
Donc be·us det gran avantatge,
Qu'anc no fon d'uman linhatge,
Tro que de vos pres naissensa.

Tota flors, don frutz s'aizina,
Pert apres son frug beutat;
Vos remazes fresqu'e fina
Verges creissens de rictat.
Pus olens,
Pus plazens,
Pus clara
Flors etz, qu'el mon para
E guara.
Flors de tot frug saboros,
Flors de gaug, redemptios
Etz del mon, quar lo salvaire
Fon fils de vos, vostre paire,
Don etz sa mair'e sa filha.

De paradis etz regina,
Maire Dieu per gran bontat
Ez etz restaurans mezina,
Fons de vera pietat;
Als falhens
Etz guirens
D'amara
Mort, quar vostra cara
Esguara
Pregan lo rei glorios,
Qu'es paire e filhs de vos,
Filha de vostre filh, maire
Del vostre paire; com faire
So's poc, es grans meravilha.

Pero ma fes no·s balansa,
Quar Dieus per nos restaurar
O fe, que pot ses erransa
Far mil tans que hom pessar;
E·l poder
Ab voler
Capdelha.
Donc maire piucelha,
Mout belha
Creissensa prezes d'aon,
Qu'elh, qu'es mais de tot lo mon,
Caup en vos, verges certana,
E vise e·n pres carn humana
E·n nasc senes tota taca.

Enquer vos fa mais d'onransa
Que·us obezis, don nos par,
Per que·us prec, aiatz membransa,
Que·l denhetz per mi pregar.
Qu'ab lezer
Jorn e ser
Apelha
M'arma e gragelha,
Sembelha
Us greus peccatz, que·m cofon,
E vos podetz m'en far mon;
Si·l vostre filh, sobirana
Mair', en pregatz, tost er sana
M'arma, que de mort se raca.

Dona, estela del mon
Ab clardat, que no·s rescon,
Es per nos, gent crestiana,
Done preguatz Dieu, que de vana
Vida nos gar' e de braca.
A mon dan sui esforcius
A semblansa del lairo,
Que's met en luecx regardius
De sa mort; tant li sap bo
Far to fag, don la enquier.
Atressi·m fai abelhir
So, don sai, que dei murir,
Amors e pus huey que hier;
Quar silh, qu'ieu pus am, m'azira.

L'azirars creis pus que rius,
Qu'al semblant vei la faisso,
Etz ieu sui pus volontius
E sai, que no·m tenra pro
De midons amar sobrier;
Don aissi·m pren ses mentir
Cum selh, que per bon servir
Met tot son poder plenier,
Don sos bes e mal se vira.

Mai valria mortz que vius,
Qui pert sa bona sazo
Serven, quant selh l'es esquius,
De qui aten guazardo.
Pero bon laus ne conquier,
E·l servitz fa s'escarnir;
So'm fa d'amar afortir
A semblan del bon guerrier,
Qu'endreg pretz mort no s'albira.

De mort no sui remembrius
Ni temens, si be'm somo;
Tant m'es l'afans agradius
D'amor, a cui quer perdo
Del fals blasme messongier,
Que l'ai dat ses son falhir,
Don me cujava cubrir
Cum selh, que pren parsonier,
Quan son falhimen cossira.

Quar d'amor es natz mos brius,
S'ieu ren fas ni dic de bo,
E per midons sui celius,
Qu'a falhir no m'abando:
Dat m'an saber prezentier,
Donc non lur dei als querir;
An lur dei aquelh grazir;
Quar mout n'ai honrat loguier,
Que so·n tene, qu'autre dezira.

Amors, trops an gran dezir
D'aquest saber ses mentir,
Que m'avetz dat vertadier;
Si mais fos, lo mais grazira.

Narbona vei enantir
E·l guai senhor plazentier,
Cui Dieus gart de dan e d'ira.
Amors, pus a vos falh poders,
Jois ab pretz, que·us eran captenh,
Que cobetatz vei, que·ls destrenh,
De mort pot esser mos espers.
Ieu o planc, quar es mos dans,
Mas lo vostre planc dos tans,
Quar el mieu dan perdrai ieu solamens
Ez el vostre tota·l generals gens.

Aitant me demostra sabers,
Qu'ilh ni vos non trobetz mantenh
E cobetatz sobre totz renh,
Que totz le mons pert, ez es vers.
Pero, Amors, mos afans
Es pus, que no sol, pezans;
Vos lo·m donetz ez er no·m n'etz guirens,
Ni·us es blasmes mas le comensamens.

Quar per vos se ders mos volers
En tal, que las gensors atenh
De beutat, en que res no penh,
E no n'ai dels menors plazers,
Etz am la ses totz enjans,
Mas sa beutatz agradans
E sa valors m'o tolhon veramens
E·l non-poders, don no m'es reprendens.

Si·m valgues ab midons temers
Ni precx humils ses tot endenh,
Celars, sufrirs, quecx si empenh
Tant, que fora guais mos lezers.
Pero ses vostres comans,
Amors, no m'es lunhs enans.
E quar vos falh poders, es aunimens;
Quar no·us secor, qui pot, degudamens.

L'onratz vescoms, cui jorns ni sers
Non tolh, que valors non l'essenh
A far faitz de belh entressenh,
N'Amalricx, s'es a bon pretz ders
Ab bon grat dels pus prezans,
Tant que·ls crois ten en balans,
Ez es senhers de Narbona plazens,
Per que·l lauzi; pero pus es valens.

Lauzar dei sobre·ls Bertrans
Selh d'Opian, qu'es prezans;
Quar elh val tant, que, qui·l ve guayamens,
Non es ses joi: tant es de grat manens.

Endreg de vos fora de joi manens,
Mos Belhs Deportz, si·us fos mos chans plazens.
Anc non aigui nulh temps de far chanso
Melhor razo, — qu'eras ai; per que·i deg
Ben avenir si tot me ten destreg
Silh, qu'ieu pus am, que no·m fa nulh secors;
Quar bon senhor ai de novelh trobat,
Que m'a per totz mos enans amparat.
E si trac mal per don'endreg d'amor,
D'aissi enant aurai bon de senhor.

Qu'ieu ai servit de lauzor, no·m sai quo,
Tal, qu'anc no·m fo — amicx de dreg en dreg
Ni m'o promes. Mas quar lo vi adreg,
Volgui·l servir per tal, que·m fos honors
Sos guazardos, ez a so leu passat.
Mai selh, que·m vol, m'aura tost restaurat
Aquel destric, tant l'a bos pretz sabor;
Donc mon ben vuelh cambiar per melhor.

