Bertran de Born
Lemosin
#50
Ai! Lemozis, francha terra cortesa
Al douz nou termini blanc
Anc nos poc far major anta
Ara sai eu de pretz quals l'a plus gran
Ar ve la coindeta sazos
A torner m'er enquer al premire us
A totz dic que ja mais non voil
Bel m'es quan vei chamjar lo senhoratge 
Be·m platz lo gais temps de pascor
Be·m platz quar trega ni fis
Ben grans avoleza intra
Can mi perpens ni m'arbire
Cel qui chamja bo per melhor
Chazutz sui de mal en pena
Cortz e guerras e joi d'amor
Domna, pois de mi no·us chal
D'un sirventes nom chal far lonhor ganda
Eu chant, que·l reis m'en a pregat
Eu m'escondisc, domna, que mal no mier
Folheta, ges autres vergiers
Folheta, vos mi prejatz que eu chan
Ges de disnar no fora oimais matis
Ges de far sirventes no·m tartz
Ges no me desconort
Greu m'es descendre charcol
Guerr' e pantais veg e afan 
Lo coms m'a mandat e mogut 
Mailoli, joglar malastruc 
Mal o fai domna cant d'amar s'atarja 
Mei sirventes volh far dels reis amdos 
Molt mi platz quan vei dolenta 
Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire 
No posc mudar un chantar non esparja 
Nostre Senher somonis el mezeis 
Pois als baros enoja e lor pesa 
Pois lo gens terminis floritz 
Pois Ventadorn e Comborns ab Segur 
Quan la novela flor par el verjan
Quant vei lo temps renovelar 
Quan vei pe·ls vergiers desplejar 
Rassa, mes si son premier 
Rassa, tan creis e monta e poja 
S'Abrils e folhas e flors 
Senher en coms, a blasmar
S'eu fos aissi senher ni poderos 
Si tuit li dol e·lh plor e·lh marrimen
Un sirventes cui motz mo falh
Un sirventes farai, novelh, plazen 
Un sirventes fatz de·ls malvatz baros 
Volontiers feira sirventes

Ai! Lemozis, francha terra cortesa,
Molt me sap bo quar tals onors vos creis,
Que jois e pretz e deportz e gaiesa,
Cortesia e solatz e domneis
S'en ven a vos, el cors estei anceis;
Be·s deu gardar qui a drutz se depeis
Per quals obras deu domna esser quesa.

Dos e servirs e garnirs e largesa
Noiris amor, com fai l'aiga lo peis,
Ensenhamens e valors e proesa,
Armas e cortz e guerras e torneis;
E qui pros es ni de proesas feis,
Mal estara s'aoras no pareis,
Pois na Guischarda nos es sai tramesa.
Al douz nou termini blanc
Del Pascor vei la elesta
Del novel temps sens contenta,
Quan la sazos es plus genta
E plus avinens e val mais,
E om deuria esser plus gais
E melhor sabor mi a jais.

Per que·m pesa quar m'estanc,
Qu'eu ades non pas la festa,
Qu'us sols jorns mi sembla trenta
Per una promessa genta
Don mi sorz trebalhz e esglais,
E no volh sia meus Doais
Sens la sospeisso de Cambrais.

Pustela en son olh e cranc,
Qui ja mais l'en amonesta!
Que ja malvastatz dolenta
Non valra messio genta,
Ni sojorns ni estar ad ais
Tan corn guerra, trebalhz e fais:
So sapcha·l senher de Roais.

Ni anc nol vi bratz ni flanc
Trenchar ni chamba ni testa
Ferir de plaia dolenta,
Ni ab grant ost ni ab genta
Nol vi a Roam ni a Sais;
E membres li qu'om li retrais
Qu'anc en escut lansa no frais.

Guerra sens foc e sens sanc
De rei ni de gran poesta
Cui coms laidis ni desmenta
Non es ges paraula genta,
Qu'el pois si sojorn ni s'engrais;
E joves cui guerra no pais
N'esdeve leu flacs e savais.

Reis de Fransa, e·us tenc per franc:
Quar om a Tors no·us fai questa
Ni de Gisortz no·us presenta
Patz ni fi que·us sia genta,
Ec vos la guerra e la pais;
E ja, entro qu'om si eslais,
Non es sos pretz fis e verais.

Ges de n'Oc-e-No nom planc,
Qu'eu sai be qu'en lui no resta
La guerra ni no s'alenta,
Qu'anc patz ni fis no·lh fo genta
No om plus volontiers no trais
Ni no fetz coitas ni assais
Ab pauc de gens ni ab gran fais.

Lo reis Felips ama la pais
Plus que·l bons om de Tarentais;

E n'Oc-e-No vol guerra mais
Que no fai negus dels Algais.
Anc nos poc far major anta
Quan m'accols
Ni mi pres en dols,
E pois el so a enquest
E platz mi donz que m'esclava
Ni que·m lais,
No m'es dans
Sils autrui enfans
Coljal meus bersols,
Qu'eu sui grans.

Fatz cors, pois ela t'enchanta,
Tu t'o cols
E fas i que fols,
Que de tot joi se desvest
E de pretz se cura e·s lava,
Per jamais
Lo bobans
Remanha el mazans,
Qu'eu o volh, si·l vols,
Dos aitans.

Lo senher de cui es Manta
E Murols
S'es prims de tersols
Tornatz, ab que sai no rest,
Seus seria, s'el anava,
Lai Roais,
Tervagans,
Aleps e Arans,
Pois feira filhols
Dels Persans.

Enaps e copa m'azanta
E orzols
D'argen e pairols
E sec ribeira e forest
E sai tolia e donava;
No·s biais
De·ls afans;
Pressas e mazans,
Guerra e tribols
L'es enans.

Entre Dordonha e Charanta
Es trop mols,
So·m dis n'Auriols,
Qu'encar re noi a conquest
E er l'anta, si·s pausava,
Qu'aissi lais
Benenans
E gortz e tirans
Cels qu'amar no sols
E poissans.

Ves mon Oc-e-No t'avanta,
Papiols,
Quar seus es Bristols
E Nortensems e Susest
E Londres e Titagava
E Carais
E Roans
E Coras e Cans
E tot a quan vol;
Sai s'eslans.

Bel senher truans,
Cossi nous es dols
Lo meus dans?

Mariniers, enans
Es qu'anar destols
Als amans.
Ara sai eu de pretz quals l'a plus gran
De totz aquels que·s leveron mati:
Messers Conratz l'a plus fi sens enjan
Que·s defen lai a Sur d'en Saladi
E de sa maisnada croia.
Socora·l Deus, quel socors vai tardan:
So·ls aural pretz, que sols sofre l'afan.

Senher Conratz, a Jesu vos coman,
Qu'eu fora lai a Sur, so vos afi,
Mas laissei m'en quar s'anavan tardan
Li comte e·lh duc e·lh rei e li princi;
Pois vi mi donz bela e bloia
Per que s'anet mos cors afeblejan,
Qu'eu fora lai be a passat un an.

Senher Conratz, eu sai dos reis qu'estan
D'ajudar vos; aras entendatz qui:
Lo reis Felips es l'us, quar vai doptan
Lo rei Richart, e cel lui dopta aissi.
Ar fos usquecs d'els en boia
D'en Saladi, pois van Deu galian,
Quar son crozat e d'anar mot no fan.

Senher Conratz, tot per votre amor chan
Ni ges noi gart amic ni enami,
Mas per sol fatz que·ls crozatz vauc reptan
Del passatge qu'an si mes en obli.
No cuidon qu'a Deu enoia,
Qu'il se paisson e se van sojornan
E·us endurat fam, set, e il estan.

Senher Conratz, la rodas vai viran
En aquest mon, pur en mal a la fi,
Quar paucs en sai que no s'anen penan
Com enganen vezi e no-vezi;
Mas cel qui pert, nolh par joia.
Don sapchan be cil qu'eu dic qu'aisso fan
Que Deus escriu so que dit e fait an.

Senher Conratz, lo reis Richartz vai tan,
(Sitot quan volh, de lui gran mal m'en di)
Qu'el passara ab tal esfortz ojan
Com far poira, so aug dir tot de fi;
El reis Felips en mar poia
Ab autres reis, qu'ab tal esfortz venran
Que part l'Arbre Sec irem conquistan.

Bels Papiols, ves Savoia
Te ton chami e ves Branditz brochan,
E passa·l mar, qu'al.rei Conrat ti man.

Quan seras lai, no t'enoia:
Tu li diras que s'ar no·lh val ab bran,
Eu·lh valrai tost, si·lh rei no·m van bauzan.

Mas be es ver qu'a tal domna·m coman,
Si·l passatges no·lh platz, no crei quei an.
Ar ve la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus
E venra·l reis galhartz e pros,
Qu'anc lo reis Richartz no fo taus.
Adonc veirem aur e argen despendre
Peirieras far, destrapar e destendre,
Murs esfondrar, tors baissar e descendre
E·ls enamics enchadenar e prendre.

Ges no·m platz de nostres baros
Qu'an faitz sagramens, no sai quaus;
Per so n'estaran vergonhos
Com to lops qu'al latz es enclaus
Quan nostre reis poira mest nos atendre,
Qu'estiers nuls d'els no s'en poira defendre,
Anz diran tuit: "Mi no pot om reprendre
De nul mal plait, anz mi volh a vos rendre."

Bela m'es pressa de blezos
Cubertz de teintz vermelhs e blaus,
D'entresenhz e de gonfanos,
De diversas colors tretaus,
Tendas e traps e rics pabalhos tendre,
Lansas frassar, escutz traucar, e fendre
Elmes brunitz, e colps donar e prendre
E homes mortz sobre terra estendre!

No·m platz companha de Basclos
Ni de las putanas venaus;
Sacs d'esterlis e de motos
M'es laitz, quan son vengut de fraus.
E maisnadier eschars deuria om pendre
E ric ome, quan son donar vol vendre;
En domna escharsa no·s deuria om entendre
Que per aver pot plejar e estendre.

Bo·m sap l'usatge qu'al leos
Qu'a re vencuda non es maus,
Mas contra orgolh es orgolhos.
El reis non a baros aitaus,
Anz, quan vezon que sos afars es mendre,
Ponha chascus cossilh poscha mesprendre.
E no·us cujetz qu'eu fassa motz a vendre,
Mas per ric bar deu om totjorn contendre.
A torner m'er enquer al premire us
Per los granz ops qu'eu vei sobreparer,
E si mos chanz sap un pauc ves reclus,
Vostr' es lo tortz, e non de mon saber;
Qu'entre·ls maritz non es massa solatz;
Chantarai eu? — Oc, pois al comte platz;
Aissi trairai ira de mon conort,
Qu'en trametrai a'n Simon de Monfort.

S'il vol venir per querre sos trabus,
No·lh lau qu'el torn a Belcaire jazer,
On eschampet la velha de son bus,
Si qu'anc puois jorn no fetz mas deschazer;
Ar es l'enjanz de lui e dels clerjatz;
Quis retaira, oimais es enchantatz
Plus que vielhs lops e no vol penre port;
Si mal l'en pren, a cui darai lo tort?

Qui falh en un semblan, fai que en plus
Falhis el temps que n'auria lezer;
E tu, qu'estas, com fai ratz el pertus?
No ves lo dan que t'en pot eschazer?
Bar, salh enanz, esmou las mans e·ls bratz,
Qu'est fortz e ferms contra·ls desmesuratz!
Quar ,per esfortz son maint home estort
Que autramen foran vencut e mort.

E puois oimais em vengut a la lus,
Tragas enan sel que sabra valer,
E devedam los plans e las palus
E nons laissam sobrar per non-caler;
Quar li Frances tornon totz desarmatz,
Podem saber quals es lor volontatz;
Mas dieus e dreitz lor a camjat lor sort
Mal grat de cels qui uiseran l'acort.

Patz volh onrar, noirir e traire en sus
E a chascun serai sos mantener,
Mas questa patz qu'en Simos nos adus
Raub' e ansi' e fai d'aut bas chazer.
Ai! croi baron! be·us tenon enbregatz
Clerc e Frances ab lor enfenha patz,
Que sai venon et autreis lor acort
Tornar fara de ciutat a un ort.

