Guiraut de Calanson
Gasconha
#3
De lieis cui am de cor e de saber 
El mon non pot aver 
Una doussa res benestan 


De lieis cui am de cor e de saber,
Dona e senhor et amic, volrai dir
En ma chanso sil platz co denh auzir
Del menar tems d'amor son gran poder
Per so car venz princes, ducs e marques,
Comtes e reis, e lai on sa cortz es
Non sec razos mas plana voluntatz
E ja nuill temps non sera dreitz jutgatz.

Tant es sotils c'om no la pot vezer,
E corr tan tost que res noil pot fugir,
E fer tan fort que res noil pot gandir,
Don fai grans colps de joi e de plazer,
On non ten pro ausbercs fortz ni espes
Si lanza dreich, e pois trai demanes
Sajetas daur ab son arc asteiat,
Pois lanssa un dart de plom gen afilat.

Corona d'aur porta per son dever,
E non vei ren mas lai on vol ferir;
No failh nuilh temps tant gen si sap aizir.
E vola leu e fai si mout temer,
E mais d'azaut que s'es ab joi enpres,
E qand fai mal sembla que sia bes,
E viu de joi ei·s defen eis combat,
Mas noi garda paratge ni rictat.

E son palais, en ela va jazer,
A cinc portals e qui·ls dos pot ubrir
Tost passa·ls tres mas non pot leu partir;
Mas ab joi viu cel qui pot remaner,
E pojai hom per catre gras mout les,
Mas no·i intra vilans ni mal apres,
C'ab los fals so el barri albergat,
Que ten del mon plus de l'una meitat.

Fors al peiro, on elha vai sezer,
A un taulier tal com sai devezir:
Que negus hom no sap nuilh joc legir
Las figuras no·i trob a son plazer;
Et ai mil ponhs, mas gart que no·i ades
Hom malazautz, de laich jogar mespres,
E li pointes son de veire trasgitat
E quin frainh un pert son jac envidat.

Aitant cant mars ni terra pot tener,
Ni soleils par, se fai de totz grazir
Los us fai ricx e·ls autres fa languir.
Los us ten bas e·ls autres fai valer,
Puois estrai leu so que gen a promes;
E vai nuda, mas cant d'un pauc d'orfes
Que porta seinhs, e tuich siei parentat
Naisson de fuoc de que son alumnat.

Al segon ters tainh franquez'e merces,
E·l sobeiras es de tant gran rictat
Que sobre totz eissaussa son reignhat.

A Monpeslier a·n Guilhem lo marques
Ten vai chanso fai auzir de bon grat
Que·n lui a pretz e valor e rictat.
El mon non pot aver
Nulh autre aymador
Que·ls grant plazers d'amor
Aia totz guazanhatz,
Qu' i eu de mon ferm voler
Mielhs nom tanha pagaz
Quez el ab totz sos dos,
qu'er viu rics et joios.
Dompna belha e plazens,
Tan vos am leialmen,
ferms de dopt e partitz,
Cum perilhatz gueritz
A mala mar,
Quant a bon port lo mena belhs auratges.

E quar no pot valer
Pretz ni laus part honor,
En loc de preiador
Mi suy a vos donatz,
Et en loc del jazer,
Prenc l'amor el solatz,
Quar mout belhs guizardos,
Dona, m'eschai de vos,
Sol qu'ieu sia jauzens,
Quar us belhs onramens
Val mais q'un don petitz,
E tot hom pros grazitz
Ses trop preiar
Fa mans belhs dos quan es sos agradatges.

El vostre belh plazer
Son de tan gran doussor
Qu'ab ricx faitz de valor
Vos faitz als pros prezatz
Honrar e car tener,
El pretz et la beutatz
Don mans son enveios,
E del honratz respos
Que faitz a totas gens,
El solas avinens
Adoncx ricx e jauzitz
Que vos fan a totz guitz
Als pros prezar,
Per que·us es datz de totz laus senhoratges.

Doncx si en bon esper
Estan li servidor
Que servon bon senhor,
Non dei esser blasmatz
S'ab bos vuelh remaner
On totz bes son pauzatz,
E non sian gelos,
Maldizens enuios,
Nis cug quem pas las dens
Uns motz descovinens,
Mas bos chans luenh auzitz,
Que pretz e jois los guitz
Se fan lauzar
Per los melhors lai on es fis paratges.

Doncx val mais s'ieu dic ver
De vostra gran valor
No fai mentir d'alhor
Cuy mal guazardonaz,
Qu'en re non pot caber,
E de belha vertatz
Non dei esser duptos,
Qu'aissi cum lo leos
Huelhs ubertz es dormens,
Dompna, tot eissamens
Vos ve mos esperitz
Velhan et adurmitz;
Al rissidar
Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges.

Belh Diamon, grazitz
Thezaurs e gaugz complitz,
En vos amar
Et obezir es trastotz mos coratges.
Una doussa res benestan,
Belha e prezan
Guaia e complida de totz bes,
Miralhs e flors
De dompnas et jois d'amadors
Mi saup panar
Tot mon cor ab sos belhs plazers,
Quar sembla vers
Tot so que dis, senes guabar,
Et hieu pres mais un belh mot ab ver dir
Que mil plazers lai on hom vol mentir.

Si tot al cor m'es trop pezan
Pel belh semblan
Amoros ab que m'a conques
E ma folors
No sai si s'er mals o doussors,
Ni sai que far,
Pus que ten grans es sos poders
Quel sieus vezers
Fals amoros oltracujar
Ab sos plazers, don m'a dat tal cossir,
Quar tot lo mon pot de plazer complir.

E pus qu'es de valor tan gran
No·m sia dan
Si del grieu mal li quier merces
Que·m don Amors
Per lieis que passa las gensors
Ab gen parlar
Et ab lauzor et ab valers
Quar lunh avers
No m'aondal lieu pretz lauzar,
E de senhor conquier hom son albir
Qu·il sap amar e lauzar e grazir.

S·il plai, senes tot enjan
Vuelh que s'en an
Al bon rei de·ls Aragones,
Quar sa valors
Es tals que·ls sieus bos aips melhors
Pot hom comtar
Cum las estelas quant es sers
E son aders
Per lui ben servir mout joglar
Que res als sieus no·i sabon avenir
Mas quan dizon: "Pros reis es ses falhir."

A na Maria de Ventedorn vai dir,
Chansoneta, qu'ieu sui al sieu servor.