Aimeric de Belenòi
Gasconha
#22
Aissi quo·l pres que s'en cuja fugir
Aissi cum hom pros afortitz
Ara·m destrenh Amors
Meravilh me cum pot hom apelhar
No·m laissa ni·m vol retener
Nulhs hom no pot complir adrechamen
Per Crist s'ieu crezes Amor
Pos Dieus nos a restaurat
Puois lo gais temps de pascor
Selh que promet a son coral amic
S'a midons plazia 
Ailas per que viu lonjamen ni dura
Domna, flor
Anc, puois qe giois ni canc
Tant es d'Amor honratz sos senhoratges
A·l prim pres de'ls breus jorns braus
Fins e leials e senes tot engan
Ja non creirai q'afanz ni cossirers
Nulhs hom en re no falh
Pus de Joy mou e de Plazer
Can mi perpens ni m'arbire
Consiros, cum partitz d'amor 

Aissi quo·l pres que s'en cuja fugir
Quant es estortz et hom pueys lo repren
E li dobl' om son perilos turmen,
Cugey ab genh de la preizon eyssir
D'amor, que m'a tan duramen repres,
Que per nulh gienh estorser no·lh puesc ges.
Anc mai no fuy en tan mala preizo
Que sens ho gienhs no·m pogues tener pro.

Per aital gienh mi fetz mos sens partir
De son pays, que no vis son cors gen —
Quays qu'oblit om so que no ve soven?
Mas anc mos sens no·ys poc tant afortir
Que·m giet de·l cor selha que m'a conques,
Don cug murir, si no·m socor merces:
Que mos cors m'es miralhs de sa faysso,
Per que·l fugirs no·m fa re, si mal no.

Que tot quan deu az Amor abelhir,
E tot quan tanh a leyal pretz plazen,
E tot quan platz a joy e a joven
Hi vey ades, on plus prim la remir!
E, quar non vey ab los huelhs so que·m pes,
Muer de dezir: qu'estranha dolors es
Qui fug asso, de que·lh sabria bo
L'aconsegres, mais d'autra re qu'anc fo?

Tant m'es a·l cor, que, quan de lieys cossir,
Selhs que parlon ab me ges no·ls enten,
Mas fatz lor en ab esguardar parven,
Et ab rire, et ab oc e non dir!
E pas entr'elhs, tristz, ab fin cor cortes,
Pessan de lieys, cum vezer la pogues:
Qu'ieu non ai joy, mas tant quant ab lieys so,
Ni l'aus vezer, tant en tem mal resso.

Als no puesc far, mas lai on puesc auzir
De lieys parlar, m'en tornarai corren!
Quar fis amicx pren gran refranhemen
Quant au sidons lauzar ni enantir,
Ni pot parlar ab selhs cuy platz sos bes:
Quar negus hom tant enemicx no m'es,
Si la·m mentau, qu'ieu no vuelha son pro —
Sevals d'aitan, cum dira sa razo.

Chansos, vai t'en lai, en cel dous paes
On la rein' a tan ric pretz conques,
Qu'ab lieys val mais so que alhors es bo,
Per qu'honra si e·l ric nom d'araguo.
















































Aissi cum hom pros afortitz
Que vol mais ab plus ric de se
Guerreyar, qu'ab seluy cuy ve
Plus paupre, mi suy enarditz
D'amar vos, pros domna valens;
Quar no·m par bos afortimens
Qui de luec afortit non trai
Un ric plazer, quan fort li play.

Contra·l vostre cors qu'es complitz
De totz bes, mas sol de merce,
M'esfortz cum l'aguessetz de me
En vos servir ab cuenhdes ditz
Et ab cortes faigz avinens;
Qu'ayssi·m par que pro domna vens,
Quan hom de·ls sieus tortz, quan los fay
Li quier merce, qu'aissi s'eschay.

Quar per us fals fenhens voutitz
Lausengiers, per cui joys recre,
Ditz pros domn'e fai manta re
Que par erguelhs a·ls afeblitz;
Quar d'els mou lo gualiamens
Don mor fin' amors e jovens;
Per que·s tanh que pros domn'assay
Selhs que si fenhon parlier guay.

Quar per folhs semblans es trahitz
Leyals cors, on es mais que be;
Per qu'a bona domna cove
Que conosca ont es noiritz
Enjans, ni fals entendemens;
Qu'ayssi pueja entre·ls valens
Bona domna en pretz veray,
Quan guarda que ditz e que fay.

Mas ieu suy volpilhs et arditz
E fols e savis, quan s'ave,
Cortes ab selhs cuy Joys mante,
E vilas ab los deschauzitz;
Quar qui de totz captenemens
Non es, par que sia fenhens
E fals lauzengier fan m'esglay
Quar desmesclan l'amor qu'ie·us ay.

N'Audiartz es tant avinens,
Adrech' e guaya e plazens,
Per qu' e·l sieu bendir mos cors jay
Que totz bes ditz, mostra e fay.
Ara·m destrenh Amors
Tan amorozamen,
Que·lhs mals que·m fai non sen,
Ans m'es l'afans doussors:
Que la humilhs parvensa
E·l franca captenensa
De lieys, per cui m'a pres
Amors, m'a si conques,
Que vas on qu'ieu estey,
Lai on la vi, la vey.

E quant hieu venc d'alhors
La gran beutat e·l sen
Truep doblat doblamen;
Per que m'en pren paors
Que Merces no la·m vensa;
Mas d'aisso ai plivensa,
Que anc Erguelhs no·s mes
En tan franc luec, so·m pes.
Pero, cum que·m guerrey
Amors, son tals cum dey.

Sa covinens colors,
E·l huelh clar e rizen,
E·l dous esguart plazen
E l'honrada valors
M'estan en sovinensa,
Per qu'a totz jorns m'agensa:
Que mos leyals cors m'es
Miralhs de totz sos bes;
Que, quant alhors cortey,
Pessan, ab lieys domney.