Ara·m digatz, Catalan escamus,
On es lo pretz que soliatz aver?
Qu'aunit viuretz, tro guerra vos escus
Ves lo rei qu·eus coli' onrat tener;
Lui mal plangetz e de ren no·l venjatz,
E qui l'a mort, si dorm' a vostre latz.
Qui fo ni es? Cel que ben s'o recort,
Ades pot melhz blasmar vostre comport.

Aragones, nous fassatz plus iratz,
Troi diga mais, mas tant vuolh que sapchatz:
Tant etz falhit el rei en sa mort,
Laig razonar fai en cort vostre tort.
A totz dic que ja mais non voil
Viure ni ja joi non aurai
Tan gran con lo jorn qu'ieu morrai;
Pos sai hai mon Rassa perdut,
Lai lo volri' aver cobrat.
Ai! Senher, car ses vos remain
Totz temps n'aurai lo cor irat
Duscha que vos aia segut.

Lo cors mi remet e li oilh
Per l'aiga qui davalh' e vai
Per la dura dolor qu'ieu trai,
Senher, pos m'agron mentagut
C'ab se vos avia menat
Lo Senher cui servon li sain,
Cui pregem tuit per sa bontat
Que ab se vos guit a salut.

Verais coms, Alixandres voil
Que·us fassa companhia lai;
Ogiers e Raols de Canbrai,
Rolantz ab tota sa vertut
Et Oliviers son aizinat,
Estols, Naimes ab n'Oristain,
Guilhens d'Aureng' e·l plus prezat
Que del miels del mont son crezut.

De Lerida jusqu'a Vernoil
Ni dal Far tro qu'a Roncisvai
Ni d'outra la mar ni de zai
Non portava princeps escut
Tan s'agues de bon pretz levat.
Qu'em breu no·n valgr'argenz estain,
Tan l'omen n'agron en plantat
Que tornat l'avi'en menut.

S'Artus, lo senher de Carduoil
Cui Breton atendon e mai,
Agues poder que tornes sai,
Breton i aurian perdut
E nostre Senher gazanhat.
Si lor i tornava Galvain
Non lur auria esmendat
Que mais non lur agues tolut.

Sa honor fara si l'acoilh
En sa cort, car anc non hac mai
Tan ric ni aitan bon eschai,
Ni tant ara de presagut.
Que si dont eron descujat
Escen e sobrier e main,
El retenia doble grat
D'aquelz qui l'avion vezut.

Prez es jos de l'auzor capdoil
Pel conte que tenia·l rai,
E jovenz tornatz en esmai.
Perdut an lor capdel li drut
E·il ric torneiador prezat,
Joglar e soudadier estrain,
E donas to miels ensenhat
E prestador to plus crezut.

Lo reis dels reis per sa vertut
Retenga lo conte prezat
Dont totz lo monz sospir'e plainh,
Pos l'autre segle n'a ornat
Et aquest de sai dechaut.
Bel m'es quan vei chamjar lo senhoratge
E·lh velh laisson a·ls joves lor maisos,
E chascus pot laissar en son linhatge
Aitans enfans que l'us poscha esser pros:
Adoncs m'es vis que·l segles renovel
Melhz que per flor ni per chanter d'ausel;
E qui domna ni senhor pot chamjar
Velh per jove, be deu renovelar.

Per velha tenc domna, puis c'a pel laya,
E es velha quan chavalier non a;
Velha la tenc, si de dos drutz s'apaya,
E es velha si avols om lo·lh fa;
Velha la tenc s'ama dinz son chastel,
E es velha quan l'a ops de faitel;
Velha la tenc, pois l'enojan joglar
E es velha quan trop volha parlar.

Joves es domna que sap onrar paratge,
E es joves per bos faitz, quan los fa;
Joves se te quant a adreit coratge
E ves bon pretz avol mestier non a;
Joves se te quan garda son corps bel,
E es joves domna quan bes chapdel;
Joves se te quan noi chal devinar
Qu'ab bel joven se gart de mal estar.

Joves es om que to seu be engatge,
E es joves quant es be sofraitos,
Joves se te quan pro·l coston ostatge,
E joves es quan fa estragatz dos;
Joves se te quant art l'archa el vaissel
E fai estorn e vouta e sembel;
Joves se te quan li platz domnejar,
E es joves quan be l'aman joglar.

Velhz es rics om quan re no met en gatge
E li sobra blatz e vis e bacos;
Per velh to tenc quan liura ous e formatge
A jorn charnel si e sos companhos;
Per velh, quan vest chapa sobre mantel,
E velh, si a chaval qu'om seu apel;
Velhz es quan vol un jorn en patz estar,
E velhz, si pot gandir sens baratar.

E
Mon sirventes porta, velh e novel,
Arnautz joglars, a Richart, que·l chapdel,
E ja tesaur velh no volha amassar,
Qu'ab tesaur jove pot pretz gazanhar.
Be·m platz lo gais temps de pascor
Que fai folhas e flors venir,
E platz mi quant aug la baudor
Dels auzels que fan retentir
Lor chan per lo boschatge,
E platz mi quan vei por los pratz
Tendas e pabalhos fermatz,
E ai grant alegratge
Quan vei per champanha renjatz
Chavaliers e chavaus armatz.

E platz mi quan li coredor
Far las gens e l'aver fugir,
E platz mi quan vei apres lor
Granre d'armatz ensems venir,
E platz mi en mon coratge
Quan vei fortz chastels assetjatz
E·ls berris rotz e esfondratz
E vei l'ost el ribatge
Qu'es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals seratz.

E altresi·m platz de senhor
Quant es premiers a l'envazir
En chaval armatz, sens temor,
Qu'aissi fai los seus enardir
Ab valen vassalatge,
E pois que l'estorns es mesclatz,
Chascus deu esser acesmatz
E segre·l d'agradatge,
Que nuls om non es re prezatz
Tro qu'a maintz colps pres e donatz.

Massas e brans, elms de color
E scutz trauchar e desgarnir
Veirem a l'intrar de l'estor
E maintz vassals ensems ferir,
Dont anaram aratge
Chaval de·ls mortz e de·ls nafratz;
E quant er en l'estorn entratz
Chascus om de paratge,
No pens mas d'asclar chaps e bratz,
Que mais val mortz que vius sobratz.

E·us dic que tan no m'a sabor
Manjar ni beure ni dormir
Com a quant aug cridar: A lor!
D'ambas partz, e aug ennir
Chavaus voitz per l'ombratge,
E aug cridar: Aidatz! Aidatz!
E vei chazer per los fossatz
Paucs e grans per l'erbatge,
E vei los mortz que pe·ls costatz
An los tronzos ab los sendatz.

Amors vol drut chavalgador,
Bon d'armas e larc de servir,
Gen parlan e gran donador
E tal qui sapcha far e dir
Fors e dinz son estatge
Segon lo poder qui l'es datz.
E sia d'avinen solatz,
Cortes e d'agradatge.
E domna c'ab aital drut jaz
Es monda de totz sos pechatz.

Pros comtessa, per la meilhor
C'anc se mires ni mais se mir
Vos ten hom, e per la genssor
Dona del mon, segon qu'auch dir
Biatritz d'aut linhatge,
Bona dompn'en digz et en faitz,
Fonz lai on sortz tota bontatz,
Belha ses maestratge,
Vostre rics pretz es tant poiatz
Que sobre totz es enanssatz.

Donzelha d'aut linhage,
Tal en cui es tota beutatz,
Am fort, e sui per leis amatz;
E dona·m tal corage
Que ja no pens esser sobratz
Per un dels plus outracujatz.

Baro, metetz en gatge
Chastels e vilas e ciutatz
Enanz qu'usquecs no·us guerrejatz.

Papiols, d'agradatge
Ad Oc-e-No t'en vai viatz;
Dijas que trop estan en patz.
Be·m platz quar trega ni fis
No rema entre·ls baros
Qu'ades plantavon boissos,
Tant amon ortz e jardis,
Aise ab pauc de companha;
Semblas garden d'ansessis,
Que ja lai ont us d'els fos
Non intreratz sens mesclanha.

Ancaras i aura ris
E beleu amaran nos
E aculhiran los pros
E daran dels barbaris,
Si·ls platz qu'om ab lor remanha,
Que ja per cridar: Paris!
Senes autras messios
No conquerran gent estranha.

Ja no crezatz qu'om ressis
Poj de pretz dos eschalos,
Mas al sotera dejos
Pot be estar quetz e clis,
E en aquel que remanha,
Que per mil marcs d'esterlis
No·n poiria pojar dos,
Tan tem qu'avers li sofranha.

Be volgra·l reis fos devis
E que passes sai mest nos
E que saubes de·ls baros
Quals l'es fals ni quals l'es fis,
E conogues la malanha
De que clocha Lemozis
Qu'era seus e foralh bos,
Mas us sobros lo·lh gavanha.

Be volgra lo mal chausis
Quoras qu'en fos lezeros
E qu'en passes dos e dos
Anz que trop li endurzis,
Pois vengutz es d'Alamanha;
E volh n'Aimars lo meschis
En Guis fassan partizos
Tant engals qu'us no s'en planha.

Mariniers, ges pels Chanzis,
Si·ls alberja'n Malmiros,
No·m fassatz mal a rescos:
No·us en serai plus aclis;
Ni pe·n Peiro La Chassanha,
De que s'es mal menatz Guis
Ves mi de doas preisos
En amor e en companha.

E
Papiols, ja·n Frederis
No feira aital barganha
Com fetz sos filhz n'Aenris
Quan pres romieus ab bordos,
Don pert Polha e Romanha.
Ben grans avoleza intra
A n'Aesmar, entre la carn e l'ongla;
A i pres luec aiz'el cor, josta l'arma,
E malvestatz fer l'ades de sa verga.
E sembla mal lo bon perbost, son oncle,
En cui bos pretz pren per sojorn sa chambra.

N'Aemar fa lum en chambra
De seu ardent, quan per privat s'en intra
(Qu'anc re non tais al bon pretz de son oncle),
Que cors e sens la pot partir per l'ongla.
Vist ages ieu mesurar d'una verga
Lo vas on fos to cors qui destrui l'arma.

E non plainh lo cors ni l'arma,
Mas la terra on bos pretz perd sa chambra;
Que n'Aemar l'a tant batut ab verga
E degitat de tot luec on el intra
Qu'ab lui non pot metre ni pel ni ongla.
E·l bes fluris e miels gran'en son oncle.

Per bon e per ric ten l'oncle,
E·l neps es tals que non val re for l'arma;
Crois es, volpils del cim tro bas en l'ongla,
E per totz luecs es sa cortz e sa chambra.
Ai, com savais es cel qui s'amor intra
De ren ab lui, qu'es tochatz d'avol verga.

Be·m senhei ab bona verga,
Lo jorn qu'ieu vinc al bon prebost, son oncle;
E s'ieu estes soven lai on el intra,
Ben n'agra mais de joi mos cors e m'arma;
Qu'ab ferm voler met bon pres din sa chambra,
Et es ab lui aissi con carns et ongla.

Lai, vas mon Berart vir l'ongla,
Qu'anc no·m batet ni·m feri de sa verga
Pretz ni joven, ni·l gitet de sa chambra,
E membra·m ben e son pair e son oncle.
S'ab ferm voler de tot bom pretz non s'arma
Plus perdutz es qu'arma qu'en enfern intra.

E
Sirventes faz per oncle e per ongla,
A n'Aesmar, per verga e per arma,
E al prebost, per chambra e per intra.
Can mi perpens ni m'arbire
Qu'eu son, ni de cal part venh,
Meravil me mot e·m seinh
Con Dieus volc esser soffrire
Tan lonjamenz dels mieus torz.
Mas Cel qu'es verais e fort,
Pos li plaz c'a lui me vire,
Deinh asi·l peccat ausire
Com mos mals talanz es morz.

Be·s vol de tot be devire
Qui contra Dieu pren nuil geinh,
Que Dieus non vol c'om l'enseinh.
Cuidavam passar ab rire
Per nostres nescis deporz.
Fraire, per pauc loncs acorz
No nos fes trop tart assire!
Tantost deu hom far con dire
Lo ben, c'ades vai hom morz.

Que es hom, quant m'o cossire
Ni que val? En ren no·m teinh.
E doncs rics per que si feinh?
Es rics? Anz n'es trop a dire,
Aitan es freols l'eforz
Lo jorn c'om pass a los porz
On van tut, ses contradire.
Cals que·s fassa gais ni·s mire,
A toz es comunals morz.