E si·m rendes ma dona guazardo,
Quei'm des bando, — que chantes per son pleg,
E que·m tengues ses pus per sieu, no veg
Ni sai aman, pogues mais de lauzors
Faire d'amor; quar saber m'a donat
E tot, quan sai far e dir de bon grat,
E·m fe chauzir lei, don non dei clamor
Far, si no·m vol penre per servidor.

Quar ilh val tant par dever sobrebo
E per faisso, — que de neguna leg
Non sai gensor; donc amors m'a eleg
Al sieu servir, per que no·m tolh langors,
Que non dezir son senhoriu honrat
Per far aclis tota sa voluntat.
E s'aissi.m pren, tenha·m per trahidor,
Si·l deman ren, que tanh az amador.

Donc penre·m pot per sieu ses mesprezo
De falhizo — midons e ses esdreg.
E si o fa, pueis per caut ni per freg
No·m falhira d'onrat joi la doussors;
Quar mei dezir seran gent acabat
Endreg de lieis, ez ai senhor prezat,
Per que m'er ops, que mos chans no·s demor
Ni·m puesca hom encolpar de folhor.

Olargues es astrucx de bos senhors,
Segon qu'aug dir de selhs, qui·n son passat.
Mas eras a son astre meluiat
Per en Guilhem d'Anduza, qu'ab valor
A pretz conquist e bon grat e lauzor.

Narbona·m plai, quar porta bon'amor
E bona fe a son honrat senhor.
A Sant Pos de Tomeiras
vengui l'autre dia
De plueia totz mulhatz
En poder d'ostaleiras
qu'ieu no conoissia,
Ans fui meravelhatz
Per que·l vielha rizia
(Qu'a la jove dizia
Suau calque solatz,
Mas quasquna·m fazia
Los plazers que sabia
E fui gent albergatz),
Tro qu'agui sovinensa
Del temps qu'en es passatz,
E cobrei conoissensa
Del vielha, de que·m platz.

E dissi·l: "vos etz selha
que ia fos bergeira
E·m avetz tant trufat." —
Elha·m dis, non pas felha:
"Senher, mais guerreira
No·us serai per mon grat." —
"Pro femna, de maneira
Tal vos vei segonteira
Qu'esser deu chastiat."
"Senhor, s'ieu fos leugeira.
Non a trop, qu'en carreira
Fui de trobar mercat," —
"Pro femna, per aizina
Fon dich d'me cochat." —
"Senher, ans sui vezina
D'est amic non-amat." —

"Pros femna, d'aital toza
cum vos deu amaire
Fort esser dezirans." —
"Senher, Dieus per espoza
mi vol, mas del faire
No sui ges acordans." —
"Pros femna, de mal traire
Vos es ben temps d'estraire,
Si es hom benanans." —
"Senher, assatz ad aire
Pogram viure, mas paire
Lo sai de .VII. efans." —
"Pros femna, gent servida
Seretz per sos filhs grans." —
"Senher ia·n sui marrida,
Q'un no·n a de .X. ans." —

"Na femna descenada,
de mal etz estorta
E peitz anatz sercan." —
"Senher, ans sui membrada,
que·l cor no m'i porta
Si qu'en fassa mon dan." —
"Pros femna, via torta
Queretz, don seretz morta,
So·m pes, enans d'un an." —
"Senher, ve·us qui·m coforta,
Quar de mon gaug es porta
Selha que·ns es denan." —
"Pros femna, vostra filha
Es, segon mo semblan." —
"Senher, pres de la ilha
Nos trobes vos antan." —

"Pros femna, doncx emenda
covenra que·m fassa
Per vos de motz pesars." —
"Senher tant o atenda
qu'a sso marit plassa;
Pueis faitz vostres afars." —
"Pros femna, no·us espassa
Enquers e dura·us massa
Mais huei vostre trufars." —
"En Guiraut Riquier, lassa
Sui, quar tant seguetz trassa
D'aquestz leugiers chantars." —
"Pros femna, quar vilheza
Vos a faitz chans amars." —
"Senher de vos se deza
Tant qu'als vielhs non etz pars?"

"Pros femna, de mal dire
no·m feratz temensa;
Mas aisso solatz par," —
"Senher, ges no·m albire
que ma malsabensa
Vos saubessetz pessar." —
"Pus e vostra tenensa
Sui, ben devetz sufrensa
De tot ab mi trobar." —
"Senher, ges no·m agensa
Qu'ie·us diga ren per tensa
Ni·us fassa mal-estar."
"Dona, is no poiriatz,
Quar no·us puesc desamar." —
"Senher, quant o fariatz,
Ie·us vuelh totz temps honrar." —

"Al pro comte agensa
D'Astarac nostra tensa,
Dona, qu·om deu lauzar." —
"Senher, sa grans valensa
Lo fai ab benvolensa
A totas gens nomnar." —
"Dona, si·l sa veziatz,
Saubessetz l'amparar?" —
"Senher, ben auziriatz
Que'n ai en cor a far."
Be·m meravelh, co non es enveyos
Totz hom de pretz conquerre, mentre viu;
Quar pretz verais per mort no pert son briu,
Donc elh es claus de bos faitz ses falhensa.
E pretz non es res mas lauzor de gens,
E·l lauzor ven de bos captenemens
E bos capteins de vera conoissensa.

Conoissensa a tans de mestiers bos,
Que de bos faitz demostra·l pus espriu
E dona luec de parlar agradiu
E tolh lezer e poder a fallensa.
E donc, qui vol esser vers conoissens,
A fin'amor sia obediens,
Quar fin'amors non es ses gran temensa.

Totz fis amans deu esser temeros,
E, pus que tem, vils faitz no·l ten pessiu,
E, que no·l pes, del far crei que s'esquiu;
E selh, que viu en aital captenensa,
Lauzor e pretz a, don es tant manens,
Que a secglë ez a Dieu es plazens
Ez ad honor fenis tot, quant comensa.

Comensamens de verai amoros
Es de dezir tement ez humiliu;
Aquelh lo fa conoissent e celiu,
Que nulhs vils faitz far, pessar no l'agensa,
Don a lauzor e pretz complidamens;
Donc non es hom senes amor valens,
Pus de pretz es frugz e flors e semensa.

Er diran cilh, que son de saber blos,
Que ges mei fag als ditz no son aiziu;
Pero be·n fas mon poder esfortsiu.
Mas quar midons, que vera beutatz gensa,
No·m vol suffrir, qu'ieu l'am fis e suffrens
Sen respieg d'als, ni mon chan solamens,
Mos devers pert en fag ez en parvensa.

Qui en aver bon pretz a entendensa,
A son poder fassa faitz avinens
E·ls faitz e·ls digz e·ls semblans perseguens,
Quar devers es segon poder valensa.