Tant es grans sa ricors
Qu'ieu non l'aus far parven
Cum l'am forsadamen,
Ni non aten secors
Mas de sa conoissensa:
Qu'ieu l'am ab tal temensa,
Qu'esgardar non l'aus ges
Qu'ela·m veya, ni res;
Ans, quan guarda vas mey,
S'ieu l'esgart, m'en recrey.

Pus aissi·m vens Temors,
La bella cuy me ren
N'aya franc chauzimen;
Qu'e·l mon non es dolors
Mas trop longu'atendensa;
Per qu'ieu fatz tal sufrensa,
Que, si no·m val Merces
Ab lieys, e Bona Fes,
Paor ai que desrey —
E, quar o dic, folhey.

Seigner N' Aimo, quan pes
Vos cals etz, ni qui es
Lo segles, ieu no·i vei
Nulh que tan gen l'esplei.
Meravilh me cum pot hom apelhar
Amor sospirs e corals deziriers,
Ni cum pot hom de sa dolor chantar;
Mas, quar non puesc dire mon cor estiers,
Hieu chan forsatz, ab alques d'alegransa,
Per so que tals aprengua ma chanso,
Que la chan lai, don no·m part ni non so,
Ni descobrir non l'aus ma malanansa.

Tug li cortes que ren sabon d'amar
La devon dir de gaug e voluntiers,
Que quascus deu en si meteus pensar
Cum es grans mals paors de lauzengiers;
Qu'ieu era ricx de sola l'esperansa
(Qu'anc, si·m sal Dieus d'als non aic sospeisso
Ni elha cor), tro lauzengier felho
Percasseron ma mort e ma erransa.

Aucir me fan doussamen, ses cuidar,
A la belha que·m tolh totz alegriers,
Que sa colors fresca, e·l dous esguar,
E·l guais solatz savis e plazentiers,
M'an e mon cor bastida una dansa
Que·m pren quan fug, e·m met en tal preizo,
Qu'issir no·n puesc, si mortz o amatz no —
E la mortz es ma majer esperansa

Tan quan puesc sols ad una part estar,
Me pays ab joy mos mortals cossiriers
(Que m'a fait si autra ren oblidar,
Qu'en luec no vey domnas ni cavalhiers
Mas entorn lieys), que·m ten en remembransa
Son dous pays e sa guaya faisso.
Aquelh pessars me platz tant e·m sap bo,
Que ma dolors me par grans alegransa.

Pero, d'aitan li vuelh merce clamar,
Que, quan sera ab amans dreituriers,
Que·m denh mo nom ab son solatz mesclar:
Que tals m'en er nosabens messatgiers,
Que m'en fara a·l cor gran alegransa
Quan me dira d'aquel solatz, cum fo,
E grans plazers; c'us bels ditz, per raso,
Endreg d'amor engual d'un fait balansa.

De·l nostre rei me plagra d'Araguo
Que, per son sen, disses d'oc o de no,
Aissi cum pretz o requier et honransa.
No·m laissa ni·m vol retener
Amors, ni non li puesc fugir;
Ans me fai enaissi languir,
Cum selh que cuyda d'aut chazer
Quant en somnhans ve en son cor
Sa mort, si chai, et a son for
No conoys que·lh valha raubirs;
Aissi·m fai Amors e Sospirs
Languir, quar nulhs joys no·m refranh
L'afan de·l ric joy que·m sofranh.

Anar no·m n'aus, ni remaner;
Viure no puesc, ni aus murir;
Murir non quer, trop tem fallir —
Mas no tanh qu'om se dezesper.
Viure no puesc, tant ai trist cor,
Qu'om senes joy no viu, ni mor,
Ans languis — per qu'a nom languirs,
Quar auci — que·l corals dezirs
M'aucira, si vauc o remanh,
Quar lieys que·m pot guerir no·m planh.

Dieus qui o poc anc mais vezer
Qu'on plus m'en luenh, plus la dezir,
E plus l'am, on plus la remir:
Quar tan la·m fai Valors valer
E Beutatz abelhir, qu'e·l cor
La tenc, e tot quant es defor;
Qu'a leys creys vezers e auzirs
Grat de·ls pros, et a mi sospirs.
Per qu'ieu muer quan de leys m'estranh,
E muer quant ab leys m' acompanh.

D'aquest mal no·m pot pro tener
Res, mas silh que no·m vol guerir;
Ni joys d'alhor no·m pot venir,
Quar ges no·m poiria plazer:
Qu'anc, pueys qu'Amors la·m mes e·l cor
No la trays nuls pessars a·l or.
Quar mais mi platz honratz morirs
Que vilhs entremesclatz jauzirs:
Quar vils joys vilmens vay e franh,
Per que no·m pot plazer, ni·s tanh.

No sai cum li·m fassa saber
Mon cor, que quant hieu m'o cossir,
Ades tem qu'autre s'o albir,
E guart sai e lay, per vezer
Si negus albira mon cor.
Aissi cum val mays de fin or
Thesaurs, que d'estanh, mos cossirs
Val mays — si tot s'es fols l'albirs —
D'autre cossirier, per qu'ieu franh
Ab sen mon cor, que no·l gavanh.

Dona Na Marguarid' auzirs
E vezers, e gens aculhirs
Provon que res no vos sofranh
De so que a pro domna tanh.
Nulhs hom no pot complir adrechamen
So qu'a en cor, si tot quan el eis fai
No·l sembla pauc, ni am'ab cor veray
Pus que cuja amar trop finamen:
Qu'aytals cujars descreys, e l'autr'enansa.
Mas ieu non am ges per aital semblansa,
Ans jur per lieys cui tenc a·l cor plus car,
Qu'on plus fort l'am, la cug petit amar.