Lo Seinhor, qui es complire
De toz jois, prec c'ab nos reinh.
Alas del cor! Co m'estreinh,
Cant mi membron li sospire
Deslials e fals conort.
Mas ar si camja ma sorz
En ben, per que no·m n'aire.
Tals n'er ben leu escarnire,
Qu'eu soi vius et el n'er morz.

Pos Dieus volc sofrir martire,
Ja nos no n'aiam desdeinh,
C'ab atretal entreseinh
Nos a traiz uns traire,
Saludan; don desconorz
No m'es, c'al deabl' estorz
Soi ab tan, cui foi servire;
Non a poder plus que·m tire,
Per que no·m fa paor morz.

Folquet, si ses contradire
Crezes so que·us auçi dire,
No m'agra fag paor morz.

Mas a Sel en soi grazire
Qui, per nostra mort ausire,
Deinhet esser en croç morz.
Cel qui chamja bo per melhor
Si·l melhz pren, be deu mais valer,
Qu'eu ai cor, e Deus do·m poder,
Que tan serval Melhz s ador
Que de l'ira e de la dolor
O·m mes cil que·m degra valer,
Que·m traït e cujet m'aucire,
Plassa·lh que·m torn en bon esper,
Qu'enves me no·s pot escondire
Qu'al sen tort no·m dones lezer.

Lemozis, be vos deu plazer
Qu'araus es vengutz Melhz-de-be.
Tan com mars clau ni terra te,
Non a domna on poscha chaber
Lo bes qu'om pot en lei vezer.
Non a joi qui de lei no·l te,
Qu'ela sap tan gen far e dire
Tot so qu'a bo pretz aperte
Qu'ab son joi fai los iratz rire,
Tant avinenmen se chapte.

Aquesta vos dic que mante
Pretz e joi, tant ama onor,
Joven e solatz e amor,
E acolh, dona e rete
Grat de totz cels que se cove,
Per que tuit sei cortejador
Parton denan lei ab desire,
Tan lor a sos vezers sabor,
Qu'om no la ve qui no'n cossire,
Qu'anc de sos olhz no vi gensor.

E a·m covenguda s'amor,
Quan volra chavalier aver,
Que cel que mais sabra valer
Sofrira per entendedor;
E er be malvatz qui no cor
Al cors ont om met tan d'aver,
Que·l melhz qu'om poscha el mon eslire
Pot gazanhar e conquerer,
S'es larcs e adreitz e servire
E sap far e dire plazer.

Guilhelme Bertran, fai saber
Per tot aquest dit de part me,
E qui pros es esforsen se,
Paubre e ric, segon poder,
Qu'ela volra son dit tener,
Que cel on mais veira de be
N'aura guizerdo sens desdire;
Qu'en tal loc vol son joi assire.

Guilhelme, a Torena vai dire
A·n Bos que·s chaptenha tan be
Qu·om poscha doienan eslire
Que Amors de son joi l'estre.
Chazutz sui de mal en pena
Quar vau lai o·l cors mi mena,
Don jamais
No·m descharjarai del fais,
Quar mes m'a en tal chadena
Don malha nos deschadena,
Quar m'atrais
Ab un esgart de biais
Una gaia, lisa, Lena.
Fait ai lonja quarantena,
Mas oimais
Sui al dijous de la Cena.

Tant es d'amorosa mena
Que morrai, si no m'estrena
D'un douz bais.
Mas en trop d'orgolh m'eslais:
De tota beutat terrena
An pretz las tres de Torena
Fis, verais;
Mas il es sobre lor mais
Que non es aurs sobre arena;
E no volh aver Ravena
Ni Roais,
Sens cuidar que no·m retena.

Jamais non er cortz complia
Ont om no gab ni no ria:
Cortz sens dos
Non es mas parcs de baros;
E agram mort sens falhia
L'enois e la vilania
D'Argentos,
Mas lo gens corps amoros
E la doussa chara pia
E la bona companhia
El respos
De la Saissam defendia.

Re en beutat no galia
Ni fai nula fantaumia
Lo joios,
Joves, gens corps amoros,
Anz gensa qui la deslia;
E ont om plus n'ostaria
Garnizos,
Seria·n plus envejos,
Que la noit fai semblar dia
La gola, e qui·n vezia
Plus en jos,
Tot to mon en gensaria.

Donc be·s tanh qu'Amors m'aucia,
Per la gensor qu'el mon sia
En perdos,
Que quan remir sas faissos,
Conosc que ja non er mia,
Que chausir pot, si·s volia,
De·ls plus pros,
Chastelas o rics baros,
Qu'en leis es la senhoria
De pretz e de cortesia,
De gens dos
E de far que be l'estia.

Domna, sai en Normandia
Sui per vos la noit e·l dia
A pensos,
Que·l vostre gens corps joios
Me sembla qu'ades me ria.
Cortz e guerras e joi d'amor
Mi solion far esbaudir
E tener gai e chantador
Tro per leis cui dei obezir
Ni fo mos chantars devedatz,
E en la lei
Es mos chans escomuniatz.

Ara sui assoutz en amor
E veiretz anar e venir
Chansos, pois a la belazor
Platz que deja mon chan sofrir,
E mos Rassa s'es acordatz
Son cors a drei
E non a negu dels comtatz.

Del pauc rei de Terra Major
Mi platz guar si vol enantir,
Qu'oimais lo tenran per senhor
Cil que deven son feu servir,
Pois vencutz los a ves Aratz;
Ara s'estei
E cobre sos dreitz daus totz latz.

No·m tengatz per envazidor
S'eu volh qu'us rics l'autre azir,
Que melhz s'en poiran vavassor
E chastela de lor gauzir,
Quar plus es francs, larcs e privatz,
Fe qu'eu vos dei,
Rics om ab guerra que ab patz.

El volpilh de l'emperador
Volian Lombart envazir
E ja no laisson per paor
Sobre de Cremona bastir,
Que·l coms Raimons es sai onratz
Quar ab lo rei
S'es novelamen afiatz.

Be sai que li mal parlador,
Quar volh de lor guilas ver dir
M'en apelaran sofridor
Quar mi lais forsar e balhir,
Qu'els dos que mei frair m'an juratz
E autre autrei
Volh retener l'autra meitatz.

Pois no volon dreit ni amor
Mei frair ni negun plait sofrir,
Ges per legidors d'orador,
S'eu m'en podia revestir,
No dei esser mal razonatz,
Qu'il fan plaidei
Maintas vetz qu'om nols n'a prejatz.

Mas eu ai tant ensenhador
No sai per Crist lo melhz chausir:
Quant eu pren e tolh la ricor
D'aquels que no·m laisson garir,
Dizon que trop me sui coitatz;
Quar no guerrei,
Dizon aras qu'eu sui malvatz.

Papiols, e tuo vai viatz:
Al jove rei
Diras que trop dormir no·m platz.

En Oc e No ama mais patz
Ab Felip, crei,
Que·l frair Joans deseretatz.
Domna, pois de mi no·us chal
E partit m'avetz de vos
Senes totas ochaisos,
No sai on m'enquiera,
Que jamais
Non er per mi tan rics jais
Cobratz, e si del semblan
No trob domna a mon talan
Que valha vos qu'ai perduda,
Jamais no volh aver druda.

Pois no·us posc trobar egal,
Que fos tan bela ni pros,
Ni sos rics corps tan joios,
De tan bela tierra
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais,
Irai per tot achaptan
De chascuna un bel semblan
Per far domna soisseubuda
Tro vos mi siatz renduda.

Frescha color natural
Pren, bels Cembelis, de vos
E·l douz esgart amoros
E fatz gran sobriera
Quar rei lais,
Qu'anc res de be no·us sofrais.
Mi donz n'Aelis deman
Son adreit parlar gaban;
Que·m do a mi donz ajuda,
Pois non er fada ni muda.

De Chales la vescomtal
Volh que·m done ad estros
La gola e·ls mas amdos.
Pois tenc ma chariera,
No·m biais,
Ves Rochachoart m'eslais
Als pels n'Anhes que·m dara·n,
Qu'Iseutz, la domna Tristran,
Qu'en fo per tot mentauguda,
No·ls ac tan bels a saubuda.

N'Audiartz, si be·m vol mal,
Volh que·m do de sas faissos,
Que·lh estai gen liazos,
E quar es entiera,
Qu'anc nos frais
S'amors ni·s vols en biais.
A mon Melhz-de-be deman
Son adreit, nou corps prezan,
De que par a la veguda
La fassa bo tener nuda.

De na Faidida autretal
Volh sas belas dens en dos,
L'acolhir e·l gen respos
Dont es presentiera
Dinz son ais.
Mos Bels-Miralhz volh que·m lais
Sa gaieza e son bel gran,
E quar sap son benestan
Far, dont es reconoguda
E no s'en chamja ni·s muda.

Bels-Senher, eu no·us quier al
Mas que fos tan cobeitos
D'aquesta com sui de vos,
Qu'una lechadiera
Amors nais,
Don mos cors es tan lechais,
Mais volh de vos lo deman
Que autra tener baisan,
Doncs mi donz per que·m refuda,
Pois sap que tan l'ai volguda?

Papiols, mon Aziman
M'anaras dir' en chantan
Qu'amors es desconoguda
Sai e d'aut bas chazeguda.
D'un sirventes nom chal far lonhor ganda,
Tal talen ai quel diga e que l'espanda,
Quar n'ai razo tan novela e tan granda
Del jove rei, qu'a fenit sa demanda
Son frair Richart, pois sos pair l'o comanda,
Tant es forsatz!
Pois n'Aenrics terra no te ni manda,
Sia reis dels malvatz!

Que malvatz fai, quar aissi viu a randa
De liurazo a comte e a garanda.
Reis coronatz que d'autrui pren liuranda,
Mal sembla Arnaut, lo marques de Bellanda,
Ni·l pro Guilhem que conques Tor Mirmanda,
Tant fo prezatz!
Pois en Peitau lor ment e los truanda,
Noi er mais tant amatz.

Ja per dormir non aura Coberlanda
Reis dels Engles ni conquerra Irlanda
Ni tenra Angeus ni Monsaurel ni Canda
Ni de Peiteus non aura la miranda
Ni sera ducs de la terra Normanda
Ni coms palatz
Sai de Bordel ni dels Gascos part Landa
Senher, ni de Basatz.

Conselh volh dar, el so de n'Alamanda,
Lai a·n Richart, sitot no lom demanda:
Ja per son frair mais sos omes no blanda.
N'oncas fai el, anz assetja els a randa,
Tol lor chastels e derocha a abranda
Deves totz latz;
El reis torneja ab cels de Garlanda
E l'autre sos conhatz.

Lo coms Jaufres, cui es Bresilianda,
Volgra fos premiers natz,
Quar es cortes, e fos en sa comanda
Regismes e duchatz.
Eu chant, que·l reis m'en a pregat
A l'auzen de mon menassat
De l'afar d'aquesta guerra,
D'aquest joc que vei entaulat;
E sabrem, quan l'auran jogat,
De·l qual de·ls fi1hz er la terra.

Tost l'agra·l reis joves matat,
Si·l corns no·l agues ensenhat;
Mas aissi·ls clau e·ls enserra
Qu'Engolmes a per fort cobrat
E tot Saintonge desliurat
Tro lai part Finibus-Terra.

Si·l coms pot far sa voluntat,
Que no·l vendan cist afiat,
Ni de·l tot si desenferra,
Anc singlar no vim plus irat,
Qual l'an brochat ni l'an chassat,
Qu'el er, mas sos cors nolh erra.

De monsenhor lo rei annat
Conosc que an sei filh pechat,
Que del sojorn d'Engleterra
L'an aoras dos ans lonhat.
De totz lo tenc per enganat,
Mas quan de Joan sens Terra.

Li Guizan se son acordat
Entr' els e ves lui revelat
Com aicil de Lombardia;
Mais volon esser be menat
Per rei que per comte forsat:
D'aitan lor trac garentia.

Aquest joc tenc per gazanhat
Deves nos e per envidat,
Que dels pezos de Valia
Avem l'escachier desliurat,
Que tuit n'aneron esfredat
Sens comjat qu'us no prendia.

En Lemozi fo comensat,
Mas delai lor er afinat,
Qu'entre Fransa e Normandia
Ves Gisorz e ves Noumercat
Volh qu'en aujan cridar: Arat!
E Monjoie! e Deus aia!