Senhe·n vescoms n'Amalricx, mantenensa
Donatz a pretz, per que·us te noblamens
De Narbona senhor e de las gens
Ab grat del mielhs del mon ez ab tenensa.
Creire m'an fag mei dezir,
Que·l pus complir en podia;
E quar no·i puesc avenir,
Ja mais de tant no·ls creiria.
Fag m'an amar ab fadia
Mon Bel Deport ses jauzir
E m'an faitz senhors servir
Tals, de qu'ieu no·m clamaria.

Quan azautz me fetz chauzir
Midons, fui d'amar en via,
E dezirs venc me sazir
E fe·m creire, qu'ieu sabria
Far tant, qu'en lieis avenria;
Ez anc per far ni per dir
No volc mos chans aculhir
Ni mi en sa senhoria.

E·l dezirs a·m fag languir
XX ans, quar creire·m fazia,
Qu'ab celar ez ab sufrir
Grat de midons conquerria,
Pero, quon que·s vuelha, sia;
Que non suefri nulh martir,
Mas creza, qu'ieu non l'azir,
Ni fetz per que ni faria.

Ans se sap tant enantir,
Que de lauzor creis tot dia,
De que·m plai senes mentir.
Pero mais non atendria
De lieis so, qu'ilh no·m daria,
Quar d'amar sui ses cossir.
Mas per als soven sospir,
Que,m falh, don dezir avia.

Dezirat ai possezir
Grat dels pros e manentia
Crezen, que per cortz seguir
Lur grat e·l befag auria
Ab trobars de mayestria
Fazen mos sabers auzir.
E tot no m·o pot complir,
Ans mi valgra mais folhia.

Senhors ai, de que no·m vir,
Ni delhs amar no·m partria.
Mas per ma vida gandir
Ad honor, un ne volria
Conoissent ab cortezia,
Que saber volgues grazir
E d'elh no·m calgues partir,
Quar totz temps lo serviria.

Er sui francx, tant que·n poiria
Senhor aver per servir
E dona per obezir,
Si de bon grat m'aculhia.

Del bon rei n'Anfos volria,
Castelhhn, grat e jauzir,
Quar m'en tanh per lonc bendir
Ver ab amor ses bauzia.
De far chanson sui marritz,
Non que sabers m'en sofranha
Ni razos ni res, que·i tanha.
Mas quar chans non es grazitz
Ni dompneis ni guays solatz
Per guaire ni faitz honratz
E quar silh no·m vol voler,
Qu'ieu dezir ses vil voler.

Qu'ieu dezir ses vil voler
De lieis, que no·m fos estranha
Pus que a selhs d'Alamanha
Ni ja no·m fes pus plazer:
Sol, pus li·m sui autreyatz,
Que·m tengues per sieu, assatz
Fora mos dezirs complitz;
Tant m'es son pretz abelhitz.

Tant m'es son pretz abelhitz,
Qu'ab lieis me plai, que remanha;
Quar tals lauzors lo companha,
Qu'ab bon grat es enantitz.
E quar per s'amor m'es datz
Sabers, ab que sui privatz
Dels pros entendens per ver,
Doncx assatz ai per saber.

Doncx assatz ai per saber,
Si grat dels pros me gasanha,
E no·s tanh, qu'ieu me complanha
De midons, quar part dever
Sui per lieis gazardonayz.
Per lieis? e cum tanh li·n gratz?
Hoc, quar per lieis sui aizitz
D'amor, qu'al saber m'es guitz.

D'amor, qu'al saber m'es guitz
E·m garda de vil barganha,
Tenc dous dezir, on se banha
Mos pessamens esiauzitz
Endreg lieis, on es beutatz
E lauzors e pretz prezatz;
So es, qu'ilh pogues aver
Mal grat e laus e poder.

Ha, Bels Deportz sobronratz!
Sol que per vostre·m tenhatz
E chans cobre son dever,
Del mon aurai man voler.

A l'enfant d'Aragon platz,
Don Peire, chans e solatz,
Tant que per pretz mantener
Esfortsa gent son poder.
De midons e d'amor
E de lonc dezirar
Me puesc e·m dei lauzor.
E s'anc ne fi clamor,
Sai, que·l colpa fo mia;
Quar mon Belh Deport
Amors ab cofort
Per sa plazent cundia
Me fe mout abellir,
E oueys per lo dezir
Aic de trobar enten
Per lieis preyar pus gen.

Doncx lo comensamen
De mon entendemen
Prezi per leis servir,
Que·l pogues far e dir
Plazers ab cortezia
Per venir al port,
Qu'ilh me des conort
Selh, qu'a lieis non tanhia;
Tant es de gran valor.
E quar no·l me volc dar,
Ai li que merceyar
Totz temps mais a s'onor.

D'amor dei far lauzor,
Quar m'a fag fin amar,
Qu'anc no·m laisset camjar
Ni entendre alhor,
Ans vuelh mais quascun dia
E dezir pus fort.
E ges non ai tort,
Que midons pus estia
Serta de so chauzir,
Que fa laus enantir,
Si tot s`a pretz valen
E grat de tota gen.

Del lonc dezir plazen
Me lauzi, quar soven
M'a tengut en cossir
E m'a fag avenir
En chans de mayestria.
E quan m'en recort,
Sabers m'a estort
D'ira e de feunia;
Per que m'a gran sabor
D'enantir e d'onrar
Tot, quan m'a fag trobar
E lonhar de folhor.

De ma plazen richor,
Que nulhs no·m pot emblar,
Sai grat al gent cors car,
Qu'ieu soplei, e maior
Ad amor, si podia.
E·l dezirs m'acort,
Qu'a part en la sort:
Per totz sui en la via
D'est saber, doncx grazir
Lur o vuelh; quar jauzir
M'en fan mant honramen,
Que·m fan li pus valen.

Del rei n'Anfos deuria
Totz hom lauzan ben dir;
Quar nulhs non pot mentir,
Ans pus complidamen
Val, que·l laus no perpen.
En re no·s melhura,
Amors, mos aFars,
Ni·m ten pro rancura,
Suffrirs ni celars;
Quar midons m'es dura,
Tant que mos chantars
No·l plai ni n'a cura,
Ni·us n'eschai blasmars;
Quar cobetatz renha,
Que·m par, que destrenha
Joi e pretz verai,
Guitz de vos e senha,
Per que poder guai
Perdetz sai.

No truep entressenha
Ni vei ni la sai,
Que ses vos pro·m tenha
Ab seLha, que·m plai;
Don fas fuec ses lenha,
Quar per lieis m'esmai,
Que grazir no·m denha
M'amor ni·m n'estrai.
Fort me desmezura,
Quar no m'assegura
Ses totz vils pessars;
Quar am ses falsura.
Si m'auci amars,
Trop m'er cars.