Petit l'am ieu, segon so qu'ieu enten:
C'onor ni be, mas tan quan l'am, non ai,
E, s'ieu l'ames tan cum a lieys s'eschai,
Ieu fora reys d'amor e de joven
E de ricx fagz, (mas hom non a honransa
Par a·l sieu pretz); pero, tan gran pezansa
N'ai e mon cor, car los fagz non puesc far,
Que·ls mals qu'ieu trai degra per faigz comtar.

Qu'aysselh que vol, e no pot, per un cen
Trai pejor mal que selh que pot e fai:
Car lo poders apodera l'esglay,
Que tolh a·l ric l'amoros pessamen.
Mas silh, en cui ai tota m'esperansa,
Val tant, qu'ilh sap ab tan fin'acunhdansa
Conquerre pretz e si eissa guardar,
Qu'anc pauc ni trop no fetz de nulh afar.

Quant e mon cor remir son belh cors gen,
Lo dous pessars m'abelhis tant, e·m plai,
Qu'ab joy languisc; e quar hieu non l'am mai,
Muer de dezir, on plus l'am coralmen:
Que tan volgra que·m cregues s'amistansa,
Tro qu'ieu muris, ho qu'ylh n'agues pitansa;
Que·l joys d'amor, quan dona·l vol donar,
Non pot, mas tan quant hom l'ama, pujar.

Ni·l dos no val a sselluy que lo pren
Re, mas aitan quan s'en dona de jai;
Doncx, si·s penssa midons lo joy qu'aurai
De·l sieu ric do, s'en lieys Merces dissen
(Qu'estiers non ai de re nulha fiansa),
Ylh e Merces faran bon' acordansa:
Car Merces fai ric dur cor acordar
Ab lial cor, vencut per sobramar.

Vas la bella N'Elionor t'enansa
Chansos, qu'en lieis pren bos oretz meilluransa;
Qu'eu te tramet a lieis per meillurar,
E se t'aizis, poiras segur anar.

E si·s dona nuill regart a·passar,
E nom de foill, vai, e no·t cal doptar.
Per Crist s'ieu crezes Amor,
Tornat m'agr'en la folhor
En que·m solia tenir:
Que pe·ls huelhs m'anet ferir,
Quant li obri mon coratge,
A·l cor, d'un amoros semblan
Que·m venc d'un guay cors benestan.
Mas ja mais, s'ab mi no·s jura
No·i poira intrar segura.

E pero, tan gran doussor
Ai a·l cor, d'una honor
Que·m fes silh — quals non aus dir,—
Quan me vi de si partir,
Qu'entrubert tenc mon coratge
Per prendre tal joy, o plus gran.
Que, quan trays la man de son guan,
Frays de·l cor la serradura,
E·i mes per guarda Mezura.

Mas puois, quan ieu vinc d'alhor,
Mezura no·y ac valor:
Qu'ab plazers la·n fes yssir
Silh que·m pot, si·s vol, aucir,
E mes si e mon coratge
Tan fermamen, rizen joguan,
Qu'alre no·l quier, ni no·l deman;
Qu'en lieys remirar s'atura
Mos cors, que d'als non a cura.

Regardan la vey gensor,
E pensan la truep malhor:
Qu'amar si fai e grazir
Per vezer e per auzir.
E si·l met Dieus en coratge
(Que sol per merce fass' aitan),
Que·l plassa qu'ieu l'am ses engan,
Merces aura sa dreitura,
Et ylh amic ses falsura.

S'ieu no suy a ssa ricor
Pro ricx per fin amador,
Mi pot sivals retenir:
Qu'ieu sai celar e suffrir
Franchamen, de bon coratge,
So que tanh a leyal aman,
E port a lieys honor tan gran:
S'ab sa ricor la mezura,
Ricors li fara franchura.

A la pro reina prezan
T'en vay, chansos, e t'atura,
Qu'ab lieys tota res melhura.
Pos Dieus nos a restaurat
Lo pro comte proensal
De ric lingnaze reial,
Torn m'en en Proenza
On comencet e comenca
Veilla valors e novella;
Que, cant mor, lai renovella,
E cals quez aia nom de pro,
De Proenca l'a, per raso,
Aissi con de Crist Cristias,
Per que·l noms es vers e certas.

Per paor n·ai tant estat
D'una douz' amor coral,
Que m'aucizes, non per al;
E pos, tant m'agenca
(Si tot no·n aus far parvenca),
Que de lai tro en Castella
Non trop neguna tam bella
Que mi get de·l cor sa faicho.
Mas, car lo miraill e·l cordo
Donet, mo vezen, ab sas mas,
M'ajosta entre·ls Catalas.

C'aissi a mon sen forchat
Mon ric autiu cor leial,
C'aico tenc car, don no·m cal
Per sobretemenca.
Mas, cant serai part Argenca
Lai on fin'amors m'apella,
S'adonc tan ben si capdella
Com ara, be·l tenrai per bo:
Qu'eu mi sent — si Dieus mi perdo —
Que lai m'es lo plus soteiras
De tot joi d'amor sobeiras.

Anc, despueis que m'ac mandat
Que non la vis nuill jornal,
Non aic mais d'ir' e de mal,
Ni no·n trop guirenca;
Per qu'eu m'en torn part Durenca
Morir, pos vas mi·s revella.
Que·l cor m'art dejois l'aissela
Cant son lai, ez ab lei non so;
E ja, per l'autrui faillizo,
Non degra esser tant londas
De joi, ni d'ira tant propdas.

Que si m'agues enviat
Per nuill hom, o per vasal,
Solamen un Dieus vos sal,
De ma malsabenca
Agra salvat reverenca.
Mas co·m creis e m'atropella
Tal ir' e·l cor, e·m sagella,
Don non cug aver guarizo:
Car, pos Merces pert sa razo
En amor, non son seguras
D'esser ja mais jauzenz ni sas.