Lo sen vencerem ab foudat
Nos Lemozi e envezat
Que volem qu'om do e ria;
Que·lh Nornam en son enojat
E dizon si·s n'eran tornat,
Qu'us mais d'els sai no venria.

Lo rei tenc per mal conselhat
De Fransa e per peis guizat
Quar vei que sos faitz estanha
Que li valrion mais daurat;
E si no val a son conhat,
Sens e pretz tem quelh sofranha.

Frances, si com etz abdurat
Sobre totz e li plus prezat,
Parescha qu'us no remanha
Companh que·l reis aia mandat,
Que jamais no seretz prezat
Si non etz en la mesclanha.

Lo ducs de Bergonha a mandat
Quel nos ajudara l'ostat
Ab lo socors de Champanha,
On venran tal cinc cent armat
Que quan tuit serem ajustat,
Non er Peiteus no s'en planha.

Reis qui per son dreit si combat
A melhz dreit en sa eretat,
E quar conqueret Espanha
Charles, n'a om totztemps parlat,
Qu'ab trebalh e ab largetat
Conquer reis pretz el gazanha

Senher Rassa, aquest comtat
Vos crescha·l reis ab Bretanha.
Lo reis joves s'a pretz donat
De Burcs trosqu'en Alamanha.
Eu m'escondisc, domna, que mal no mier,
De so que·us an de mi dit lausengier.
Per merce·us prec qu'om no poscha mesclar
Lo vostre corps fi, leial, vertadier,
Umil e franc, cortes e plazentier
Ab mi, domna, per messonjas comtar.

Al premier get perda eu mon esparvier,
Que·l m'aucian el ponh falco lanier
E porten l'en qu'eu·l lor veja plumar,
S'eu non am mais de vos lo cossirier
Que de nul'autra aver lo desirier
Que·m don s'amor ni·m retenha al coljar.

Autr' escondich vos farai plus sobrier
E no mi posc orar plus d'encombrier:
S'eu anc falhi ves vos, neis del pensar,
Quan serem sol en chambra o dinz vergier,
Falha·m poders deves mon companhier
De tal guisa que no·m poscha ajudar.

S'eu per jogar m'asset pres del taulier,
Ja no·i poscha baratar un denier,
Ni ab taula presa no poscha intrar,
Anz get ades to reirazar derier
S'autra domna mais deman ni enquier
Mas vos, cui am e desir e tenc char.

Senher sia eu de chastel parsonier
E en la tor siam quatre parier,
E l'us l'autre no·ns poscham ja amar,
Anz m'aian ops totztemps arbalestier,
Metg' e sirven e gaitas e portier,
S'eu anc aic cor d'autra domna amar.

Ma domna·m lais per autre chavalier
E pois no sapcha que m'aia mestier
E falha·m vens quan serai sobre mar;
En cort de rei mi batan li portier
E en coita fassa·l fugir premier,
Si no menti cel que·us anet comtar.

Domna, s'eu ai mon austor anedier
Bel e mudat, be prenden e manier,
Que tot auzel poscha apoderar,
Cinhe, grua e aigro blanc e nier,
Volrai lo donc mal mudat, galinier,
Gras, debaten, que no poscha volar?

Escut al col chavalg·eu ab tempier
E port sallat chapairo traversier
E renhas breus qu'om no posc alonguar
Et estreups loncs en chaval bas, trotier;
Et a l'ostal trop irat l'ostalier,
Si no·us menti qui·us o anet comtar.

Fals, envejos, fementit lausengier,
Pois ab mi donz m'avetz mes destorbier,
Be·us lauzera que·m laissessetz estar.
Folheta, ges autres vergiers
No fai folhar mars ni febriers
Mas vos, que vos etz trop coitat,
De montanha sai devalat
Enanz que grans chauz s'abata,
Qu'eu ai ja vist arbre folhat
Que·s coita, pois gels lo mata.

Mas totztemps eissetz volontiers
De vostra terra ab los premiers
Anz que sia la flors e·l prat,
E faitz comte de paubretat,
Com vos en vostre assiata
A tengut l'inverns enserat,
Qu'anc us no'n passet la lata.

Folheta, siatz soudadiera
N'Archambaut que nasquet deriers,
Que l'autres o a tot laissat
De proeza e el gazanhat;
E pois leu e gen barata
E·l vei adreit e alinhat,
Lau qu'en proeza s'abata.

Na Tempra, vos etz trop leugiers
E faitz o coma esparviers
Que·s laissa quant a randonat;
Mas eu com sahuc afichat,
Desqu'en la rota m'abata,
Non auria mil ans chanjat
Qu'eu sivals totjorn noi glata.

Na Tempra, ges de Leucata
No sui, anz o ai tot laissat
E estauc a Damiata.
Folheta, vos mi prejatz que eu chan,
Pero non ai ni senhor ni vezi
D'aquest afar aia coy ni talan
Ni volha ges qu'eu chantan to chasti,
Mas vos o tenetz a joia,
Anta ab pro mais que onor ab dan,
E avetz mal chausit al meu semblan.

La raucha votz, don cridatz en chantan,
E·l megre corps don semblatz Sarazi,
E·l paubre mot que dizetz en comtan,
E quar flairatz sap e gema e pi
Com avols gens de Savoia,
E quar etz lait garnitz e malestan,
Ab que·us n'anetz farai vostre coman.

Ara parra de pretz quals l'a plus gran
De totz aquels que·s leveron mati:
Messers Conratz l'a plus fi sens enjan
Que·s defen lai a Sur d'en Saladi
E de sa maisnada croia.
Deus l'acora, quel socors vai tarzan:
Sol aural pretz, pois sols sofre l'afan.

Messers Conratz, a Jesu vos coman,
Qu'eu fora lai ab vos, so vos afi,
Mas laissei m'en quan vi que li plus gran
Se tarzavan, li rei e li princi;
Pois vi mi donz bela e bloia,
Per que mos cors mi vai afrevolan;
Lai fora ab vos s'eu en saubes aitan.

De n'Oc-e-No no·m vauc ara doptan
Quar pesa li si nula rei chasti;
El reis frances vai si trop apriman
E ai paor que venha sobre mi.
Mas anc al setje de Troia
Non ac tan duc, prince ni amiran
Com eu n'ai mes, per chantar, a mon dan.

A mon Isembart part Troia
Vai, sirventes, e di li·m, qu'eu lo·lh man,
Qu'als reis crozatz es anta quar no van.
Ges de disnar no fora oimais matis,
Qui agues pres bon ostau
E fos dedinz la charns e·l pas e·l vis
E·l focs fos clars com de fau.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana
E degra m'estar suau,
Qu'aitan volgra volgues mon pro na Lana,
Com lo senher de Peitau.

Per saludar torn entre·ls Lemozis
Celas qui an pretz chabau:
Mos Bels-Senher e mos Bels-Cembelis
Queran oimais qui las lau,
Qu'eu ai trobat del mon la plus certana
E la gensor qu'om mentau,
Per que s'amors m'es tan quotidiana
Qu'a las autras mi fai brau.

Gens, joves corps, francs e verais e fis
D'aut paratge e de reiau,
Per vos serai estranhz de mon païs
E·m mudarai part Anjau,
E quar etz tan sobre autras sobeirana,
Vostra valors n'es plus au,
Qu'onrada n'er la corona romana
Si·l vostre chaps s'i enclau.

Ab douz esgart que·m fetz e ab clar vis
Mi fetz Amors son esclau,
E mossenher m'ac pres de leis assis
Sobre un feltre emperiau,
E la paraula fo doussa e umana
E·lh dit cortes e suau,
E de solatz mi semblet Catalana
E d'acolhir de Fanjau,

Al gen parler quem fetz e al bel ris,
Quan vi las dens de cristau
E·l corps graile, deljat e fresc e lis,
Trop benestan en bliau,
E la colors fo frescha e rosana,
Retenc mon cor dinz sa clau.
Mais aic de joi que qui·m des Corozana,
Quar a son grat m'en esjau.

De totas es na Majer sobeirana
De quan mars e terra clau.
Ges de far sirventes no·m tartz,
Anz to fauc senes totz afans;
Tant es sotils mos genhz e m'artz
Que mes m'en sui en tal enans,
E ai tan de sort
Que ve·us m'en estort,
Que comte ni rei
No·m forsfeiron rei.

E pois lo reis e·l coms Richartz
M'an perdonat lor mals talans,
Jamais n'Ademars ni n'Amblartz
No·m do tregas ni'n Talairans:
Ni ja d'Autafort
No laissarai ort,
Quis vol m'en guerrei,
Pois aver to dei.

Quan fis es deves totas partz,
A mi resta de guerra uns pans.
Pustela en son olh, qui m'en partz,
Sitot m'o comensei enans!
Patz no·m fai conort,
Ab guerra m'acort,
Qu'eu no tenc ni crei
Neguna autra lei.

E no·i gart dilus ni dimartz
Ni setmanas ni mes ni ans,
Ni·m lais per abril ni per martz
Qu'eu no tracte com venha dans
A cels que·m fan tort:
Ja ab mi per fort
No conquerran trei
Lo pretz d'un correi.

Qui que fassa sos bos eissartz,
Eu me sui totztemps mes en grans
Com poscha aver quairels e dartz,
Elms e ausbercs, chavaus e brans,
Qu'ab aisso·m-conort,
E·m tenc a deport
Assaut e tornei,
Donar e domnei.

Mos parsoniers es tan galhartz
Qu'el vol la terra mos enfans,
E eu volh l'en dar, tan sui gartz;
Pois diran que mals es Bertrans,
Quar tot no lo·lh port!
Mas a malvatz port
Venra, sous autrei,
Anz qu'ab mi plaidei.

Nom chal d'Autafort
Mais far dreit ni tort,
Quel jutjamen crei
Monsenhor lo rei.
Ges no me desconort
S'eu ai perdut,
Que no chant e·m deport
E no m'ajut
Com cobres Autafort
Qu'eu ai rendut
Al senhor de Niort
Quar l'a volgut;
E pois en mercejan
Li sui vengutz denan
E·l coms en perdonan
M'a retengut baisan,
Ges noi dei aver dan,
Que quem disses antan,
Si lausengier no blan.

Ves mi son perjurat
Trei palazi
E·lh quatre vescomtat
De Lemozi
E li doi penchenat
Peiregorzi
E li trei comte fat
Engolmesi,
E·n Centols ab Gasto
Et tuit l'autre baro
Mi feiron plevizo
E·l senher de Dijo
Ab lo comte breto
E·n Raimons d'Avinho,
E anc uns no·m tenc pro.

Sens pro tener amic
Tenc per egal
Com fatz mon enamic
Que no·m fai mal;
En un mostier antic
De saint Marsal
Me jureron maint ric
Sobre un messal:
Tals me plevi sa fe
No feses plait sens me
Qu'anc pois.no m'en tenc re,
E no·lh estet ges be
Quar se mes a merce
E s'acordet ab se,
So vos pleu per ma fe.

Si·l coms m'es avinens
E non avars,
Molt li serai valens
En sos afars
E fis com us argens,
Umils e chars;
E·l coms fassa los sens
Que fai la mars:
Quan res i chai de bo,
Vol que ab leis esto,
E so que no·lh to pro
Geta fors el sablo.
Aissi tanh de baro
Que tenha son perdo
E, s'el tol, que pois do.

Lo comte volh prejar
Que ma maiso
Mi coman a gardar
O que la·m do,
Qu'ades mi son avar
Tuit cist baro,
Qu'ab els no posc estar
Sens contenso.
Ara mi pot cobrar
Lo coms sens malestar
E eu ves lui tornar
E servir e onrar,
E non o volgui far
Tro al desamparar
Sui vengutz d'en Aimar.

Domna ab cor avar
De prometre e de dar,
Pois no.m voletz coljar,
Donassetz m'un baisar:
Aissi·m podetz ric far
E mon dan restaurar,
Si Deus e fes m'ampar.

Papiols, mon chantar
Vai a mi donz comtar:
Per amor d'en Aimar
Mi lais de guerrejar.
Greu m'es descendre charcol
E sapchatz que no m'es bel
Quar eu assaut ni cembel
No vi, mais aura d'un an,
E tenc m'o a gran afan,
Quar il n'estan per paor
E nos autre per s'amor
Del senhor de Molierna.

