Azalaïs de Porcaraigas
Lengadòc
#1
Ar em al freg temps vengut 


Ar em al freg temps vengut,
Que·l gells e·l neus e la faingna,
E li ausellet estan mut,
C'us de chantar non s'afraingna;
E son sec li ram pels plais,
Que flors ni foilla no·i nais,
Ni rossignols non i crida,
Que l'am' e mai me reissida.

Tant ai lo cors deseubut,
Per qu'eu soi a toz estraigna,
E sai que l'om a perdut
Molt plus tost que non gasaingna;
E s'ieu faill ab motz verais,
D'Aurenga me moc l'esglais,
Per qu'eu m'estauc esbaida
E·n pert solatz en partida.

Dompna met mot mal s'amor
Que ab ric ome plaideia,
Ab plus aut de vavasor,
E s'ill o fai, il folleia;
Car so diz om en Veillai
Que ges per ricor non vai,
E dompna que n'es chauzida
En tenc per envilanida.

Amic ai de gran valor
Que sobre toz seignoreia,
E non a cor trichador
Vas me, que amor m'autreia.
Eu dic que m'amors l'eschai,
E cel que dis que non fai
Dieus li don mal'esgarida,
Qu'eu m'en teing fort per guerida.
Bels amics, de bon talan
Son ab vos toz iorz en guaie,
Corteza de bel semblan,
Sol no·m demandes outraies;
Tost en venrem a l'assai
Qu'en vostra merce·m metrai:
Vos m'aves la fe plevida,
Que no·m demandes faillida.

A Dieu coman Belesgar
E plus la ciutat d'Aurenga
E Gloriet' e·l caslar
E lo seignor de Proenza
E tot can vol mon ben lai,
E l'arc on son fag l'assai.
Cellui perdiei c'a ma vida,
E·n serai toz iorz marrida!
Joglar, que aves cor gai,
Ves Narbona portas lai
Ma chanson ab la fenida
Lei cuj iois e iovenz guida.