... Proensal son tan pro
Que·l menre n'a pro fag de·l bo;
Per qu'eu volgra qu'entre lurs mas
Fossetz, tro fos cobratz Tolsas.
Puois lo gais temps de pascor
Renovell' e ve
Vestitz de fuoill' e de flor,
Chantarai desse;
C'atressi s'es mos pensatz
De fin joi renovellatz,
Car mos sobranssiers volers,
A cui non platz vils plazers,
A trobat a son talen
Dompna de cor e de sen,
Orgoillosa et humil,
De captenenssa gentil.

Amar mi fai ad honor
Mos rics cors ancse,
Ses blasme, e ses follor
D'autrui e de me.
C'anc no m'abelli beutatz
Ni paratges, ni rictatz,
Si no·i fos sens e sabers
Que fant far e dir plazers,
E gardar de faillimen
Dompn' e cel q'en lieis s'enten;
Et ai cor tant seignoril,
C'az autr' amor no m'apil.

Mas qui vol d'entendedor
Proar s'ama be,
Gart son sen e sa ricor,
Ni cum si capte:
Que, s'es ben enamoratz,
Li faich e·il dich e·il solatz
Serant plus ric que·l devers;
C'amors non es mas plazers,
E tuich beill chaptenemen
Movon d'amar leialmen;
Mas ieu no·n trob entre mil
Un qui en sos faitz non gil.

Qui vol aprendre d'amor
Amar li cove,
Que ja per enseignador
No·n aprendra re:
Que fin' amors — so sapchatz —
Non es als, mas voluntatz
C'adutz inz e·l cor vezers,
On la reten Bels — Plazers,
E viu de doutz pessamen;
Per c'usqecs am' et enten
En aut luoc, o en sotil,
Ves qez a ric cor o vil.

Mas tant a fina valor
Cella qe·m mante,
Que non cre lausengador
Ni fals dich, so cre;
Que·l sieus gens cors rics, prezatz,
Complitz de totas beutatz,
Conois messonjas e vers,
Per que non tem far plazers:
C'ab sen soana e pren
E jutja tan leialmen
Que palaitz ten per cortil,
S'om no·i fai faich agradil.
 
Ni eu non vau plus queren
Terra ni baron ni gen:
Tuich autre faich mi son vil,
Tant mi son li siei gentil.
Selh que promet a son coral amic
Son servizi, quan lo ve benanan,
Ni·l perpara, no fa ges esfors gran;
(Pero no·n dic qu'azautimens no sia);
Mas qui l'amic a·ls grans ops accoria,
Aisso·m parri' esfortz e benestansa,
E seria complida l'amistansa.

Per vos, dona, que·m promezes, o dic,
Vostre secors ab amoros semblan,
Qu'ieu m'estava suau e mens d'afan;
Aras m'avetz, en fe et en paria,
Emblat mon cor, e sufretz que m'aucia
D'un dous dezir plen de desmezuransa,
Don a mos jorns non partrai m'esperansa.

En vos se mes, e de me se partic
Quan vos traixes la blanca man de·l guan,
E remas lai, mos cors, don' en lian,
Rics e joyos, en vostra senhoria;
E quar de vos no ssi part nueit ni dia,
Hieu muer d'ira, d'envey' e de pezansa,
Quar ses mi es en tanta benanansa.

Lo braus respos, dona, m'espaoric,
Que mi fezes, apres d'un belh semblan;
Per qu'ieu no·m part de vos, ni·us venc denan:
Qu'em pessan suy ab vos, e si·us vezia
Vostre bel cors, d'enveya m'auciria.
Pero, mais vuelh lai murir ses duptansa,
Que viure sai en tan greu malanansa.

Li belh semblan amoros, aut e ric,
E·l dous esguar, e·l franc dig benestan
De vos, per qu'ieu met autras en soan
Endreg d'amar, salva lur companhia,
An dins mos huelhs per meig faita lur via,
Don m'an emblat lo sen e la membransa,
Per qu'ieu no viu ab joy, mas per semblansa.
S'a midons plazia,
Cui am ses bauzia,
Guay descort faria,
Que l'enviaria,
E si·lh retrazia
Cossi nueg e dia
S'amors m'aucizia —
E no·y truep guandia;
Quar ja no·m guerria
Nulh' autra que sia,
Mas vos, douss' amia;
Gensor no·n say mia.

Mal ay
Que·m fay
Tan gran erguelh dire
De lay
On ay
Mon major dezire.
Maltray
Mi play
Sol qu'il me denh rire.
Mal fay
Qui·l jay
No vol ni dezire
Donc mai
No say
Quom ieu la remire:
Querray
Retray
Quo·l sia jauzire.

Qu'a·l sieu pays
Estau aclis,
Mos mas jonhs ambedos;
Qu'anc pellegris
De paradis
No fon tan enveyos,
Quon ieu servis
Son belh cors lis,
E de gentas faissos,
E que auzis
So qu'ieu l'ai quis,
(Qu'adoncx seria joyos)
E no·ns partis
Nulhs fals devis
Ni·ns lunhes ambedos:
Que anc Hyris
Jorn de Biblis
No fo tan enveyos;

Ni Blancaflor
Tan greu dolor
Per Flori non senti,
Quan de la tor
L'emperador
Per s'amistat eyssi,
Qu'ieu per amor
De la gensor
Vas cuy ieu vau cor cli,
Tan gran tristor
Senes secor —
E per tal no·m defuy
De sa valor
Ai gran paor,
Quar ges no·s tanh a mi;
Mas ges amor
Segon ricor
No vay, mas a·l plus fi.

Per que ieu dic
Que·l cors no·s n'estraya
Enans m'afic
Tro qu'elha merrce m'aya.
Si per amic
Mi tengues la plus gaya,
Fag m'agra ric
Mielhs que qui·m dones Blaya.
E qui se gic
D'amar, mala ho faya
Per folh m'en dic
D'avol gent no veraya

Na India, qui que·n crit ni que·n braya,
La genser es d'aitan quo·l sollelhs raya,
E tan quan val Na Brayla·l plus veraya;
E son ric pretz, quar no·l tenh ni·l camaya,
Ylh lau mon chan, e prec li fort que·l playa.