Be·ls aguza e·ls esmol
E·ls tocha coma coutel
Lo senher que te Bordel,
Mas trop son espes denan,
E motz deves lo trenchan
E plus leial d'un prior:
Merce de l'esmoledor,
Tuit venran a vita eterna.

Ja·n Berlais de Mosterol
Ni·n Guilhems de Monmaurel
Non agren cor tant isnel
Com nostre baro chadan,
Quan ve a l'estiu entran;
Pois quan ve a la freidor,
L'arditz torna en paor,
Quan lo clars temps s'esbuzerna.

Del senhor de Mirandol
Qui te Croissa e Martel
Non crei ojan se revel,
Tro que veja que faran
Frances, que van menassan;
Mas no son tan gabador
Be non atendol Pascor,
Que oimais plou e inverna.

Pois lo coms Richartz mais vol
Benaujes sai pres Bordel
Que Conhac ni Mirabel:
Ni Chartres ni Sain Joan.
Greu cobrara Botenan
Ni fara a son senhor
Brajas molhar per paor,
Per qu'eu crei Merlis l'esquerna.

Aragones fan gran dol,
Catala e cil d'Urgel,
Quar non an qui los chapdel,
Mas un senhor flac e gran,
Tal que·s lauza en chantan
E vol mais deniers qu'onor
E pendet son ancessor,
Per que·s destrui e enferna.

Lai vir on la dens me dol,
Vas cela de cui m'es bel
Qu'eu la repti e l'apel
De traicio e d'engan,
Quar per son leugier talan
Sofre que·lh fals fenhedor
S'anen fenhen de s'amor
De leis, cui bos pretz governa.

Eu sai un austor tersol
Mudat, qu'anc no pres ausel,
Franc e cortes e isnel,
Ab cui eu m'apel Tristan,
E tot per aital semblan
A·m pres per entendedor
E a·m dat mais de ricor
Que s'era reis de Palerna.

Tristans, per la vostre amor
Me veiran tornejador
En Peitau, qui que·m n'esquerna.

Pois la reïna d'Amor.
M'a pres per entendedor,
Be posc far cinc e·il terna.
Guerr' e pantais veg et afan
A mant baron malvatz, truan:
Pauc m'es del dol e menz del dan,
Per que·m volh alegrar chantan,
Quar ab joi vauc et ab joi pes,
E pensamenz no·m enpacha,
Ni sabers no·m fai sofracha
De far un novel sirventes.

Guerra·m platz, sitot guerra·m fan
Amors e ma domna tot l'an,
Quar de guerra vei traire enan
Cortz e domnei, solatz e chan;
Guerra fai de vilan cortes,
Per que·m platz gerra ben facha
E·m platz quan la treva es fracha
De·ls esterlins e de·ls tornes.

Esterlins e tornes camjan,
Tollen e meten e donan
Veire·m de·ls dos reis anz d'un an
To menz croi segon mon semblan;
Per sol senher coms, ducs, marques
N'a ben sa penhora tracha,
Mas metre lo fan per gacha,
So·m dizon Gascon et Engles.

Ara parra qui melhz poiran
Soffrir los maltraitz ni·l mazan:
Maint caval bai e maint ferran,
Maint escut, maint elm e maint bran
E maint colp ferir demanes,
Maint mur, mainta tor desfacha
Veirem, mainta testa fracha,
Maint chastel forsat e conques.

Ges non crei, Frances ses deman
Tengan lo desiret que fan
A tort a maint baron presan,
Per que meravelha·m don gran
Del senhor de·ls Aragones
Car a lor dan no·ls destacha,
Puois a los ades a pacha
Desmandatz comte, duc, marques.

Qui·s volha n'aja mais o bes
O enpacha o desenpacha
O bratz rotz o testa fracha,
Que tant m'es de·ls morts com de·ls pres.

Gai mi ten una gaja res,
Avinenz, joves, ben facha,
Et ai ab leis una pacha
Com ab Pisan ab Genoes.
Lo coms m'a mandat e mogut
Per n'Arramon Luc d'Esparro
Qu'eu fassa per lui tal chanso
On sian trenchat mil escut,
Elm e ausberc e alcoto
E perponh faussat e romput.

E er ops que sia atendut,
Pois comtar me fai sa razo,
E que ges no diga de no,
Depois que m'o a convengut,
Que blastimeran m'en Gasco,
Que de lor me tenc per tengut.

A Tolosa part Montagut
Fermaral coms son gonfano,
Al prat comtal, jostal peiro;
E quant aura son trap tendut,
Nos alotjarem deviro,
Si que tres noitz i jairem nut.

E seran i ab nos vengut
Las poestatz e li baro
E li plus onrat companho
Del mon e li plus mentaugut
Que per aver, que per somo,
Que per pretz i seran mogut.
 
E desse que serem vengut,
Mesclar s'al torneis pel chambo,
E Catala e·lh d'Arago
Tombaran soven e menut
Que ja no·is sostenran arso,
Tan grans colps i ferrem nos drut.

E no pot esser remassut
Contra cel no volen tronso
E que samit e cisclato
E sendat noi sian romput,
Cordas, tendas, bechas, paisso
E trap e pabalho tendut.

Lo reis qu'a Tarasco perdut
El senher de Montarbezo
Rotgiers e·l filhz Bernart Ato
E·l coms don Peire lor ajut
E·l coms de Fois ab Bernardo
E·n Sansos fraire·l rei vencut.

Delai pensen de garnizo
Que dessai lor er atendut.
Totztemps volh que li aut baro
Sian entre lor irascut.
Mailoli, joglar malastruc,
Pois acoindat m'a om de vos
E mi venetz querre chansos,
En talen ai qu'e·us en valha.
Quar etz avols e semblatz bos,
Melhz fora fossetz champios
Que viure d'autrui coralha.

Aital solatz m'avetz faissuc
Qu'autr' om en seria enojos,
E etz plus nescis que motos,
E chanta plus clar la gralha;
Porc qu'om regarda milhargos
Fai melhor escoutar que vos,
O nafrat quant om lo talha.

Qui·us apelava paoruc,
Semblaria que ver no fos
Quar erz grans e joves e tos;
Faitz semblan qu'aiatz coralha,
Mas lai on lebres es leos,
Vos etz volpilhz e nualhos.
Flacs sens tota defensalha,

Dedinz etz plus chaus d'un satic
E a major cor us soiros;
Mas lo fetges e lo polmos
Es grans sotz la chabezalha;
E etz de mati somelhos,
Que qui·us sona un mot o dos,
Faitz semblan que no·us en chalha.

Mal vos tenen per acertuc
D'armas en la ost de·ls Basclos,
Que·u non i a de·ls garsos
Que denan vos non assalha:
Si·s defendian ab melos,
Chascus entrer' i anz que vos,
S'aviatz elm e ventalha.

Lai on sentetz raustir motos
Vos faitz de l'entrar plus coitos
Qu'al pal ni a seralha;
E non es tan grans lo ronhos
Qu'en un sol morsel o en dos
No l'empansetz, qu·il vos talha.

Raimons de Planel, quar es pros,
Volh qu'auja·l sirventes de vos
E·l sos escha n'ab trebalha,
Quar sordeis chantatz que paos
E gavanhatz los motz e·ls sos,
Per qu'es fols qui los vos balha.
Mal o fai domna cant d'amar s'atarja
Mentr' es joves a·l color fresc e blanc
E las tetinas duras ses tot embart,
E·l ventres planz senz ruas e senz comba
E·l conz es gros e·l pelet estan som;
A las ancas planas per meils jazer
E·ls petz petitz e·ls oils clars e rizens
E·l cors fresquet e·l pel saur en la testa.

Pois s'en repen cant il ha la pel larja
Que li ruon li costat e li flanc,
Et a los oils plus vermeils d'un rainart
E·l cap canut e pansa con retomba,
Et a perdut tot son prez e son nom.
Adoncas vol zo que nom pot aver,
Mas mentr' en leis es beutatz e jovenz,
Qui la enquier no s'o ten ges a festa.
Mei sirventes volh far dels reis amdos,
Qu'en breu veirem qu'aura mais chavaliers
Del valen rei de Castela, n'Anfos,
Qu'aug dir que ve e volra soudadiers;
Richartz metra a mois et a sestiers
Aur et argen e te·s a benenansa
Metr' e donar, e no vol s'afiansa,
Anz vol guerra mais que qualha esparviers.

S'amdui li rei son pro ni coratjos,
En breu veirem champs jonchatz de quartiers
D'elms e d'escutz, e de brans e d'arsos
E de fendutz per bustz tro als braiers,
Et arratge veirem anar destriers
E per costatz e per peitz mainta lansa
E gaug e plor e dol et alegransa;
Lo perdr' er grans e·l guazanhs er sobriers.

Trompas, tabors, senheras e penos
Et entresenhz e chavaus blancs e niers
Veirem en breu, que·l segles sera bos,
Que om tolra l'aver als usuriers,
E per chamis non anara saumiers
Jorn afiatz ni borzes sens doptansa,
Ni merchadiers que venga deves Fransa,
Anz sera rics qui tolra volontiers.

Mas si·l reis ve, eu ai en Dieu fiansa
Qu'eu serai vius o serai per quartiers;

E si sui vius, er mi grans benenansa,
E si eu moir, er mi grans deliuriers.
Molt mi platz quan vei dolenta
La malvada gen manenta
Qu'ab paratge mou contenta,
E·m platz quan los vei desfar
De jorn en jorn, vint e trenta,
E·ls trob nutz sens vestimenta
E van lor pa achaptan,
E s'eu ment, m'amia·m menta.

Vilas a costum de troja
Que de gen viure s'enoja,
E quant en gran ricor poja,
L'avers to fai folejar,
Per que·lh deu om la tremoja
Totas sazos tener voja
E·lh deu del seu despensar
E far sofrir ven e ploja.

Qui son vila be no serma,
En desleialtat lo ferma,
Per qu'es fols qui no l'amerma
Quan lo ve sobrepojar;
Quar vilas, pois si conferma
Ni en fort loc si referma,
De maleza non a par,
Que tot quan cossec aderma.

Ja vila no deu om planher,
Si·lh ve bratz o chamba franher,
Ni re de sos ops sofranher,
Quar vilas, si Deus m'ampar,
A cel que plus li pot tanher,
Per planher o per complanher,
No vol del seu ajudar,
Per qu'om deu sos raitz refranher.

Rassa vilana, tafura,
Plena d'enjan e d'usura,
D'orgolh e de desmesura!
Lor faitz no pot om durar,
Quar Deu meton a no-cura
E leialtat e dreitura;
Adam cuidon contrafar:
Deus lor do mala aventura!
Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire
Per totztemps mais e·l tenc per remasut,
Quar ma razo e mon gaug ai perdut
E·l melhor rei que anc nasques de maire,
Larc e gen parlan
E ben chavalgan,
De bela faisso
E d'umil semblan
Per far grans onors.
Tan creí quem destrenha
Lo dols, que m'estenha
Quar en vauc parlan:
A Deu lo coman,
Quel meta en loc Saint Joan.

Reis d·els cortes e d·els pros emperaire
Foratz, senher, si Acsetz mais viscut,
Quar reis joves aviatz nom agut
E de joven eratz vos guitz e paire;
E ausberc e bran
E bel bocharan
Elm e gonfano
E perponh e pan
E jois e amors
No·n ai qui·ls mantenha
Ni qui los retenha,
Mas lai vos segran,
Qu'ab vos s'en iran
E tuit ric fait ben estan.

Gent acolhir e donar sens cor vaire
E bel respos e be-siatz-vengut
E grant ostal pagat e gen tengut,
Dons e garnirs e estar sens tort faire,
Manjar ab masan
De viula e de chan
Ab pro companho
Ardit e poissan
De totz los melhors:
Tot volh qu'ab vos tenha,
Qu'om re no'n retenha
Al segle truan
Pel malastruc an
Que nos mostret bel semblan.

Senher, en vos non era res a faire,
Que totz lo mons vos avia elescut
Pel melhor rei que anc portes cut
E·l plus ardit e·l melhor tornejaire.
Des lo temps Rotlan
Ni delaidenan
Non vi om tan pro
Ni tan guerrejan
Ni don sa lauzors
Tan pe·l mon s'empenha
Ni si lo revenha,
Neis que l'an cercan
Pertot a garan
Del Nil tro·l solelh colgan.

