Alegret
Gasconha
#2
Aissi cum selh qu'es vencutz e sobratz 
Ara pareisson ll'aubre sec 

Aissi cum selh qu'es vencutz e sobratz
M'an en a far son deman
D'Amor que no'i apart pro ni dan
Ni ren [...]atz
Voluntatz l'es que de len m'aucia,
E plaz me molt, pus aitan labelhis,
E qu'en perdos li sia francx et fis
E ja per lieys qu'ieu am amatz non sia.

Tot so m'es bo, Amors, pus a vos platz
Que m'auciatz deziran;
E si·us fora plus benestan
Qu'a lieys que·m defen sas bontatz
Vs tornessetz e major cortesia,
Quar no fai gran esfors, so vos plevis,
Qui so conquer qui vencut no conquis
Mas esforts fai qu·ils pus fortz vens e lia.

Ges no suy fortz ves lieys cuy me suy datz,
E si n'agra yeu ben talan,
Sivals que li fos fortz d'aitan
Que·l disses ben apensatz
Si cum yeu l'am finamen ses bauzia,
E cum li suy francx e leyals e fis;
E fora ricx s'aitan me cossentis
Lo ben qu·ie·l vuelh no·m tengues a follia.

De sol aitan mi tengr'ieu per pagatz
Qu·el vengues, mas jontas, denan
E·l mostres de ginolhs ploran
Cum suy si·eus endomenjatz.
Mas ardimen non ai que yeu loy dia
Ni l'esgart dreyt, ans tenc mos huelhs aclis,
Tal paor ai qu'ilh aitan no·m sufris
E que·m tolgues la su'avinen paria.

Per qu'ieu, dona, vuelh mais sufrir em patz
Lo mal qu'ieu trac e l'afan
Que d'aitra re vos deman
Don perdes vostre solatz.
Pauc n'ay de be e meyns cre que n'auria,
Qu'era·m fai tan de gaug un vostre ris
Que si·m davon Tors, Angieus e Paris,
Ni re ses vos tan de gaug no·m faria.

E
Bona dona, vostres sui on que·m sia,
Et on que m'an ades vos suy aclis,
E s'avia trastor lo mon conquis,
En tot volgra aguessez senhoria.

Ara pareisson ll'aubre sec
E brunisson li elemen,
E vai li clardatz del temps gen,
E vei la bruma qi fuma,
Don desconortz ven pel mon a las gentz,
E sobretotz al ausells q'en son mec
Per lo freg temps qi si lur es presentz.

A per poc que totz vius non sec
D'un fran mal qi·m fer malamen,
Qan mi soven de l'avol gen
Cui mal'Escaseditz bruma.
Mas qe men val precs ni castiamentz?
Q'anc albres secs frut ni flor non redec,
Ni malvatz hom no poc esser jausentz.

Joven vei fals e flac e sec,
C'a pauc de cobeitat no·m fen;
Qi pros fon ara s'en repen
Ez es ben d'avols escuma,
Q'anc Proeza un dia non fon senz,
E sel bos fatz a la fin non parec,
Tot qant ha fag le seinhers es nientz.

Li gentz se planh d'un gran mal sec
Q'a penas au ni vei ni sen,
Ez es tan cregutz soptamen
Q'a mes lo pel e la pluma
Escassedatz, una vertitz tenenz,
Qe creis aitan entrells plus rics e crec
Q'uns per oc dir non aus' aibrir las denz.

Aqill son dinz e defor sec,
Escas de fag e larc de ven,
E pagan home de mien,
Qes aitals es lur costuma,
Ez enujos volpilz e recrezentz
Q'entre mil un non vei ses qalqe dec,
Mas lo seinhor de cui es Occidenz.

Qel non ha cors ges flac ni sec
Con an pel mon poestatz cen,
Q'en lui s'apila e s'apen
Proesa, sivals ab pluma,
Per tal vola sos pretz entre·ls valentz
Sobre trastotz e aug o dir a qec
Q'ell es le miells de·ls reis plus conoissentz.

Pells maritz drutz vei tornan sec
Donnei qar l'uns l'autre con sen,
E qi·ll sieu laissa e l'autrui pren,
E·l fron llen sors un'estruma
Qe lli er jase, mentre viva, parventz,
E coven se q'ab l'enap ab qe·ll bec
Fai le cogos beva lai le sufrenz.

Ar fenirai mon vers sec,
E parra fals al non saben
Si noi dobla entendemen,
Q'ieu sui cell qe·lls motz escuma
E sai triar los fals de·ls avinentz;
E si·l fals ditz q'aisi esser non dec,
Traga s'enan, q'Alegres n'es guirentz.

E
Si deguns es del vers contradizentz,
No·t failhira, vers, de dir per q·em lec
De metr'en tu tres motz de divers sens.