Descortz, vai t'en tot dreg ad espero
A lieys, don fas los digz e·ls motz e·l so,
E qui ama de cor, ses trassio —
Dieus li·n don joy d'amor, e de gaug pro.
Ailas per que viu lonjamen ni dura
Selh que totz jorns ve creysser sa dolor
Qu'er son tornat tug li mey gaug em plor,
Per un felh dol que dins mon cor s'atura,
Qu'ey non es joys tan grans, quan m'o cossir,
Que·l dol qu'ieu ai me pogues eschantir.
Per so non puesc motz ni sos acordar,
Qu'om, quan plora, no pot ges be chantar.

Chantar m'ave tot per aital natura
Cum lo signes, que chanta ab dolor
Quan mor: et ieu chan, planhen mon senhor
Que ai perdut, ab dol et ab rancura,
Nono Sanchitz, per cuy degra morir
Quan lo perdiey, s'om se degues aucir:
Que, quant hom pert son bon senhor e quar,
Degra morir, pus mays no·l pot cobrar.

Ja no diray tan gran dezaventura,
Senher Nono — si tot m'ai gran dolor —
Que siatz mortz, quar diria folhor:
Qu'aysselh es mortz, de cuy Dieus no a cura.
Mas Dieus vos a mandat a se venir,
Quar saubes luy e Joy e Pretz servir.
E silh son mort, que·us solion amar,
Que·us an perdut, Senher, ses recobrar.

Ab vos es mortz Sens, Franquez' e Mezura,
Per que totz hom en deu aver dolor;
E tug bon ayp que tanhon a Valor
Moron ab vos, per que reviu Falsura
Say, entre selhs que no s'en fan grazir.
Mas qui vol pretz, e·ls vostres faigz se mir,
Qu'aissi sabra Dieu e pretz guazanhar,
E si mezeys e tota re honrar.

Ar puesc ben dir que totz lo mons pejura:
Qu'ey non es joys que non torn en dolor,
Mas sol de·l ric joy de nostre Senhor;
Per que·m par folhs qui enten ni s'atura
En autre joy, mas en Dieu obezir.
Segle caitiu ab dolor faitz fenir
Totz vostres faigz; per qu'om no·s deu fizar
En vostr' amor, mas, per son benestar.

Senher Nono, de vos puesc per ver dir
Qu'anc non l'ames, mas quan per Dieu servir,
E per los sieus enantir et honrar,
E per los mals confondr' ez abaissar.
 
Senher, Dieu prec la vostr' arma ampar,
Que sai m'avetz pro layssat que plorar.
Domna, flor
... D'amor,
Domna senz vilania,
Resplandor
E color
De tota cortezia,
Vostr'amor
Fai socor
A cel q'en vos se fia,
Tal que plor
Ne dolor
Non sen, Verges Maria;
Car de vos pres charn humana
Jesu Christ, qi lav' e sana
Totz vostres amics de mal,
Per confession leial.

Ric jornal
Aguetz, tal
Benedeita, gloriosa,
Q'a Nadal
Fos engal
Maire, filha, espoza.
De reial
Cort captal
Dona... poderoza,
Un logal
M'i faitz sal
Misericordiosa;
Q'enois m'es d'aqesta vida,
Car no·i trop, tant es marrida,
Cort ni donna ni segnior
Senz trebail ni senz dolor.

Qui honor
Vol d'amor,
En vos, Domna, entenda;
Qe d'aillor
Ne ven plor
Per joi qe hom n'atenda;
E·il meilhor
Fan follor,
Cuidon qe miels lur prenda
Car sabor
N'an major,
E pert cascus sa renda.
Mas la vostra amistanza,
Dona joi e alegranza,
E tol ir' e pensamen,
E fai de paubre manen.

Ben i pren
Qui enten
En vos, dousa reina:
C'ab jauzen
Pensamen
Son dezirer afina.
Cor e sen
E talen
Mi donatz, e aizina,
Qe viven
Peneden
Ab vera disciplina,
Dona, mos pechatz fenisca
De tal guiza, e delisca,
C'a·l jorn derrer...
Ab aicels c'auran ben fait.

Seignier, en vos non perisca
Vostre prez, e non delisca;
Qe, cant la mortz eis d'agait,
Tuit li cuidar son desfait.
Anc, puois qe giois ni canc
Ni donars ni servirs
Ni pretc ni gent garnirs
Ni amoros demans
No·i troberon amicx,
No fo lo segle ricx,
Ni reinhet fis ni patc.
Doncs ben es grantc foudatc
Qui non ama totc [...]
[...]

[...] faitc benestans
Gent mangiars ni vestirs
Onrars ni acuglirs
[...]
[...]
[...]
[...] no fon pechatc,
Ni merces, — so sapcias,—
Res, mas bon cors, qe de·l cor mou e nais
Lo faitc per ce es om bons e savais.

Cors es segnorejans
Sobre tutc los consirs,
E vesers e ausirs
Juja·ls faitc e·ls senblans,
Qe·ls gioves e·ls anticx
Fai cors francx e enicx
De semblans e de fatc;
Q'enperis ne reinhatc
Non fan ome grasir, mas cors verais,
Si tot lo vist sa grantc rictatc ni·l pais.

A·ls petitc es a·ls grans
Es naisers e morirs
E salvars e perirs
Comunals, per q'enjans
Me senbl' e grans fasticx
C'om cobes, flacs, ni ricx
Gia sia poestatc;
C'a ricor fon donatc
Poders, qe fos de·ls clerges e de·ls lais
Capdels e guitc, e qe pretc no·il fos fais.