Tant, quan midons vuelha,
Suffrirai aman,
Enans que m'en tuella,
L'amoros afan.
Mas vas mi s'erguelha,
Quar d'aitan no·m blan,
Que per sieu m'acuelha
E·l playa, qu'ieu chan.
Amors, si·m n'etz guida
E n'etz obezida,
D'afan`m'auretz trag:
Qu'als mos chans no·l crida,
Qu'al sieu pretz ben fag
Don empag.

Tant m'es abelhida,
Que non tem maltrag,
Ans vuelh, que·m cost vida,
Qu'ieu alhor m'assag.
Forsa·us es fallida,
Amors, mal e lag,
Per que jois m'oblida
Non per mo forfag;
Ez enquer mi bruelha
E·m nais, don mi duelha,
Quar am ses enjan
Lieis, que no'm recuelha,
S'autre joi deman
Neis pessan.

Tot segrai la trassa
Dels pus avinens,
Tro mortz la·m defassa,
On sia jauzens.
Mas quar es tant bassa,
Amors, no·m ditz sens,
Que·l seguirs be·m fassa,
Ni n'etz reprendens,
Cobetatz vos tuda,
Don etz desceubuda
Per frevol secors
E mal defenduda,
Quar del pus ricors
Vos tolh cors.

D'aitan vos aiuda
Le vescoms, Amors,
Que vils faitz refuda
E reten honors
Ab valor saubuda
E grat dels melhors,
N'Amalricx, e muda
Als temsutz temors;
E quar viltatz cassa
E bon pretz amassa,
Ah Narbona vens,
Cui que li desplassa;
Quar mout es plazens
A sas gens.

Ges mos cors no·s cassa
D'amar, ni m'espassa
L'engoissos turmens,
Ans hi aurai massa,
Si no·m n'es guirens
Silh, que·m vens.
En tot quant qu'ieu saupes
Far e dir e pessar,
Me deuri'enderessar,
Que ab plazer caupes
En grat de la valen,
Qu'ieu am de bon talen,
Pus ses lieis ges deport
Non truep de Belh Deport;
E quar vol tant mos pros,
Qu'ab so vol serai pros.

Per que·m mostra razos
E·m repren e·m remort,
Que per paor de mort
Horas, jorns e sazos
No dei abelhimen
Aver de falimen
Tal, que·m puesca forsar;
Ans me dei esforsar,
Pus midons de cort es,
D'esser per lieis cortes.

Ben deu esser apres
Selh, que perpren auzar
D'esta dona lauzar,
Qu'en frau no sia pres;
Qu'ilh dona e no ven
Et acapta soven
A sos amans cofort
E no garda, co fort;
E per un ni per dos
Tortz no cessa·l perdos.

Don'ab pretz gracios,
Qu'en totz bes a ressort
E non cura de sort
Ni no·l plai tracios
Ni lunh mal no cossen,
Si tot sofre nossen,
Ay empreza d'amar,
Que·m fara dous d'amar;
E dei l'esser comes,
Qu'ilh m'a d'amar comes.

En bon esper m'a mes,
S'ieu sai mo mielhs triar
E·l sai gent embriar,
Selha, que m'a trames
Sen ez entendemen
De bon aprendemen,
Que m'a d'alques destort;
E fas comte d'estort,
Pus domn'ai, qu'enten sos
E motz; non es tensos.

Dona, flors de deport,
Drecha via de port,
Plassa·us, per vos chan sos
E·n fassa mas chansos.

Mos faitz e mas razos,
Dona, guide razos.
Fis e verais e pus ferms, que no suelh,
Sui vas amor endreg mon Bel Deport,
Non que m'aia fag semblan de conort
Mas que·m soven, qui fui ans que ames,
E que·m cossir, qui fora ses amor,
Ez aug, per qui·m teno·l conoissedor,
Per qu'ieu am fis, quar d'amar ai l'enans.

L'enans, que n'ai, m'es mout plazens e grans,
Qu'ieu non saupi penre ni far honor,
Ni negus faitz d'azaut no m'ac sabor,
Tro·m fes plazer amors, qu'ieu lieis ames,
Qu'ab mi no fon en lunh fag d'un acort,
Sal quar son pretz creisser dezira fort,
Que, s'ilh o vol, ieu atretant o vuelh.

D'aquelh voler ni dels autres no·m duelh
Endreg de leis, ans m'a d'afan estort,
Qu'ieu non dezir, qu'autres plazers m'aport.
Mas si·m disses, que·l plagues, qu'ieu l'ames,
Foran complit mei dezirer maior;
Mas non o vuelh, qu'ilh no·i agues honor,
Quar d'aquelha creisser sui dezirans.

Amors fa far totz bos faitz benestans
E dona·ls aips, qu'a pretz son valedor.
Doncx amors es doctrina de valor;
Que non es hom tan pecx, sol ben ames,
Que no·l menes amors a valent port.
Mas ad enjan es datz sos noms a tort,
Qu'amors enjan ni barat non acuelh.

Tals ditz "ieu am selha, que·m fa erguelh,"
Que dezira de lieis pieitz de sa mort,
E·l pus conosc, que son d'aquelha sort.
Mas si quascus sa dona fis ames,
Totz son enans sai, que l'agra sabor,
E·l contraris fera·l mout gran temor;
Quar aital es l'esser dels fis amans.

S'al rei degues dire, que ieu l'ames,
Assatz sembla, que·l porti fin amor;
Quar per sos ops dezir mil tans d'onor
Que per lo mieu, si·m sia Dieus enans.

Reis castelhas, vostre laus m'a sabor,
E si per vos non venh en gran ricory
Al mens per tot n'er pus grazitz mos chans.
Gauch ai, quar esper d'amor    
Esser ricx e benanans,    
E mal, quar no sui bastans    
Del tot a fin amador,    
Que deu aver conoissensa    
E lialtat e saber;
Mas en tot ai bon esper,
Que·m perduga bona fes
E car tatz e merces.

Quar quaritatz e merces,
Bontatz ab plenier poder
E savieza viler
N'en poden de selh, on es
Tot, que·m don tal captenensa
Elh, qu'anc res no fon enans,
Qu'ieu li sia fis amans
Esquivan tota folhor,
Qu'aitals hom tanh ad amor.

Aitals hom tanh ad amor,
Que sapch'esquivar sos dans
Ez enantir sos enans
Esperan reyal honor,
Servan sos bes, que comensa
Ab esfortz de conquerer
Complimen d'onrat plazer
Lai, on es gaugz e totz bes,
On nos perduga merces.