Senher, per vos mi vol de joi estraire
E tuit aquil qu·eus avian vegut
Devon estar per vos irat e mut;
E jamais jols la ira no m'esclaire.
Engles e Norman,
Breto e Irlan,
Guian e Gasco
E Angeus pren dan
E Maines e Tors;
Fransa tro Compenha
De plorar nos tenha,
E Flandres de Gan
Tro·l port de Guissan;
Ploren neis li Alaman.

Loirenc e Braman
Quan tornejaran
Auran dol quan no·us veiran.
No prez un bezan
Ni·l colp d'un aglan
Lo mon ni cels quei estan
Per la mort pesan
Del bon rei prezan
On tuit devem aver dan.
No posc mudar un chantar non esparja
Pois n'Oc-e-No a mes foc e trait sanc,
Quar grans guerra fai d'eschars senhor larc,
Per que·m platz be dels reis vezer la bomba,
Que n'aian ops paisso, cordas e pom,
E·n sian trap tendut per fors jazer
Ens encontrem a miliers e a cens,
Si qu'après nos en chant om de la gesta.

Qu'eu n'agra colps receubutz en ma tarja
E fait vermelh de mon gonfano blanc,
Mas per aisso m'en sofrisc e m'en parc
Que n'Oc-e-No conosc qu'un dat mi plomba;
Eu non ai ges Lezinhai ni Rancom
Qu'eu poscha lonh ostejar sens aver,
Mas ajudar posc de mos conoissens
Escut al col e chapel en ma testa.

Si·l reis Felips n'agues ars una barja
Denan Gisortz o crebat un estanc,
So qu'a Roam entres per forsa el parc,
Que l'assetjes pel poi e per la comba
Qu'om no'n pogues traire breu sens colom,
Adoncs sai eu qu'el volgra far parer
Charle, que fo dels melhz de sos parens,
Per cui fo Polha e Saissonha conquesta.

Anta l'adutz e de pretz lo descharja
Guerra celui cui om no troba franc,
Per qu'eu no cuit lais Caortz ni Cajarc
Mos n'Oc-e-No, pois tan sap de trastomba.
Si·l reis li da to tesaur de Chinom,
De guerra a cor e aura'n pois poder.
Tan l'es trebalhz e messios plazens
Que los amics els enamics tempesta.

Anc naus en mar, quant a perdut sa barja
E a mal temps e vai urtar al ranc
E cor plus fort qu'una sajeta d'arc
E leva en aut e pois aval jos tomba,
No trais anc peis, e dirai vos be com,
Qu'eu fatz, per leis que nom vol retener,
Que no·m mante jorn, terme ni covens,
Per que mos jois, qu'era floritz, bissesta.

Vai, Papiols, ades tost e corens;
A Traïnhac sias anz de la festa:
Di·m a·n Rotgier e a totz sos parens
Qu'eu no trob mais omba, ni om, ni esta.
Nostre Senher somonis el mezeis
Totz los arditz e·ls valens e·ls prezats,
Qu'anc mais guerra ni coita no·l destreis,
Mas d'aquesta si te fort per grevatz,
Quar presa es la vera crotz el reis,
El Sepolcres a de socors fraitura,
Don tuit crezam ab leial fe segura
Que lo saintz focs i descen, qu'om o ve,
Per que no fai nul esfortz qui so cre.

Cel qui es coms e ducs e sera reis
S'es mes enan, per qu'es sos pretz doblatz,
Qu'el vol mais pretz qu'om de las doas leis,
De·ls crestias e de·ls no-batejatz.
E s'el vol pretz, a las obras pareis
Qu'el vol ten pretz e tan bona aventura,
Per que sos pretz creis ades e melhura,
Qu'el vol lo pretz del mal el pretz del be
Tant ama pretz qu'ambedos los rete.

Ara sai eu qu'a dreit vol esser reis
Lo reis Felips, que dizen qu'es crozatz,
E anc Charles en tal pretz no s'empeis
Com el fara: d'aisso s'es be vanatz.
[...]
[...]
Pois als baros enoja e lor pesa
D'aquesta patz qu'an faita li doi rei,
Farai chanso tel que, quant·er apresa,
A chadaü sera tart que guerrei,
E no m'es bel de rei qu'en patz estei
Deseretatz ni que perda son drei
Tro la demanda qu'a faita a conquesa.

Ad ambedos te om ad avolesa
Quar an fait plait don quecs de lor sordei,
Cinc duchatz a la corona francesa
E, si·ls comtatz, son a dire li trei,
E de Gisortz pert lo ces e l'esplei
E Caercis rema sai en trepei
E Bretanha e la terra engolmesa.

Ges aitals patz no melhura proesa
Com aquesta ni autra qu'om li grei;
Ni deu sofrir qu'om li bais sa riquesa.
Pois Essaudun a tornat deves sei
Lo reis Enrics e mes en son destrei,
Eu no cuit ges qu'a son ome s'autrei
Si·l feu d'Angieus li merma una tesa.

Si·l reis engles li fetz do ni largesa
Al rei Felip, dreitz es que l'en mercei,
Que·lh fetz liurar la moneda englesa,
Qu'en Fransa en son charzit sac e corei,
E no foron Angevi ni Mansei,
Que d'esterlis forolh premier conrei
Que desconfiron la gen champanesa.

Lo sors Guerics dis paraula cortesa
Quan son nebot vi tornat en esfrei:
Que desarmatz volgra en fos la patz presa,
Quan fo armatz, no volc penrei plaidei,
E no semblet ges lo senhor d'Orlei
Que desarmatz fo de pejor mercei
Que quant el chap ac la ventalha mesa.

A rei armat to to om a flachesa
Quant es en champ e vai querre plaidei,
Be an chamjat onor per cobezesa,
Segon qu'aug dir, Bergonho e Francei;
E valgra mais, per la fe qu'eu vos dei,
Al rei Felip, comenses lo desrei
Que plaidejar armatz sobre la gresa.

Vai, Papiols; mon sirventes a drei
Mi portaras part Crespi el Valei
Mon Isembart en la terra artesa;
E dijas li qu'a tal domna soplei
Que marves pot jurar sobre la lei
Que·lh melher es del mon e·lh plus cortesa.
Pois lo gens terminis floritz
S'espandis jauzions e gais,
M'es vengut en cor que m'eslais
De far un novel sirventes,
On sapchan li Aragones
Qu'ab mal agur
(D'aisso sian li tuit segur)
Sai venc for reis, dont es aunitz,
Esser soudadiers logaditz.

Sos bas paratges sobreissitz
Sai que fenira coma lais
E tornara lai don se trais,
A Melhau e en Carlades.
Quan quecs n'aura son dreit conques,
An s'en ves Sur:
Greu er que en mar no·l debur
L'aura, quar tant es pauc arditz,
Flacs e vas e sojornaditz.

Proensa pert, dont es eissitz,
Que son frair Sanzo prezon mais;
Qu'el non a sonh mas que s'engrais
E beva per Rossilhones,
On fo deseretatz Jaufres,
Qu'a Vilamur
En Tolzal tenon per perjur
Tuit cil ab cui sera plevitz,
Quar los a per paor gequitz.

Lo reis cui es Castrasoritz
E to de Toleta·l palais
Lau que mostre de sos eslais
Sai al filh del Barcelones,
Quar per dreit sos malvatz on es.
Del rei tafur
Prez mais sa cort e son atur,
No fatz cela don fui traïtz
Lo jorn qu'el fo per mi servitz.

Lo bos reis Garsia Ramitz
Cobrera, quan vidalh sofrais,
Arago, que·l monges l'estrais;
Cobrara·l ab sos Alaves,
Sol s'i atur.
Aitan com aurs val mais d'azur,
Val melhz e tant es plus complitz
Sos pretz que del rei apostitz.

Per cela de cui es maritz,
Per la bona reïna·m lais
E des que·m dis so don m'apais.
Berengier de Besaudunes
Li retraissera, si·lh plagues;
Mas tot rencur
Sos malvatz faitz que son tafur,
Quar per el fo mortz e traïtz,
Dont es sos linhatges aunitz.

Molt traï lait l'emperairitz
Com fals reis perjurs e savais,
Quan pres a quintals e a fais
L'aver que Manuels trames
E la rauba e tot l'arnes;
Pois ab cor dur,
Quan n'ac trait lo vert el madur,
El n'enviet per mar marritz
La domna e·ls Grecs que ac traïtz.
Pois Ventadorns e Comborns ab Segur
E Torena e Monfortz ab Gordo
An fair acort ab Peiregorc e jur
E li Borzes se claven de viro,
M'es bel qu'eu chant e qu'eu m'en entremeta
D'un sirventes per lor assegurar,
Qu'eu no volh ges sia mia Toleta
Per qu'eu segurs non i auses estar.

A! Poi-Guilhem e Clarenz e Granhol
E Sant-Astier, mout avetz grant onor,
E eu mezeis, qui conoisser la·m vol,
E a sobrier Engolesmes major
D'en Charetier que guerpis la chareta;
Non a deniers ni no'n pren ses paor,
Per qu'ab onor pretz mais paucha terreta
Qu'un grant empier tener a desonor.

Si·l rics vescours que es chaps de·ls Gascos,
A cui apen Bearns e Gavardas,
E·n Vezias o vol e·n Bernardos
El senher d'Acs e cel cui es Marsas,
D'aquela part aura prol cours que fassa;
E eissamen, aissi com el es pros,
Ab sa grant ost que atrai e amassa
Passe s'en sai e ajoste s'ab nos.

Si Talhaborcs e Ponz e Lezinhas,
E Maleos e Taunais for en pes
E a Sivrai fos vescours vius e sas,
Ja no creirai que no nos ajudes.
Cel de Toartz, pois lo coms lo menassa,
Tenga s'ab nos e no sia ges vas;
E demandem, tro que el dreit nos fassa,
De·ls omenes quens a traitz d'entre·ls mas.

Entre Peiteus e la Isla-Bochart
E Mirabel e Laudun e Chino,
A Clarasvals an bastit ses regart
Un bel chaslar e mes en pla chambo.
Mas no volh ges lo sapcha ni lo veja
Lo joves reis, que no·lh sabria bo;
Mas paor ai, pois que tan fort blancheja
Que lo veira be de Matafelo.

Del rei Felip sabrem be si paireja
O si segra los usatges Charlo
D'en Talhafer, que per senhor l'autreja,
Pois a dit d'oc, que mais diga de no.
Quan la novela flors par el verjan,
On son vermelh, vert e blanc li brondel,
Per la doussor qu'eu sent al torn de l'an,
Chant autresi com fan li autre ausel;
Quar per ausel me tenc en mantas res
Quar aus voler tot lo melhz qu'el mon es;
Voler l'aus eu, e aver cor volon,
Mas no·lh aus dir mon cor, anz lo·lh rescon.

Eu no sui drutz ni d'amor no·m fenh tan
Qu'el mon domna n'enrazon ni n'apel
Ni no domnei, e sin val autretan,
Que lausengier fals, enojos, fradel,
Desensenhat, vila e mal apres
An de mi dit, tan ne son entremes,
Que fan cuidar que la genser del mon
Mi tenha gai, jauzen e desiron.

Om sens domna no pot far d'amor chan,
Mas sirventes farai fresc e novel.
Pois chastiar cuidon en guerrejan
Nostre baro to senhor de Bordel
E per forsa tornar franc e cortes,
Mal estara s'anear vilas non es,
Tant que chascus aia. gaug si·lh respon
E nols enoi si bels pela nils ton.

Anta aura s'aissi pert son afan
En Lemozi, on a trait tan quairel
E tanta tor, tan mur e tant anvan
Fait e desfait, e fondut tan chastel,
E tant aver tolt e donat e mes,
E tan colp dat e receubut e pres,
E tanta fam, tanta set e tan son
Corn el a trait d'Agen tro a Nontron.

Rassa, per vos remanen sai claman
En Lemozi, dessai ves Monmaurel:
Per vostre pro avetz fait de lor dan.
Som dis n'Aimars e.l senher de Martel
E·n Talhafers e'n Folcaus e'n Jaufres.
E tuit aicil qu'ab vos s'eron empres:
Non an la patz ges per vos en que son,
Anz fan lor grat lai al comte Raimon.

Una re sapchan Breto e Norman
E Angevi, Peitavi e Mancel,
Que d'Altasvaus entro a Monferran
E de Rosiers entro a Mirabel
Noi aura un no veja son arnes;
E pois lo coms o vol e sos dreitz es,
Deman ades la terra saint Aimon
Tro que·lh pausen la cresma sobrel fron.