Lai son umelians,
On me fon lo venirs
Doutc, e greus lo partirs,
En Castella, on lans
Mos avinentc presicx;
Non atanh a casticx:
Mas car a·l franc rei platc
Bels dictc e fatc presatc,
Qe no cresa sermon don prec abais,
Mas grat, com fe sos avis, bos assaic.
Tant es d'Amor honratz sos senhoratges,
Que non hi cap negus malvatz usatges;
E quar N'Albertz es de domnas salvatges,
Non tanh, quom fals remanha entre lor;
Qu'ieu fui e son lo lur fizels messatges.
Et enansiei lur pretz e lur valor,
E non hi trop ni destrics ni dampnatges —
Anz suy honratz quar chan per lur amor.

Ja mais N'Albertz non deu chantar d'amia,
Que reneguat a tota cortezia;
E, quar donas apella de bauzia,
Be·l deuri' hom penre com traidor.
E dic vos be, si la forsa fos mia,
Ja no·y agra nulh enemic pejor;
Qu'om non es pros, si en donas no·s fia —
Mas avols hom s-o ten a gran folhor.

La lur amors es bona, e non greva:
Quar, si falhi premeiramen Na Eva,
La Maire Dieu nos en fetz patz e treva,
Per que d'aisso nos non em peccador;
Ans val ben tan totz hom qu'ab elhas treva,
Que entre·ls bos lo ten hom per melhor.
Tals las lauza, no sap d'amor que·s leva —
Per que no·s tanh que n'aya mais dolor.

E quar mentau duguessa ni regina
Que·l fezesson de lur amor aizina,
Venjes las en la pros comtessa fina
De Proensa, on a tota valor.
De Saluza la bella N' Ainezina
Fassa est clam a son entendedor,
La comtessa Biatritz, sa cozina,
Si·l ve camjar en nulh' autra color.

Si·l Salvatga es tan pros d'Auramala,
Cum N' Albertz ditz, non er mais dins sa sala,
Que no ss' o tengu'az anta ni a tala.
E si ja mais ve lieys ni sa seror
E no l'en fan tornar en un' escala,
No son filhas d'en Conrat, lo senhor:
Quar qui ferra la lur amor sotz l'ala,
Aver en deu ardimen e paor.

Pero, si·l ve la pros domna de Massa,
Cylh que conquer totz jorns pretz et amassa,
E no·l bat tan, entro que·n sia lassa,
Ja no·l sal Dieus son leyal amador,
Ni no sia loncs temps fresca ni grassa,
Ni non tenha son amic em pascor,
Quar es lo joys que tot autre joy passa
D'aquest secgle, et ab mais de doussor.

Per las autras e per la pro comtessa
De·l Carret, vuelh que sia senhoressa
De N' Albertet una velha sotzmessa
D'avol home, quar a dig mal de lor.
E se l'a ja domna e mal no·l pessa,
Dentre las pros s'en an estar alhor:
Quar ges no·s tanh que neguna l'aguessa
Prestat d'invern son avol cobertor.

Domnas totas li fan don e promessa
De tot son mal, quar a dig mal d'amor.
A·l prim pres de·ls breus jorns braus,
Quan branda·ls bruelhs l'aura brava
E·l branc e·l brondelh son nut
Pe·l brun temps sec que·ls desnuda,
Per us brus braus brecs de cor
Trobadors, a bric coratge,
Fauc breus menutz motz cortes,
Lassatz ab rima corteza;
Qu'ieu ai sen subtil, fin, ferm,
Per lieys don non ai fermansa.

E si·m sentis lo cor ferm
Que·l plagues — be·l fauc fermansa —
Ja mos chantars tristz ni braus
No fos, ni de razon brava.
Mas tan mi ten de joy nut
Cylh que·m don Dieus tener nuda,
Qu'a penas pens e mon cor
Nulh joy, tant ai trist coratge,
Quar de·l sieu bel cors cortes
No·m fai amistat corteza.

Be·m tenc per nesci cortes
Quar ieu de la plus corteza
En aitals motz dir m'aferm.
Domna, ve·us m'aissi fermansa:
Pe·l sobretalan qu 'es braus,
E quar ma voluntatz brava
M'a fag falhir, tot desnut,
Ab la vostra verja nuda
M'en batetz lo cors e·l cor,
Tan qu'ieu aia ferm coratge.

Als non dezir e mon cor,
Mas que Dieus vos do coratge
Qu'alcun belh semblan cortes,
Don' avinens e corteza,
Mi fezessetz ab cor ferm
(Qu'en autra non ai fermansa),
E no·m fos vostre cors braus,
Domn' humils, lai on tanh brava,
Ab cor de totz mals aips nut,
La genser qu'anc nasques nuda.
Fins e leials e senes tot engan,
Aissi cum cel cui a conquist Amors,
Aurai en patz sofertas mas dolors,
Qu'anc no m'anei plaignen ni rancuran,
Et ai amat longamen desamatz
Vostre gen cors, domna, cui me sui datz.
E, pois merces ab vos ren no·m valria,
Partirai m'en — eu non, que non poiria.

Anz atendrai sofren e mercejan,
Tro que de vos aia calque socors:
C'a tot lo meins m'er l'atendres honors,
Bona dompna, si be·m trac greu affan;
Car pro val mais rics esperars honratz
C'us aunitz dos, don hom non fos pagatz;
Per q'ieu serai tant amics ses feunia,
Tro qe·us apel, senes mentir, amia.

Bella dompna, foudat fatz, per semblan,
Car en chantan retrac vostras lauzors,
Ni las beutatz don sobratz las gensors;
Ops me fora qe·us anes oblidan:
C'orguoills vo·n creis e·us merm' humilitatz
On plus vos vau membran vostras beutatz
Ni la ricor q'es aut sobre la mia.
Dir n'ai doncx mal — eu non, que mentiria.

Mil vetz m'aurai acordat en penssan
Cossi·us pregues — pois reten m'en paors —
Car oblidar me fai vostra valors,
Si con hom fai dinz lo tertre camjan,
Que s'oblida so don plus es membratz:
Qu'eu, qand vos vei, sui de·l tot oblidatz.
Mas per so·m plai, car faillimens seria
S'ieu, pe·l deman lo bel solatz perdia.