Lai nos perduga merces,
On res no pot dan tener
E selha, que per dever
A poder ab precx conques
Don ses taca pres naissensa
Le salvaires perdonans,
Pregue·l per paucx e per grans,
Que·ns don temprada calor
Viven en la su'amor.

Quar no viu ben en amor
Hom, si non es agradans
A la maire, qu'es pregans
So filh, nostre redemptor;
Quar pus non avem guerensa,
Mas los sieus cars precx per ver,
Ab que nos vol sostener,
Si·ns volem, tro·ns aja mes
Lai, on es patz e merces.

Dont gracias e merces
Li·n rendam a mielhs parer
Tuch ab lauzor jorn e ser,
Si volem le gauch promes,
Qu'estiers no·i ajam plevensa,
Donc quascus ab digz honrans,
Humils, ab faitz benestans
La maire del salvador
Honrem ab verai' amor.

Verges, d'amor etz creissensa
Al human linhatge grans,
Quar etz maires e pregans
Del filh de Dieu ab honor
Per nos; donc datz nos s'amor!
Ieu cujava soven d`amor chantar
El temps passat e non la conoissia.
Qu'ieu nomnava per amor ma folhia.
Mas era·m fai amors tal don'amar,
Que non la puesc honrar pro ni temer
Ni tener car endreg del sieu dever,
Ans ai dezir, que s'amors me destrenha
Tant, que l'esper, qu'ieu ai en lieis, n'atenha.

Quar per s'amor esper en pretz montar
Ez en honor ez en gran manentia
Ez en gran gauch; doncx en als non deuria
Mos pessamens ni mos dezirs estar;
Que pus per lieis puesc tot, quan vuelh, aver,
Al sieu servir dei far tot mon poder;
Quar amatz sui per lieis, sol que·m captenha
Vas lieis aissi, co fin'amors essenha.

E per aisso dei m'en miels esforssar,
Pus ilh me vol, si·m vuelh; qu'ieu no poiria
Entendr'en leis, si de lieis no·m venia,
Doncx per s'amor dei ben la mia dar,
Quar ieu no puesc ses elha re valer
Ni puesc a lieis sal d'onrar pro tener,
E fassa·m Dieus, que pot, tener la senha
Endreg midons dels fis, on amors renha.

Saber non ai sen per lieis lauzar,
Tant a d'onor, que pus non y cabria,
E tant de ben, que res no·l creisseria.
Doncx ma lauzors de que la pot honrar?
Ieu prenc l'onor, quar no·n puesc dir mas ver.
Per que m'en dei esforsar jorn e ser;
Quar a lunh for en ren, qu'a mi covenha,
No puesc peccar, que midons me sovenha.

Tan gran beutat a, que no pot mermar,
Ni res no·i falh, ans resplanh nuech e dia,
Ez a poder tal, qu'en ren no·s fadia,
E gracia en tot, quan que vol far,
Humilitat, karitat, sen, saber
E pietat e merce, per qu'esper
Ai en s'amor, pus ilh amar me denha,
Que·m tenra gai, sol qu'ieu dreg a lieis venha.

Ma dona puesc nomnar ben per dever
Mon Bel Deport, pus ai mon bon esper,
Qu'ilh me fassa selh, que razos m'essenha,
Per que la prec per merce, que·m revenha.

Gilos non sui, qui s'amor vol aver
De lieis, qu'ieu am, ans n'ai mot gran plazer.
E·m desplai fort, qui amar non la denha;
Quar per s'amor crei cert, que totz bes venha.

Ses amadors prec midons, que mantenha,
Si que quascus son dezirier n'atenha.
Kalenda de mes caut ni freg
Ni de temprat, quan paron flor,
Per midons, cui fis esser deg,
No·m fa chantar de fin'amor;
Ans chan totas sazos, que·m platz,
Qu'ilh es, don sui enamoratz,
Gensers e·l mielhers, que anc fos,
Ez esper, que'm tengua joyos;
Mas ges s'amors pro no·m destrenh.

Mas ges s'amors pro no·m destrenh,
Quar vils faitz me ten cossiros;
Que, qui de midons vol mantenh,
No·l deu esser mals saboros;
Quar anc per lieis no fon pessatz.
E quan cossir las grans bontatz
Ab auta singular honor
E·m pes, que·m vol per servidor,
Fort dei tener mon cor destreg.

Fort dei tener mon cor destreg
Ab sen, que volers ab folhor
No·m fassa falhir per lunh pleg
Endreg la belha, qu'ieu ador;
Quar manens de totas rictatz
Serai, si sui per lieis amatz;
Donc ben dei esser poderos
De men cor, quan er volontos
De lunh desavinen captenh.

De lunh desavinen captenh
No·m deu dar poder ma razos
A mon cor, ans tanh, que l'essenh
A dezirar faitz belhs e bos;
Quar per bos faitz es hom honratz
E grazitz e ricx e prezatz,
E tanhon a fin amador.
E donc pus ieu am la melhor,
Be·m covenon tug fach adreg.

Be·m covenon tug fach adreg,
Pus ai esper êl joi aussor
Esser per la valen, qu'endreg,
Qu'ilh val, non pot hom dir lauzor,
Quar flors es de totas beutatz,
E de totz bes l'es poders datz,
E sos noms qu'es mout gracios,
E crei, que lials es e pros
Totz hom, qu'en grat de midons renh.

Totz hom, qu'en grat de midons renh,
Es apres de faitz cabalos
Ab vertat; que de re no·s fenh
Ni blandis sos contrarios
Ni pot esser por elhs sobratz.
E si·l puesc esser pro privatz,
Be·m montara en gran ricor.
Doncx no·m deu farentendr'alhor
Kalenda de mes caut ni freg.

Midons pregue selh, qu'es pregatz
De totz los fis enamoratz,
Que·m fassa verai amador;
Qu'estiers sui tals per ma folhor,
Que no·i vuelh ajuda de dreg.
Los bes, qu'ieu truep en amor,
A saber, que·m fan chantar
Tan soven e dezirar
Ab grat creissemen d'onor
Tot jorn de mon Belh Deport,
A cui m'autrei ferm e fis,
Quar gent m'a d'afan estort;
Que sos plazers m'es plazens,
Don sui de plazer manens.

Gran plazer ai de s'amor,
Qu'ab saborsap dir e far
Tot, quan vol, don benestar
Ne reten e gran lauzor.
Averat ma Belh Deport,
Quar sojorns e gaugz e ris
M'es sos captenhs, quar ta fort
Me plai sos enantimens,
Que mos plazers autres vens.