Sirventes, vai a·n Raimon Gauceran
Lai a Pinos; en ma razon l'espel,
Quar tant aut son sei dit e sei deman
De leis que te Cabrera e Seu d'Urgel.
A mon fraire en ren gratz e merces
De Bergadan, del fin joi que·m trames,
Que tot mon cor m'en tornet jauzion,
Quan nos partim amdoi al chap del pon.

Gauceran Durtz e son fraire en Raimon
Am autretan com s'eran mei segon.

Si com l'ausel son desotz l'aurion,
Son las autras sotz la gensor del mon.
Quant vei lo temps renovelar,
E pareis la fuolha e la flors,
Mi dona ardimen amors
E cor e saber de cantar;
E pois vei qu'als no m'en sofranh,
Farai un sirventes cozen,
Que trametrai lai per presen
A·l rei Johan, que·is n'avergonh.

E deurais ben vergonhar,
Si·l membres de sos ancessors,
Car laissa sai Peiteuse Tors
A·l rei Felip ses demandar;
Per que tota Guiana planh
Lo rei Richart, que defenden
En mes maint aur e maint argen,
Mas d'aquest no·m par aja sonh.

Mais ama·l bordir e·l cassar
E bracs e lebriers et austors
El sojorn, per que·lh falh honors,
E·is laissa vius deseretar;
Mal sembla d'ardimen Galvanh,
Que sai to viram plus soven;
E pois autre conselh non pren,
Lais sa terra al senhor del Gronh.

Mielhs saup Lodovics desliurar
Gulielme e far ric socors
Ad Aurenga, quan l'almassors
A Titbaut l'ac faich assetgar;
Pretz et honor n'ac ab gazanh.
Eu o dic per chastiamen
A·l rei Johan, que pert sa gen,
Que non lor socor pres ni lonh.

Baron, sai vir mon chastiar
A cui eu blasme las folors
Que avetz, e pren m'en dolors
Car m'aven de vos a parlar;
Que pretz avetz un fol sen,
Que non doptatz chastiamen,
Mas qui·us ditz mal, aquel vos onh.

Dompna, cui desir e tenc car
E dopt e blan part las melhors,
Tant es vera vostra lauzors
Qu'ieu non la sai dir ni comtar;
C'aissi cum aurs val mais d'estanh,
Valetz mais part las melhors cen
Et etz plus lejals vas joven,
Non son a Dieu cilh de Cadonh.

Savarics, reis cui cors sofranh
Fara greu bon envazimen,
E pois a cor flac, recrezen,
Ja mais nulhs hom en el non ponh.
Quan vei pe·ls vergiers desplejar
Los sendatz grocs, indis e blaus,
M'adoussa la votz del chavaus
E·lh sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenda,
Trompas e corn e graile clar.
Adoncs volh un sirventes far
Tal quel coms Richartz l'entenda.

Ab lo rei mi volh acordar
D'Arago e tornar en paus;
Mas trop fo deschausitz e braus
Quan venc sai sus per ostejar,
Per que es dreitz qu'eu l'en reprenda.
Eu o dic per lui chastiar,
E pesa·m sil vei folejar
E volh que de mi aprenda.

Ab mil volon tuit acusar,
Qu'us me comtet de sos vassaus
Que de Castellot ac mals laus
Quan ne fetz n'Espanhol gitar;
E no·m par que si defenda
Ves el, s'el lo n'ausa proar;
E quant intret per covidar,
Conqueri lai, pauc de renda.

Oimais no li posc re celar,
Anz li serai amics coraus.
Gastos, qui es Bearns e Paus,
Mi trames sai novas comtar
Que de sos pres esmenda
De·l rei, quels i degra liurar,
E volc en mais l'aver portar
Que om totz sos pres li renda.

Que so m'an dit de lui joglar
Qu'en perdon an faitz totz lor laus.
S'anc lor det vestirs vertz ni blaus
No for fetz nul denier donar,
Lait l'es qu'om l'en sobreprenda
Que d'un sol s'en saup be pajar,
D'Artuset, don fai a blasmar,
Qu'en mes als Juzeus en venda.

Peire joglar saup mal pajar,
Que·lh prestet deniers e chavaus,
Que la velha que Fontebraus
Aten lo fetz tot pessejar,
Qu'anc l'entresenhz faitz ab benda
De la jupa del rei d'armar
Que·lh balhet no to poc guizar
Qu'om ab coutels tot no·l fenda.

Peires Roïs saup divinar,
A·l prim que·l vi joves reiaus,
Que no seria arditz ni maus,
E conoc lo al badalhar:
Reis que badalh ni s'estenda
Quant au de batalha parlar,
Sembla o fassa per vanejar
O qu'en armas no s'entenda.

Eu lo·lh perdo, si·m fetz mal far
A Catalas e a Laraus;
Pois lo senher cui es Peitaus
Lo·lh mandet, non auset als far,
E reis que logier atenda
De senhor, bel deu afanar,
E el venc sai per gazanhar
Mais que per autra fazenda.

Volh sapchal reis e aprenda
De son grat e fassa chantar
Mon sirventes al rei Navar
E per Castela l'estanda.
Rassa, mes si son premier
En la fi que an parada
Li senhor e·lh maisnadier
E·lh baro de l'encontrada.
Si·l an fait ves vos passada,
E eu qual mal vos en mier
Que terra non ai cobrada?

Nos fom tal trenta guerrier,
Chascus ab chapa trauchada,
Tuit senhor e parsonier
Per cor de guerra mesclada
Qu'anc no cobrem denairada,
Anz a·ls colps, quant ac mestire,
An lor coralha prestada.

Chadan mi laisson derier
Quan m'an mes en la mesclada
Li gentil e li lanier.
Pois qu'an ma terra adermada
E arsa e abrasada,
Dizon cil del Colombier
Qu'en prenda dreit, si m'agrada.

Oimais seran ric portier
Que tenran porta serada,
E sabran arcbalestier
Qu'es la patz en l'encontrada,
Qu'om no lor dara soudada,
Anz auran chan e lebrier
Del comte s'amor privada.

Austor e falco gruier,
Corn e tabor en cuirada
E brachet e liamier,
Ar e sajeta barbada,
Garnacha e chapa folrada
E osas de Salabier
Seran mais de lor maisnada.

Cerchat ai da Monpeslier
Tro lai part la mar salada,
Que no trob baro entier
Qu'aia proeza achabada
Que·l mei loc no sia oschada
O fraita en l'un quartier,
Ni mais us no mi agrada.

Bela domna, adieu vos quier,
Que tan vos ai desirada
Que mort m'an li desirier,
Avinens domna prezada.
Na Tempres genser m'agrada
Que m'a per son messagier
De·l mon la razo celada.

Papiols, te dreit semtier,
No temas ven ni gelada:
Dijas mi a mon Rainier
Que sa proeza m'agrada.
Rassa, tan creis e monta e poja
Cela qu'es de totz enjans voja,
Sos pretz a las autras enoja,
Qu'una moi a que re i noja,
Que·l vezers de sa beutat loja
Los pros a sos ops, cui que coja,
Que·lh plus conoissen e.lh melhor
Mantenen adès sa lauzor
E la tenen per la gensor,
Qu'il sap far tant entiera onor,
No vol mas un sol prejador.

Rassa, domna es frescha e fina
Coinda e gaia e meschina:
Pel spur ab color de robina,
Blancha pel corps com flors d'espina,
Coude mol ab dura tetina,
E sembla conil de l'eschina.
A la fina frescha color,
A·l bo pretz e a la lauzor
Leu podon triar la melhor
Cil qui se fan conoissedor
De mi ves qual part eu ador.

Rassa, a·ls rics es orgolhosa
E fai gran sen a lei de tosa,
Que no vol Peiteus ni Tolosa
Ni Bretanha ni Saragoza,
Anz es de pretz tant envejosa
Qu'a·ls pros paubres es amorosa.
Pois m'a pres per chastiador,
Prec li que tenha char s'amor
E am mais un pro vavassor
Qu'un comte o duc galiador
Que la tengues a desoror.

Rassa, rics om que re no dona
Ni acolh ni met ni no sona
E qui senes tort ochaisona
E, qui merce·lh quer, no perdona
M'enoja, e tota persona
Que servizi no guizerdona;
E li ric ome chassador
M'enojan e·lh buzatador
Gaban de volada d'austor,
Ni jamais d'armas ni d'amor
No parlaran mot entre lor.

Rassa, aissous prec que vos plassa:
Ric om que de guerra nos lassa
Ni no s'en recré per menassa
Tro qu'om se lais que mal no·lh fassa
Val mais que ribiera ni chassa,
Que bo pretz n'acolh e n'abrassa.
Mauris ab n'Aigar son senhor
Ac guerra ab pretz valedor:
E·l vescoms defenda s'onor
E·l coms deman lalh per vigor,
E vejam la d'els al Pascor.

Mariniers, vos avetz onor
E nos avem chamjat senhor
Bo guerrier per tornejador;
E prec an Golfier de la Tor
Mos chantars no·lh fassa paor.

Papiols, mos chantars recor
En la cort mon mal Bel-Senhor.
S'Abrils e folhas e flors
E·lh bel mati e·lh clar ser
D'un ric joi cui eu esper
No m'ajudan, e Amors
E·lh rossinholet qu'aug braire
E·l nous temps vertz e grazitz
Que·ns adutz jois e doussors
E·l coindes pascors floritz
Mi donz son ardit no creis,
E no·lh merma l'espavens,
Tart n'en ven a jauzimens.

Domna, s'eu quisi socors
Alhors, non o fis en ver,
E ve·us m'al vostre plazer
Mi e mos chans e mas tors,
E pren comjat del repaire
On tan gen fui acolhitz,
On nais jois, sens e valors;
E cel que mante faiditz
Per onor de si mezeis
Quan fai bos acordamens
A sols los afiamens.

Vostre reptars m'es sabors,
Ric, quar cuidatz tan valer
Que sens donar, per tener,
Volriatz aver lauzors
E qu'om no·us auzes retraire
Quant us fai que deschausitz;
Mas semblaria paors,
Si n'era per me cobritz
Coms ni vescoms, ducs ni reis;
Mas faitz vostres faitz tan gens,
Que·us en sega ditz valens.

Us n'i a guerrejadors,
Que an de mal far lezer
E nos sabon chaptener
Nul temps, sens enginhadors,
Tant aman lansar e traire
E vei los totztemps garnitz
Coma vivia d'estors,
Per qu'eu no lor sui aisitz
Qu'anc a bo pretz non ateis
Rics om, si jois e jovens
E valors no·lh fo guirens.

D'autres n'i a bastidors,
Rics omes de gran poder,
Que sabon terra tener
E fan portals e bestors
De chauz e d'arena ab quaire
E fan tors, voutas e vitz,
E vei los bos manjadors
E·n fan for dos plus petitz
E ges bos pretz no lor creis,
Quar aitals chaptenemens
No val mest las bonas gens.

D'autres n'i chassadors
Per la costuma tener,
Que·s fan ric ome parer,
Quar aman chas e austors
E corn e tabor e laire,
Qu'es lor pretz tan frevolitz
E an tan pauc de valors
E lor poders tan frezitz
Que res mas bestia o peis
No lor es obeziens
Ni fai for comandamens.

Ges de·ls rics tornejadors,
Sitot si gaston l'aver
Nom pot us al cor plazer
Tan los trob galiadors.
Rics om que per aver traire
Sec tornejamens plevitz
Por penre sos vavassors,
No·lh es onors ni arditz;
Mas els non estrenh coreis,
Sol qu'ab el s'en an l'argens,
S'om pois en es mal dizens.

Ric ome volh qu'ab amors
Sapchan chavaliers aver
E que·ls sapchan retener
Ab befaitz e ab onors,
E qu'om los trob sens tort faire,
Francs e cortes e chauzitz
E larcs e bos donadors,
Qu'aissi fo pretz establitz
Qu'om guerrejes ab torneis
E quaresmas e avens
Fezes soudadiers manens.

Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'eu n'ai mais que sera reis,
Quel fels mesclatz ab aissens
M'es esdevengutz pimens.

Rassa, non sui margeritz!
Anz es tan ferma ma leis
Que s'anc jorn fui recrezenz,
Ara m'en sui reprendenz.