Dompna, ben sai q'a vostra valor gran
M'aonda cors e sofraing mi ricors;
E si de·l plus podetz fairs clamors,
Vos et Amors en siatz a mon dan —
E si per so, dompna, m'ocaisonatz,
Car non sui rics, sera tortz e pechatz:
Car tant non val neguna manentia,
Endreich d'amor, cum fis cors sez bauzia.

Pros comtessa, lo noms de Sobiratz
Es loing auzitz e per totz enanssatz;
Per qu'eu no·m part de vostra seignoria,
Ni o farai, aitant cum vius estia.
Ja non creirai q'afanz ni cossirers,
Ni greus sospirs, ni plagners, ni plorars
Ni granz trabails, ni fortz maltraitz sobriers,
Ni loncs dezirs, pauc durmirs ni veillars
Aion poder de nul home aucir,
Ni per amor puesca nuls hom murir:
Car ieu non muer, et mos mals es tant greus,
Per qu'eu non crei q'anc en muris N'Andreus.

Qu'anc nuls amanz ni nuls penedenciers
Non trais lo mal, ni la dolor, ni l'ars
Qu'eu ai suffert plus de cinc anz entiers
Per leis, a cui amors ni mercejars
No·m val, sivals d'aitan, qe no m'azir
Lo seus genz cors, quar eu m'aus enardir
De leis amar, e voil mais esser seus,
Que senes leis lo monz sia toz meus.

Qar tan m'es dols de leis lo desirers
Plus qe d'autra lo jazers ni·l baisars,
Qu'eu m'estauc sai, sos paubres soudadiers,
E·n lais ma terr' e mainz de rics afars;
Qar senes leis non puesc rics devenir,
Mas, si·l plagues, ela·m pogr' enreqir:
Qalqe ric joi de s'amor mi don Dieus —
Lo reis Filips tenria pois mos feus.

Tant es sos prez verais e drechurers,
E·l seus gais cors honratz e fins e cars,
Qi·n parlava semblari' ufaniers:
Q'aissi con coil totas aigas la mars,
Sap totz bos prez retener e chauzir;
Et en tos temps hom non poiria dir
La gran beutat, ni escriur'en uns breus,
De·l seu cors clar plus qe roza ni neus.

Dona·l vostr'om liges endomengiers
E·l vostre sers humils en totz honrars
E·l vostr'amics lials e vertadiers,
Qu'en ben amar no·il her ja trobatz pars,
Vos qier, per Dieu, destregz ab gran desir,
Qu no·l fazatz plus desiran languir;
Quar meiller es honrada mortz e breus,
Qe loncs dezirs en trebails fortz e grieus.

Domna, per Dieu, non crezatz lauzengiers,
Ni·m tenga dan ab vos lo devinars;
Qu'eu no sui ges d'aqels amanz leugiers
Qi·s van gaban, a cui noz trop parlars;
Anz voil mon cor tant celar e cubrir,
Que, s'ieu tot muer, car no·us vei ni remir,
Pe·ls fals desfaitz pejors qe Canineus
M'estrag de vos, e muou ves autres treus.

Bona domna, per vos plaing e sospir;
E quan de vos mi coven a partir,
Non pres un ou tot lo contat d'Angeus,
Anz voil anar per vostr' amor romeus.
 
Francs reis gentils d'Aragon, gran dezir,
Hai qe·us veia gent las armas bailir;
Qar Crestians, Sarrazis ne Juzeus
Tan rics afars no·n sap far, bons e leus.

La contessa de Sobiraz sab dir
E far plaszer, per q' hom no·s deu soffrir
De sa lausor: tan l'ha onrada Dieus,
Qe toz prez val, mais de midonz, lo sieus.
Nulhs hom en re no falh
Tan tost, ni mesave,
Com en luec on se te
Per pus asseguratz;
Per que·m par grans foudatz
Qui no tem so qu'avenir li poiria:
Qu'ieu cujava, quan Amors no·m tenia,
Que no·m pogues forsar oltra mon grat;
Mas eras m'a de·l tot apoderat.

Tant es d'amoros talh
La belha que ' m rete,
Qu'om non l'au ni la ve
No·n si ' enamoratz.
E donc s'ieu suy forsatz,
Non cugetz ges grans meravelha sia:
Que sa beutatz, lai on ilh se deslia,
Vens enaissi trastot' autra beutat,
Quom lo solelhs venz tot'autra clardat.

De robis ab cristalh
Me par que Dieus la fe,
E de·l sieu dous ale
L'espiret, so sapchatz:
Qu'ab digz enamoratz,
Ples de doussor, ab erguelh ses folhia
Parla e ri, ab tan doussa cunhdia,
Qu'a·ls amadors creys d'amar voluntat,
E fai amar selhs que non an amat.

E quar hieu tan no valh
Cum a·l sieu pretz cove,
Am lieys, et azir me
Quar m'en suy azautatz.
Qu'om non es tan prezatz
Que sa valors a·l sieu ric pretz pars sia.
Pero, s'Amors entre·ls amans li tria
Lo plus leyal ni·l mielhs enamorat,
No·m cal temer son pretz ni sa rictat.

Molt suefri greu trebalh
Quan lunhar m'en ave;
Mas aisso·m fai gran be:
Qu'on plus m'en suy lunhatz,
M'estay sa grans beutatz
Tals com la vi, en mon cor, nueyt e dia,
E·l gens parlars, e l'avinens paria
Ab qu'ieu domney mantas vetz, a celat,
Qu'om se cuyda qu'ieu aia d'als pessat.

De la comtessa Beatris non poiria
Tan de ben dir, que mais en lieis no·n sia:
Qu'en lieis ha Dieus tan de ben ajustat,
Com per part n'a a las autras donat.