Ades truep mais en amor
De sabor,    quar gen parlar
Essenha e belh trobar
E lialtat e valor,
Per qu'ieu a mon Belh Deport
Sui per fin'amor aclis,
Tant que·n sufria mort,
Enans que li fos cossens
De so, don ilh s'es guirens.

No·m par, que senta d'amor
La sabor,    qui vol blasmar
Sos faitz, que fan a lauzar,
— Si·s fan li fin amador —
A Dieus de mon Belh Deport;
Quar no·l tais, sol que·m sufris
Per sieu; mas no·m desconort,
Quar le sieus volers m'es gens,
Al qual sui obediens.

Tans de bes ai per amor,
Que sabortruep en l'amar,
Qu'ab saber me fai honrar
Part dever; quar li melhor
Merce de mon Belh Deport
M'onran, dels quals sui vezis
De cor; e s'ieu venh al port,
Que·m tanhan mais d'onramens,
Sabrai esser pus valens.

Reis n'Anfos castelhas, fis
Vos sui d'amor, qu'autre port
Non truep, que·m sia guirens,
Qu'esser cug per vos manens.

Bos reis, doncx per vos comens,
Si·us plai, mos enantimens.
Mout me tenc ben per pagatz
Del saber, que m'es vengutz
Per ben amar non amatz
Ma dona; quar mentaugutz
Ne sui e n'ai benvolensa
Dels pros; donx be·m val sabers
Cent aitant d'autres valers,
Qu'ieu ai d'amar leis valensa
Tal, on no s'enten falhensa.

E quar sos gens cors prezatz
En totz bes aperceubutz
No fon repres ni blasmatz
Ni de nulhs non degutz cutz,
Am la·n pus fis ab temensa;
Quar si m'agues faitz plazers
Tals, que li fos non-devers,
A lieis fora dechazensa
Ez a mi a ma parvensa.

Qu'ieu ia no fora nomnatz
Per sabens ni conogutz,
Si·l fos alegres privatz;
E quar sui pessius avutz,
Ai ponhat en conoissensa,
Tant que no·m plai vils espers;
E si·m fos donatz poders
A mezura de sabensa,
Agra·n melhor captenensa.

Pero be·m sui esforssatz
De traire son pretz a lutz
E fas e farai em patz.
E no sai, si,n sui crezutz,
Mas del dezir ai creissensa
E creis d'amar mos valers;
Doncx no·m tolra non-chalers
Son ver laus, tro mortz me vensa,
E no·i ai d'als entendensa.

D·aitant sui fizels estatz
A mon Belh Deport, que brutz
No·m n'abelhic ni foldatz,
Pus que·m fui reconogutz
Del ben, don ilh fon semensa,
Qu'auzirs m'atrais e vezers
Ab bon grat aman; doncx vers
Es, que·l secors, que m'agensa
N'ai don no·l tanh penedensa.

Le reis n'Anfos a valensa
Castelhas tal, que plazers
Crei, qu'es a Dieu; quar devers
Fazen totz bes li agensa
Ab grat ez ab conoissensa.

Si per elh mos bos espers
No·s complis, non ai plevensa,
Qu'en tot to mon truep guirensa.
No·m sai d'amor, si m'es mala o bona
O·m val o·m notz o·m mante o m'azira,
Ni sai del mal ni del ben, quals se sobra,
Ni no conosc, si m'aleuja o·m carga,
Ni entendi, si·m dic ver o messonja
Ni si vau dreg o tenc via traversa;
Qu'est pessamens me destrenh e'm taborna,
Don trac trop pieytz que selh, qu'om viu escorja.

Qu'amors me fe chauzir per la pus bona
Lieis, qu'ieu dezir ez am, per que m'azira,
E·m fa sufrir ses camjar so, que·m sobra,
E·m fa voler tal re, que·m sobrecarga,
E·m fa semblar vertat de la messonja,
Tant que mo mielhs me trastolh e·m traversa,
E·m fa tornar al dur colp, que·m taborna
E·m fa portar lo cotelh, que m'escorja.

Si aissi·m notz amors, en als m'es bona,
Qu'a luex vils faitz per lieis mon cor azira,
E·m fa eslir aquelhs, don bos pretz sobra,
E m'a donat tal saber, que no·m carga,
An me fa dir mant bon vers ses messonja,
E·m dona grat dels pros senes traversa
Ab tal engenh, que·ls pecx amans taborna;
Quar mos braus ditz per semblant los escorja.

Pero mai vuelh, que·m sia d'aitant bona,
Que si m'aizis amors, lieis, que m'azira,
Senes tot l'als, si tot l'afans me sobra,
E pur manda·m suffrir, d'als no·m descarga,
Quar ab suffrir n'aurai joi ses messonja;
Ez on mais am midons, pus m'es traversa.
Aissi no truep vertat, per que·m taborna
Si·m val o·m:notz, o·m sana o m'escorja.

Al vescomte N'Amalric de Narbona
Vir ma chanson, quar tot vil fag azira
E manten pretz, per que valors li sobra,
Tant que·ls vils ricx de mais pessamens carga,
E manten joi e gab senes messonja
Ab grat dels pros senes tota traversa
E sap valer tant, que·ls estranhs taborna
Salvan s'onor, per que ira·ls escorja.

Midons bona sai, qu'azira traversa,
Si be·m sobra, no·s carga ni·s taborna;
Car messonja tem, que valor escorja.
Ogan no cugei chantar
D'amor, mas d'autrui razo
M'es ops a faire chanso;
Tals m'o a volgut mandar,
Qu'ieu dei de grat obezir.
E pus chant per son voler,
Si sol hi puesc avenir,
Chantar dei al sieu plazer.

Amoros me fa semblar,
Pero verais aman so
De midons, que oc ni no
No dis ses son benestar.
E quar no·m vol far jauzir,
Deu ne sos pretz meins valer,
Qu'ieu pes de lieis enantir
Ez ilh de me dechazer.

Quar d'amor m'a fag amar,
Aissi·m ten en sa prezo,
Qu'ilh me mostra cor felho.
E non la puesc desamar;
Ni ges no·l puesc pro bendir
Ni pro non la puesc temer
Ni no·i tenc pro mon albir
Ni pro non la puesc vezer.

Si·l mals pogues tant greujar,
Que m'aucizes, saubra·m bo.
Mas de sa plazen faisso
No pogra pueis cossirar;
Per que ia no vuelh murir,
Qu'el cossir truep bon saber,
Que·m fai deziran languir,
Per que no m'en desesper.

Qu'ab sol un plazent esgar,
Quan li serai deviro,
Me pot far semblan del do,
Que l'ai quist, si·l me deu dar.
E·l semblans non deu mentir
De selh, qu'onor vol aver.
Mas midons no·s saup cubrir
De lunh fag ab non-dever.