Papiols, s'es tant arditz,
Pren mon chan e vai ab eis
A n'Oc-e-No, quar presens
Li fatz de maintz ditz cozens.
Senher en coms, a blasmar
Vos faitz senes falhia
Quar noi ausetz anar,
Pois ela o volia,
A la domna parlar,
E al for de Catalonha
Al vostre ops eu n'ai vergonha,
Quar lai fezetz fadiar.

E fis drutz no·s deu tardar,
Si messatge·lh venia,
Mas que pens de l'anar
E que·s meta en la via,
Qu'om no sap son afar
De si donz ni sa besonha:
Be leu a talen que jonha,
Per que no·is deu aturar.

E quan vitz vostre joglar
Que de ves leis venia,
Ja no·us degratz restar,
Qui·us dones Normandia,
S'acsetz ben cor d'anar,
Anc Ribairac e Dordonha
De regart no·us dera sonha,
Ni ja no·us degra membrar.

Mas aras podetz proar
S'es ver so qu'eu dizia,
Que no fa, ad amar
Rics om per drudaria:
Tant an a cossirar
Per que·l jois d'amor los lonha,
Qu'eu no volh aver Bergonha
Sens temer e sens celar;

Qu'eu ja no volh esser bar
Ni de gran manentia
Per que·m pogues reptar
Nuls om de vilania;
Mais an rire e gabar
Ab mi donz que m'en somonha,
Qu'eu no volria Gasconha
Ni Bretanha chapdelar.

Mon chan vir ves n'Ademar,
Qui s'onor e·us abria,
Cui nostre Senher car
Sa paucha Lombardia:
Tan gen sap domnejar
Que no·s chanja ni s'embronha
Per menassas, anz ressonha
Lemoges faire serar.

Si·l com Jaufres no s'eslonha,
Peitau aura e Gasconha,
Sitot no sap domnejar.
S'eu fos aissi senher ni poderos
De mi mezeis que no fos amoros,
Ni no m'agues Amors el seu poder,
Be feira tan qu'a totz feira saber
De·l rei Felip e quals mortz e quals dan
E quals dols es quar el be non es pros
E quar Peitaus vei ab Fransa merman.

E si Richartz pren lebres e leos
Que no·n rema per plas ni per boissos,
Enanz los fai quetz e clis remaner
Per sa forsa, qu'us nos n'ausa mover;
E cuida be penre daicienan
Las grans aiglas ab los esmerilhos
E ab busacs metre austors en soan.

E·l reis Felips chassa lai ab falcos
Los perdijals e·ls petitz auzelhos,
E si ome no·lh ausan dire·l ver,
Quar pauc e pauc se laissa dechazer
Sai a·n Richart que·lh a tolgut ojan
Engolesme, don s'es faitz poderos,
E Tolosa qu'el te sobre deman.

E pois non es per sa terra iros,
Membrelh sa sor el maritz orgolhos
Que la laissa e no la vol tener:
Aquest forfaitz mi sembla desplazer,
E tot ades que s'en vai perjuran,
Que·l reis Navars l'a sai dat per espos
A sa filha, per que l'anta es plus gran.

E s'aissi pert sos dreitz entre qu'es tos,
Lai quant er velhz en sera vergonhos.
E ja Frances non aian bon esper,
Quar om for tolt, qu'om sol sai tan temer:
No prezon re lor dit ni lor deman
Sai ves Peitau, enanz s'en fan janglos
Quan son ensems en Richartz e·n Bertran.

E venran sai ab las novelas flors
E lor bobans sera de sobre en jos
E ja·n Gastos no·ls poira pro tener
Que no·ls tolam lo Mon pres Saint Sever
E Rocafort, tot quan tolgut nos an,
Si qu'en Peitau sera nostre brandos
Gent alumnatz, si que tuit o veiran.
Si tuit li dol e·lh plor e·lh marrimen
E las dolors e·lh dan e·lh chaitivier
Qu'om anc auzis en est segle dolen
Fosson ensems, sembleran tuit leugier
Contra la mort del jove rei engles,
Don rema pretz e jovens doloros
E·l mons oscurs e tenhz e tenebros,
Sems de tot joi, ples de tristor e d'ira.

Dolen e trist e ple de marrimen
Son remasut li cortes soldadier
E·lh trobador e·lh joglar avinen:
Trop an agut en Mort mortal guerrier
Que tolt lor a lo jove rei engles,
Ves cui eran li plus larc cobeitos.
Ja non er mais ni no crezatz que fos
Ves aquest dan el segle plors ni ira.

Estouta Mortz, plena de marrimen,
Vanar to potz quel melhor chavalier
As tolt al mon qu'anc fos de nula gen,
Quar non es res qu'a pretz aia mestier
Que tot no fos el jove rei engles;
E fora melhz, s'a Deu plagues razos,
Que visques el que maint altre enojos
Qu'anc no feiron a·ls pros mas dol e ira.

D'aquest segle flac, ple de marrimen
S'amors s'en vai, son joi tenc mensongier,
Que re no·i a que no torn en cosen;
Totz jorns viuzis e val mens oi que ier.
Chascus se mir el jove rei engles
Qu'era del mon lo plus valens del pros;
Ar es anatz sos gens corps amoros,
Dont es dolors e desconortz e ira.

Celui que plac pel nostre marrimen
Venir el mon nos traire d'encombrier
E receup mort a nostre salvamen,
Com a senhor umil e dreiturier,
Clamem merce, qu'al jove rei engles
Perdo, si·lh platz, si com es vers perdos,
El fassa estar ab onratz companhos
Lai ont anc dol non ac ni aura ira.
Un sirventes cui motz no falh
Ai fait, qu'anc no·m costet un alh,
Et ai apres un'aital art
Que, s'ai fraire, germa ni quart,
Part li l'ou e la mealha
E s'el pois vol la mia part,
Eu l'en giet de comunalha.

Tot lo sen ai dintz lo seralh,
Sitot m'an donat gran trebalh
Entre n'Ademar e·n Richart:
Lonctemps m'an tengut en regart,
Mas aras an tal trebalha
Que lor enfan, si·l reis no·ls part,
N'auran pro en la coralha.

Totjorn contendi e·m baralh
M'escrim em defen e·m tartalh,
E·m fon hom ma terra e la m'art
E·m fai de mos ãrbres eissart
E mescial gra en la palha
E non ai ardit ni coart
Enamic qu'ar no m'assalha.

Totjorn ressoli e retalh
Los baros e·ls refon e·ls calh,
Que cujava metre en eissart;
E sui be fols quar m'en regart,
Qu'il son de pejor obralha
Que non es lo fers saint Leunart,
Per qu'es fols qui s'en trebalha.

Guilhems de Gordo, fort batalh
Avetz mes a vostre sonalh,
E eu am vos, si Deus me gart!
Pero per fol e per musart
Vos tenen de la fermalha
Li vescomte, e es lor tart
Que diatz en lor frairalha.

Talairans no trota ni salh
Ni nos mou de son arenalh
Ni no geta lanza ni dart,
Anz viu a guisa de lombart.
Tant es farsitz de nualha
Que, quan la autra gens s'en part,
El s'estendilha e badalha.

A Peiregors, pres del muralh,
Tan quei posca om getar ab malh,
Venrai armatz sobre Baiart,
E sei trob Peitavi pifart,
Veiran de mon bran com talha,
Que sus el cap li farai bart
De cervel mesclat ab malha.

Baro, Deus vos salv'e vos gart
E vos ajut e vos valha
Eus do que digatz a'n Richart
So quel paus dis a la gralha.
Un sirventes farai, novelh, plazen,
Anc mais no·n fis: no m'en tenra paors
Qu'ieu non digna so qu'aug dir entre nos
De·l nostre rei, que pert tan malamen
Lai a Melhau, on solia tener,
Que·l coms li tolh ses dreg et a gran tort
E Marcelha li tolh a gran soan
E Monpeslier li cuget tolr' antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten
Selh que vos sier, don vei qu'es grans dolors
Quar de servir tanh qualsque guazardos;
Doncs beus servi lo reis Peire valen,
Que ab sa gent vos anet mantener
E mori lai, don fo grans desconort;
Pero d'aisselhs que foron al sieu dan
Anatz creissen el reis Jacmes merman.

A·l comte dic, non aja espaven,
De Proensa, qu'en breu aura socors
E·l nostre rei, quar trop n'es coratgos
Que li valha, quan n'aura mandamen
Sai en Chiva, pero ieu·lh fatz saber
Qu'en Berenguiers li al castelh estort
E dis que reis que lo sieu vai donan
Ni s'en torna, fai costuma d'efan,

Comte d'Urgelh, assatz avetz fromen
E civada e bos castelhs ab tors,
Ab que de cor no siatz temeros!
E demandatz al rei tot l'onramen
De lai d'Urgelh que soliatz tener
E no·i guardetz camp ni vinha ni ort,
E si no fagz, ja l'autra sanh Johan
No vejatz vos, se·l mieg non faitz deman,

Bona domna, e·us am tan lialmen
Que, quan no·us vei, cuja aucir amors,
E quan vos vei, sui ta fort temeros
Que dir no·us aus mon cor, tal espaven
Mi pren de vos, no·us fezes desplazer;
Doncs que farai, dona, qu'en breu sui mortz
En dret d'amor? Qu'autra non vuelh ni·n blan,
E quan vos vei, no vos n'aus far semblan.

Lo nostre reis assatz a de poder
Mest Sarrazis, mas lai devas Monfort
Volgra vezer hueimais son auriban
Contra totz selhs qu·il van donor baissan.
Un sirventes fatz de·ls malvatz baros
E jamais d'els no m'auziretz parlar,
Qu'en lor ai fraitz mais de mil agulhos,
Qu'anc no'n poic far un corre ni trotar,
Anz se laisson sens clam deseretar.
Maldija·ls Deus! E que cuidon donc far
Nostre baro, qu'aissi com un confraire
Non i es us no·l poschatz tondre e raire
O sens congrenz de·ls quatre pes ferar?

Bos e n'Aimars, n'Archambauz e·n Guios
Degran oimais lor joven demostrar,
Quar joves rics cui no platz messios,
Cortz ni guerra, no pot en pretz montar
Ni·s fai temer ni grazir ni onrar.
[...]ar
Que de Londres tro qu'a la ciutat d'Aire
No·i a u qu'en la terra son paire
No·lh fassan tort senes tot chalonhar.
Volontiers feira sirventes
S'om lo volgues auzir chantar,
Que pretz es mortz, onors e bes,
E si·ls pogues nulz om venhar,
Tanz n'i agra que mortz que pres
Que, si fis del mon no·i vengues,
Tanz no'n pogra aiga nejar
Ni tuit li foc del mon cremar.

Si non es tortz ni nescies
So qu'en chantan m'auzetz comtar;
Quar Deus dona la renda el ces,
Quel sens deja saber guidar
Segon que l'om e l'avers es.
Mas sens mesura non es res:
Aicel que·s vol desmesurar
No pot sos faitz en aut pojar.

Regisme son, nos refs no·i es,
E comtat, mas no coms ni bar;
Las marchas son, mas no·lh marques,
E·lh ric chastel e·lh bel estar,
Mas li chastela non i so.
E avers es plus qu'anc no·n fo;
Pro an conduitz e pauc manjar
En colpa d'avol ric avar,

Belas personas, bels arnes
Pot om pro vezer e trobar,
Mas no·i es Augiers lo Danes,
Berartz ni Baudois no·i par;
E de pel penchenat son pro,
Rasas dens e en chais grano,
Mas no ges cel que sapcha amar,
Cort tener, domnejar ni dar.

Si flacha gen! On so·lh cortes
Que solon chastels assetjar,
E que solon sens man e mes
Cort mantener ab gen renhar,
E que solon donar rics dos
E far las autras messios
A soudadier e a joglar?
Un sol no'n vei, so aus comtar.

Si·l reis Felips, reis de·ls Frances,
A volgut a'n Richart donar
Gisortz, aut loc e aut paes,
Richartz l'en deu fort mercejar.
Mas si Felips del meu cor fos,
Richartz no mouria·ls talos
A son dan senes en contar;
E pois no·l vol, lais s'enferar.

Papiols, sias tan coitos,
Di·m a'n Richart qu'el es leos
El reis Felips anhels me par,
Qu'aissis laissa deseretar.