Senher N'Imo, s'Amors no·m retenia,
De vos vezer mais tener no·m poiria;
Mas Amors m'a tan fort apoderat,
Qu'ieu non puesc far mas quan sa volontat.
Pus de Joy mou e de Plazer
Mos chantars, bela don'e pros,
Ben deu esser valors en vos;
Car tot cant vos plai vey valer,
E val tant vostra valensa,
Per que·us porton bevolensa
Tug aysilh que·us venon vezer.

De totz sabetz grat retener
Ab francx ditz et ab bels respos
Et ab guays semblans amoros,
Ses pus que no·y pot conquerer,
Qu'avetz bona captenensa
Per que tot melhur' e gensa;
No vey domna mielhs captener.

Mas si·m pauzatz a nonchaler
Ni quar en suy tan enveyos,
Mort m' an vostras plazens faissos
Que·m feiron ab vos remaner,
Ses tot autra covinensa
Que l'amorosa parvensa
Ab que·m mezetz em bon esper.

Domna, aissi·m don Dieus aver
Lo joy qu'ieu pus dezir de vos
Non sai autra de·l cel en jos
Que·m mandes ab lieys remaner,
(Vejatz s'ie·us am ses falhensa)
Que ja pogues m'entendensa
Vas si trair'e de vos mover.

Mout mi tenc per paguatz d'un ser
Que·n fui entre sons poderos.
Ai Dieus e quom era joyos
Qui·m laysses dormir a lezer...
No m'o tenhatz a fenhensa:
Qu'enquer, quan n'ay sovinensa,
Ab pauc non cug blasmatz chazer.

Dona, ric jauzimen n'esper;
Si n'agues ferma plivensa.
Mas sivals, non ai temensa,
S'ieu no·n l'ay, qu'autre·l puesc' aver.
Can mi perpens ni m'arbire
Qui son, ni de cal part veng,
Meravil me mot e·m seing
Con Dieus volc esser soffrire
Tan lonjamenz de·ls mieus torz.
Mas el, qu'es verais e forz,
Pos li plaz c'a lui me vire,
Deing asi·l peccat ausire
Com mos mals talans es morz.

Be·s vol de tot be devire
Qui contra Dieu pren nuil geing,
Que Dieus non vol c'om l'enseing.
Cuidavam passar ab rire
Per nostres nescis deporz,
Fraire per pauc loncs acorz
No nos fez trop tart assire:
Tan tost deu hom far, con dire
Lo ben, c'ades velha morz.

Que es hom, qant m'o cossire
Ni que val a ren no·l teing.
E doncs rics per qe si feing
Es rics anz n'es trop a dire,
Aitan es freols l'esforz
Lo jorn c'om passa los porz
On van tut, ses contradire
Qui que·s fassa gais, ni·s mire,
A toz es comunals morz.

Lo Seingnor qui es complire
De toz bes, prec c'ab nos reing.
Ailas de·l cor com m'estreing,
Cant mi menbron li consire
Deslial, e·l fals conorz...
Mas ar si camja ma sorz
En ben, per que no·m n' aire:
Tals n'es ben leu escarnire,
Qu' eu soi vius, et el es morz.

Pos Dieus pres per nos martire,
Ja nos no n'aiam desdeing:
C'ab atretal entreseing
Nos a traiz lo traire
Saludan, don desconorz
No m'es, c'a·l deabl' estorz
Soi ab tan, cui fui servire:
Non a plus poder que·m tire,
Per que no·m fa paor morz.

Folquetz, si ses contradire
Crezetz so que·us auci dire,
No m'agra fag paor morz.

Mas a sel en soi grazire,
Qui, per nostra mort ausire,
Deignet esser en croc morz.
Consiros, cum partitz d'amor,
Chant mesclatz de joy e de plor,
Quar dols e plors e pietatz
Mi ve de·l comte, mo senhor,
Que es per Dieu servir crozatz;
Et ai joy quar Dieus l'enansa
E vol que la crestiandatz
Torn per luy en alegransa;
E sia·n Dieus grazitz e lauzatz.

E pus Dieus, per sa gran doussor
Nos baylha tal capdelhador,
Ben es recrezens e malvatz
Qui rema, e partitz d'onor,
E qui vai grazitz et honratz;
Que l'anars es esperansa
De ben e de joy e de gratz
E de valor e d'onransa,
E desliuramens de peccatz.

Que·l conquist que nostr' ansessor
Conquisteren, Terra Major,
Perdem, qui no·l secor viatz,
E·l crotz on Jhesus pres dolor
E mort, e·y fo per nos levatz.
E qui sai rest' en balansa,
Si n'a poder, e·l te foudatz
D'anar a sa desliuransa,
... Si a Dieu platz.

Qu'aissi cum son princep aussor
E Dieus lur a dat mais valor,
Es qui rema pus encolpatz;
E qui, per creysser sa ricor,
Quant auzira·ls autres passatz
Resta e los dezenansa,
Contra Dieu s'es aconselhatz,
E Dieus penra en venjansa,
Tal qu' e·l corn de·l taulier n'er matz.

Molt devon esser ses paor,
Segur e bon guerreyador
Silh qu'iran, qu'ades er de latz
Saynt Jorgi, e Dieus er ab lor,
Que los a absoutz e mandatz.
E qui murra, ses duptansa
Er e·l cel martir coronatz,
Que·l Senher l'en fay fiansa
Qu'es Dieus e Reis et Hom clamatz.

Selh cui Dieus det sen e vigor
Et a de totz bos pretz l'onor,
Qu'es coms et er reys apellatz,
Ajuda premiers e secor
A·l sepulcre on Dieus fo pauzatz.
E Dieus, per sa gran pitansa,
Si cum es vera Trinitatz,
Lo guit e·l fass' amparansa
Sobre·ls fals Turcx desbatejatz.

E qui a·l desliurar non cor,
Greu sera per lui desliuratz;
E greu n'aura Dieus membransa
D'aquelhs per cuy es oblidatz,
Que reston a sa pezansa
Per mal far, e non ges per patz.