Los sieus deu de dan gardar,
Qui vol aver bon resso;
Quar qui destarza son pro,
No pot en honor montar,
Ans crei, que Dieus lo n'azir
Doncx fassa midons parer,
Qu'endreg mi no vol falhir,
Quar estiers non a poder.

Mos Bels Deportz, ges no·m vir,
Ni·s pot ma razos mover,
Que que chantan m'aujatz dir,
Qu'er chant per autrui plazer.

Reis n'Anfos, al mielhs chauzir
Vos tanh lauzor ses temer,
Qu'amicx sabetz enantir
E·ls enemicx dechazer.
Pus sabers no·m val ni sens,
Qu'az amor aus ren desdire,
Que·m fassa voler, parvens
M'es, qu'aman me deu aucire;
Tant li sui obediens.
Qu'ieu avia malanans
Estat d'ans XX fis amaire,
E pueis a·m tengut V ans
Guerit ses joi del maltraire,
Eras ai de mal dos tans.

Eras ai de mal dos tans,
Quar amors m'a fag atraire
Ad amar tal, que semblans
M'es, que ia luns temps retraire
Non l'auzirai mos talans.
Tant es nobla e plazens
Dona don non es a dire
Beutatz, honors ni jovens
Ez a bon grat e dous rire
Ab faitz, ab ditz avinens.

Ab faitz, ab ditz avinens
Tolh a tot hom cossire
O·l dona sos gais cors gens,
Pus que son captenh remire;
Quar sos belhs aculhimens
Es grazitz e benestans,
Tant que quascus l'es lauzaire,
Don sa lauzors es tan grans,
Qu'ieu sai, que·m fai folhor faire
Amors, don no sui clamans.

Amors, don no sui clamans,
M'a fag donar ez estraire
E dezirar pros e dans
Ez esser ferms e camjaire
E percassar plors e chans
Ez esser pecx e sabens,
Que re no·l puesc contradire
Donc qual esfortz fa, si·m vens
E·m fai languir de dezire,
Ses esper d'esser jauzens?

Ses esper d'esser jauzens
M'a donat novelh cossire
Amors per lieis, qu'es valens,
Tant qu'en perdos en sospire.
Mas d'aisso·m conort al mens,
Que tost m'aucira l'afans,
Pus que senhor de bon aire,
Ab que bels sabers m'enans,
Non truep, que pro·m tenha gaire.
Mas assajar m'ai est lans.

Mas assajar m'ai est lans
Ab lo rei, de saber paire,
Peire d'Aragon, qu'ab mans
Bos faitz comple son vejaire
De malvolens e d'amans.
E si m'es degutz guirens,
Ie·l serai leials servire
E·l sui avutz ben dizens,
Si non, cor ai, que m'azire,
Pus sabers no·m val ni sens.
Razos m'aduivoler, qu'ieu chant soven,
E fin'amors per midons la razo,
Qu'a penas ai en aire pessamen,
Tant m'abelhis; e qui bos chans grazia,
Horas e jorns e setmanas e mes
Preyaria lieis chantan, que·m tengues
Per sieu; quar tot, quan que dezir, auria
Endreg de lieis, sol mos chans li plazia.

Quar verais suien amar finamen
Mon Bel Deport, tant qu'autre guazardo
Non vuelh de lieis; ans, si aquest no·m ren,
Tot atertant l'amarai tota via;
Que·l gazardos no crei, l'amor cregues,
Mas a mi crei, que plazers aduisses;
Quar aissi l'am, que, si mil tans valia,
Qu'eras no val, d'aitant mais o volria.

Quant pes, qui fui,tro aic entendemen
En lieis amar, ez er aug mon resso,
Qu'amors m'a dat per lieis engienh e sen
Aquelh, que m'ai, ia nul temps no·l poiria
Gazardonar las grans honors ni·ls bes,
Qu'ieu ai per lieis; mas mos cors s'es empres
En dezirar son enans nueg e dia,
Pero mielhs fai, qu'ieu voler no sabria.

Non truep selhuini selha, que mout gen,
Quan la mentau, no la laus a bando
De grat, de sen, de belh aculhimen,
De gent parlar e d'avinent cundia
Al miels, que sap, e mais li ben apres
E·l pus privat mielhs; per qu'ie·l sui sotzmes
Per gent servir, sol sufrir m'o volia,
Pero fassan so, que mielhs li n'estia.

Que s'ieu ab cuitrobava, jauzimen,
Me daria ez ai, de que·l me do
Endreg midons: tant a ric pretz valen,
Ez ai saber, don tot jorn chantaria.
Mas quar trobars valens grazitz non es
Ni chans ni jois, que·l mons es d'enjan ples,
Ieu perc mon chan; pero no m'en tolria,
Qu'endreg midons me plai, quon que l'als sia.

Le reis n'Anfos castelas m'a conques,
Quar li plai chans, sabers, pretz e totz bes,
Per que sos laus me plaira tota via
E·l guazardos degutz m'en plaseria.

Per elh esper pujar en manentia
Ez en valor; a Dieu plassa, que sia.
Si ia·m deu mos chans valer
Ni far nulh be mos trobars
Ni mos sabers pro tener,
Er s'endressa mos afars,
Qu'al paire d'entendemen
E de saber e d'onor
E de pretz e de lauzor,
On mos bos espers enten,
M'en vau, al bon rei n'Anfos.

Al bon rei, cui es Leos,
Castelhan, qu'es singulars
De far totz faitz ricx e bos
E belhs e nobles e cars,
Deu anar totz hom ab sen,
On trob'om miels de melhor;
Que neis silh senes valer
Parton d'elh ric e manen
E mielhs, qui mais a dever.

Per qu'ieu dei temor aver,
Que no·m valha razonars
Ab elh, quar tan lonc esper
A fag le mieus prezentars
Ad elh. Mas sei fag valen
M'aseguran de paor,
Quar tant l'a sabers sabor,
Que tug li sert entenden
Lai van e·n tornan joyos.

Ieu sui del joi sofrachos
D'amor, que no·m val celars
Ni chans ni precx ni razos
Ni sufrirs ni merceyars
Ab mon Belh Deport plazen,
Que·m prena per servidor
Ses autr'esper de s'amor;
Per que·l belh chaptenemen
Del noble rei vuelh vezer.

Dieus, si·l plai, me don lezer,
Qu'al rei venha mos parlars
E mos sabers a plazer,
Tant que s'assert mos cuidars
Del honor, qu'ieu d'elh aten,
Que tenc e vuelh per senhor;
Quar si·s fa, ses gran richor
Pot mi far leugeiramen
E mon saber cabalos.

Reis sobiras d'onramen,
Lo mon tenetz en color,
Quar per vostra gran valor
Valon tug l'autre valen,
Mas tug vos son al dejos.

Jamais sabers no·m honor,
Bos reis, ni·m don grat de gen,
Si per elh non l'ai de vos.
Tant m'es plazens le mals d'amor,
Que, si tot say, que'm vol aucir,
No·m vuelh ni·m aus ni·m puesc partir
De midons ni virar alhor;
Quar tals es, qu'ieu penrai honor,
Si fis lieis aman puesc murir,
O, si·m rete, cen tans major;
Donex no·m dei tarzar al servir.

Quar plazent m'es so, que·n dezir,
E·l servir e·l mals m'an sabor,
E·m plai, quan ren puesc far ni dir,
Que's tanha endreg sa valor,
E·m plai mais, quar lunhs hom folhor
No'n pot dir ni mal ses mentir,
E·m plai per so l'afans sufrir,
Tan que mortz no m'en fay paor.

Pero no sui ges ses dolor,
Mas, qui's vuella, sal Dieus, m'azir,
Sol que midons me denh grazir
E'm tenha per so servidor;
Qu'adoncx sobre'ls ricx de ricor
Serai manens a mon albir,
Qu'er no sai, qui m'ai per senhor,
Tant me fa·l cujars esjauzir.

Que, folhs, ai dig? ieu mi reiruelh
Quar ben sai, que dos senhors ai,
Midons ez amor, de cui vuelh
Tener mon cors, qu'aissi s'eschai;
Quar, s'ieu ren far d'avinen sai
Ni dir, de lor ai lo capduelh;
Per que lunh vil fag no m'acuelh
Mon cor, que tenon, de que·m plai.

Aitant de ben amors m'atrai,
Que de malestar m'en destuelh,
E tant de mal, que no m'en duelh,
Don crei, que deziran murrai
Leis aman tant, que m'en dechai;
Ez ab tot sui aitals, cun suelh;
Quar esper, que so, que quist l'ai,
Me torn tot mon cen en vert fuelh.

Doncx ia no guar lo mieu escuelh,
Merces si'm deu pro tener mai;
Qu'ab amor abaisse l'erguelh;
Qu'a midons, quar no·m reten sai;
Qu'als no·l deman ni ges no sai,
Que per tant de pretz s'en despuelh,
Ni non l'er honors, si·m recuelh
Mortz per lieis, mas ieu la·i penray.

A·n Bernat d'Olargue t'en vai,
Qu'a de saber razitz e bruelh,
Chanson, mas d'en Bertran no·m tuelh
D'Opian lauzar, quan poirai.

Mos Belhz Deportz, tot quant qu'ieu vuelh
En est mon, tant cum vos no·m plai.
Tant vei, qu'es ab joi pretz mermatz
E valors, qu'es mal segura
Cortezia e mezura,
Per qu'ieu chan quays desesperatz
D'amor, a qui falh sos brius
Per joi, quar esta chaitius;
Que cobetatz li a tout son poder
E·l ten destreg tant, que m'en fa doler.

Be·m dei doler, pus cobetatz
Ten joi destreg e drechura
E merce, que·ls bes melhura,
E deport e chan e solatz
E totz bos faitz agradius,
Tant qu'ieu no sui mortz ni vius
Ni a mon chan non ai nul bon esper,
Quar ja no·m qual, tro que pretz aus parer.

E quan pretz sera restauratz
E·ls autres per aventura,
Amors aura de me cura,
Si tot le seccors m'er tarzatz,
Tant que·l cujars m'es esquius;
Mas d'aitant sui esforssius,
Qu'ieu vuelh midons e dezir la voler
E, quant la vei, mais la dezir vezer.

Le vezers ab voler me platz,
Quar anc gensor creatura
No crei, que formes natura,
.E quar me sui a lieis domatz
Non de partir volontius
Ni d'esser nominatius,
Que ab son cors aja tant de lezer,
De que sos pretz puesca ren meins valer.

Del meins valer me sui gardatz,
An l'ai cregut ses falsura
Lauzan e sai, quant melhura.
Creis mos dans, e si·n sui honratz;
Mos dans, que·n sui pus pessius,
Mai sos amars m'es prezius,
Per qu'ieu vuelh mais dan honrat conquerer
Qu'aunit profieg; ve·us que·m fa·l dan plazer!

Quan ab joi pretz senhorius
Sera de poder autius,
Amors poira als amans pro tener,
E preyar l'ai, que midons apoder.

L'onrat senhor de Narbona per ver
Pot hom lauzar a dreg, tan sap valer.
Volontiers faria
Tal chanso novella,
Que fos agradiva,
Si far la podia,
Mas razos capdelha
Mon chant e l'abriva,
Per qu'ieu tant, quant viva
Vuelh servir la belha,
Que de grat sagelha
Sos faitz, gent aiziva,
Humils ez esquiva,
Plazens ez isnelha.

Si tot no m'apelha
Ni m'acuelh autiva,
M'es s'amors honrada,
Qu'ades me sembelha,
Que·l captenh me pliva,
Qu'als valens agrada.
Bona fon anc nada:
Tant es adoniva,
De totz bes preziva;
Quar tant es lauzada,
Que d'onor sazada
Es nominativa.

Quar de gent badiva
E de la senada
Conquer bevolensa.
Tant esta celiva,
Que nulha vegada
Volers non la vensa
Endreg de falhensa.
Bona l'ai amada,
Quar s'amors m'a dada
De trobar sabensa,
Don gent de valensa
Ai ab grat privada.

Midons ai preyada
Mout, e non l'agensa,
Que n'autrei partida.
Pero ges camjada
No ses ma temensa,
Quar amors la·m guida,
Ni pot a ma vida.
Be·l ne fas plevensa,
Que d'als so vinensa
No m'es abelhida;
Doncx gent s'es sazida
De mi en parvensa.

Quar totz jorns comensa
Son pa, e guandida
Non truep; don volria
De lieis la sufrensa,
Que tant ses falhida
L'ai quista, que·l dia,
Qu'ieu de lieis l'auria,
Seria cumplida
Ma joia chauzida;
So es, si·m tenia
Per sieu e·l plazia
Mos chans, qu'als no·l crida.

Doncx ma caramida
Mos Belhs Deportz sia
E·l reis de Castelha
N'Anfos, que grazida
Valor ten a tria,
On pretz renovelha,
Cui devers gragelha;
Lai, chansos, te·i via.
Pero no·t daria
Tornad', e revelha,
Qu'om no t'escantelha,
Que·l compas mentria.